Geni de l'indret a la Miranda del Sentinella

Via durilla i bastant fina on s'ha de donar la talla, sobretot al primer llarg, o almenys això ens ha semblat a nosaltres. L'arrencada des del terra fins a la primera assegurança ja ens donarà una idea de com va el tema. Grau colladet, bona roca i poques assegurances, concentrades sobretot als trams més difícils. De totes maneres, si ens ho mirem bé podrem anar afegint algunes assegurances per protegir els trams més exposats. Una via curta però intensa, que et deixa la sensació d'haver escalat.

-Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.

-Aproximació: Pugem als Gorros per les Escales dels Pobres. Agafem el camí de St. Joan a St. Jeroni, passats els Gorros i just abans d'arribar al Mirador del Sentinella, a l'alçada d'una roca trobem el corriol que baixa cap al Sentinella i el Fussell. Quan arribem al Fusell hem de prendre una traça a l'esquerra que ens durà a l'Agulla de la Cara del Mico. Travessem a cara sud-oest de la Cara del Mico i continuem en la mateixa direcció, travessant un torrent, arribem a la Miranda del Sentinella. Hem de baixar una mica per poder accedir a la vira on comença la via. Veurem un espit a pocs metres del terra i un altre espit bastant més amunt.

-Orientació: Oest.

-Material: Joc de friends (Semàfor d'Aliens i Camalots fins el #3), cordinos per a ponts de roca i bagues per a merlets.

-Grau obligat: 6a.

-Descens: El descens ens ha semblat una mica complicat, o potser és que no l'hem enganxat bé. Del cim baixem degrimpant fins al coll est (es podria rapelar d'una alzina morta). Aquest coll està vorejat per dues canals amb molt pendent. Nosaltres hem continuat cap a l'est flanquejant per la cara nord de la següent agulla. A mig flanqueig ens trobem una desgrimpada difícil (podem fer un curt ràpel d'unes plantes cutres). Arribem a un altre coll, pugem la següent agulla per una grimpada fàcil de la cara sud-oest. Desgrimem fàcilment per l'altre costat i ja arribem a la base de la cara oest del Gorro Frigi. Aquí ja és fàcil tornar al camí de Sant Joan seguint un corriol cap al nord i que després voreja el Gorro.

-Ressenya: Hem trobat aquesta al blog d'Escales Rodones. És força semblant a la que surt a la guia de la Plantació. Hi falta alguna assegurança (com a mínim un espit al peu de via i una altra xapa a l'últim llarg).

Esperó Xelo Bam.

Molt guapa via en el seu nivell,al tanto que els lolos també es poden regalar intentant alliberar l'Ae/7a+. Bona roca i trams tant de placa com de díedre bastant ben parits,llàstima que pel mig hi hagi alguna feixa que talli el rotllo.  Sembla ser que abans no es feia massa però ença del seu reequipament deu fer una desena d'anys s'ha convertit en una clàssica pels dies més calorosos ja que la via està pràcticament tot el dia a l'ombra.

Accés: Just abans d'entrar a Organyà, procedents de Coll de Nargó, trobem el desviament cap a la dreta a Figols, i just abans d'entrar a Fígols veurem un camí que puja a la dreta, es veu estret i suportat sobre rocs molt grans, puja amunt en direcció a la paret, aprox. 150 metres mes a dintre s'acaba el camí en una cadena. Mola turisme una mica competent,cartell de prohibit circular però ningú en carda cap cas.
Aproximació: Seguim pista amunt, en el segon revolt mes proper a l’esperó, trobarem un caminet que surt cap a la paret, (en el primer revolt hi ha un banquet de pedra...) aquest camí ens porta per la feixa fins al peu de l'esperó,fressat i fitat.

