Cerdà Riera a la Bandereta.

 Una altre de les grans clàssiques del vessant nord de Montserrat. A les guies es recomana aquesta via juntament amb l'Aresta GAM al Bisbe i la Punsola al Cavall Bernat com a vies d'introducció a l'escalada del vessant nord montserratí. Esalades aquestes vies m'imagino que la cordada estarà preparada per fer el salt a les grans parets amb la Sànchez Martínez a Diables. Suposo que en aquestes grans clàssiques hi trobarem els ingredients típics del vessant nord però a petites dosis. De mala roca ja no n'hi trobarem ja que aquestes vies han sigut tant repetides que estan ben sanejades, a la Cerdà Riera hi ha algún tram una mica pulit però a mi m'ha semblat que molt poc. El que si que trobarem és tirades on caldrà aprofitar els xoxillos dels pitons per assegurar-nos amb flotants, tot i que als llargs anem trobant ferro que ens dona vidilla. La terçera tirada està totalment clavada. De pitons hi ha de tot,la majoria vells. Les reunions ténen totes dos parabolts ( crec que del 12 ) una mica rovellats però amb anelles. L'escalada te un bon ambient i majoritariament és de díedre,fissura i xemeneia a dalt.S'ha de fer!.

Accés:Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.

Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat).Al Coll de Guirló, en comptes de seguir el camí cap a les Portelles, agafem un caminet que surt a mà esquerra i que puja cap a la paret oest d'Agulles. El camí ens deixa a peu de via, aventatge d'anar a fer una clàssica!. Bona explanada al peu d'un evident díedre,cap de burí matxacat en un gran códol arran de terra.

Orientació: Nosaltres l'hem escalat un dia de pluja però crec que te ombra fins la una o les dues.

Material: Dues plaquetes recuperables,16 cintes exprés,un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2 i força vagues.

Grau obligat: El 6a del terçer llarg es pot fer tranquilament amb A0, al V+ de la segona tirada hi ha algunes peçes però no s'arriba en A0 i caldria possar peçes per fer A1. Per tant crec que V/A1.

Descens: La darrera reunió la podem fer en dos caps de burí que hi ha al terra just sortir de la xemeneia o en una alzina prou bona. Des de l'alzina ( sense vaga ) fem un ràpel de 10 metres a la canal entre al Bandereta i l'Agulla dels Espeleólegs. Baixem per la canal a la dreta, al final una mica estreta peró amb una corda fixe. Acabada la canal ja trobem un bon camí senyalitzat amb punts vermells que seguirem a la dreta i que en mitja hora ens retorna a Can Masana.

Ressenya: Del blog d'Arañita Escaladora,merçi!!!

 

Vies Vertical i Piset a la Falconera.

Dues propostes prou interessants que recorren la part de la Falconera més propera al port. Ambdues vies acaben en una feixa on podem acabar de fer cim per alguna altre via. Em sona haver llegit que la gent surt per la Dama de la roca (6a,burils) i la Brazos de hierro (V). Nosaltres hem sortit just a l'esquerra del desconxat groc per una linea d'espits ( IV amb un pas d'A0, no gaire xulo ). La nostra estratègia ha sigut: fem la Vertical, sortim a la dreta caminant i després pasamà, ràpel de 50 ( químics reequipat,no fraccionable ), escalem la Piset i sortim al cim per la tirada que comentava d'una via desconeguda. L'ambient de les dues està força bé, l'equipament està molt rovellat però es poden afegir força flotants, la roca bona però amb algún bloc,crosteta i tram pul.lit que ens demanaran certa atenció. Compte amb l'Ae o V+ que hi ha sortint de la R1 de la Piset: factor 2 diria que amb poques possibilitats d'afegir peçes.

