Josep Maria Montfort.

-Accés: Des de Montanisell hem de fer tres quilometres de pista per sota la Serra de Sant Joan fins arribar al Coll de l'Apallador. Aquest es troba al cap de poc d'haver passat un mas a ma esquerra i te una gran esplanada per aparcar a l'esquerra també.

-Aproximació: Va molt bé aquesta foto d'en Gatsaule per ubicar la via des de el Coll de l'Apallador. D'aquí no hem sapigut trobar cap camí fressat per pujar a peu de via i hem anat una miqueta pel dret cap a peu de via. Primer hem borejat un llom per l'esquerra i ens hi hem acabat enfilant, llavors continuem pujant buscant el pas menys embardissat del bosc fins que enganxem una tartera de grans blocs que seguim amunt fins a peu de via. Val a dir que aquesta tartera quan més a prop de la paret més neta està.
Nosaltres hem escalat la primera tirada de la Dismi, parabolts visibles.

-Material: Nosaltres hem utilitzat algun tascó i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3. Aquest darrer només el vàrem posar un cop ( final Ll4 ) i crec que una miqueta al fons entrava un 2. Hi ha qui recomana un 4 pel díedre de la sisena tirada, nosaltres no l'hem pas trobat a faltar. Dúiem claus peró no els hem possat, crec que aquests podrien anar bé pels trams més fàcils ( IV+) però no a cap tram de més dificultat ni per reforçar reunions.
-Ressenya: Com que no n'hem vist cap que ens fes el pes n'hem fet una:

-Via: Poc equipada, d'aquestes d'anar-te buscant la vida. Al meu entendre això l'hi dóna gràcia a la via i a més hi ha alguns trams guapos acompanyats dels rostolls pertinents. Roca sanejada i V-V+ /Ae obligat.
Nosaltres hem fet la primera tirada de la Dismi, la R1 d'aquesta via queda un metre per sota de la primera role de la J.M.M.  que a més només te un espit. Hem enllaçat sense problemes de fregament les tirades: 3-4 i les dues darreres.

-Descens: Del final de la via carenem a la dreta. Trobem una primera canal amb una fita, nosaltres hem baixat per aquesta canal trobant un ràpel de 25-30 al final o bé una desgrimpada. Acabada la canal a buscar-se la vida primer per tartera i després pel bosc fins anar a petar a la pista, més o menys a l'alçada del mas. Crec que si tires carena enllà la següent canal permet baixar sense rapelar.

La Travesía de los dioses a la Roca del Corb.

Una burilada però apurable en lliure i a més força variada. La roca en general bona menys un tramet puntual del primer llarg. L'equipament ( burins i claus casolans) és abundant i vell però sembla sòlid. Hem enllaçat les dues primeres tirades peró amb molt de fregament, controlar-ho bé sobretot al sortir de R1. No se si val la pena per velocitat però la R2 semblava més cómode que la R1.

Accés: Monestir de Montserrat, aparcament de pagament amb descomptes a federats.

Aproximació:  Des del Monestir prenem el camí que va cap a la Santa Cova. El seguim fins abans d’una corba força tancada. Ens desviem per un corriol (camí de l’aigua GR-96). Baixem pel camí fins tenir la Roca del Corb a la nostra dreta. Ens desviem per un corriol poc definit i l'anirem seguint per sota el Serrat del Corb.Hi ha diverses traçes que tiren amunt,m'imagino que a altres inicis d'itimeraris.Crec que és preferible no seguir-les ja que transitar per peu de paret fins a sota de l'espedat pot ser molt complicat. Millor seguir la traça de sota i pujar quan estem a la vertical de la via. La torre de llum que hi ha al capdamunt de la via es veu perfectament i és una bona referència. Al díedre on s'inicia la via hi veurem un burí i diversos claus casolans amb filferro verd. Potser que el primer clau no es vegi a causa d'una herba.

Material: Amb una miqueta de morro es deu poder fer amb cintes exprés, unes catorze si volem xapar-ho tot a la primera tirada. Nosaltres que som uns cagats de mena hem utilitzat: dos tascons petits al tram d'A1 del primer llarg ( amb un es deu arribar ), tres recuperables al primer llarg i dos Camalots ( 0.5 i 0.75 ) per reforçar burins a la quarta tirada, tingueu en compte que els hem possat al costat del buril. Interessant portar forçes mosquetons de seguro i bagues ben llargues per les reunions.

