Scavenger a la Paret de l'Esperança.

 Ens ha semblat la més exigent de la paret,a tots els llargs hem hagut de lluitar.Es tracta d'una via plaquera,equipada a l'estil esportiu de manera que moltes vegades els passos són obligats però no exposats.D'altra banda malgrat que sempre veiem la xapa a on volem arribar cal desxifrar el camí per arribar-hi que no sol ser la linea recta.Ens hem saltat la tercera reunió.

Accés: Aparcament al Restaurant de la Vinya Nova, el Bruc.

Aproximació: Agafem la pista que duu a Collbató i la seguim uns dos-cents metres. Trobarem una paret amb una porta de ferro a la nostre dreta i uns pals de fusta per que no es pugui aparcar a la nostre esquerra. Aquí deixarem la pista per anar a l'esquerra i agafar el Torrent de l'Artiga. Quan aquest es bifurca prendre el de l'esquerra, a la dreta hi ha la ferrada de les Dames. Anem pujant torrent amunt, a estones per una traça que queda a l'esquerra del torrent. De seguida veurem la paret del Trió del Mig a la nostre esquerra,on hi ha la Dersu Uzala. Nosaltres seguirem pujant per la canal de l'esquerra uns cent metres més ja que si anessim a la de la dreta aniriem a la Son de la llarga. Quan la canal s'obre molt ens acostem a la paret de l'esquerra i veiem les primeres xapes,a l'altre banda del torrent hi ha el peu de via de la Terra de Nòmades.

Material: A part de les cintes exprés hem posat un Alien vermell i un Camalot del 3 a l'inici de la tercera tirada.Recanvis pels rápels.
Grau obligat: 6a sense tramposa ni ganxo.

Orientació: Est però està bastant encaixonada a dins la canal i el sol no hi toca fins vora les 11.La primera tirada com que està dins del bosc pràcticament està sempre a l'ombra.

Horaris: Aproximació mitja hora,via dues hores i una hora pels ràpels.De peu de via a la Vinya Nova uns vint minuts.

Restriccions: Escalada prohibida de l'1 de Gener al 31 de Juny.

Descens: Les reunions de la via ténen una anella sense vincular però nosaltres hem fet el que fa tothom: rapelar per la veïna Dersu Uzala. Del final de la via crestejar a l'esquerra i desgrimpar uns metres fins arribar a la instal·lació de ràpel.Nosaltres hem fet totes les reunions ( uns 40 m ) menys l'últim ràpel que amb seixanta arribes a terra.

Ressenya: Parce,moltes gràcies!!

Vidal Farreny a les Bagasses.

Ens ha agradat força,si bé te algún tram herbós o pul·lit n'hi ha molts d'altres de ben bons. La darrera tirada deu ser de les millors de la paret en el seu grau.Hem enllaçat 3+4,6+7,8+9 així com 12+13,posant poc ferro,amb cintes llargues i força fregament.

Mirant la topo de sota: a la R12 no hem trobat el pont de roca que diu i hem arribat a la R13 en flanqueig a esquerres a partir d'una falsa reunió amb dos caps de burí.

Accés: Cal estacionar a la Font de les Bagases a la carretera C-13,entre Balaguer i Tremp.
Aproximació: Pujem per la carretera en direcció Tremp fins a l'alçada d'un pont antic.Creuem el riu per aquest pont i amb l'ajuda d'uns cables pujem a la via del tren. Creuem el túnel i hi pujem al damunt.Aquí hi ha una esplanada on començen les vies.La nostre queda a la part esquerra,poden haver-hi les inicials VF picades a la paret.La primera tirada és comuna a l'Anglada Guillamón i va a buscar de la manera més fàcil possible el jardí.

Material: Setze cintes desplegables,dues plaquetes recuperables,alguns tascons i un joc de friends de l'Alien blau al Camalot de l'1.

Grau obligat: V+/A1e.

Horaris: Aproximació un quart,via set hores i del cim al cotxe 1'5 hores.

Orientació: Sud.

