Via dels Jordis al Gresolet.

M'ha semblat el típic recorregut de ressalts,amb molts trams de transició i on costa agafar ambient.Les tres darreres tirades si que ténen un caràcter més aeri i hi ha alguns bonys prou ben parits.
És d'agrair la gran pencada dels primers ascensionistes però calen més repeticions perque perdi el toc herbós que de moment desprèn l'escalada.El mateix passa amb la roca,malgrat haver cardat lo gros avall encara caldrà anar amb compte amb el que trinquem.

Accés: Estacionar al darrer revolt que hi ha just sota del Gresolet.Ampli cul de sac.
Aproximació: Des de l'esplanada on aparquem prenem el sender dels Cavalls del Vent senyalitzat amb marques taronges.El seguim durant un minut i mig fins que trobem un corriol amb una fita que ens mena a una tartera.Pujarem per aquesta tartera,una mica incómode,fins a ser a l'alçada del primer ressalt de la via.En aquest punt hi ha una traça xarracada i amb dues fites a l'inici que ens deixarà a l'inici de la via.Placa metàlica i assegurançes visibles.

Horaris: Aproximació 20 minuts,via 4'15 hores i descens 1'5 hores.
Grau obligat: La tercera tirada l'he trobat més obligada que la resta del recorregut.Anava de segón i m'ha semblat de 6a/A1 per anar a trincar un boix.La resta trampejable amb V+/A1.

Orientació: Sud,sol a partir de les 9.
Material: Un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2 i algún empotrador.

Descens: Ens hem perdut però diria que convé iniciar-lo baixant i flanquejant per les boixedes fins assolir un coll.
Arribats a aquest coll diria que cal remontar el vessant fins a una pista.Nosaltres enlloc d'aixó hem seguit flanquejant i al cap d'una estona hem remontat fins la pista.
Sigui com sigui.Un cop a la pista la seguirem de baixada fins al Refugi del Gresolet.A la part final de la pista les marques de color carbassa ens guiaran per una drecera molt guapa a través d'una fageda.
Ressenyes: Tot el material gràfic és gentilessa d'en Josep Santasusana de la Lacordadacentenraia.Moltes gràcies!!!

Es ven casc Petzl Meteor.

 

El company en vol 25€.L'ha fet servir unes deu vegades i no te cap rascada.El ven per error en la talla.

Contacte:  665 53 67 45/ sergivillars@gmail.com

La Perla Negre al Sócol del Montroig.

Bona escalada d'autoprotecció on només s'ha sucumbit a la temptació d'expansionar per fer més cómodes alguns relleus.El recorregut és ben variat ja que transita per díedres i plaques seguint la lógica però creuant les inevitables feixes que li resten ambient a l'activitat.
Hem enllaçat sense problemes de fregament el segón i tercer llarg.
La placa de la quarta tirada es troba pelada i cal navegar,els escrostonaments fets durant el sanejament són un bon indicador de que estem en el camí correcte.
Darrer llarg francament bonic.
Finalitzada la via podem enllaçar amb algún dels recorreguts de la Cova del Tabac

Accés: Un cop passat el poble de Camarasa direcció Tremp creuem el Segre i trobem dues esplanades a ma dreta on aparcar.
Aproximació:  Amb la fotografia la via es veu perfectament des de l'aparcament.Seguim per la carretera en direcció a Tremp i la creuem. A l'alçada d'un petit torrent pujem pel vessant,seguint una traça prou fressada amb alguna fita que ens durà a peu de via en uns deu minuts. Dos parabolts visibles.

Orientació: Podria ser SE.
Material: Un joc de fissurers i un altre de friends des de l'Alien groc al Camalot del 6 repetint el #4.
Si es va rodat segurament es pugui prescindir de la repetició i dels friends extragrans.De fet,si no vaig equivocat,en la primera repetició només es varen fer servir els friends fins al número 3.
Horari: Aproximació 10 minuts,via 3 hores i descens al cotxe 45'.

Descens: Des de la darrera reunió de la via cal pujar una mica per agafar un corriol que va de planer a l'esquerra.Aquest corriol el seguirem uns 300 metres a l'esquerra fins a una canal.Desgrimparem per aquesta canal uns 80 metres fins arribar a una instal.lació de ràpel formada per tres espits amb dues anelles i cordino.Ràpel de 60 metres,si es vol fraccionar caldrà abandonar material en algun arbre. 
Nosaltres hem fet una via a la Cova del Tabac.

Acromion a la Magadalena Superior.

Si ens dediquem a l'escalada lliure aquesta via probablement ens semblarà descompensada doncs es tracta d'una grimpada amb un potent ressalt. En canvi si som amics del guarrilibre i altres arts fosques ens enfilarem per plaques ajagudes de bon cantell i roca ferma tallades per un tram d'Ae amb bon ambient.

Te fama d'estar molt equipada i probablement això sigui així per algú minimament habituat a escalar.De totes maneres jo no deixaria que un novell lideres la cordada a la primera tirada ja que hi ha alguna galeta important.