-Grau Obligat: Un deia V+ i l'altre 6a.

Diverses d'en Juan Gutíerrez a la Formiguera.

Per A o per B hem acabat sucumbint diverses vegades als encants de Sant Llors, aquesta escola que queda a 300 quilometres de casa i on anem a fer vies de menys de 100 metres...més asfalt que roca!!!!.
Quatre vies que hem anat fent a la Formiguera del mateix aperturista, totes amb la mateixa tònica: equipades per no passar gens de por i molt arreglades pel tema roca...merci!!!. A totes si no em falla la memòria es passava amb V/V+ obligat. Sempre hem baixat caminant però si volem enllaçar amb altres vies em sembla que es poden rapelar. Orientació Sud, diria que les de més a la dreta es queden abans a l'ombra, allò de les 6 de la tarda.

1) Cabras Locas i Miguel Àngel Garcia: 

Amb en Berta baixant de La Serp de dos caps .No vàrem fer les dues sinó una combinació: Ll1 de M.A.G. i llavors en comptes de flanquejar a la dreta i acabar per la mateixa via vàrem sortir rectes per la C.L.
L'altre dia hi vàrem tornar amb en Salip i vàrem fer la jugada a l'inversa.

2)Las 50 del Guti: 

Amb en Roger Canals baixant de la Via Pol a la Paret de l'Ós. Enllacem la segona tirada amb la caminada del tercer llarg, la R2 semblava molt incòmode, si ho feu així porteu doble corda i algunes cintes llargues.

Pol a la Paret de l'Ós.

-Cordada: Roger Canals i Busquets.
-Ressenya: La d'en Luichy o aquesta dels apertutirstes.

-Aproximació: Inexistent, la via comença a peu de carretera. Està a la dreta de la Jordi Andreu i a l'esquerra de la Carnaval Rock. Les dues primeres assegurançes són dos espits daurats del 8 a l'entrada d'un díedre-fissura. Nom a peu de via.
-Material: Alguns tascons i friends des de l'Alien verd al Camalot de l'1 o del 2.

-Via: Guapa, amb força ambient i arregladeta pel tema líquens i roca. La via m'ha semblat que està ben encabida i no fa nosa a cap de les seves veïnes. Com totes les rutes de la paret suposo que ideal per dies inestables ja que des de qualsevol punt es deu poder abandonar.Em sembla que les reunions ténen totes anelles. A la quarta tirada el material és antic. Bona roca i 6a obligat.
-Descens: A la dreta a buscar la traça que baixa cap a la carretera.

Directa del Pagès al Serrat Alt.

-Cordada: Roger Canals i Busquets.
-Material: Alguns tascons i friends de l'Alien verd al Camalot del 2. Duiem claus peró no els hem utilitzat.

-Aproximació: La via s'inicia uns cent metres a la dreta de la clàssica Josep-Elena-Oriol. Per tant és la mateixa aproximació que la Paraisos Fiscals i llavors anar tirant a la dreta. La Directa del Pagès comença en una concavitat on hem fet una fita, a més hi ha una alzina llaçada i una petita placa metàlica amb el nom Al bloc de l'Edu hi ha una fotografia de la paret amb la linea marcada que va molt bé.

-Via: amb segell rumbero, d'aventura peró amb els ferros de la casa que et van donant vidilla. El millor de la via i també el més difícil és el bastió per on van les tirades quarta i cinquena. La resta te trams interessants peró és poc sostingut i un pèl herbós. Nosaltres hem enllaçat les dues tirades del pilar ( 4 i 5 ), aquí hem passat sense clavar: un tascó per abastar el tercer clau, un Camalot de l'1 i sortida en lliure de V+/6a. Després hem possat l'Alien verd per trincar un clau a la part final del llarg. El cinquè llarg va per un díedre on et pots anar protegint per tant m'imagino que no és obligat.
-Grau Obligat: 6a/A1. Segurament amb els claus el tema quedaria en V+ obligat.

-Descens: A l'esquerra a buscar la Canal de la Xurulla ( rètol ) aquí agafem una traça que ens retorna a la pista. Passarem per sota la paret de la Xurulla on podem aprofitar per rematar amb alguna via.