Descens: Caminem cap a la dreta i amb alguna desgrimpada arribem a una instal.lació de ràpel ( 2 bolts ).Nosaltres aquí hem fet un sol ràpel de 60 metres però hi ha una instal.lació per fraccionar-lo.Després de rapelar acabem de caminar una estona més fins la carretera.

Mataró al Martell.

Disparitat d'opinions a la cordada,com us podeu imaginar a mi m'ha agradat i els companys deien que se l'haguessin pogut estalviar.En favor seu s'ha de dir que la vàrem fer entre la Monpart a la Miranda de les Bohigues i l'Stefanie a la Saca Gran,dues vies clàssiques que s'adapten millor als cànons de bellesa actual: parabolts,bona roca i escalada lliure. A mi m'ha agradat per que permet enfilar-se a una agulla poc trepitjada,pel lliure fàcil però totalment desequipat,per l'artifo acrobàtic sobre reliquies i per la picantona sortida en lliure final.

Al Maig del 2.025 en Sergi Villar i en Jordi Cevallos van restaurar la via reequipant la primera reunió així com algunes expansions de la segona tirada.Moltíssimes gràcies per la feina!.

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris.
Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella. Anem carenant a l'esquerra seguint un camí amb marques vermelles. Quan estem a punt d'arribar a la Saca Gran ens desviem a la dreta per dins el bosc. Arribem a l'agulla i l'anem vorejant cap a la dreta fins a la cara sud. L'inici de la via és evident, al peu del díedre de la cara sud,burí visible.El peu de via és una mica incòmode ja que és una canal però hi ha alzines per fer una R0.

Orientació: Sud.

Grau obligat: IV+/A1e. La primera tirada és exposada en aquest grau tant pel primer com pel segon de cordada.

Material: Quinze cintes exprés,un estrep i un joc de friends des de l'Alien vermell al Camalot del 3.

Horaris: Aproximació 45',via una hora i tres quarts d'hora per baixar.

Descens: Un rapel de 15 metres pel vessant nord des d'una bona alzina.No esataria de més dur un pingu de 2 metres de corda per vincular la savina a algun altre arbre del cim

Escalada a Costafreda

 

Tres són les vies que s'han obert darrerament en aquesta paret i que permeten gaudir-ne més enllà de mirar-les escalant des del Pedra i/o recordant quan s'hi formaven cascades. Si hi vas tot girant el clatell cap a les clàssiques del Pedraforca potser no acabaran de semblar-te massa boniques.Ara si no t'importen les feixes,la sorreta ni les tirades curtes a gaudir de xapes a dojo i d'alguna placa ben tècnica prou mantinguda.Amb migdia es fan les tres sense córrer ni estresar-se.

Material: Màxim 18 cintes exprés i recanvis pels ràpels.

Accés: Anirem per la carretera de Saldes un cop passat Maçanes i el Mirador del Pedraforca, agafarem el trencall a l'esquerra què porta al Hostal Pedraforca. Un cop passat arribarem a una cruïlla, agafem el de l'esquerra Tossal Costafreda. Seguim per pista asfaltada i després de terra, quan arribem a una línia elèctrica seguim i a l'alçada de la paret trobem a la dreta una esplanada amb un gran roc.

Aproximació: evident en 5 minuts fites.

Orientació: Est,sol fins les 14.

Grau obligat: V+/A0.

Descens: En dos ràpels per les mateixes vies

Sakim a l'Agulla dels Retrobats.

 

Ataca sense miraments la part més balmada de l'agulla a cop d'expansió. Amb el nostre humil nivell hem pogut escalar en lliure la part final de la primera tirada ( a partir del pitó,6b? ). El ràpel està reequipat amb dos parabolts del 12 amb anella i cadena. Hom hi ha posat cordinos i maillon perquè costi menys de recuperar la corda.

Accés: Monestir de Montserrat, aparcament de pagament amb descomptes a federats.

Aproximació: Agafem les Escales dels Pobres. Just passat un pont de fusta trobem el peu de via del Camí de l'Alzina de la qual podríem escalar els dos primers llargs per assolir la feixa on comença la via.

