Via Ramona al Pic de Sant Cugat.

Bones plaques de canto i una bavaressa final molt xula, hi ha rostoll pel mig però la via mola. El 6b és realment un pas,si vas un metre a la dreta és 6a.
Accés: Sopeira, aparquem a les inmediacions de la central elèctrica que hi ha just passat elpont.
Aproximació: Seguim un camí ben fressat paral.lel al riu a la riba oposada de la central. Creuem el riu per un pont imitació d'estil romànic,després de la central hem de deixar el camí prinçipal i agafar-ne un de menys marcat que s'enfila vessant amunt fins arribar a una ample torrentera,seguim torrentera amunt.Al final de la torrentera hi ha un ressalt que caldrà grimpar.Damunt del ressalt hem d'anar a l'esquerra seguint rastres de pas fins a peu de via.Fletxa picada i parabolts visibles.

Orientació: Sud.
Material: Un joc de tascons i un de friends ded de l'Alien groc al Cslot del 2.
Descens: Seguim la vira on acaba la via a l'esquerra fins que enllaçarem amb la sortida que vàrem fer el dia de l'Antikrestas.

Valle de Tena a la Peña Foratata

Bonica via que queda una mica dissimulada dins la mole rocosa de la Peña Foratata. La Valle de Tena té un recorregut bastant més curt que altres vies veïnes de la paret, ja que puja a una agulla secundària i no arriba fins al cim de la Peña Foratata. De totes maneres, l'escalada ens deixarà satisfets, tots els llargs són bons i força variats (placa, díedre, xemeneia, fissura...). Potser és una bona opció per fer una escalada ràpida per completar el dia que arribem/marxem de la zona. No pensaria en aquesta via per un dia amb amenaça de pluja. La baixada comença en una vira bastant exposada, passar per allà amb el terreny mullat no deu ser massa divertit...

-Cordada: Busquets i Macau

-Accés: Des de Sallent de Gállego pugem fins a la urbanització Formigal. Hem de deixar el cotxe a la part superior dreta de la urbanització, en el carrer Foratata. 

-Aproximació: Des del cotxe prenem una pista en direcció est. Després de travessar una balla metàl·lica arribarem en un prat on surt un camí a mà esquerra. Aquest camí té alguna fita i marques blaves i blanques. Seguim aquest camí en pujada fins al Coll de Baladrias. Un cop al coll tombem a mà esquerra per pujar pel llom de la muntanya. Durant la pujada hem d'estar atents per localitzar un corriol a mà dreta que porta fins a peu de paret (més o menys surt a l'alçada del peu de via). Anirem trobant fites. Inscripció VT a peu de via.

-Orientació: Sud-est
-Material: La via està equipada amb parabolts i ponts de roca. Nomes calen 12 cintes exprés.
-Grau obligat: V/V+

-Descens: Des del final de la via destrepem uns metres cap al nord fins a una bretxa. Continuem i arribarem a una segona bretxa (fites). A l'altra costat de la bretxa trobarem una vira que creua la cara sud de la Peña Foratata. Baixem per aquesta vira amb algun tram delicat. Molta atenció perquè sota d'aquesta vira hi ha una precipici important. Al final de la vira fem un curt destrepe que ens deixa a un pendent per on retrobarem el camí de l'aproximació per sobre del Coll de Baladrias. 

-Ressenya: Amb la ressenya que surt al blog de Sendero límite se segueix bé la via:

Ressenyes del sectror Recuperació a la Vinya Nova.

Vies més aviat curtes amb alguna exepció,una mica pul.lides.Equipades a base de parabolts i algun químic,alguna reunió te anella vinculada amb un cordino pel que està bé portar algun recanvi.
El sector està orientat al SE, te sol fins cap allà les tres o les quatre. L'accés el fem anant al restaurant La Vinya nova,aparquem a l'esplanada que hi ha just a sota. L'aproximació és molt ràpida,amb deu minuts ets a peu de via. De l'aparcament enfilem la pista amb una valla que puja muntanya amunt i que mor en una casa. Uns metres abans que acabi girem a la dreta i abans d'arribar al torrent hem de seguir un corriol a l'esquerra que puja cap al sector.

Paret de la Y.