Orientació: Nord,crec que només reb una estona el sol cap allà les sis de la tarda.
Horaris: 15 minuts d'aproximació,3.5 hores per la via i 1 hora de baixada.
Material: 16 cintes,joc friends alien groc al c#1 i algún tascó. 
Grau obligat: V+/A1.
Descens: Hem d’anar a buscar la vall nord de la Roca Narieda. Des de el final de la via, pugem direcció est seguint fites, o sense fites, fins unes eres, (nosaltres vam perdre les fites i vam anar per l’esquerra, prop del pendent nord i hi ha millor camí que anar camp través ja que es molt tancat per la vegetació....un cop a les eres, pel coll que fan al mig seguir endavant (direcció est) un cop s’inicia la el descens, a ma esquerra ens queda un barranc, que no agafarem, el creuarem i tornarem a pujar lleugerament però anant a buscar la cinglera de l’esquerra, una gran fita piramidal ens indica que em d'encarar cap a l’est, recte avall, buscant alguna fita mes que ens conduirà al camí de mules que fa ziga-zaga molt suau....fins un punt on el terreny es fa mes planer i apareixen marques taronja als pins, les seguirem fins un camí, aquest el seguirem baixant fins al cotxe.

 

Piaz al Saas Pordoi.

Tot i no ser la clàssica ni més guapa de la paret la via ens va agradar.L'hem trobat ben aeria i variada amb la típica escalada dolomítica farçida de trams atlètics. La roca no està gens pul.lida però te algún tram on cal anar al lloro.Te l'aventatge que mentre la seva veïna Maria Mariakante estava a tope de penya,aquesta es trobava neta de cordades. Tot i aixó la part final és comuna i pot ser que hi trobem embús. Via amb aproximació i descensos xollo per ser a Dolomites que ho seràn més si ens aprofitem del telefèric del Saas Pordoi.

Accés: Tant si agafem el funicular com si pujem a peu hem d'estacionar al Passo Pordoi,a sobre de Canazei.
Aproximació: Nosaltres l'hem fet a peu,en cas d'agafar el funicular caldrà baixar del cim a peu de via.Per pujar caminant cal seguir el camí senyalitzat que puja al Saas Pordoi i deixar-lo per un evident corriol a ma esquerra a les envistes de la paret. Pujar per aquest corriol a través d'una zona de tarteres fins assolir la base de la paret. Seguir pel peu de paret a l'esquerra tot passant per l'iniçi de la clàssica Maria Marikante,la via comença en una fissura ample/díedre a l'esquerra del canvi d'orientació/esperó que fa la paret.

Orientació: L'iniçi de la via és Oest i després Est.
Material: Joc de friends de l'Alien groc al camalot número 3. A la primera tirada entrarien peçes més grans però no les dúiem i hem anat bé.
Grau obligat: V+/A1.
Descens: La via finalitza just a l'estació del funicular. Si baixem a peu només cal seguir un evident i senyalitzat camí que ens retorna al Passo Pordoi.

Ressenyes de l'Obaga ( Grau dels Matxos ).

Sector que queda separat per uns vint minuts de marxa del gruix principal del Grau dels Matxos. Les vies en conjunt m'han semblat menys interessants que les del Grau dels Matxos,només recomanable si volem un sector amb molts cinquens o per fer una visita si ja tenim lo del Grau dels Matxos molt vist. L'orientació del sector podria Nord Est,nosaltres hi vàrem arribar sobre les tres i sembla que el sector portava estona a l'ombra. L'equipament força paternalista, abunden els bolts i alguns químics. L'estil d'escalada prou variat: roms,alguna fissura,placa tècnica,bloc i continuïtat;les vies fan uns 15 metres. Peu de via cómode amb aproximació apte per nens i gossos. Només ressenyo les vies que hem fet,a l'esquerra hi ha unes sis vies de cinquè grau que semblaven molt ben xapades. L'accés és l'habitual al Grau dels Matxos. L'aproximació dura uns 20/30 minuts: cal agafar el camí que voreja el cingle en direcció Barcelona,entre el cingle i un camp de conrreu. Cal passar de llarg: el grau d'en Jepet ( canal que baixa a la part final del Grau dels Matxos ),una caseta amb una bomba,un cartell indicatiu i una linea elèctrica. Cal baixar a l'esquerra cap al cingle a l'esquerra per un bon camí que fins i tot sembla que havia estat empedrat. Al cap de poc de baixar per aquest camí trenquem a l'esquerra i arribem al sector per les seves vies més fàcils.