Nosaltres l'hem escalat amb dues tirades de 60 metres,saltant-nos alguna assegurança i amb força fregament.

Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.

Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel de sota ( esquerra ) i quan sortim al camí transversal ( St. Joan - St. Jeroni ) seguir-lo a la dreta i ens deixarà al camí transversal que va per sota dels Gorros i les Magdalenes. El seguim i a sota del Gorro Frigi i la seva cara Est agafem la canal per on baixa la Normal. Hem de pujar aquesta canal fins el coll que separa el Gorro Frigi i la Magdalena Superior. Baixem per l'altre costat, passant de llarg l'ermita de Sant Martí, fins a la base de la cara sud de la Magdalena Superior(esquerra).El sostre que hi ha a sobre de R1 és una bona referència,parabolts grocs visibles.

Material: 15 cintes exprés ( 12 si no enllaçem ni ens saltem cap xapa ).La primera reunió resulta incómode per que està just on comença el desplom,a sota la paret és ajaguda.Si no ens volem saltar el primer relleu potser amb algún catxarro podem reforçar algun bolt del primer llarg i improvitzar una reunió cómode.

Horaris: Aproximació 50',via i ràpel 2 hores i descens 40 minuts .

Orientació: Sud.

Grau obligat: IV/V i A1e.

Ressenya: El col.leccionista de vies.Gràcies!

Descens: Un ràpel llarg (d'uns 50 metres) o dos ràpels curts (d'uns 25 metres) per la cara est. 

Fernández Molero a Roca Farena.

Segurament es tracti de l'itinerari més clàssic d'aquesta paret,seguit d'aprop per la veïna Catalunya. La Fernández Molero ens ha semblat una molt recomanable via de fissures: vertical,mantinguda i amb ambient des del primer metre.
La roca és bona o sanejada,potser un pèl pul.lida a l'entrada i amb un curt tram a controlar al mig de la segona tirada.

Accés: Municipi de Farena.Si hi arribem des de La Riba trobarem uns aparcaments a ma esquerra només entrar al poble.
Aproximació: Recular un centenar de metres per la carretera que porta a La Riba.
Al costat d'una casa trobarem l'inici d'una pista amb una barrera i un cartell advertint de possibles regulacions a l'escalada.
Seguirem aquesta pista de baixada fins al riu,des d'on veurem perfectament la via i la paret.Creuar el riu pel millor lloc i localitzar l'inici a la dreta,parabolts daurats visibles i fissura ample.

Orientació: Diria que és Nord Oest,potser que tingui sol una estona al final del dia.
Grau Obligat: V+/A1.
Horaris: Aproximació 20',via i rapelar-la 3'5 hores i retorn 25'.
Material: La via malgrat ser de fissures es troba parabolada.Això vol dir que sinó ens fa res fer passos de V+/6a amb la xapa un parell de metres per sota dels peus farem la via només amb unes 16 cintes.
Si això no ens barrufa o anem a trampejar farem bé de dur un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3.
La primera xapa queda prou alta,nosaltres hi hem entatxonat un del 4 ( hi ha qui ho soluciona amb micros ) que no hem tornat a possar en tota la via.

Descens: Dos ràpels de 40 metres.La darrera reunió l'hem fet una sabina amb cordinos i maillón de la que hem fet un primer ràpel fins a una instal.lació que hi ha a la dreta de R2 ( 2 bolts amb 1 anella,canviar cordino ) i d'aquí al terra.
El ràpel de la sabina crec que és millor fer-la d'una instal.lació més nova que hi ha a la dreta i que nosaltres no hem vist.
Rapels volats.
Ressenya: Lacordadacentenaria.
Gràcies!!!

Dersu Uzala al Trió del Mig.

M'ha semblat una bona via,molt variada ja que va alternant constantment la placa i el díedre.La roca o és boníssima o està sanejada,he trobat que te més ambient del que sembla des d'abaix.Malgrat que l'itinerari es desenvolupi en el IV/V grau ( 5 metres de V+) jo no el recomanaria com a iniciació ja que hi ha trams de IV una mica expossats.Hem seguit les variants que marca la ressenya adjunta i diria que és com queda un recorregut més atractiu.

Accés: Aparcament al Restaurant de la Vinya Nova,el Bruc.

Aproximació: Agafem la pista que duu a Collbató i la seguim uns doscents metres.Trobarem una paret amb una porta de ferro a la nostre dreta i uns pals de fusta per que no es pugui aparcar a la nostre esquerra.Aquí deixarem la pista per anar a l'esquerra i agafar el Torrent de l'Artiga.Quan aquest es bifurca prendre el de l'esquerra, a la dreta hi ha la ferrada de les Dames. Anem pujant torrent amunt, a estones per una traça que queda a l'esquerra del torrent.De seguida veurem la paret del Trió del Mig a la nostre esquerra,el sostre vermellós sota el qual hi ha la R3 és ben visible.Seguirem pujant pel torrent trobant alguna marca verda fins que siguem a l'alçada de peu de paret on una gran llosa tombada ens indicarà el moment de deixar el torrent i buscar l'inici de la via a la nostre esquerra.Alzina al davant d'un díedre en diagonal a la dreta.