Accés: Cal aparcar al port del poble del Garraf,al final de tot a les envistes de la paret hi ha un descampat i una zona blava on no hem pagat cap de les moltes tardes d'entresetmana que hem escalat a la paret. L'aparcament sembla segur,si més no no hi havia vidres al terra.
Aproximació: Creuem un descampat per un bon camí amb el mar i el port a l'esquerra. La Piset escala l'evident esperó que trobem quan acaba el camí i topem amb  la paret,la primera assegurança és un espit rovellat i de seguida trobem un pitó/burí molt característic,es veu la cova on farem R1. Per fer la Vertical cal escalar la primera tirada de la SAME,un flanqueig d'iniçi descendent per trincar un químic que no es veu. Arribats a la primera role de la SAME la següent tirada surt recte a caçar un pitó i després a la dreta cap a  un gran pitó casolà ple de vagues.
Orientació: Est, a quarts de cinc estaven a l'ombra. Diria que la Piset te ombra abans.
Material: Malgrat que les vies estan prècticament equipades nosaltres hem fet servir un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3 per reforçar les assegurançes de la via que estan completament rovellades. Les reunions també les hem reforçat,diria que la majoria d'elles es poden reforçar amb Camalots entre el 0.75 i el 3,els que ens sobrin dels llargs vaja. Doble corda de 60 si volem fer el ràpel.
Grau obligat: V/A1.
Descens: Les dues vies acaben a la feixa. Si anem a la dreta trobem una instal.lació de ràpel ( pasamà per arribar ? ). COMPTE AMB EL RÀPEL fa 50 metres i es ben desplomat snese possibilitat de fraccionar. Si sortim a la cresta cimera per alguna altre via caldrà baixar per la cresta,hi ha una desgrimpada amb una corda fixe d'un parell de metres de moment en bon estat. Després creuem una zona de vegetació per acabar espategant al carrer on hem aparcat.

Quinta Chimenea al Mallo Frechín.

Diuen que havia set la xemenèia més difícil de Riglos.Ara ha passat com amb la Ursi al Circo de verano que l'han netejat i cossit a xapes de manera que escaladors més limitats com nosaltres la podem repetir. Segurament no es pugui recomanar com a via d'iniciació perquè en algún punt cal ser curós amb la roca,sobretot a la que surts una mica de la linea. Suposo que la via s'anirà fent i sinó l'hi treuen les xapes quedarà una via d'iniciació molt més asegurada que la Pany al Pisón.A mi m'ha agradat,no és agónica en cap punt i te trams amb canto i ben assegurats que t'obliguen a sortir cap al buit i que són ben espectaculars.De moment no és gaire bona idea fer-la amb una cordada desconeguda al davant,però tranquils que si no sortim de la linea la roca m'ha semblat força sanejada. Un cop a R6 s'ha obert una continuació de la via, no en tinc dades i s'agraeix informació. Quan hi hem escalat nosaltres estava a ple sol i hem sudat.
Accés: Municipi de Riglos.
Aproximació: La via és perfectament visible des de l'aparcament: és la xemeneia que hi ha just a l'esquerra de la Visera. Es tracta de pujar pels carrers del poble fins a l'església i agafar les traçes que pujen cap a la paret.

Orientació: Només te sol entre la una i les dues.
Material: 15 cintes exprés, millor portar-ne de llargues i doble corda ja que en algún llarg les xapes estan posades a diferents cantons de la xemeneia i podem tenir molt de fregament.
Horari: Dues hores.
Descens: La via està equipada per rapelar amb dues anelles per reunió. Nosaltres hem vist la roca un xic tendre i hem preferit baixar caminant. Del final de la via surten unes cordes fixes que ens deixen a la carena. Seguir una bona traça fitada que ens mena al cim de la Visera on enganxem el seu camí de baixada,també perfectament fressat. Uns 45 minuts del final de la via a l'aparcament

Indignats a la Codolosa.

Una més de la Codolosa!, bones plaques amb alguna feixa i anar marxant.Netejada de terra i vegetació pels obridors,merçi!.Hem enllaçat les dues primeres tirades amb 55 m ,saltantnos alguna xapa,amb doble corda i alguns cinta llarga.La terçera tirada te una falsa reunió que no cal montar.
Accés: Aparcament de la Salut,area recreativa al municipi de Collbató.
Aproximació: Des de l'explanada de dalt de les barbacoes agafem un corriol en direcció al torrent.Creuem el torrent per un pont de formigó i despres remontem torrent amunt.Quan la vegetació de l'esquerra desaoareix és el moment d'enfilar cap a la base de la paret.Abans hi ha alguna traça més directa però està molt bruta .La via queda a força a l'esquerra del pany central. Parabolts visibles.
Orientació: Sud
Material: Cintes exprés. Mola portar-ne de llargues i doble corda per enllaçar les dues primeres tirades.
Grau obligat: V/A0.
Descens: Hem fet 2 ràpels: 25 i 60.Aquest darrer fraccionable,no recordo si les roles eren d'anelles o cal preveure recanvis.