Actius Tòxics als Puntals d'Àger.

-Aproximació: Com a la Paraisos Fiscals, la via queda més a la dreta. Pitó i pont de roca visible en una mena de díedre.
-Ressenyes: Les dels dos aperturistes, Luichy i Parce.
-Material: D'Alien verd a Camalot del 3 i joc de tascons. Nosaltres hem repetit el Camalot del 2 a la primera tirada peró deu ser prescindible.

-Via: Està prou bé, tot i la mala roca de la primera tirada, un tram callo i la sortida-entrada que fa de la paret a la quarta tirada. Malgrat aquestes tres coses totes les tirades menys la segona m'han agradat.
La mala roca és sobretot al primer llarg i al final del tercer, suposo que la via és força nova i aquests trams s'aniran sanejant. El tram rostollós de la segona tirada nosaltres l'hem esquivat per l'esquerra, suposo que és igual de rostollós peró més fàcil.A tenir en compte que al quart llarg la via surt de la paret i et deixa en una campa de la que pots sortir caminant, llavors torna a enganxar la paret per un flanqueig molt ben trobat i enganxa un bonic díedre. La darrera tirada és un ressalt.Grau obligat V+.

-Descens: A l'esquerra a buscar la Canal de la Xurulla. Passem per sota la paret de la Xurulla on podem rematar el dia fent alguna via o baixar a la pista ( marques blaves ).

Esperó Sud a la Paret d'Aragó.

-Ressenyes: Anàvem combinant la d'en Luichy amb la d'en Quim Gil, aquesta la penjo perquè el bloc està xapat i fa por que es perdi. Si l'autor no vol que la penji ja dirà i la trec. Moltes gràcies a tots dos per les ressenyes!.

 
-Material: D'Alien blau a Camalot del 2. Tal i com vàrem fer les reunions nosaltres no calen els claus per fer reunions. A la tercera tirada ( on en Quim Gil l'hi marca A0 ) hi manca un clau, nosaltres hem passat amb els Camalots i un tascó. Semblava que el forat era tipus pla o universal. Evidentment cintes ben llargues i doble corda.

-Aproximació: Hem de fer la mateixa aproximació que per fer la C.A.D.E. Un cop a l'inici d'aquesta via anem remontant la paret cap amunt. Pasarem pel peu de la Festa del Paca ( F.P i fletxa picades ). Seguidament la paret fa una mena de feixa, continuem per damunt de la feixa fins que aquesta s'acaba, al costat del Corredor de las Aguilas. La via começa on acaba aquesta feixa, atac en el punt més baix de l'esperó per una curta placa de roca crostosa ( fita ).

-Via: Resalts més o menys interessants intercalats de feixes. La part de baix és la que s'escala més. La roca és prou bona com per no haver de patir massa per escalar, tot i així suposo que la via no es fa gaire i hem d'anar amb compte. Nosaltres ens hem regalat bastant fent baixar blocs. El de primer passava esquivant lo trencat ( sense problemes ) i el de segon es flipava fotent blocs abaix. Grau obligat més V+ que el V que marquen les ressenyes. Hem intentat fer les reunions que marca en Quim Gil: R1 i R2 igual, R3 molt abans ( pitó+ cap de burí ), R4 a l'inici de la feixa i R4 bis al final de la mateixa, R5 igual, R6 una miqueta abans ( alzina on hem deixat cordino ), la nostre R7 ha sigut la seva R6, la nostre R8 ha sigut una miqueta més amunt d'on ell ha fet la R7 i d'aquí hem sortit per lo més fàcil fins a la feixa. En l'última part hem seguit la ressenya d'en Quim Gil ja que en Luichy sembla que va anar més a la dreta, sobre el paper semblaria més difícil el que va fer en Luichy.