Badalona al Gorro Frigi.

Ens ha semblat una molt bona via,bàsicament és un camp de patates de dalt a baix que sembla dissenyat expressament pel gaudi del personal.La via te l'equipament envellt però es poden anar afegint peçes en antics clavaderos i la cosa queda força segura. D'estil semblant a la Snoopy,potser un pèl més equipada. Respecte al croquis en dibuix que penjo hem enllaçat les següents tirades: 2+3 ( 45 m.) i les dues darreres amb un peit ensamble de 5/10 mètres.

-Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
-Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel de sota i quan sortim al camí transversal (St. Joan - St. Jeroni) seguir-lo a la dreta i ens deixarà al camí transversal que va per sota dels Gorros i les Magdalenes. El seguim fins a situar-nos a la base del Gorro Frigi. La via comença a la part tombada de la paret, just a l'esquerra de la Via del Carles,iniçi comú amb la Snoopy fins al pont de roca. Hi ha una fletxa pintada de negre però costa molt de veure.
-Orientació: Nord est,a les tres estava tota a l'ombra. 
-Material: He llegit que és habitual fer la via utilitzant només cintes exprés,crec que amb 10 vas sobrat. Sinó ens refiem del material emplaçat,just i antic,podem afegir merlets i friends al gust ( Alien verd al Camalot número 1).
-Grau obligat: V. Diria que tenint en compte la relació qualitat/quantitat hi ha trams de IV+ una mica exposats.

 -Descens: Un cop a la creu del cim on fem la darrera reunió hem de desgrimpar cap a la nostra esquerra en direcció a una sabina per on surt la Normal. En aquest punt localitzem la primera instal·lació de ràpel. Fem un primer ràpel d'uns 30 metres i un segon d'uns 45 metres que és fraccionable. Els ràpels ens deixen directament a la canal de la Normal. Un cop aquí baixem per la canal (desgrimpada amb corda fixa, pot no ser-hi) uns metres fins al camí transversal.
-Ressenyes: El col.lecccionista de vies,gràcies. Podriem afegir-hi: a la primera tirada hi ha una expansió de més i una que ens queda massa baixa per xapar. A sobre de la R3 hi ha una reunió de dos bolts que pot liar,nosaltres anem a la dreta. La quarta tirada nosaltres l'hem fet diferent,mirant la guia d'en Luichy sembla que hem fet el que tocava: superat el tram de V sortim a una zona més fàcil i fem un bon flanqueig a la dreta tot creuant els parabolts verds de la Via d'en Carles i arribant fins a un forat on hi ha la reunió de diverses vies. Aquest forat diria que es coneix amb el nom de W.C. del Gorro. El croquis amb fotografia és d'en Joan Asín.Gràcies a tots dos!.

Via Bailey a Ayacata.

Ruta majoritariament de díedres i fissures,amb dos trams de placa que a la vegada són ben diferents. La primera part de la placa és fina i la segona és una placa que demana moure's de manera ben atlètica. Un punt més guapa i també més difícil que la seva veïna Morten. La roca sempre ens sembla dolenta als godos però amb paciència es puja bé. 

 Accés: Municipi d'Ayacata.Molt petit,crec que només hi ha el bar Casa Melo on tenen les ressenyes,no hi ha ni font ni botiga.El bar tanca a les 6 de la tarda. Nosaltres hem arribat a Ayacata des de le Roque Nublo(dalt),a la sortida del poble localitzem la paret de la Libreria i just després ve el Frontón.Hi ha un aparcament per 3 cotxes a sota de cada paret.
Aproximació: Des de l'aparcament la via es veu perfectament:esperó ben definit amb un gran pi ( R3).Des de l'aparcament surten dos camins en direcció a la paret,el bo crec que és el de la dreta,el de més cap a Ayacata.El camí està molt fressat i en poc més de 15' ens deixa a peu de paret. La via comença en un marcat díedre amb parabolts,uns metres a la dreta del fil de l'esperó i també a 4 mètres a la dreta de l'iniçi de la Morten.