Via Apré-rodo-minical al Pic Rodó.

Les espectatives sobre aquesta via eren molt altes:l'Eloi Callado l'havia fet en la seva travessa en solitari del Pirineu, en un blog s'afirma que "és la millor via dels Pirineus Orientals" i al llibre d'en Thomas du Lac la recomanen. A nosaltres la via en si no ens va semblar res de l'altre mon: no te cap llarg lleig ( un de tràmit,feixa ) però tampoc en te cap que sigui la ostia. Si ens agrada caminar per l'alta muntanya,grimpar i crestejar a part d'escalar una miqueta l'activitat crec que és ben recomanable. Tornant a la via propiament dita, hi trobarem la típica escalada de plaques de gneis amb bona presa,no sempre positiva però si que sempre tens on trincar-te. La roca és bona però amb una mica de líquen i algún bloc que acabarà baixant.

Accés/Aproximació: Per anar fins la via tenim tres opcions: per Ulldeter ( 4 hores ),per Núria ( 2'5 hores amb el cremallera)  i per Prats de Balaguer ( 3 hores ). Nosaltres hem escollit la primera que segurament sigui la més llarga de les tres però no depeniem del cremallera i pel tema carreteres ens anava millor que per Prats de Balaguer. Hem aparcat al revolt que hi ha abans d'arribar a l'estació de Vallter 2.000 i d'on surt el camí que porta al Refugi d'Ulldeter. Seguirem el G.R.11 passant pels següents llocs: Refugi Ulldeter,Coll de la Marrana,deixar a l'esquerra la bifurcació del GR 11.7 que baixa a Coma de Vaca i pujar rectes en direcció a la Cabana de Tirapits, Coll de Tirapits,Coll de la Vaca,Coll de Carançà,Coll de Noucreus i Coll de Noufonts. En aquest coll deixem de carenejar,com veniem fent des de el Coll de Tirapits i deixem també de seguir el G.R.11. Aquest és un bon punt per deixar la motxilla i recollir-la de baixada. Hi ha una cabana. Així doncs arribats al Coll de Noucreus hem de baixar per la la Vall de la Valleta, vessant Nord oposat al de Núria. Hi ha alguna fita i el camí sorteja un salt d'aigua molt guapo. Sobrepassem la paret de l'Anyeller i quan veiem la paret del Pic Rodó i la via començem a encarar-la mirant de perdre el mínim d'alçada, per terreny de blocs i després d'herba arribem a peu de via. Parabolt visible,diria que de moment és la única via amb parabolts de la paret.

Orientació: Sud est,ombra a partir de les 3.
Material: Nosaltres hem posat un Alien gris i un Camalot del 2,malgrat que la ressenya que portàvem demamava un joc de friends del 0 al 2. L'aresta de la sisena tirada està desequipada i tampoc hi ha cap reunió però es pot assegurar amb vagues. Deu cintes exprés, alguna de llarga i doble corda tant pel fregament com per si volem abandonar ja que la segona tirada fa 50 metres.
Dificultat obligada: Fa una mica de mal dir perquè anàvem en lliure però deu estar sobre el V+/6a.

Horari: A nosaltres ens ha sortit una activitat de 12 hores: 4 d'aproximació, 4 de via i 4 de tornada.
Descens: Tenim tres opcions: rapelar al via, baixar per la dreta o baixar per l'esquerra. Rapelar la via només deu ser recomanable si has aproximat per Prats de Balaguer. En tal cas conteu que fins la R5 la via està equipada per rapelar ( anella + cadena ) i  que sembla que hi havia algún bloc a controlar. L'opció de baixar per la dreta pot ser recomanable si hem aproximat per Prats de Balaguer, la guia marca caminar a la dreta i fer un ràpel de 50 metres.

