Havana Club a la Pastereta.

Està prou bé amb un segon llarg que és una oda  a la continuïtat,petits trams de díedre i una placa final força lluïda.La roca és bona i a més és una via bastant repetida. Llàstima de la feixa i dels trams tombats ( finals Ll1 i Ll 3).Hem enllaçat el canvi de reunió que hi ha a la feixa però crec que és més cómode no fer-ho.

Nosaltres hem fet fins R4,topo El Visas.

Accés:Explanada d'en Nubiola, al costat del restaurant de la Vinya Nova.  
Aproximació: Des de la Vinya Nova prenem la pista forestal que porta cap a Collbató. Seguint aquesta pista trobarem un primer trencant a mà esquerra, és el Camí de l’Artiga Alta. Passat aquest trencant i seguint uns minuts més tornem a trobar un altre trencant a l’esquerra, el seguim uns 100 metres fins arribar a un cul de sac on abans es podia deixar el cotxe. Des d’aquest punt agafem un camí de marques blaves (Camí del Clot de la Mònica). Seguim aquest camí sobrepassant el Serrat Inferior d'en Muntaner amb la característica agulla del Frare de Baix.Superat aquest punt arribem a una carena rocosa,després d'avançar uns metres per aquest cordal cal deixar el corriol de les marques blaves per agafar una traça fitada a la dreta.Més endavant aquesta traça es bifurca i convé seguir el braç esquerra,a través del qual atenyem el peu de la cara Oest de la Pastereta.Assolida la base de la paret anem uns pocs metres a la dreta i localitzem l'inici de la via en un díedre vermellós una mica en diagonal a esquerres, amb roca un pèl sospitosa i amb un primer bolt visible a uns 5 metres del terra. L'entrada la podem fer pel fil del díedre o per la placa de l'esquerra ( V/V+ ,nosaltres ho hem fet a pèl i és un xic expo,potser entra alguna cosa ).
Orientació: Oest,hi vàrem ser de 2 a 5 i la via va estar tota l'estona al sol.
Grau obligat: 6a/Ae.

Horaris: Aproximació 30' des de la Vinya Nova,fer la via i rapelar 2 hores i mitja.Del peu de via al cotxe 30'.
Material: Nosaltres hem emprat 15 cintes exprés i l'Alien vermell per assegurar el tram abans del primer bolt de la via. Si es preten trampejar el segón llarg anirà bé dur estrep i/o tramposa,en aquesta tirada em sona que algú hi utilitza el Camalot del 2. D'altra banda em sona que algú posava un 0.75 al díedre del primer llarg.
Descens: A data de la nostre escalada ( Novembre 2019), calia abandonar material si voliem baixar per la mateixa via ( R1 una anella,R2 res,R3 arbre sense res i R4 cordino i maillón ).
La R4 queda penjada i hem acabat de pujar a la feixa per fer reunió en un arbre. D'aquesta reunió no desgrimpar directament a la dreta,perill de caiguda de pedres a la base de la paret.Enlloc d'això acabar de pujar uns metres per trobar un corriol,el seguim a la dreta fins que la feixa s'acaba ( 50 metres aproximadament ) i en aquest punt localitzem una instal.lació de ràpel ( 3 bolts,2 amb anella i cadena ) que coincideix amb la R3 de la Funció Clorofílica. Fem dos ràpels de 40 metres i ens plantem a la base de la paret,a 50 metres del peu de via de l'Havana Club.

Via NAG trio band.

La via te un parell de trams ben interessants: el díedre de la segona tirada i el flanqueig de sortida. La resta del recorregut és una mica per tots terrenys amb feixes,sorra i blocs. S'ha de dir que vàrem repetir l'itinerari al cap de ben poc de que s'obrís i que la intenció dels aperturistes era la de repetir la via per acabar de retocar-la;entre això i les repeticions que ha anat tenint segurament a hores d'ara haurà canviat el caràcter de l'itinerari.Hem enllaçat Ll2+Ll3 i Ll4+Ll5,sense problemes de fregament.La primera reunió només te un pitó,es pot reforçar al gust o pujar 3 metres i trincar el primer bolt del segon llarg). La via finalitza en una feixa,nosaltres hem acabat d'arribar al cim per la darrera tirada de la David Duaigües ( pont de roca visible,V+ semiequipat,guapo ).

