Lliure Incosciència a la Serra de Sant Joan.

Pel meu humil nivell ha set una via tant guapa com exigent: de la R2 fins pràcticament el cim és una escalada de màxima qualitat. Una primera tirada d'escalada fina i un segon llarg que ni fu ni fa donen pas a tres tirades molt bones on el cantell no falta però cal físic per anar-lo a buscar i aguantar-li. La roca és bona però no se si l'itinerari es repeteix prou com perquè la roca estigui sanejada als trams fàcils, compte. Podria ser que ens trobéssim trams per sota del 6a un pèl exposats, a la primera reunió crec que el clau estava arrencat i penjant del cordino. Si algú porta el martell i ho arregla guai, sinó es reforçava amb un friend, no recordo el número.

Accés: Tenim dues opcions des de Montanisell o bé des de la carretera que uneix Coll de Nargó amb Isona. Cal estacionar bastant enllà de la pista que hi ha sota de les parets venint de Montanisell o just en arribar-hi si pugem directes des de Coll de Nargó.

Aproximació: Des de la pista tant aquesta via com la seva veïna El tresor dels maquis són visibles des de la pista cosa que ajudarà a arribar-hi.

Pugem a un mas que cal creuar i agafar una traça a l'esquerra que seguint un tub negre ens porta per dins el bosc fins a una carena mot dreta. Pugem per aquesta carena fins a una boixeda que creuem i assolim una tartera. Pugem la tartera i anem a la dreta fins a peu de via on hi ha una sageta ben desdibuixada.

Orientació: Sud.

Horari: Aproximació 30',via de 4 a 6 hores i baixada 45'.

Grau obligat: 6a+/A2 o 6b/A1.

Material: 14 expresos desplegables, un ganxo de taló, un pedal, un joc de tascons i un de friends des de l'Alien negre al Camalot del 3.Hem repetit els Aliens del blau al vermell, ens hagués anat bé repetir també un 0.75. En alguna piada em sembla haver llegit que posaven tres pitons. Doble corda jo diria que gairebé indispensable per lo sinuós de les tirades.

Descens: Del final de la via carenar a la dreta fins a una bretxa ( 5'-10') on trobem un pi amb cordinos per fer un ràpel de 25 metres. Acabat el ràpel trobarem unes fites que ens menen a unes cordes fixes per les quals assolim la tartera que hi ha a peu de via i retrobem el camí de l'aproximació.

Roco Llumeta a Àger.

 

Guapa combinació d'Aes amb passos llargs i bones tirades de lliure. Una més per la col·lecció d'un pany de paret on el company, bregat en les escalades d'Àger, afirmava amb seguretat que cap de les vies que havia fet l'havia decebut. La quarta tirada i potser l'últim llarg fregant lo sublim.

Accés: Àger seguir la carretera cap al Coll d'Ares. Una mica abans d'arribar al coll prendre una pista a la dreta en direcció a Colobó. La pista passa per sota de les parets, aparquem més o menys a la vertical de la via. Ens podem orientar amb el díedre final de la veïna Esperando el parche de morfina.
Aproximació: Més o menys a la vertical de la via hi ha una traça fitada que ens deixarà a l'esquerra del nostre peu de via. Caldrà flanquejar per sota la paret passant pels peus de via de les clàssiques Fanal Nocturn i Alba Artigues amb sengles inicials piacades als seus inicis.

La via comença uns metres a la dreta d'Esperando el parche de morfina . A damunt de la feixa veurem l'Ae amb el sostret damunt de la segona meitat del primer llarg. Nosaltres hem començat la via en aquest punt.

Orientació: Sud.

Material: 14 expresos,un pedal,Alien gris així Camalots #1 i 2.Hi ha qui utilitza el joc sencer de friends i un ganxo i/o antena pels Ae's. Nosaltres fem 1.80 i hi hem arribat.

Grau obligat: 6a/A1.

Horaris: Aproximació 15',via 4 hores i mitja i baixada 30.

Descens: Del final de la via a la dreta,alguna desgrimpada ens porta a una tartera per la que baixem fins a la pista.

Nexus a la Paret de l'Esperança o Trió del Mig.