Nosaltres hem crestejat cap a l'esquerra en direcció a l'Anyeller. Acabada la cresta encara caldrà superar un petit resalt per atànyer terreny herbós. Remontem pendents herboses fins a la carena. La seguirem a l'esquerra cap al Pic de l'Anyeller i posteriorment al Coll d'en Bernat. La cresta te diversos trams de grimpades, amb un parell de trams de III+,un d'ells és de baixada i hi ha instal.lació de ràpel i una corda fixa esparrecada: compte!!!, si algú la vol canviar fa uns deu metres. Acabades les dificultats arribem al Coll d'en Bernat on hi ha un camí perfectament fressat a l'esquerra que va tallant el vessant de la muntanya i ens deixa sense pèrdua al Coll de Noufonts on retrobem el camí de l'aproximació.
Ressenyes: Penjo les fotos de la guia que van molt bé per ubicar la via,si l'autor no vol que les penji que ho digui. Hem fet una topo possant els graus que ens han semblat i la longitud de les tirades que no surten a la guia.
30metres 5+,50 metres 6a+,30 metres 6a,40 metres 4+ (1¿pas i 20 metres 1 pas de 6b.Aresta 35 metres III.

Escalada a Ayagaures.

Molt bon sector si ens movem entre el 6b i el 7c.Per sota del 6b només hi ha un V+ i dos 6a+, mentre que per damunt del 7c hi ha quatre 8a/+. Les vies m'han encantat són prou llargues(algunes corda de més de seixanta) i mantingudes,bones fissures i molta placa.L'escalada és més aviat física.La majoria de vies estan orientades a l'est,quedant a l'ombra a partir de les 2/3.Hi ha un sector,Làcteo,que és Oest.L'accés el fem des de el poble d'Ayaguares des d'on seguim carretera amunt direcció a l'embassament.L'últim tram és pista però apte per qualsevol turisme,cal aparcar on mor la pista en una explanada amb una caseta.Compte que abans hi ha un revolt on comença la pista on hi aparquen alguns cotxes ( cadena en una altre pista ). L'aproximació no és que sigui complicada però en alguns trams el camí és estret i amb una important caiguda sobre presa.De l'aparcament grimpem per la dreta de la caseta en ruïnes i ens enfilem a un corriol/cornisa amb una tuberia.Seguim per aquest corriol amb la tuberia tota l'estona i amb l'aigua de l'embassament a la dreta.Al cap d'uns 10/15' el corriol baixa a ma dreta cap a un torrent,suposo que normalment sec.Aquí ja s'intueixen les parets a l'esquerra,remontem el torrent (part alta de l'embassament) amb alguna fita fins que veiem les primeres xapes: esquerra sectors Principal i Arriba; dreta Làcteo.
Algunes vies recomanables: Esencia de invierno(6c),El gusto padre(6c+),Lwtivalm (6a+),Yogurt(7a),Petisuis(7a),Dos y un dia (6b+) i Apalancá(7a).

Els Maldecaps de la Lourdes al Serrat de Mullapans.

Bona roca,dificultats homogènies,tirades sostingudes i equipament correcte tirant a generós.Hauria de repetir-se molt però si cerquem informació per la xarxa veurem que la via s'ha fet en comptades ocasions.El fet de no sortir a cap guia i la fama d'aproximació selvàtica segurament expliquin aquesta poca freqüentació.Crec que és una via 100% recomanable i on l'embardissada per arribar a peu de via és només de  30 metres. Acabada la via quedem a la base de la Roca del Corb on podem aprofitar per fer una altre via,crec que la que queda més a ma és La travesia de los dioses. Nosaltres,com que aquesta ja l'haviem fet hem anat més a la dreta i hem fet la Serrat-Torras. L'Accés i aproximació que explico a continuació són per accedir a la via pel Monestir,hi ha qui accedeix a la paret des de Monistrol.
Accés: Monestir de Montserrat, aparcament de pagament amb descomptes a federats ( 4/6 euros ).
Aproximació:  Des de el Monestir baixem en direcció La nostre intenció era rapelar per la mateixa via però hem estat incapaços de localitzar la darrera reunió i sense saber-ho hem rapelat per la Wounded Knee. Preveure recanvis,3 ràpels de 30 factibles en dos peró compte que hi ha sabines i llastres on es pot enganxar la corda.
Orientació: Est,te ombra a partir de les dues.
Material: Una desena de cintes exprés. Hem fet servir també un Camalot 0.5 a la segona tirada i un del 2 a la sortida,crec que ens hem colat.
Grau Obligat: Teóricament és 6a. Nosaltres anàvem en lliure però em va semblar que amb V+ es passa.
Descens: Del final de la via per terreny bastant embardissat anar cap a la dreta, cada cop anirem trobant més traça i acabem sortint al Camí de les Aigües.

Boy Roca a la Trompa de l'Elefant.