Si optem per arribar caminant al peu de via cal seguir pujant per les escales i ben bé abans del Pas dels Francesos agafem un corriol que arriba a una feixa i la seguim fins al final, just sota de la cara sud de l'Agulla dels Retrobats. De totes les vies que hi ha a l'agulla la nostre és la que te com a primera assegurança un pont de roca amb filferro i després una corrua de parabolts del 8 amb xapa Kop de gas.

Material: 25 cintes exprés i un estrep.

Grau obligat: V/Ae.

Orientació: Sud.

Horaris: Aproximació 20 minuts, via una hora i del cim al cotxe mitja hora.

Descens: Un ràpel de trenta metres pel vessant nord fins a una canal per la que baixem fins a peu de via.

Ressenyes: Rocacalenta, moltíssimes gràcies.

Noche de Acción al Pa de Sucre.

 

La via ens ha agradat molt i no només per l'entorn.Tots els llargs ens han semblat bons

Escalada sobre plaques de bon granet amb nervis i bolets,una tirada de díedre ben guapa per donar-li varietat.Als qui no els hi agradi caminar millor que busquin alguna altre itinerari ja que aquí no els hi sortiran els números.Hi ha qui primer escala l'Esperó de Mordor quedant així una molt bona integral.

Hem reforçat les roles amb el següent material:

R1: Alien groc,R2: Bec de roca,R3: Camalot de l'1 i R5: Camalot del 2.

Accés: Embassament de Cavallers.S'hi pot pujar a qualsevol hora del dia però no s'hi pot pernoctar.

Aproximació: Sortim en direcció al Refugi Ventosa: vorejar l'embassament,plans del riu Malo,Llastres de la morta i arribem al trencant de l'Estany de Tumeneia.Deixem el camí del Refugi i anem cap aquest estany,últim punt per agafar aigua.

Ens enfilem al llom esquerra del llac i anem en direcció al Tossal Negre,elevació que evitem per la dreta gràcies a un sistema de vires fitades.Ja veiem la cara Est del Pa de Sucre,nosaltres anem a la Sud.Ens acostem a la cara Est i l'anem vorejant fins a sota de la Sud i ens atensem a peu de via.El primer bolt costa molt de vuere,nosaltres hem fet una fita.

Hi ha la possibilitat de tallar camí sense passar per l'estany de Tumeneia però si no es coneix és de mal trobar.

Horaris: Aproximació tres hores,el mateix que per fer la via i quatre hores per baixar del cim a la Pressa de Cavallers.Nosaltres vàrem estar una hora buscant el peu de via.

Material: Una desena de cintes exprés,algun tascó i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2.

Grau obligat: V/A1.Alguna galeta interessant en el IV/V.

Orientació: Sud.

Ressenyes: Tots els dibuixos són d'en Luichy.Qualitat màxima,mil gràcies!!

Descens: Del final de la via anar a l'esquerra sense canviar de vessant.Anirem desgrimpant fins assolir una bretxa que ens permetrà canviar de vessant.Seguim desgrimpant en direcció a la tartera de la base de la paret.Al final hem fet un ràpel de 30 ( pitó+pedra caiguda ) força net.Aquest ràpel es pot evitar desgrimpant per unes vires.

Escalades a la Balma d'Arcalís.

 

Fem una visita que teníem pendent a aquest espedat per escalar les tres vies que hi coneixem,per ordre d'aparició i en dificultat creixent: Esperó Dopelmayr,Directa Andreu i Dolça Núria.Una bona manera de grimpar 300 metres de gneis amb una logística ben còmode i senzilla.

Accés: A l'estació d'Ordino cal seguir conduint fins a les inmediacions del projecte de tunel de Rat.El darrer tram,uns 6km/500 metres, només es pot circular de pujada entre 17 i 8;de baixada no hi ha problema.

Aproximació: Pujem per la pista que hi ha a ma esquerra,a dalt trenquem a l'esquerra i arribem a un coll sota la paret.Baixem per la dreta de la tartera i quan som a la base de la via que ens interesa creuem la tratera.

Material: Per totes va bé dur ela ferros entre l'Alien groc i el Camalot del 2.

Descens: Carenar a l'esquerra,passar l'antena i amb l'ajuda d'una escala metàlica retrobem la pista per la que hem aproximat.