Restriccions: Escalada prohibida de l'1 de Gener al 31 de Juny.

Horaris: Aproximació 25',via 3 hores 30',descens en ràpel 1 hora i retorn a la Vinya Nova 20'.

Orientació: Sudest però el primer llarg resta a l'ombra fins cap allà les 11,la resta de la via sobre les deu jo diria que està tota al sol.

Material: Unes deu cintes exprés i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2.

Descens: Rapelant per la mateixa via tal i com marca la ressenya del col.leccionista de vies. Totes les reunions disposen de dos parabolts vinculats amb cordinos i una anella.

Desconfinats al Doll.

Típica xemeneia dolliana on els paladars més fins es poden enoegar amb el guano,la sorra i algun tram de roca a controlar.
Malgrat l'aire salvatge i aventurer que es respira durant tot el recorregut la ruta ha estat sanejada i netejada.Nosaltres la vàrem fer quan la via tenia menys d'un mes de vida i vàrem tirar alguns blocs avall.
A la segona tirada vàrem dubtar una mica del recorregut,superat el tram de 6a+ cal entrar a la gran canal i evitar un esbarzer per la placa de la dreta.
La darrera tirada l'hem fraccionat tot montant la role opcional que marca el croquis.

Accés: Si venim des de Camarasa just després del cartell de la Fontllonga hi ha una pista a ma esquerra.Entrem en aquesta pista i de seguida en prenem una altre a l'esquerra,recte aniriem a una granja.
Seguim aquesta pista aproximadament un quilómetre i aparquem sota la segona linea elèctrica que trobem havent deixat enrrera una bassa antiincendis.Em sembla que amb un tot terreny es pot apurar una mica més.
Restriccions: Segons l'any l'escalada al Doll pot estar prohibida de l'1 de Febrer al 31 de Maig.

Horari: Aproximació 30',via 4 hores i retorn al cotxe 30'.
Grau obligat: V+/A1.
Material: Nosaltres hem fet servir 16 expressos i un joc de friends des de l'Alien negre al Camalot del 5,repetint des de l'Alien groc al Camalot del 2.

Orientació: Nordoest,a les 2 encara era a l'ombra.
Descens: Per terreny selvàtic arribem a un corriol que seguim a l'esquerra fins enllaçar amb la traça d'aproximació.
Material gràfic: Tot és d'en Joan Asín.Moltes gràcies!

Atila a l'Ullal de la Magdalena.

A la zona dels Gorros és habitual realitzar enllaços de vies mirant d'acumular metres i metres de bona roca en un grau de IV/V i amb un equipament més aviat generós.

Si ens dediquem a aquesta modalitat que alguns anomenen Gorrejar la cara sud est de l'Ullal de la Magdalena la trobarem estratègicament situada ben a prop del ràpel de baixada de la Magdalena Inferior.

Així doncs si rondem per la zona i volem fer 40 metres de V amb ambient i uns códols d'escàndol farem bé d'atansar-nos a l'Atila.

A l'esquerra hi te dues vies equipades amb burins o espits de V+ i 6a respectivament que nosaltres no hem vist.

Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel camí de sota i quan sortim al camí transversal (St. Joan - St. Jeroni) seguir-lo a la dreta.La primera gorra que trobarem és la Gorra Marinera,seguidament trobarem unes rampes rocoses que baixen de la cara nord d'aquesta agulla.Doncs just psssades aquestes rampes caldrà agafar un corriol a ma esquerra on només començar en ajudarem d'unes arrels per superar un tram més dret.Passarem per sota de les vies de la cara nord de la Magdalena inferior ( Rataplan,La que faltava... ) que ens quedaran a la dreta i arribarem a les Escales de Jacob. Superades aquestes escales ens plantarem al coll que formen la Gorra Marinera ( esquerra ) i la Magdalena Inferior ( dreta ) on hi ha unes runes.Enfilem a la dreta fins a assolir la carena on ja veiem l'evident cara sud est de l'Ullal.

A peu de via hi ha dos burins aixafats i es veu la corrua de bolts.

Material: Nosaltres no hem set capaços de trobar ni la primera reunió ni cap assegurança a la segona tirada de manera que  haurem escalat uns 15 metres a pèl.Malgrat que aquests 15 metres són fàcils,de dificultat decreixent i sobre bona roca si volem estalviar aquesta situació podem provar sort a veure si entra algún ferro o merlet.Hem fet servir unes 8 cintes exprés.

Horari: Aproximació des del Monestir 50',via i desgrimpar 45'.Retorn al Monestir 40'.

Grau Obligat: V/A0.

Orientació: Sudest.

Descens: Un cop al cim anar a la cara oposada on hem escalat,la que mira a la Magdalena Superior.Aquí localitzem una instal.lació de ràpel composta de tres parabolts amb cadena i una anella.Podem tirar un ràpel de 15 metres o bé desgrimpar (III).

També podem baixar per la mateixa via ja que la darrera reunió és formada per dos bolts amb una anella i cordino.