-Descens: Nosaltres no hem escalat el pilar superior on s'enllaça amb la S.T.A.E. i la Xemeneia Cardeña. L'últim ressalt que hem escalat ens deixa en una feixa d'on ja veiem que sortirem grimpant. Aquí hem plegat cordes i ens hem possat les bambes. Grimpem buscant el pas més evident i amb tendència a la dreta, fins que un mur ens talla el pas. Aquí hem d'anar flanqueijant a la dreta fins a enganxar una repissa rocosa que seguim fins que ens deixa al llom del Montsec d'Estall. El seguirem a l'esquerra fins a un ressalt, que el vorejarem per la dreta ( baixar per tarteres fressades ). Tornem a enfilar-nos a la carena i la seguim fins a un coll amb un rètol que indica Estall ( P.R. ). Seguim aquest P.R. de baixada, quan portem uns 10 o 15 minuts de baixada trobem una traça a l'esquerra fitada i prou fressada que baixa pel dret i ens deixa a l'apracament sense fer marrada cap Estall.

Coll Roig:Alicorn,Duguusala i Ullets d'Esmeralda.

Piada d'aquestes tres vies fetes amb en Toni ( Alicorn i Duguusala ) i amb en Joan ( Ullets d'esmeralda ). La baixada a peu són de 10 a 15 minuts, encara que anem amb l'ansia per fer moltes vies no se si val la pena rapelar. A part de les vies que hem fet hi ha dues vies d'en Quim Gil i un parell més que no se de qui són. Les d'en Quim Gil es diuen Somni Complert i Somni Perdut, aquí hi ha les ressenyes. Les altres dues vies que conec són la Patxarán Litrako i la Dia de Boira, de la segona no en tinc cap referència i de la primera m'han dit que està semiequipada i que es pot fer amb un joc de friends fins al 3 i cordinos,6b+ i que està just a la dreta de la Duguusala ( bolt i pont de roca visible desde el camí ).

-Accés: Cal acostar-se a les inmediacions del monestir de Montgrony. Poc abans d'arribar-hi hem de pendre una pista a l'esquerra en direcció a Pardinella ( cartell ). Seguirem per aquesta pista uns dos quilometres. Passarem un refugi forestal i més endavant un font. L'estat de la pista és en general bo, nosaltres hem passat amb una Kangoo vigilant en algún punt concret. Hem d'aparcar al mateix coll roig ( cartell ), a les envistes de la paret que ens queda a la nostre esquerra.

-Aproximació: Mirant a la paret hem de baixar una miqueta cap a la dreta a trobar un camí que més endavant puja en direcció a la paret. Trobem una tanca amb una porta i un camí que marxa a la dreta. Nosaltres seguim pujant paral.lels a la tanca. Hi ha una segona porta amb un camí a la dreta que tampoc hem de seguir, acabem de pujar uns metres i ara si, creuem la tanca. De seguida trobem la R0 de la Duguusala ( 2 químics i un bolt). Per arribar al peu de via de l'Alicorn seguim a per la base de la paret, passem l'inci d'una altre via i un sector esportiu. Aquí ja veurem les caracterísitiques plaques tombades ratllades per canaleres i la fissura de sortida de l'Alicorn. El primer llarg supera un petit mur per accedir a una feixa ( químics visibles). La Ullets d'Esmeralda recorre les plaques de la dreta de l'Alicorn, comença a la vertical de l'evident díedre que suposo que pertany a la Tall d'Oca. Els químics de la Ullets...marxen a l'esquerra.

-Material: Totes les vies estan equipades per fer-se només amb cintes exprés. A la de l'Alicorn les xapes allunyen més i he vist per internet que la gent posa ferro. Desde el que porta un C4-C5 per entafonyar entre les canaleres fins al que va possant tricams i Aliens en forats. Nosaltres per no ser menys hem fet la via carregats amb tot l'arsenal, només hem possat dos Aliens ( vermell i gris ) al mateix forat per arribar a la darrera xapa del segon llarg, aquest tram l'hem fet molt per l'esquerra del químic.