Horaris: Per aproximar 25 minuts,per les vies entre una i dues hores.Del cim al peu de via uns vint minuts igual que per tornar al tunel de Rat.

Orientació: Sudest,sol fins allà les 3.

Ressenyes: N'hi ha de Top rock,Manel&Ita i de l'Antonpytecus.Mil gràcies a tothom!.

1) Esperó Doppelmayr: la clàssica de la paret.Reequipada amb parabolts i anelles a les reunions.Hem enllaçat el primer i el segón llarg.La darrera tirada te una variant de sortida per la dreta de la que no tenim dades.V obligat.Al cim no hi ha reunió.Una hora.

2) Esperó Andreu: ens ha agradat,una mica més exigent que l'anterior.Les dues darreres tirades s'enllaçen amb alguna cinta llarga i doble corda.V+ obligat.Una hora i mitja.

3) Dolça Núria: guapa però amb líquen en algún tram.V+/6a obligat.Dues hores.

Via Santa Fe.

Te dues tirades ben bones,la resta entre feixa i rostoll ho salva amb prou dignitat.Hi ha algún tram de mala roca que si algún dia esdevé clássica millorarà.A la darrera tirada hem apurat la corda a seixanta quedant una mica per sota de la Gran Creu.

Accés: Estacionar al Coll Marí.Prendre la carretera que puja d'Organyà a Montanisell i abans d'una gran bassa prendre una pista a ma dreta.Només els primers metres són emporlanats,la pista mor al Coll Marí.

Aproximació: Hem estat incapaços de trobar les fites que indiquen la ressenya,hem anat passant com hem pogut per dins del bosc fins que hem trobat rastres de branques xarracades.Per arribar a peu de via cal grimpar i seguir un petit relleig a l'esquerra,ponts de roca visibles.

Horaris: Aproximació mitja hora mentre que per fer la via hi hem estat tres hores i mitja.Del final de la via al Coll Marí una hora.

Orientació: La via deu ser Est però nosaltres hi hem anat un dia núvol.

Grau obligat: V+/A1.

Material: Unes setze cintes exprés,tascons i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3.Si no fem 6a un estrep i trampos ens seran molt útils.

Descens: Seguim l'aresta que va desapareixent fins espategar al camí que puja de Coll Marí a l'ermita.El seguim a l'esquerra i sense pèrdua retrobem el punt on hem estacionat.

Apacolipsis Gneis al Contrafort de la Dent d'en Rosell.

 

La meitat de la primera tirada i els segón llarg ens han agradat molt.La col·lega que està més forta que el vinagre ho ha planxat tot i ho ha decotat tot menys el primer llarg.A la darrera tirada petarà un peu i llavors si que serà un 6b.Nosaltres no ho hem fet però hi ha qui enllaça 3+4 o 4+5.Inici comú amb la Surtdekasa.

Accés: A Queralbs agafem la carretera que puja a Fontalba.Només la seguirem un o dos quilómetres aparcant a ma esquerra quan ens creuem amb el camí que puja cap a Núria.
Aproximació: Cal seguir el camí que puja a Núria.Aquest camí ofereix dues variants,a nosaltres ens interessa el camí dels Duis ( esquerra,cartell) que passa per sota mateix de la Dent d'en Rossell o Roc dels Duis.
Tenim dues opcions:
1) Per la tartera que hi ha a la base del Contrafort: Potser es camina menys però és més incómode. Just després d'una bauma amb un banc deixem el camí de Núria i pugem per l'esmentada tartera,alguna fita.
2) Per la baixada de la Dent: Passem l'esmentada bauma,un oratori i una petita font.Just després de la font localitzem una tartera a ma esquerra.Seguirem una traça fitada que firteja amb el bosc i la tartera.Més amunt trobarem fites que van a dreta i a esquerra,a les envistes del recordatori d'un esquiador mort.
Aquí convé seguir les fites que van a l'esquerra fins a sota del Contrafort de la Dent,que més que un contrafort és una paret que hi ha a la dreta de la Dent.
Un cop situats sota la paret la Surtdekasa queda a la dreta: pi petit llaçat i parabolt visible.Hem de xapar aquest parabolt i seguir com si volguessim xapar el segon parabolt de la via.Pocs metres abans agafem les assegurançes de la nostre via que marxen en flanqueig a esquerres.