Gran clàssica de Sant Benet i potser de tot Montserrat. La línea és ben suggerent i l'escalada malgrat ser tota l'estona de placa te moviments força variats. L'ambient i la qualitat de la roca,més tenint en compte que és una via de IV/V són espectaculars. La terçera tirada esdevé un terreny de joc idoni pels que vulguin practicar amb els pedals ja que no acaba de desplomar i les assegurançes són bones i properes. D'altre banda si fem aquesta tirada en lliure gaudirem d'un bonic mur de continuïtat que ens demanarà una bona tècnica per aprofitar-ne els repossos o anar sobrats de pila. A la resta de llargs podrem gaudir d'una bona escalda plaquera montserratina de IV grau,compte que hi ha trams de III/IV on no val a badar. Per aquest motiu segurament no es pugui recomanar com a via d'iniciació si més no a la peculiar escalada montserratina.

-Accés: Monestir de Montserrat. Aparcament de pagament (6.5€), descompte a federats (4€).
-Aproximació: Pugem per les Escales dels Pobres fins al Pla de Sta. Anna. Aquí hem d'agafar un camí a mà dreta que, passant per unes escales, porta fins al refugi de Sant Benet.Deixem el refugi a ma esquerra i passem per una característica porta. Assolim un trencall i agafem el corriol de l'esquerra en direcció a Sant Salvador/cim de l'Elefant. Al cap d'una estona veiem una gran rampa rocosa: és la base de la Trompa de l'Elefant.Just abans d'arribar a aquesta rampa trobarem una canal amb vegetació que baixa per sota la cara oest de l'Elefant,baixem per aquesta canal fins a localitzar l'inici de la via. El trobarem a la part alta d'aquesta canal, just a la dreta d'un desplom. Si ens estirem veurem el primer parabolt l'Elefantet com per exemple la Chachi Piruli.
-Orientació: Sud,compte amb el vent a l'hivern.
-Material: Nosaltres hem possat un Tricam vermell a dos metres del terra, un Camalot del 0.5 o 0.75 per arribar al primer bolt i algun merlet. Per internet he llegit que algunes cordades possen més peçes, per tant podeu provar sort. Unes setze cintes exprés,estrep útil.
-Grau obligat: V+/A0.Trams de III/IV exposats.

-Descens: La via està equipada amb dues anelles per reunió per tal de poder ser rapelada,menys la role del cim. En cas de fer la darrera tirada i voler baixar caminant cal desgrimpar per la via Normal de l'Elefant.Arribats al cim cal desgrimpar cap al coll que fromen el cap i la Trompa de l'Elefant. Compte amb el pas final (III+),hi ha un peu bo però costa molt de vure,possibilitat d'abandonar un maillón a un espit amb xapa de burí que hi ha al cim.Un cop al coll desgrimpem una incómode xemeneia i arribem a una zona de plaques tombades que cal devallar. Si ens enganxem a la paret trobarem corriol i arbres encara que és factible desgrimpar directament les plaques. Un díedre final més dret (II+) ens deixa a un coll bastant marcat. Baixem per dins del bosc cap a l'esquerra i sota la paret de l'elefant fins arribar a l'Ermita de Sant Salvador. Si continuem baixant arribarem al camí que hem seguit per anar de Sant Benet al peu de via.
-Ressenyes: el col.leccionista de vies,escalatroncs i pescadordestels. Moltíssimes gràcies!.

Directa Montserrat al Castell Bernat.

T'ha d'agradar aquest tipus d'escalada...La roca no se si és dolenta o curiosa perquè al principi fot molta angunia i després no s'ens ha trencat res tot i haver anat en lliure tota la via menys al tram de 6c. L'entorn per mi és una passada, un lloc ben tranquil,bucólic i solitari per escalar a deu minuts del cotxe. A més arribar al cim d'un tepui i fer un vol en una illa vertical a mi em motiva molt. En conjunt per mi ha sigut una via ben autèntica. Val a dir que com a vies potser m'han agradat més les seves veïnes: 1.000 homes i Aresta Nord del Castell Ample. Més que res perque són més llargues, però no deixen de ser vies curtes que fàcilment podrem combinar. Via reequipada amb parabolts i pes.