Accés: Des de Vilanova prendre la carretera en direcció al Pas Nou,la que puja a les parets.Passem la Roca dels Arcs i trobem una pista a ma esquerra senyalitzada " Portella Blanca".Aquest trencant es troba abans de l'Hostal Nou i davant d'una granja.Seguirem aquesta pista uns 10 quilometres on aparcarem a ma dreta ( 4 cotxes ).Si es disposa de tot terreny es pot acabar de fer la baixada final fins al coll de la Portella Blanca. 
Aproximació: Des de la Portella Blanca agafarem la canal que baixa cap al poble de Rúbies,seguint el G.R..Baixem fins que som a l'alçada de la base de la paret ( 5') i aquí agafarem un corriol que ressegueix la base de l'espedat.La via està al principi de la paret,pont de roca blau visible,fita i sageta.
Material: 18 cintes exprés amb algunes llargues si enllacem i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2. A la topo marca dur peçes més petites,repetir el 0.75 i portar un 3. També diuen de guardar l'1 per entrar a R2.
Grau obligat: V/A1,també pel segon de corda a la darrera tirada.
Horari: 1 hora i mitja per fer la via sortint pel darrer llarg de la David Duaigües si volem enllaçar amb una altre via conteu entre 20 i 30 minuts per tornar a ser a peu de via.
Orientació: Sud,diria que te sol a partir de les 10.
Descens: La via acaba a escasos metres del camí de l'aproximació.

Pic Nic al Serrat dels Monjos.

Una via ben reeixida,la clàssica del Serrat dels Monjos.La veritat és que totes les tirades m'han agradat,l'escalada és variada alternant constantment el díedre i la placa.La roca és bona o sanejada.
Al segón llarg hi ha caigut una llastra tamany cotxe,fins caçar el segón espit ha quedat un tram de V+ prou expossat,només hem pogut possar un tricam marró una mica precari.Aquest tram desentona totalment amb la resta  de la via,plaent i de bon assegurar.L'últim llarg també costa una miqueta més d'assegurar però és de IV.La darrera reunió te dos espits.

Accés: Aparcament de la Salut a Collbató.
Aproximació: Des de l'aparcament de les Coves del Salnitre pugem les escales i just abans de la Cova deixem les escales a l'esquerra i prenem un camí que baixa fins la base del Serrat de les Garrigoses. Seguim per sota d'aquesta paret i arribem a sota del Serrat dels Monjos,la via comença a la dreta de la paret. Des del camí ja veurem la linea i sobretot l'escrostonada que ha quedat de la llastra a la segona tirada.

 
Horaris: Aproximació 30',via 1 hora 30' i del final de la via al cotxe 1 hora.
Grau obligat: V+/A0.
Restriccions: Prohibida l'escalada de l'1 de Març al 31 de Juliol.

Material: Algún tascó,15 cintes exprés,Tricam marró i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3 ( potser amb el del 2 ja fas ).Un cordino del 6 i navalla per canviar un pont de roca a la primera tirada.

Descens: Del final de la via baixar seguint unes traces a la dreta fins a una instal.lació de ràpel ( 2 bolts amb anella,45 metres fraccionable en instal.lació cutre ). Aquest ràpel ens deixa al camí que voreja la base del Serrat dels Monjos,a 3' del peu de via.
Ressenyes: Luichy i Desventurasymilagros. Gràcies!!.

Arrencat un parbolt a la Wild Planet.

Llegit ahir al facebook.
A una cordada l'hi ha saltat un troç de roca amb el parabolt pertinent a la segona tirada de la Wild Planet al tram d'Ae,a la Roca dels Arcs de Vilanova de Meià.
Ressenya de Kutreescaladors.

Via Normal al Remacha.

La primera tirada te l'entrada un pèl gastada seguida d'un tram de rostoll,no mola massa.En canvi el segón i el tercer llarg, que a més es poden enllaçar,són molt bons.A la role del cim hi hem arribat,de rectes i no de costat com marca la topo,més 6a que IV.Escalada de placa amb canto,de continuïtat.
Accés: Des de Sant Llorenç de Montgai agafem la carretera que porta cap a Camarasa i en sortir del poble ja veurem la paret,la distingirem per una gran làpida visible des del cotxe.
Aproximació: Només cal creuar la carretera i enfilar-sa a peu de via amb l'ajuda d'una cadena i uns graonsEl primer pas el fem possant el peu a la làpida d'en Remacha,això sempre m'ha cardat una mica de basarda.Els químics que marxen a la dreta corresponen a la Cristian Gutierrez
Material: Nosaltres hem fet servir unes 18 cintes llargues per enllaçar els dos últims llargs i doble corda.Si no es volen enllaçar llargs amb una desena deus fer el fet.En cas d'anar just de grau malgrat que la via te molt de ferro entra algún friend ( max 0.75?).
Horaris: No hi ha aproximació.Una hora per fer la via i 20' per baixar a peu.
Grau obligat: V+/A0.
Orientació: Sud(?).
Descens: Totes les roles tenen dues anelles per rapelar,suposo que amb simple de 60 arriba just en alguna.
Nosaltres hem baixat a peu,a la dreta a trobar un camí fitat que baixa de la Paret de l'Ós.Seguim aquest corriol de baixada i anem a espategar a uns camps,mirant de no xafar res anem direcció Camarasa i acabarem a la pista que hi ha sota la Paret de l'Ós.
Ressenya: Luichy,moltes gràcies!!