Material: Doble corda pel fregament al primer llarg.Els Camalots del 0.5 al 2 i un Alien verd.
Grau obligat: V+/A0.

Orientació: Est.Nosaltres hem entrat a les dues i sense córrer hem fet tota la via a l'ombra.

Horaris: Aproximació cinquanta minuts,via quatre hores i baixada una hora i mitja.

Descens: La via acaba al coll que hi ha entre la Dent de'n Rosell i el seu contrafort,baixar per les pendents d'herba/canal diagonal que hi ha entre les dues parets.Cal estar atents a trencar a la dreta ( mirant avall ) i desgrimpant per unes lloses arribem a la tartera de l'aproximació.Totes les reunions tenen dos parabolts i una anella,preveure cordinos per vincular si volem rapelar.

Esperó Ribes al Bastó del Frare.

Iniciem l'escalada pel típic díedre del vessant nord: dret,amb pitons de diferents èpoques i qualitats així com la roca que sense ser massa bona si que està sanejada per les repeticions.Superat aquest primer llarg apareix un rostoll on cal encertar l'itinerari i llavors...venen les tirades de placa que donen el caràcter a la via.Aneu-hi amb ganesde gaudir de la navegació sobre patates de diferentsa voltes més bones a voltes no tant,a vegades sobre terreny trempat i a vegades amb menys inclinació però sempre anb una roca boníssima...guapíssim!!.Un consell,no hi aneu amb el sol de cares,a darrera hora de la tarda ja que cal navegar i no van gaire bé les enlluernades.La segoma tirada no ens cuadrava massa amb la topo de l'Escalatroncs,la resta de l'itinerari si que l'hem seguit bé.

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).
Aproximació: Agafem el GR-172 en direcció al Monestir i deixem de banda un trencant a ma dreta que porta al Refugi Vicenç Barbé.Un cop passada la Cadireta haurem de prendre un desviament a ma dreta en direcció al Coll de Porc.Al cap d'una estona trobarem un desviament novament senyalitzat.El seguirem a la dreta i l'abandonarem abans del Coll de Porc a ma dreta.Grimpar per unes terrasses i fer R0 en unes alzines.

Material: Un joc de friends des de l'Alien blau al #1,si es va just de grau portar algun pitó variat per la primera tirada.Restaurada amb Kop de gas.

Horaris: Aproximació 45',via 4 hores i baixada 1 hora. 

Grau obligat: V+/A1.Trams de V exposats.

Descens: Desgrimpar per arbres fins assolir la travesa dels Alts Frares senyalitzada amb marques blaves i que blaves seguirem a la dreta entrant al Torrent del Lloro.Baixem pel mateix fins assolir el PR que seguim a la dreta fins al Refugi d'Agulles.Baixem pel camí de les Portelles fins a Coll de Guirló on retrobem el camí de l'aproximació.

Riqueza del aire i Blasi-Picazo a Peña Ezkaurre.

 Integral de dues vies que permet fer bastants metres passant pel cim de la Punta Ezkaurre.Itinerari llarg i amb bon ambient però rostolleja força. M'imagino que la setena tirada en lliure ha de ser molt maca.

Accés: Aparcar al pàrking del Collado de Argibiela.

Aproximació: Bajar andando hacia Zuriza y en la primera curva sale una pista a la dcha con marcas rojas y blancas (GR 11) que llevan a la cima de Peña Ezkaurre. Recorrer la pista y al poco se llega a una alto desde donde se ve muy bien la Cara Norte de Ezkaurre, se descienden unos metros adentrándonos en un hayedo. Prestar atención ya que enseguida sale una senda con hitos a la izquierda.Seguirla y salir del bosque.Cruzamos dos pedreras y subimos por la tercera de ellas. Salir de la pedrera a la izquierda para llegar a la base de la pared.

La via comienza a la izquierda del todo.Nosotros hemos escalado la primera tirdaa

Material: Un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3,crec que divuit expressos i un estrep.