-Duguusala: Bonica via de placa, amb un rocam excel·lent.Com posa a la ressenya pot ser una via per iniciació. Els trams de V no són exposats però si igual d'obligats que els de IV. Hem enllaçat les dues primeres tirades, anàvem amb una corda simple de 80. Hem utilitzat algunes cintes ben llargues i alguns químics convé no xapar-los, no hem tingut gens de fregament. La darrera tirada no l'hem fet, hem sortit a l'esquerra seguint unes fites que ràpidament ens deixen en una traça de baixada molt senyalitzada. Hem fet servir aquesta ressenya:

-Via de l'Alicorn: Una altre bona via de placa, amb unes canaleres molt guapes i una curta fissura final també bona. El grau obligat també deu ser V,peró amb les assegurançes més distanciades que a la Duguusala. Per baixar hem acabat de crestejar un tram ( per la dreta del cordal ) i després hem anat a l'esquerra a buscar el camí per on hem baixat de l'altre via. Portàvem aquesta topo:

-Ullets d'Esmeralda: Aquesta també és una bona via de canaleres, en general és un punt menys guapa i més fàcil que la de l'Alicorn, per dificultat i equipament. El darrer llarg és de tràmit i ens deixa a la reunió final de l'Alicorn.

Somiatruites al Serrat de la Corona.

-Ressenya: De moment penjo la que duiem que em sembla que és del mateix aperturista, nosaltres anàvem amb aquesta i costava peró s'anava trobant...En tinc una de feta quan tingui temps l'escanejo i la penjo.

-Accés: La pista que va a Montrebei des d'Àger. Millor portar una foto de la paret amb la via.
-Aproximació: A la vertical de la via hi ha un aparcament, que en realitat és un petit torrent ( compte si ha plogut ! ). Aquest torrent es troba a la dreta d'un llom caracterísitc. Podem pujar al llom o seguir per la seva dreta i pujar després. Anem més o menys rectes per la pineda ( neta ). Fins que anem a sortir a la base de la paret. Segurament anirem a parar a l'esquerra de la via i ens caldrà grimpar una miqueta i seguir una feixa fins a peu de via. Sageta picada i primer espit vermell visible.

-Orientació: L'hi ha començat a tocar el sol cap a les 11.
-Material: Joc de friends des de l'Alien verd al Camalot número 3. Millor doble corda i cintes llargues.

-Via: Ens ha agradat força, en general va per díedres i xemeneies guapes però cal anar una miqueta al lloro amb la roca. Amb V-V+/A0-A1 es deu passar. A darrera portàvem uns lolos que han enllaçat les dues darreres tirades, anàven amb simple i només amb un joc de tascons.

-Descens: Sense acabar de pujar el ronyó rocós que tenim al damunt seguim una traça prou marcada cap a la dreta, fins que veiem que el cingle que tenim a sota desapareix. Aquí baixem pel vessant, amb zones de tarteres i bosc, amb tendència a l'esquerra per evitar unes penyes que hi ha sota nostre. Quan hem passat aquestes penyes, continuem baixant per dins la pineda ( neta ) però ara amb tendència a la dreta fins a topar amb la base del llom pel que hem aproximat. Seguim per sota al llom i anem a espetegar a l'aparcament. Més o menys 45 minuts.

Miramunda.

-Ressenya: Luichy.
-Aproximació: Del prat seguir el camí que va vorejant per sota la Paret de Catalunya. Passem la zona més vertical de la paret i ja veiem la part herbosa i més ajaguda per on va la via. Al final d'aquesta part més tiesa hi ha un gran desprendiment i el peu de via de la Latin Brothers ( picada LB ). Just passada l'esllavissada agafem una feixa i la seguim uns cinquanta o seixanta metres i localitzem el peu de via. Veiem la primera xapa i el clau. Hi ha una petita M picada així com una sageta.

-Material: Hem possat algun tascó i friends compresos entre l'Alien blau i el Camalot del 2. Millor algunes cintes llargues i doble corda.

-Via: Veient per on va la via ja sabem que no hi trobarem un gran ambient i que serà herbosa. De totes maneres al meu entendre no és una mala via, sinó que resol molt bé un pany de paret de mal aprofitar. Les dues primeres tirades són guapes, les dues següents escalen els ressalts de la zona herbosa de manera encertada, la següent és una feixa on l'aperturista ha tingut el detall de posar-hi un passamà i obrir una bona traça i després ja venen les xemeneies somitals amb algún tram de rostoll molt puntual peró en general guapes. De grau obligat entre el V i el V+. Ah! el pot de piades està inservible, si algú el vol canviar...

-Descens: Pujem cap a la dreta i despres de superar dos cims arribem a un ampli coll. Aquí hem d'anar a la dreta seguint unes fites fins a l'entrada d'una canal. Baixem per aquesta canal i seguint la traça pel bosc i tarteres arribem al prat.