Format de vies curtes, rapelables i amb una aproximació relativament curta (40'), un xollo per dies de meteo insegura. Nosaltres n'hem fet tres: Via del Ranci, El imperio contra-ataca i Vintage industrial. Les tres estan totalment equipades a l'estil Komando Ripollès, és a dir parabolts per no passar gens de por!. La roca és de puta mare a les tres, tot i que a la Via del Ranci alguns cantos els hem trobat amb herba i per entrar a R1 hi ha una argelaga prou malparida que la debien podar però està rebrotant, guant i/o tisores útils!. Les roles totes equipades per rapelar tot i que diuen que es pot baixar ràpid caminant, a la segona reunió de l' Imperio contra-ataca hi hem deixat una vaga ja que només hi havia un mallón, millor portar-ne una de ben llarga i canviar-ho perquè després per recollir la corda frega molt. Hem anat amb simple de 80 i només a la Via del ranci hem hagut de fer dos ràpels.
A totes les vies el grau obligat és de V+/A0.
Accés: aparcar el cotxe al km. 126 de la N-260, ja veurem el pont vell, estacionar sense obstaculitzar el pas.

Aproximació: Seguirem  a peu  direcció S per una pista,  saltarem  una cadena, creuarem una antiga cantera i seguirem  per la pista en pujada.
Als 15 minuts trobarem una segona cadena. Abandonem la pista per seguir el vailet ( cable elèctric) de la nostra dreta.
En menys de 10 minuts i d'una bona pujada trobarem una tartera amb fites, i amb marques vermelles, nosaltres tirarem cap a la dreta, si anem cap a l'esquerra anirem a petar a la casa de Cal Barricó.
Seguirem per la tartera uns metres més, la qual ens duu a un camí planer que el seguirem fins a trobar una gran fita.
En aquest punt girem a l'esquerra, direcció a la paret seguint les fites i saltant de bloc en bloc, arribarem a una altra tartera a escassos metres de les vies. A partir d'aqui, dependrà de la via escollida, i en un o dos minuts arribarem a la ruta que voliem fer.
Uns 40 minuts en total. Per enllaçar vies tingueu en compte que el peu de via està embardissat i que cal baixar i tornar a pujar. Corda fixe per arribar a l'iniçi de la Via del Ranci.

Cerdà Riera a la Trona.

Accés: Carretera de St.Feliu Codines a Centelles, a uns 5km. de Centelles agafar un trencant a ma esquerra fins la casa de colónies de Can Miqueló ( cartell ). A la casa de colónies seguim recte,passem l'ermita de St.Miquel Sesperxes. Arribem a una mena de coll on hi ha una cruïlla de5 pistes.Agafem la de l'esquerra i de seguida girem a la dreta,seguim aquesta pista,passant per sota d'una linea elèctrica,fins que acaba en un camp sota d'un mas molt proper a una torre de guaita.
Aproximació: Anem en direcció sud,cap arran de cingle. Trobarem un camí amb cartells de la ruta dels Cingles de Bertí crec que marcat com a PR. Cal seguir aquest camí que porta a un grau i que ens permet baixar cap a la base de la cinglera. La paret no es veu, però s'intueix el cim de la Trona. Quan portem uns quatre o cinc revolts baixats estarem a l'alçada del peu de paret. Deixem el camí i seguim a la dreta pel peu de paret, passem per unes primeres vies que semblen d'esportiva/clean amb algún nom i arribem a l'iniçi de la via. Doble burí a peu de via,just abans de que la base de la paret començi a baixar.10/15 minuts.
La resta d'informació està a la ressenya, la fotografia és del blog benvinguts al paradís, gràcies!

Spigolo ovest al Saas d'Ortiga.

Nosaltres la vàrem trobar molt bona en el seu grau i estil. Mica en mica es va possant aeria i va agafant ambient, de manera que acabes escalant pràcticament pel fil,amb una roca d'escàndol farcida de bon cantell i de ponts de roca per llaçar. Si la cordada és ràpida i fanàtica dels llargs recorreguts ha de ser la óstia combinar-la amb la Detassis a la Pala dil rifugio.