Grau obligat: V+/Ae.

Horaris: Aproximació quaranta minuts,via sis hores i 1'5 hores a la baixada.

Orientació: Ni idea,posem-hi sud

Descens: Del final de la via carenejar a la dreta.Passar per darrera d'una mena de circ que formen unes agulles i baixar per una canal a retrobar el camí de l'aproximació.

Ressenyes: El primer dibuix és d'en Luichy i el segón d'en Picazo.Gràcies!!

Esperó de Llebeig al Bisbe.

 Senzilla aresta de bona roca,a fer baixant del mateix Bisbe,de la Monja o del Lloro.Abocada a l'impresionant vessant nord,s'hi respira un gran ambient malgrat la modèstia d'aquesta escalada.Hi ha qui l'anomena Somni de Sant Joan i havia estat una Via Blava.

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).

Aproximació: Des de Can Maçana prenem el GR en direcció al Monestir, un cop passada la Cadireta anem direcció a Coll de Porc, i després prenem el trencall fins al Portell Estret. Un cop allà, només ens queda seguir les marques blaves i arribem al Bisbe.

Grau obligat: IV+.

Orientació: Oest.

Material: Crec que es fa amb unes sis cintes exprés però es podem afegir peçes compreses entre l'Alien verd i el Camalot de l'1.

Horaris: Possem-hi una hora d'aproximació,una altre per fer la via i una més per tornar a Can Massana.

Descens: Un sol ràpel de 50 metres pel vessant sud,Via Normal.Aquest es fa sobre una instal·lació moderna i es pot fraccionar amb una alzina plena de cordinos.

Ressenyes: El dibuix és del Col·leccionistadevies i la foto de Rocacalenta.Moltes gràcies!!

Sunyer Picazo a l'Eco de'n Nubiola.

 

Bonica i senzilla escalada en una talaia privilegiada.La roca és bona però m'imagino que la llunyania n'evita la massificació i cal parar una mica d'atenció al tema.De camí passem a prop de: El cor de be, l'Agulla del Miracle, la Vella i el Cilindre.Al baixar de l'agulla també queda ben a ma l'Aresta Brucs a la Miranda dels Ecos.

Accés: Esplanada del Miracle (Creu d'en Regató) situada a uns 5 km de Can Maçana i a 2 km. de Santa Cecilia. Hi ha lloc per uns quatre cotxes a l'ombra d'un bon noguer.

Aproximació: Pugem per les escales de ciment que surten de la carretera fins a un camí que seguim cap a l'esquerra. En poca estona arribem al GR que seguim cap a la dreta. Arribarem a unes escales de pedra i poc després trobem un camí que surt a mà esquerra senyalat amb marques blaves. Agafem aquest camí que ens porta fins a la Canal del Miracle. Després d'una forta pujada arribem al Coll del Miracle.Aquí caldrà trencar a l'esquerra/est,seguint el camí principal que havia estat un PR i ara resta marcat amb senyals grogues.Passarem: la Balma de les Pruneres,per sota la Vella i l'imponeng Cilindre.Just superada la base d'aquest ens tocarà devallar vers un torrent i veurem el nostre objectiu.Pugem al vessant oposat i al segon revolt deixem el camí ( aspes de PR ) per agafar un altre camí que passa per peu de via.Parabolts visibles.

Material: Només hem utilitzat cintes exprés.

Orientació: Sud.

Grau obligat: IV/A0.

Horaris: Aproximació un parell d'hores mentre que per fer la via i retornar a l'inici de la mateixa hi hem estat poc més d'una hora.

Descens: Del cim desgrimpem a la dreta/est vers la canal amb la Miranda dels Ecos.Aquesta canal disposa de cordes fixes i una cadena per salvar un resalt i ens deixa de nou al peu de via.

Sur Directa a Peña Santa

 

Arribar de peu de via al cim ha estat el més senzill i menys costos de l'activitat. Si esteu buscant una aproximació llarga, una paret amb compromís i una baixada que en el millor dels casos només serà llarga no cal que busqueu més, ja podeu fer-hi cap.L'itinerari més senzill i clàssic d'aquesta paret,com us podeu imaginar és el que en diuen una via alpina: lògica,sempre a la recerca del pas més senzill i amb el toc de discontinuïtat que no podia faltar.Important evitar el descens de nit i/o amb mal temps.