 

Guapa via encara que és la típica via de ressalts on les reunions són còmodes però no acabem d'agafar ambient. Itinerari variat amb tanta placa com fissura i bastant homogeni. Si no som molt primmirats amb el tema de les feixes la gaudirem fort. La roca és bona però molt alerta amb el que queda per baixar a les feixes: el que puguem tirar al col·lega, el que ens puguin fotre per barret altres cordades pujant/baixant i les cabres. Més difícil que la Dersu Uzala i més assequible que la Replicants. Amb 60 metres hem enllaçat just el segon i el tercer llarg.

Accés: Aparcament al Restaurant de la Vinya Nova, el Bruc.

Aproximació: Agafem la pista que duu a Collbató i la seguim uns dos-cents metres. Trobarem una paret amb una porta de ferro a la nostre dreta i uns pals de fusta per que no es pugui aparcar a la nostre esquerra. Aquí deixarem la pista per anar a l'esquerra i agafar el Torrent de l'Artiga. Quan aquest es bifurca prendre el de l'esquerra, a la dreta hi ha la ferrada de les Dames. Anem pujant torrent amunt, a estones per una traça que queda a l'esquerra del torrent. De seguida veurem la paret del Trió del Mig a la nostre esquerra, el sostre vermellós sota el qual hi ha la R3 és ben visible. Seguirem pujant pel torrent trobant alguna marca verda fins que siguem a l'alçada de peu de paret on una gran llosa tombada ens indicarà el moment de deixar el torrent i buscar l'inici de la via a la nostre esquerra. Alzina al davant d'un díedre en diagonal a la dreta, per aquí entra la Derzu Uzala, nosaltres entrarem per la placa amb parabolts que hi ha just a l'esquerra.

Restriccions: Escalada prohibida de l'1 de Gener al 31 de Juny.

Grau obligat: V+/A0.

Material: Nosaltres hem posat un 0.5 al cinquè llarg i un 2 al primer llarg.

Horaris: Aproximació 25',via 3 hores 30',descens en ràpel 1 hora i retorn a la Vinya Nova 20'.

Orientació: Sudest però el primer llarg resta a l'ombra fins cap allà les 11,la resta de la via sobre les deu jo diria que està tota al sol.

Material: Unes deu cintes exprés i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2.

Descens: Rapelant. Nosaltres hem fet 3 ràpels algun apurant els 60 metres amb doble corda: 

1) R6-Feixa,alzina amb bagues.

2) Feixa-R4 de la Replicants.

3) R4 de la Replicants a la feixa de la R2 on hem flanquejat a l'esquerra a caçar la R2 de la Dersu Uzala.

4) R2 de la Dersu Uzala-terra.

Ressenyes: Parce, Onaclimb i Joanasín. Gràcies!

El Pas Interior al Cingle del Folló.

La via campiona de la paret i per partida triple; és la via situada més a l'esquerra de la paret, la que te el grau més amable i la que m'ha fet escalar més tens degut a la roca. Un reputat escalador va afirmar que no hi ha mala roca sinó mals escaladors, doncs en aquesta via que a la ressenya hi posava " recomanable per iniciar-se a equipar " la nostre cordada s'ha reafirmat com a mediocre. Ens ha costat molt confiar amb la roca, hem cardat coses d'altabaix i de seguida hem quedat esgarrinxats. Quant que ens queda per aprendre!. Val a dir que el traçat és ben original i que realment l'oberturista ha sabut trobar el punt més feble d'una paret que fot quaranta anys que s'escala. 

Accés: Des del municipi de Tagamanent seguir les indicacions de  "Museu Etnològic", prenent una carretereta que ascendeix la muntanya en fort pendent, revolts i una tanca de fusta entrant dins del "parc Natural del Montseny". Quan la pista ja ha fet un revolt de paella fa una estona i ascendeix de cara a BCN, a mà dreta veurem una pista no asfaltada que baixa lleugerament a la dreta amb un poste on pot haver-hi un cartell de "prohibit circular excepte veïns". Seria el penúltim trencant uns 3km. abans d'una masia . Seguir el camí uns 400 mts. fins veure un lloc a ma esquerra on estacionar. 

Aproximació: Caminar per la mateixa pista uns trenta metres fins a veure un corriol que va en direcció al cingle i de seguida gira en baixada i direcció Vic. Seguint aquest camí arribem a un grau amb unes escales que ens permet baixar fins al Torrent de Pedralba. Creuem el torrent i amb l'ajuda d'una corda fixe assolim la base d'un sector esportiu. Seguim uns metres per la base de les vies fins a visualitzar a la nostre dreta unes fites que baixen. Les seguim i de seguida es bifurquen: a l'esquerra aniriem cap a la Masia del Folló i a la dreta acabem baixant de nou al torrent. Creuem el barranc i remuntem fins la base de la paret arribant al sector esportiu Folló Sud Dreta . Seguim per la base de la paret i arribem a la via que hi ha més al fons. Inici en una placa amb calcificacions amb una marcada escletxa a l'esquerra, un bloc llaçat i una sageta desdibuixada. Veure la primera fotografia.