Orientació: Sud.
Material: La via està equipada segons les ressenyes, no és estrany repetir-la només amb cintes exprés. Malgrat aixó nosaltres hem possat el material especificat a la ressenya. Recomanable consutlar l'estat de l'equipament al Bar Melo d'Ayacata ja que em sembla que és una via/zona on l'equipament fix apareix i desapareix.
Grau obligat: V+/A1.

Descens: Crec que el més fàcil/ràpid es rapelar per una linea que hi ha a la dreta. Nosaltres no ho sabiem i vàrem baixar caminant cap a la dreta. Seguint la carena,hem trobat fites i alguna marca groga. Anirem a sortir a l'aparcament que hi ha a sota la paret de la Libreria.

Altivi Flunch a la Dent de Cabirols.

Via força xula i variada: de les plaques d'aderència del començament als atlètics díedres de sortida.La roca no fa patir massa però ja se sap que al Pedraforca cal anar amb compte,especialment als trams més ajaguts. Te bon ambient a la zona de l'Ae

Accés: Mirador del Gresolet a sobre de Saldes i Gósol.
Aproximació: Pujem fins al Refugi Lluís Estasen on prenem el camí que mena a l'Enforcadura. Seguirem l'esmentat camí fins just superada la tartera que baixa dels Cabirols. Just acabada de passar aquesta tartera pujarem per un corriol a ma dreta fins a peu de via. 45'/1 hora.

Orientació: Nord Oest.
Material: Nosaltres hem possat els Aliens blau,verd i groc així com els Camalots #.75,1,2 i 3 i algún tascó.També hem utilitzat un estrep i 18 cintes exprés.

Grau obligat: V+/Ae.
Descens: Del arbre de la R5, pujarem per una canal i passarem a l’altre vessant desgrimpant, fins una canal on trobarem la instal·lació d’un ràpel fins a una feixa a l’esquerra trobarem un altre instal·lació aquest segon de 55m. Remuntem una mica a buscar la bretxa amb l’agulla Gopal-ji , desgrimpem (cadena) i Ràpel de 50m, baixem per la cornisa què ens deixa a peu de via, retornem per la tartera. 

Ressenyes:  Parce i Joan Asín de qui també són les fotos,moltes gràcies!.

Flying Circus i Luz Virtual al Roc de l'Orri,Coma de Vaca.

Hem fet les que sobre el paper semblaven les millors vies,juntament amb la Zenith-Nàdir.No estan malament però sinó teniu una mica d'esperit excursionista millor buscar una altre opció.Fet aquest advertiment,les vies ténen bona roca tot i algún bloc molt puntual,la Luz Virtual perfecte la Flying Circus  amb més líquen.L'escalada m'ha semblat més atlètica que tècnica,no hi ha aderències. Crec recordar que les expansions estaven en bon estat.
Accés: Nosaltres hem aproximat des d'Ulldeter.Per tant hem aparcat a l'aparcament del Refugi d'Ulldeter, a la carretera de setcases a l'estació d'esquí de Vallter 2000.
Aproximació: Conteu entre 1.5 i 2 hores segons el ritme.Pujem al Refugi d'Ulldeter i seguim el G.R. fins al Coll de la Marrana.En aquest punt hi ha una variant del G.R que baixa directament a Coma de vaca ( la vall que s'obre a la nostre esquerra).És difícil trobar-ne l'iniçi.Nosaltres hem baixat cap a l'esquerra a sac,sinó ho veieu clar aneu seguint el GR cap a Núria i abans de Tirapits ja trobareu un trencant a ma esquerra indicat i tot que baixa a Coma de Vaca.Des de la part alta de Coma de Vaca la paret s'intueix a ma esquerra.Un cop al fons de la Vall de Coma de Vaca anem baixant per un bon camí a l'esquerra del riu fins a situar-nos a la vertical de la paret que deu distar uns doscents metres del camí principal a ma esquerra.A sota la paret hi ha una mena de ruina de corral amb formes força psicodèliques.Le vies estan a la dreta de la paret on ja es veu que aquesta és més continua.Just a la dreta i a uns 20 mètres del terra hi ha una zona de desploms. En ambdós casos es veuen les primeres xapes,diria que eren long lives però no n'estic segur.
Orientació: Est.
Material: La Flying Circus l'hem fet només amb cintes mentre que per fer la Luz Virtual hem fet servir un semàfor d'Aliens i un multirang mitjà.
Grau obligat: V/A0.
Descens: Nosaltres hem rapelat les vies, hem deixat un cordino a la última reunió de la Luz Virtual.