Accés: Fiera di Primiero.
Aproximació: Llarga,tiesa i entretinguda,estem a Dolomites!. Primer fcal seguir el sender senyalitzat fins al Refugi Treviso ( 40').Un cop al refugi prenem el sender 720 que puja ben dret per dins el bosc fins a una ample vall.Remontem tota la vall fins al coll de la Mughe ( 1.5 hores del refugi,cota 2.244),punt on podem deixar la kmotxilla.Al coll cal anar a l'esquerra per un camí que ens deixa a una cornisa,ambpunts realment aeris.Els trams més difícils de la feixa es troben equipats amb graons i cable,tot i així cal grimpar algún pas de II.En aquesta feixa,si ha plogut,és possible agafar aigua d'alguns regalims de la paret.Al final de la feixa remontem una canal fins al final,en un coll.Aquí comença la via ( 45' des de el coll,3 hores des de el cotxe ).,ataquem per una canal/díedre.

Orientació: Oest,
Material: Tot i que la guia recomana només vaguetes per ponts de roca,nosaltres també hem fet anat un joc de friends desde l'Alien groc al Camalot del 2.
Descens: No el recordo exactament però estava fitat,hi havia desgrimpades fàcils i un prell de ràpels opcionals equipats amb químics.1hora find al coll.

La Pell de Serp a la Pala dels Pelats.

La via te el mèrit de no poseir ni una sola expansió de progressió.En algún blog la recomanen com una via d'iniciació a l'autoprotecció,a mi se m'acudeixen una vintena de vies més fàcils d'assegurari sobre millor roca.M'ha agradat molt el primer llarg,l'iniçi del segón i el començament del penúltim,la resta hi ha més rostoll. La quarta reunió només te un pitó i costa de reforçar.

 Cordada: Canito i Busquets.
Orientació: Sud,sol tot el dia.
Accés:Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció a l'ermita de Montalegre, alguns cartells. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre). Seguim per aquesta pista, cada cop en més mal estat. Arribem a un revolt a l'esquerra just abans de que la pista fagi una forta pujada. Aparquem en una explanada a ma dreta.

Aproximació: El més net és agafar la traça que baixa de la canal,corda fixe per pujar-hi desde la pista.Seguim aquesta traça de pujada i quan estem a l'alçada de la base de la paret deixem la traça ( mica embardissat ) i continuem per una repissa cap a la dreta. Quan aquesta feixa acaba baixem un pèl,també una mica nrut i acabem d'arribar a peu de via.Fletxa picada i pitó visible,el segón ja que el primer no es veu.
Material: Un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2.Pot ser útil un 3 i/o portar els Aliens repetits.

Grau obligat: V+.El 6a està equipat amb dos claus i es pot fer amb A0.
Descens: Sense baixar a agafr wl camí que porta a l'ermita,anem a direcció a l'ermita arran de cingle fins al primer coll on s'inicia la Canal Segarra que ens retorna a la pista.

Dakota Line a los Mallos de Agüero

Recordo que durant el primer viatge que vam a Riglos ens vam fixar en unes parets que hi havia davant mateix, en aquell moment ens eren totalment desconegudes. Poc després vam saber que eren Peña Rueba i los Mallos de Agüero. Eren poc concorregudes i no hi havia massa informació. Només sabíem que tenien poques vies i que eren difícils. Fa uns anys es va despertar l'afany oberturista a Peña Rueba i ara ja compta amb un munt de vies per tots els gustos. Agüero va quedar més arraconat, però a poc a poc s'estan obrint vies. La roca de la Dakota line no és de primera qualitat (això sembla un denominador comú a Agüero), però l'abundant nombre de xapes ens permetrà escalar sense patir massa i forçar en lliure fins on convingui.

-Cordada: Busquets i Macau.

-Accés: Anem al poble de Agüero, a 5 quilòmetres de Murillo seguint una carretera local. Hem d'intentar aparcar a la part alta del poble, al costat d'una font.

-Aproximació: La via està en una paret que dóna al poble, al costat de Peña Sola. Des de la font seguim un camí que dóna de la volta als Mallos de Agüero. Al cap de pocs minuts trobarem un camí que surt a mà dreta. Seguim aquest camí, pujant en direcció de la bretxa que separa Peña Sola de la resta de Mallos. Poc abans d'arribar a la bretxa ens desviem a la dreta per accedir a peu de via. La via comença en un díedre obert (parabolts visibles).