Horaris: Aproximació 15', via 1 hora i retorn al vehicle 10'.

Grau obligat: Sobre ressenya IV+ , a nosaltres ens ha semblat V.

Material: Nosaltres hem fet anar un manat de vagues, deu cintes exprés, Alien groc ( 2 ), Camalot del 3 i del 4 així com algun tascó. Nosaltres que no som gaire feréstecs ni curtits haguéssim agraït un podall per la sortida així com un martell per cardar quatre blocs malparits daltabaix.

Orientació: Sud Oest, sol a partir de les 10.

Descens: Des del final de la via anar a la dreta a caçar una pista de desemboscar que mor a la pista a la que hem estacionat.

Via Excelsior a la Cara Oest de Sant Jeroni.

 Molt bona proposta de placa montserratina, sobre bona roca i en una paret prou tranquila i allunayada de la carretera. A la primera tirada hi trobem una escalada més aviat fina on les presses ranciejen així com un tram de fissura que contrasten amb les plaques més aviat atlètiques de la resta de l'itinerari. Potser perque m'ha enganxat en fred, potser perque les finesses no són el meu fort potser perque m'ha tocat fer-lo amb la corda per dalt aquest primer llarg m'ha costat molt més que la resta de la via. 

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.
Aproximació:  Podem pujar a St. Jeroni ( Monestir o Canal de St. Jeroni ) i baixar per una canal arbrada primer i rocosa després. Primer desgrimpant pels arbres ( senzill ) i després amb dos ràpels; el primer d’uns 40 des d’un arbre i el segon desde tres espits ( paret de la dreta ) d’uns 30. 

Nosaltres, però, hi hem arribat caminant a la base. Sortim de Sta. Cecília i prenem el G.R. en direcció Can Massana. Agafem un trencant a l’esquerra senyalitzat que puja per la Canal de la Font de la Llum ( el G.R. continua a la dreta cap a Can Massana ). Seguim la canal fins al capdamunt on i ha el Coll del Migdia. En aquest punt davallem en la direcció oposada ( Sud, Canal del Migdia ). Uns dos cents metres per sota el coll hem d’agafar un camí a l’esquerra que diria que va cap a St. Jeroni ( marques grogues ). Primer planeja i de seguida s’enfila en direcció a les Talaies, a l’alçada de la base d’aquestes el camí torna a planejar a la dreta. Hem de deixar l’esmentat camí per una torrentera rocosa a ma esquerra. Aquesta es troba uns dos cents metres abans de l’agulla anomenada la Pilota. Pugem per la torrentera fent alguna grimpada i arribem a peu de paret. L'inici de la via el localitzem uns vint metres a l'esquerra de la clàssica Canet-Rosales-Alonso.,a la fotografia podem veure els primers metres de la via.

Horaris: Aquest dia anàvem a preu fet que teníem compromisos i vàrem apretar la màquina. Aproximació: 50',via i rapelar-la 2 hores i mitja i retorn a Santa Cecilia 40'.

Grau obligat: La primera tirada fa de filtre. M'ha semblat 6a obligat encara que anava de segón i en lliure, al croquis hi diu V/V+ suposo que sóc jo que estic decrèpit. A la segona part de la tirada hi marca Ae-A1 o 6b, nosaltres ho hem escalat en lliure però en artifo semblava que no s'arribava de peça a peça i tampoc semblava fàcil afegir flotants, millor dur claus i/o antena. 6a/A0 obligat amb un tram de V/V+ exposat per abastar el primer parabolt de la via.

Material: Nosaltres hem posat un Alien groc i el Camalot de l'1 al llavi de la segona tirada on hi manca el pont de roca. Hem fet anar 15 cintes exprés i dues cordes de 60 per rapelar sense abandonar material.

Orientació: Oest, sol a partir de la una.

Descens: Aquest cop hem rapelat per la via. Les reunions parells ténen dues anelles i es baixa molt bé amb dos ràpels de 55. Si es volgués fraccionar preveure algún cordino i/o mallón.