Orientació: Est, hi hem anat a la tarda sobre les 3 i hem estat tota l'estona a l'ombra.
Accés:  Des de Vic agafem l'Eix en direcció Girona i el deixem a la sortida de Folgueroles i Calldetenes. Anem a Folgueroles i agafem la N-141d en direcció a Vilanova de Sau.Seguirem aquesta carretera passant un túnel i tress cases de pagès. Aparcarem a ma esquerra on comença una pista de desemboscar. Diria que és just abans d'un pont sobre una riera i hauria de ser després del quilómetre 13.3 ja que aquí és on s'aparca per anar a l'Aresta Nord del Castell Ample. 
Aproximació: Des de la carretera veurem el Castell Bernat amb una senyera al damunt. La pista al cantó de la qual hem aparcat acabant portant-nos molt a prop de la base del Castell havent de fer un tram embardissat al final per acabar-nos d'acostar a peu de paret. Un cop a la base de la paret la seguirem a la dreta fins que trobem l'entrada a una vira que marxa a la dreta, 1 pas de III+. Seguint aquesta vira a la dreta arribem a la R0 on hi ha un parabolt. Per arribar a la base de la paret hi ha una alternativa que és seguir la pista i de seguida deixar-la per pujar bosc amunt per una mena de carena poc definida, només està embardissat al prinçipi després el bosc ja està net i quan arribem a la base de la paret també haurem d'anar a la dreta fins a trobar l'entrada de la feixa.

Material: Nosaltres només hem fet servir unes catorze cintes exprés i un Camalot 0.75 per reforçar per sota el pitó de la bavaresa de la segona tirada. A la topo demanen un Camalot del 2 i els Aliens petits.
Descens: Ràpel de 50 metres des de l'alzina on fem la darrera reunió. Hi ha un maillón i cordinos, nosaltres n'hem afegit un de llarg per vincular-lo a una altre alzina. L'abre està en bon estat i no m'ha semblat que hi hagúes blocs ni res perillós al ràpel.
Ressenyes: Del blog d'en Miquel Vilaplana,l'aperturista de la via. Moltes gràcies!.

Saelicke-Mir al Frare de baix.

Clàssica del Frare de baix que ha quedat parasitada per altres vies més noves. De fet, hi ha alguns punts on es pot xapar sense problemes els parabolts de les vies del costat, com per exemple al final del primer llarg o a l'inici del segon. La via està equipada amb els burils originals, bastant vells. Però a les reunions trobarem algun parabolt. La via guanyaria si es reequipés i es netegés una mica el díedre de segon llarg. Menció especial al bloc mida nevera que hi ha a la meitat del segon llarg!!!! Té molt mala pinta i sembla que estigui a punt de caure!!! Si caigués escombraria la segona reunió perquè el bloc queda a la vertical d'aquesta. 

-Cordada: Busquets i Macau

-Accés: Explanada d'en Nubiola, al costat del restaurant de la Vinya Nova.

-Aproximació: Des de la Vinya Nova prenem la pista forestal que porta cap a Collbató. Seguint aquesta pista trobarem un primer trencant a mà esquerra, és el Camí de l’Artiga Alta. Passat aquest trencant i seguint uns minuts més tornem a trobar un altre trencant a l’esquerra, el seguim uns 100 metres fins arribar a un cul de sac on abans es podia deixar el cotxe. Des d’aquest punt agafem un camí de marques blaves ( Camí del Clot de la Mònica ). Seguim aquest camí fins a localitzar un corriol que surt a la nostra esquerra (fita). Aquest corriol porta fins al peu del Frare de baix. La via comença just a l'aresta sud.

-Orientació: Sud.
-Material: Cintes exprés i un Alien vermell o Camalot 0.5/0.75 pel díedre final. Estrep opcional.
-Dificultat obligada: V/V+

El bloc del segon llarg. És més gran del que sembla a la foto.

-Descens: Ràpel d'uns 50 metres des de la reunió del cim.

-Ressenya: Nosaltres hem utilitzat la topo que surt a la guia nova de la cara sud d'en Luichy. Els graus d'aquesta última guia són més realistes que els que surten a la guia vella.

Shar-Strep a l'Agulla Manolito Garcia.

Escalada de dos llargs a la cara nord-est de l'Agulla Manolito García. De totes maneres, l'únic llarg interessant és el primer que és força continu. El segon llarg, després d'uns passets a la sortida de la reunió, és una rampa fins al cim. En aquesta zona cal anar en compte perquè hi ha roca solta i podem tirar pedres amb les cordes al company que està a la reunió. La via està equipada amb parabolts del 8 i un pitó. De bon combinar amb alguna via de la carena del Dumbo com la Llimac groc o la Nexus.