-Orientació: Est.

-Material: La via està equipada amb parabolts, només calen 16 cintes exprés i estrep.

-Grau obligat: V+

.

-Descens:. Es rapela per la mateixa via (cal doble corda). De la R7 a la R6. De R6 a R4. De R4 a R2 (cal guiar aquest ràpel per arribar bé a la segona reunió). De R2 al terra.

-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la ressenya de l'Indi que surt a la Nochedelloro:

Malpas de Travil.

Aquest sector el vaig trobar boníssim,totes les vies que vàrem provar ens varen agradar. Són vies de vintitants metres quasi trenL' accés nosaltres l'hem fet des de Berga on hem agafat la carretera en direcció Avià i Solsona.Passarem pel poble de l'Espunyola.Just després d'una recta i del km.134 s'ha de girar a la dreta per una carretera més petita amb un cartell que diu Capolat a l'iniçi.Deixem alguns trencants no asfaltats a dreta i esquerra fins que n'agafem un d'emporlanat a la dreta amb un cartell que indica Capolat i Travil.Seguim aquesta pista emporlanada en forta pujada.Quan la pista passa per sota d'un desplom amb un gronxador penjat és el moment de començar a pensar en aparcar el vehicle.Nosaltres ho hem fet uns 400 metres més amunt del gronxador,en una bona entrada a ma esquerra.L'aproximació és pràcticament nul.la ja que les vies estan a l'esquerra del gronxador,damunt la pista.La orientació és bastant sud,te sol entre 11 i 5,la majoria del peu de via te ombra i és óptim per mainada i gossos.

Recuperat material robat a Montserrat.

M'ha arribat per guatsap,espero que sigui veritat i que el propietari ho recuperi"Material escalada robat: A la comissaria de Manresa hi ha decomisades dues motxilles amb bastant material dur , gats,cordes peus de gat.... Si en els ultims mesos setmanes li han robat quelcom podria anar a comissaria amb prèvia descripcio del material.
 Podeu donar veus als vostres grups socials?"

Cerdanyola a la Prenyada.

La Cerdanyola, tot i tractar-se d'una variant de la Gómez-Xalmet, és una via amb entitat pròpia. Segur que l'escalada d'aquesta via, que té poc més de dos llargs, us deixarà ben satisfets. Es tracta d'una via exigent, amb poques assegurances i poques possibilitats de reforçar l'equipament. Sembla que es fa poc i això es nota amb el tacte franc de la roca. Després de l'inici patinós de la Gómez-Xalmet, s'agraeix molt passar a la Cerdanyola i tornar a sentir el tacte adherent de la roca. 

Recentment s'ha reequipat la via amb parabolts del 10 a les reunions i del 8 a les tirades. Aquests parabolts del 8 fan una mica de yuyu. No sé si resistirien les possibles caigudes que hi ha en aquesta via. Si es fa un forat a la roca val més fer-lo bé, i posar una assegurança que pugui aguantar molt de temps. I una altra cosa, ja que al reequipar es canvia lleugerament la situació de la xapa, tant per tant es pot posar en un punt que es pugui veure des de lluny, i no que quedi amagada. Tot són opinions...

-Cordada: Busquets i Macau
-Accés: Monestir de Montserrat. Aparcament de pagament (6.5€), descompte a federats (4€).
-Aproximació: Pugem per les Escales dels Pobres fins al Pla de Sta. Anna. Aquí hem d'agafar un camí a mà dreta que, passant per unes escales, porta  fins al refugi de Sant Benet. Anem a darrera del refugi i agafem un corriol que ens durà a peu de via. Compte que aquest corriol costa de trobar, nosaltres ens l'hem saltat i hem pujat per una traça força embardissada al costat de la Roca d'en Barberà. El primer llarg és comú amb la clàssica Gómez-Xalmet, evident díedre amb bolts i una alzina a la base.

-Orientació: Sud-oest.