Escalada a Farol da Guia.

Sector situat en un balcó damunt el mar,amb vies curtes però sostingudes i d'escalada més aviat atlètica,prou variades.L'aproximació és curta i no costa aparcar. La pega és que el sector està una mica brut i hi ha força gent,algun canto sobat. El peu de vis pot estar bé per nens/gossos però compte que hi ha algún forat que cau alar i que és per matar-se.Accés desde el poble de Cascais anem fins al Farol da Guia ( crec que era un far ).A davant de la benzinera Repsol hi ha un cartell a mode de porta que ens indica l'iniçi de les escales que en dos minuts ens deixen a les primeres vies.Les ressenyes sembla ser que les donen a la benzinera però totes les vies tenen el nom i el grau escrits a l'iniçi.L'equipament és a base de químics en estat aparentment bo,si no se l'hi fa el manteniment adecuat sempre es podrà escalar amb catxarros ja que la roca dóna moltes possibilitats.L'orientació del sector és sud,a les deu l'hi entra el sol però fins la una encara queden vies a l'ombra.Em sona haver llegit que a les sis torna a haver-hi ombra.

  Sector Occidente:

1 - Caravela Virtual V   ;   2 - Sonhos e Mitos  6c   ;  3 - Astrolábio V   ;  4 - Adamastor  IV   ;  5 - Via Claudia V+   6 - Passeio da Manhã  6a+ 

 Sector tubo (7 - 14)  7- Sangue suor e lágrimas 6c   ;  8 - Passeio da Tarde 6b+   ; 9 - Alquimista V+   ; 10- Doce IV+   :  11 - Chaminé V+   ; 12 - Tubo V   ;  13 - Aquarius  6a+   ;  14 - Metálica 7b 

   Sector Bloco das Escadas ( Stairs block) (23-34) 23 - Via Verde III   ;  24 - Utopia 6a    ;  25 - Psico IV+  ;  26 - Bicepes 6a   ;  27 - Dragon Ball III   ;  28 - Asterix IV   ;  29 - Direita IV+   ;  30 - Direita Torta IV+   ;  31 - Pinóquio 7a +  ;  32 - Martine 7b   ;  33 - Cristo 7c   ;  34 - Taxi 6b.

 Sector Escadas ( Stairs)( 15 - 22 ) 15 - Over the Top 6c+   ;  16 - Ovomaltine 6a+   ;  17 - Raposinho 6b   ;  18 - Via Láctea 6c+   ;  19 - Psico Ritual 7b+   ;  20 - Kind of Magic 7c+   ;  21 - Domínio dos Deuses 7c+   :  22 - Levitação 6c+

 Sector Bloco  ( 35 - 38)35 - Superman 6a   ;  36 - Solo III   ;  37 - Descanso dos Guerreiros 6c   ;  38 - Striptease 7a+
Sector Alcatifa  ( 39 - 50 )39 - Fissura V+   ;  40 - Nestum com Grelos 6c   ;  41 - Placa sem nome 6a   ;  42 - Alcatifa V   ;  43 - Equilíbrio 6a+   ;  44 - Septomania 6c+  ;  45 - Cornucópia 6c   ;  46 - Sumol Directa 6a   ;  47 - Sumol 6a   ;  48 - Carneiro V ; 49 - Ovelha Doli IV   ;  50 - Cordeiro Cybernauta  IV+