Accés i Aproximació: El més habitual és pujar a fer un vivac a un prat que hi ha al peu de la paret sud i que s'anomena Vega Huerta. En aquest prat hi ha un refugi en bon estat on hi caben unes cinc persones i una font que costa que raji. Per arribar a Vega Huerta tenim dues opcions des de Oseja de Sajambre o des de Valdeón.Diria que pels dos llocs es triga el mateix però des de Valdeón es pot contractar un taxi 4x4 que ens escurçarà la caminada.

Des d'Oseja surt una pista senyalitzada cap al Refugi de Vega Baño i a sota del refugi hi surt el corriol que mena a Vega Huerta.Al refugi ens podran dir si raja aigua de la font de Vega Huerta.

Des de Vega Huerta l'aproximació a la via és evident.Nosaltres hem escalat el sòcol desencordats,no hi ha R0 equipada i és millor equipar-se a sota.

Horaris: Oseja de Sajambre-Vega Huerta 6 hores,Vega Huerta-Peu de via 45 minuts,via 6 hores,del cim a Vega Huerta 3'5 hores i de Vega Huerta a Oseja 5 hores.

Orientació: Sud.

Grau obligat: V+.

Material: Un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3. Les canaleres de dalt són fàcils però exposades, potser repetint 2 i 3 es poden assegurar millor.

Descens: Des del final de la via crestejar uns cinqunta metres fins al cim o bé fer un ràpel. Un cop al cim tornem enrrera per unes desgrimpades molt aeries seguint fites. Sobrepassem el punt per on hem sortit a la cresta i anem descendint per l'aresta oest, trobarem marques de pintura groga i un parell de desgrimpades o ràpels. Acabarem espetegant a la Canal Estrecha que la baixarem amb ràpels i desgrimpades.Al final de la mateixa hem de saltar al vessant sud per la Forcadona. Arraibar a aquest evident pas ens ha semblat exposat per lo inestable del terreny, la neu s'ha retirat i ha quedat un pendent de terra dura i gravilla molt mal parit. Un cop saltrem al vessant sud queda tel.la però ja no és tant exposat, amb desgrimpades,camí i tarteres tornem a arribar a Vega Huerta.

Ressenyes: Xabigaton,moltes gràcies!.

Anglada Brull a la Roca dels Cabells.

 

Hi ha trams bons però hi ha alguns passatges vegetals que aigualeixen la festa.

Sinó em falla la memòria ens hem saltat la primera reunió.El darrer llarg té un variant per la dreta (6b+) anomenada Fast Fredy que va ser oberta l’any 1991 per Josep Enric Castellnou.Per poc que poguem crec que és recomanable sortir per aquí.

Accés: Al municipi de Tivissa cal estacionar al final del Carrer de la Foix.

Aproximació: Seguir la pista que passa entre dos dipòsits,de seguida prenem la bifurcació de l'essquerra i al cap de poc passem per una barraca.Seguim pujant i quan som a cota de la base de la paret la seguim fins a peu de via.Panorama alentador segons la fotografia de sota:

Material: Joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3.

Orientació: Nord.

Grau obligat: V+/A1.

Horaris: Aproximació mitja hora,dues hores d'escalada i quaranta minuts de baixada.

Descens: Caminant a l'Oest fins enllaçar amb el camí de l'aproximació.

Ressenyes: Així com la fotografia de l'inici de la via són de Rocacaclenta,moltíssimes gràcies!

Desequipades les vies Cap Mercer.

 

Poc han durat les vies obertes en aquest penysegat de pissarra.Màxima difusió a les xarxes,efecte crida,es troba un niu,es notifica als forestals i els forestals desmonten les vies.Els parabolts han estat serrats o bé enfonsats,així que s'enten que no hi ha intenció dels forestals de regular-ne l'escalada de manera estacional sinó que és un tancament de manera indefinida. Compte que el cartell de prohibició està pràcticament al final de l'aproximació,que de l'Escamarlaneta se n'han retirat totes les xapes però de la Cangreja se n'ha deixat la primera xapa,a veure si així algú pren mal.Els que com un servidor no les hagueu pogut escalar sempre us quedarà el consol que estaven equipades amb bolts inox,de manera que escalar aquí era com una ruleta rusa,quant més dies pasen més bales al carregador.