Esperó Nord Est a la Valleta.

En algunes ressenyes l'anomenen Esperó Nord Clàssic,no confondre'l amb l'Esperó Nord a seques que queda a la dreta del Díedre Central.
Fet aquest acalariment com el seu nom indica ens trobem davant d'un recorregut clàssic i repetit amb regularitat.Hi podrem gaudir d'una escalada sobre terreny fissurat,amb moltes possibilitats d'autoprotecció.
Hi ha alguns claus escampats al llarg de l'itinerari i els relleus són montats ( 1 long live + 1 pitó ) i amb rastres de que s'hagi rapelat.

Accés: Coll de Pi Morens,a l'estació d'esquí de Porta/Pi Morens.Si disposem d'un tot terreny i no tenim escrúpols ( cartell de prohibit ) podem seguir la pista fins a un remontador retallant una mitja hora l'aproximació i la baixada.
Aproximació: Seguim amunt per les pistes.Agafem una pista que puja per sota dels remontadors sempre amb la intenció de vorejar la vall de sota la via per la dreta.Quan la pista fa un revolt a la dreta nosaltres anirem cap a l'esquerra per un llom on trobarem algunes fites.Seguint aquest corriol arribem a la tartera de peu de via.

Material: Nosaltres hem fet anar algun tascó i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3.Si es va just de grau la roca permet bones cosides,potser els tamanys més posats han set el 0.75 i l'1.
Grau obligat: En aquestes vies de fissures fa de mal dir ja que sembla que puguis fer-la tota amb A1.Possem-hi V/A1.

Horaris: Aproximació 2 hores,escalada 3.5 hores i baixada 1 hora 45'.
Orientació: Segons el nom Nord Est,la via te sol fins cap allà la una. 
Descens: Des del cim baixar a la dreta a un gran i evident coll.Baixem per la primera canal que trobem,no hi ha desgrimpades.
Ressenya: Rocaineu,gràcies!.

Esperando el Parche de Morfina.

Una de les darreres creacions d'Àger que pot arribar a esdevenir clàssica.Es tracta d'un itinerari prou variat malgrat desenvolupar-se majoritariament sobre terreny fissurat.Roman parcialment equipada amb el criteri d'expansionar només en aquells trams on no és factible assegurar-se amb catxarros.La darrera tirada és la més xula i característica.Ha estat sanejada traient lo gros però queden coses per tirar,compte amb el bloc que hi ha al penúltim llarg ( comú amb La delgada linea de la vida  ) que pinta a que baixa.

Accés: Àger seguir la carretera cap al Coll d'Ares. Una mica abans d'arribar al coll prendre una pista a la dreta en direcció a Colobó. La pista passa per sota de les parets, aparquem més o menys a la vertical de la via,a la dreta de la clàssica Fanal Nocturn

Aproximació: Nosaltres hem pres una traça fitada que du a la base de les clàssiques: Esperó de Colobres,Fanal Nocturn i Alba Artigas.Una vintena de metres a la dreta d'aquesta última.comença la nostre via.Petit díedre en diagonal a dretes amb un bolt visible en una zona de grades.
Horaris: Aproximació 20',via 4 hores i baixada 40'.

Grau obligat: 6a/A1.
Material: Nosaltres hem fet servir 16 expressos,algún tascó i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 4,repetint del 0.75 al 2.

Orientació: Sud.
Descens: Del final de la via a la dreta,alguna desgrimpada ens porta a una tartera per la que baixem fins a la pista.

Ressenyes del Roc de l'Alou.

Nosaltres hi hem fet una trobada d'escalada en familia i la veritat és que el sector ens ha anat de perles per aquest objectiu degut a :
1) Aproximació pràcticament inexistent.
2) Vies de IV/V ben equipades óptimes per a la iniciació.
3) Al peu d'aquests recorreguts més fàcils hi ha una esplanada on montar el xiqui park hipercómode i sense perill,ni de que ningú es despenyi ni de que l'hi baixi cap roc.L'única pega és que el peu de via te ombra i les vies sol,o els nens passen fred o els pares calor.
Si tenim ganes d'apretar més podem baixar a la dreta i trobarem vies de 6a a 8b,aquí el peu de via
no és tant idílic però és prou cómode.

L'accés és fa prenent la carretera que puja al Santuari de Queralt des de Berga,una mica abans d'arribar al Santuari veurem una pista a la dreta amb el cartell de Font de l'Alou.Agafem aquesta pista i al cap d'uns 300 hem d'agafar una nova pista a la dreta que passa a 20 metres del peu de via.Jo aparcaria abans d'agafar aquesta segona pista.
La orientació del sector és Sud les vies fàcils que trobem només arribar i Est les més difícils que hi ha baixant ( ombra a partir de les 3/4 aprox.).
La roca és calcari i les ressenyes les he tret del blog one limit,merci!