-Cordada: Macau i Busquets.

-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.

-Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles ( senyalitzat ). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant oposat. Passem de llarg del refugi i agafem la Canal Ampla fins a l'agulla Sens Nom. En aquest punt remuntem a l'esquerra pel mig del bosc fins arribar a la base de la paret. Hem de resseguir l'agulla cap a la dreta fins arribar a peu de via. La primera assegurança és un clau molt llampant de color vermell.

-Orientació: Nord-est.

-Material: Cintes exprés. Opcionalment pot anar bé un Alien ( groc?) per protegir els primers passos fins a xapar el pitó.

-Grau Obligat: V+.

-Descens: Ràpel d'uns 20/25 metres des d'una savina pel costat nord de l'Agulla. Després potser la manera més senzilla de tornar al refugi és remuntar rodejant l'Agulla Alta de la Miranda per la seva cara est fins arribar al camí de la travessa d'Agulles (marques vermelles). Si el seguim cap a l'est en poca estona arribarem al Portell Estret.

-Ressenya: Nosaltres hem fet servir la topo del blog de l'Escalatroncs:

Ressenyes de Bagergue.Aran.

Em sembla haver sentit que és la millor escola per escalar a l'Aran. Nosaltres hi hem fet una visita ràpida al sector iniciació un dia que no teniem massa temps i prou bé. Em sona que els altres dos sectors: Gran Placa i Duro de Pelar són millors. Podria ser que les parets tinguessin orientació Oest,nosaltres hem escalat al migdia al Iniciació i estava al sol però el peu de via tenia força ombra. La roca és gneis de qualitat i sense pul.lir. El tipus d'escalada més aviat físic,vies curtes. Algunes tenen placa amb el nom i el grau a l'iniçi.

L'accés el farem aparcant al poble de Bagergue. Per fer l'aproximació,que dura uns deu minuts,baixarem per un camí que hi ha darrera de l'esglèsia en direcció al riu. Anirem planejant per sobre del riu fins que veurem a la nostra dreta un camí amb un cartell que indica " zona d'escalada". Baixem cap al riu i el creuem per un pont.

Integral Baños de Sol a la Prenyada

Segurament un dels passos més característics de la via Integral Baños de Sol a la Prenyada és l'entrada. Un inici fi, vertical i amb la primera assegurança força amunt són un filtre important. Per cert, a mig camí hi ha un buril sense xapa que ens pot donar una mica d'ànims, tot i que no sé què és més difícil, xapar-lo o tirar amunt fins al primer parabolt. De totes maneres no penseu que quan xapeu el primer parabolt ja tindreu la via a la butxaca. Encara ens l'haurem de currar, tant en els llargs difícils com als trams més fàcils, on ens haurem d'anar protegint com puguem. Està reequipada amb parabolts del 8, a les reunions també són d'aquesta mida i només n'hi ha dos...

-Accés: Monestir de Montserrat. Aparcament de pagament (6.5€), descompte a federats (4€).
-Aproximació: Pugem per les Escales dels Pobres fins al Pla de Sta. Anna. Aquí hem d'agafar un camí a mà dreta que, passant per unes escales, porta fins al refugi de Sant Benet. Anem a darrera del refugi i agafem un corriol que ens durà a peu de via. La via comença uns metres a la dreta de la Gómez-Xalmet, sobre un bloc caigut.

-Orientació: Sud-oest.

-Material: Bàsicament la via està equipada als llargs difícils i ens els llargs fàcils trobarem molt poca cosa. Nosaltres hem fet servir cintes exprés, bagues per a merlets, 1 xapa recuperable i joc d'Aliens i de Camalots fins al número 2 (si haguéssim portat el 3 l'hauríem posat).
-Grau Obligat: 6a/6a+

-Descens: Fem un ràpel de 25 m per la cara nord fins una canal. Des de allà baixem la canal fins un collet entre la Prenyada i la Roca d'en Barberà, i continuem cap a l'esquerra fins gairebé el peu de via.

-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la topo que surt a la guia de Sant Benet, per tant els graus estan apretadets. Penjo les del Silencio Mineral i Joan Jover.