Ternura Congosteña

Hi hem escalat dues tirades de díedre fissura orgàsmiques però és que la resta de la via també és molt bona!.Una itinerari de díedres atlètics molt recomanable sota el nostre punt de vista.Hem entrat per la variant de 6b de la dreta.

Accés: Municipi de Seira prendre la N260 direcció Castejón de sos,direcció N cap a Benasque.Després de passar un túnel aparquem a ma dreta.

Aproximació: Seguim la carretera en direcció Nord i arribem a un pont que creua el riu.Creuem i seguim un camí marcat de la vuelta al Congosto del Ventamillo. A les envistes de la via ja veurem un corriol que porta a peu de via,pasant per una corda fixe.Es veuen les xapes de les dues entrades.

Material: Nosaltres l'hem escalat amb unes catorze cintes exprés,algún tascó i el joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3 doblant aquest darrer per la penúltima tirada.Al segón llarg ens hagués anat bé doblar el 0.75 i hi ha qui recomana doblar  de l'1 al 3 al penúltim llarg.

Horaris: Aproximació 20',via i rapelar quatre hores.Retorn al cotxe 15'.

Orientació: Sudest.

Grau obligat: 6a/A1.

Descens: Per la linea de ràpels que marca dl croquis d'en Luichy: quatre ràpels de 30 fins a la segona reunió i d'aquí al terra un sol ràpel de 50.Per fraccionar aquest caldria pendular a R1.Totes les instal·lacions són de dos bolts amb anelles,molaria deixar-hi cordinos per baixar d'una sola anella sense liar les cordes.

Ressenyes: Luichy,moltes gràcies!!

Reina Bellmunt a Diables.

Ruta eminenment artificial i molt aeria,no ens ha semblat una simple pedalada.El primer llarg és finet però poc obligat,el segón un rostoll amb rebaba ( role en arbre passada la reunió de la CADE ) mentre que el tercer és comú amb la Hurtado Carbonell i exigent.A partir d'aquí comença la via pròpiament dita amb quatre tirades d'artificial pràctimanet equipades i amb força ambient.En aquests quatre llargs hi trobem els pitons originals mentre que les expansions de la primera han estat substituïdes per parabolts llevat de la penúltima tirada que roman amb el rovell de sempre.

Accés: Refugi de Sta.Cecilia, convé no deixar res al cotxe ja que els robatoris hi són freqüents.

Aproximació: Creuem la carretera i prenem el GR cap a l'esquerra en direcció al Monestir. Abans d'arribar a sota del Cavall Bernat i passada la paret dels Patriarques ja veurem la paret dels Diables. Més o menys a la vertical dels sostres que esquiva la via i uns metres rabans d'una carbonera cal estar atents a agafar un corriol a ma dreta amb una fita que puja cap a la base de la paret. Cal grimpar un curt i fàcil ressalt tombat, superat aquest pas continuem per un corriol fins a la base de la paret on agafem una vira a la dreta fins a peu de via.

Horaris: Aproximació 30',via 4 hores i una hora del final de la via a Santa Cecilia.

Grau obligat: V+/A1.

Orientació: Nordest,ombra 

Material: Nosaltres hem emprat un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3,un parell de tascons,estreps,dues plaquetes recuperables així com un escanyaburins.Hi ha qui clava a la penúltima i/o avantpenúltima tirada però a nosaltres no ens ha fet falta.

Descens: Al cim carenar al S,desgrimpar un coll i després prendre un camí penjat que baixa en direcció a la Canal dels Avellaners ( dreta ), petita desgrimapada amb burí ( antiga cord fixe ) i baixada per la canal a retrobar el GR.

Ressenyes: El dibuix és de l'Armand Ballart mentre que la fotografia és de'n Cesc Rosell