-Material: Nosaltres  a la segona tirada he fet servir bagues merleteres, una plaqueta recuperable i friends des de l'Alien groc fins al Camalot de l'1. Si sou valents i bons montserratins segurament passareu amb les cintes i prou. A la tercera tirada hi ha 3 caps de burí de costat.
-Dificultat obligada: V+ solvent.

-Descens: Fem un ràpel de 25 m per la cara nord fins una canal. Des de allà baixem la canal fins un collet entre la Prenyada i la Roca d'en Barberà, i continuem cap a l'esquerra fins gairebé el peu de via.

-Ressenya: La ressenya de l'Escalatroncs està bastant bé. Atenció!! després de superar el mur que hi ha sortint de la segona reunió hem d'anar amb lleugera tendència a la dreta per trobar la primera xapa. 

Hèrnia Discal a la Falconera.

 Una altre de les clàssiques de la Falconera.Traçat lógic,roca sanejada i escalada de placa amb trams de diedre que la fan força variada. A nosaltres ens ha agradat més que l'Estenalles perque te més lliure, a l'altre s'ens ha fet una mica pessat tant d'Ae. Escalada prohibida del Gener al Juliol,ambdós inclosos.
Accés: Coll d'Estenalles, aparcament amb cartell.

Aproximació:  Seguim un corriol en direcció Nord,primer per la carena i despres per dins el bosc,arribem a un coll.En aquest punt cal baixar per una ample canal arbrada a ma dreta( rètol restriccions). A mitja canal la deixem per anar a l'esquerra i baixar per una nova canal.Al final d'aquesta segona canal cal desgrimpar un parell de trams rocosos,el darrer te una corda fixe. Fet aixó anem cap a la dreta de la paret, la via comença en un petit pedestal herbós a uns cinquanta metres de l'evident xemeneia de la TIM.

Material: Nosaltres només hem fet servir cintes exprés. Poden anar bé els friends mitjans/petits per el tram de díedre del primer llarg.
Orientació: Est, a les quatre de la tarda ja estava a l'ombra.
Descens: Acabada la via anem cap a l'esquerra i retrobem el camí de l'aproximació. 
Restriccions: Prohibida l'escalada de Gener a Juliol ambdos inclosos.
Ressenyes: Escalatroncs i Sanllors.com. Merçi!!!!

Escalada al Barrancot de Serradell.

 Sector súper fresc situat en un torrent generalment sec on crec que no hi acaba d'entrar mai el sol,nosaltres hi vàrem escalar un dia d'onada de calor i vàrem estar molt bé. La roca és una mica patinosa, vàrem fer totes les vies que estan entre 6a i 6c+, vàrem tenir feina per tot un matí. En general són vies curtes i explosives. Si mireu la guia de Collegats, on marca una escala per pujar un ressalt a mig sector en realitat és una corda fixe. L'accés està prou ben explicat a la guia de Collegats però compte amb la part final de la pista,nosaltres vàrem passar molt just amb una C15, hi ha algun cartell que indica " sector d'escalada ".Un cop a l'aparcament l'aproximació és força evident, cal anar a buscar el barranc que ja s'intueix i a més crec recordar que hi havia marques vermelles, uns deu minuts des de l'aparcament.

Espolón Elegante al Balaitus.

Penjo les ressenyes,per més info sobre l'accés,l'aproximació i el descens mireu la recent piada del Diedro Sur.

Sector el Columpi.

Tot un clàssic de la cara Sud!!!amb les típiques plaques de forats i alguna fissura,que donen varietat al sector i que semblaria que es poden fer en clean.
L'accés es pot fer directament des de el Bruc o bé des de el restautarant de la Vinya Nova,on agafem la pista que surt a l'esquerra fins a Can Jorba.A Can Jorba continuem amb la mateixa direcció,fins que la pista desmboca en un olivar,punt on aparcarem.L'aproximació la podem fer de dues maneres,amb totes dues trigarem aproximadament 15'.La primera opció és la menys cómode,consisteix en anar a buscar el torrent del Pastor que hi ja damunt de l'olivar i seguir- lo de pujada fins a situar-nos sota del sector,un cop aquí seguim una traça fins a la base del mateix. L'altre opció,segurament més cómode consisteix en agafar un camí amb alguna marca groga a la part alta de l'olivar.