 Sector Farol / Esgoto ( 51 - 58)51 - Metamorfose 6b+   ; 52- Intuição primária 6c+   ;  53 - Esgoto V+   ;  54 - Gaivota Esotérica 6a   ; 55 - Holocausto Nuclear 6c   ;  56 - Massacre a Leste 7a+   ;  57 - Apocalipse Now 6b+   ;  58 - Osso 6b

 Sector Corta Unhas (59 - 63 )59 - Independentes Lda. 6a   ;  60 - Corta-Unhas 6a   ;  61 - Esquininha 6a+   ;  62 - Tatum 6a   ;  63 - Três Tectos 6b+   
Sector Cantinho dos Teimosos (64 - 71)64 - Assusta mas não custa 7a   ;  Parede B ( Wall B - 51 to 54)   ;  69 - Entrepan e Truta ?   ;  70 - Hidrofóbica 7b+   ;  71 - Salofóbica 7a+   

Cantinho dos Teimosos Parede B ( Wall B)65 - Odisseia Rochosa 7b+   ;  66 - Último Reduto 7c+   ;  67 - Cantinho dos Teimosos 7b   ;  68 - Cunhas V.

 Guia Nova ( 72 - 78 ) 72- Formiga Judoca 7a      ;  73 - Maré Baixa  6a+     ;   74 - Quebra Presas 7c     ;   75 - Bacalhau com Grelos 7b   ;  76 - Fred Asraire 6b+    ;   77 - Insustentável Peso de Ser 7c   ;  78 - Kamikaze 7a.

Rapsòdia Blues a la Falconera.

Si no us mola l'Ae i no sou setgradistes o més haureu de passar pel tubo i fer una primera tirada d'Ae pet poder gaudir d'una bona escalada en placa sobre bona roca i amb ambient.Hem enllaçat les dues darreres tirades.
Accés: Si venim des de Sabadell circulem per la carretera BV-1221 direcció Talamanca. Un cop passat el Coll d’Estenalles continuem aproximadament un quilòmetre fins un revolt molt tancat on podem aparcar el vehicle, esplanada per uns quatre cotxes amb un panell informatiu.
Aproximació: Seguim un corriol en direcció Nord,primer per la carena i despres per dins el bosc,arribem a un coll.En aquest punt cal baixar per una ample canal arbrada a ma dreta( rètol restriccions). A mitja canal la deixem per anar a l'esquerra i baixar per una nova canal.Al final d'aquesta segona canal cal desgrimpar un parell de trams rocosos,el darrer te una corda fixe. Fet aixó arribem al peu de la paret. La Rapsòdia blues comença damunt un bloc,just abans d'haver de desgrimpar un pas.Si no em falla la memória la primera assegurança és un bolt Jom.

Restriccions: Prohibida l'escalada de Gener a Juliol ambdos inclosos.
Orientació: Est.
Material: 16 cintes exprés i estreps.
Descens: Crec que des de la penúltima reunió es pot sortir de la paret anant a l'esquerra. Si arribem al cim cal desgrimpar pel vessant oposat fins la carena ( II+,algun pas aeri ).Un cop a la carena l'anem seguint a l'esquerra sense pèrdua fins l'aparcament.
Ressenyes: Escalatroncs i Santllors.com.Merçi!.

Benson a la Magdalena Inferior.

Ens posem a aquesta clàssica rebotats de la via Llibertat Positiva. A la nova guia de Gorros posa que està reequipada amb parabolts de color groc i que el màxim obligat és V. Doncs ni una cosa ni l'altra. Només s'ha reequipat el primer llarg i a l'inici del 2n llarg hi ha un mur amb la xapa molt amunt, és bastant més de V obligat, potser 6a, no sé... De la Benson poca cosa a dir, hi ha molta info a la xarxa. Està reequipada amb parabolts de color blau i és bastant assequible en general.
-Cordada: Macau i Busquets.

-Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
-Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel de sota i quan sortim al camí transversal (St. Joan - St. Jeroni) seguir-lo a la dreta i ens deixarà al camí transversal que va per sota dels Gorros i les Magdalenes. El seguim direcció St. Jeroni fins que ens desviem a mà esquerra pel camí que puja a Sta. Magdalena. Un cop a la base de la Magdalena Inferior anem a buscar les Escales de Jacob. La via comença a dalt de tot de les Escales, al costat d'un arbre.
-Orientació: Est.
-Material: Cintes exprés. Equipada amb parabolts de color blau.
-Grau obligat: V.
-Descens: Des del cim un ràpel d'uns 35 metres per la cara sud-oest, per on va la via normal. Després rodejant l'agulla per la cara sud arribem a les escales de Jacob.

-Ressenya: Nosaltres anàvem amb la guia de Gorros, però la topo dels oberturistes està molt bé:

Via Núria a les Moles de Sant Honorat.

Llàstima que a partir de la segona tirada el tema s'arrampi ja que fins aquí gaudirem d'una escalada ben vertical i sostinguda,amb un rocam prou sanejat com per no tenir cap ensurt si escalem amb una mica de compte.Placa amb trams fins i altres més atlètics, amb un parell de trams de bloc o Ae. A la darrera tirada la roca és una mica més justeta. Si en volem fer una altre per la zona no serà mala opció prescindir d'aquesta darrera tirada i rapelar,diria que les roles tenien anelles menys la del cim.
Accés: Venint del sud hem d’anar fins a Oliana per la C-14. Un cop passem Oliana la carretera creua el Segre, tot just creuar ens desviem a l’esquerra per la LV-5118 i seguim fins que trobem un trencall a mà esquerra direcció a  ‘Hostal del Boix’. Quan ens trobem tot just a l’entrada de l’hotel hem de prendre una pista cap a la dreta, que discorre per la base de la paret del Rumbau. Hem de seguir la pista fins a l’ermita de Castell Llebre. Just sota l’ermita hi ha diverses esplanades per aparcar el cotxe. La pista fins aquí diria que és apte per a qualsevol turisme,si es va amb autocaravana te un tram prou estret i amb timba cap al final.

Aproximació: Seguim a peu per la pista i després d’una forta pujada arribem a un coll. A l'esquerra hi ha una pista amb una cadena,per aquí apareixerem a la baixada. Enlloc d'aixó baixem rectes per la la pista que portàvem,la que NO té la cadena. Al cap d'uns 10 minuts hem d'estar al cas  en un revolt tancat on trobem una fita i un corriol a ma esquerra. Seguim el corriol fins que trobem una nova fita a mà esquerra. Seguim aquest nou corriol, molt poc definit i en tendència a la dreta anem trobant el camí més lògic fins arribar alpeu de l’esperó on comença la via. Grimpem/caminem per l'esperó/carena fins que topem amb una rampa de III on ja toca encordar-se, prou cómode.
Orientació: Nord,diria que cap allà a les tres l'hi va entrar una mica el sol.
Material: 14 cintes exprés,nosaltres hem possat un friend multirang mitjà a la primera tirada ( equivalent a Camalot 0.75/1).
Grau obligat: V+/A1e.
Descens: Des de la darrera reunió seguim un corriol cap a l’est que ens portarà fins una pista que haurem de seguir fins Castell Llebre. 2,5 kms aproximadament,1 hora i cartells indicatius. Anirem a espetegar a la pista tallada amb cadena de l'aproximació.
Ressenyes: Escalatroncs i col.leccionista de vies.Gràcies!.

Via Alta Tensió al Càmping.

Malgrat que curta homogènia i sostinguda.Compte amb alguna llastra,equipament divers: espits, burils, algun pitó i parabolts a les reunions. Flanqueig per sota del sostre finet en lliure,força espectacular. S'ha de dir que la via és generalment de placa,amb un tram de placa a la primera tirada per donar varietat al tema.
-Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.

-Aproximació: Des del Monestir prenem el camí en direcció a Sant Joan. Després de seguir el camí poca estona trobarem un rètol que diu “Mirador de Fra Gari”, ens desviem i prenem aquest corriol, que seguim fins poc abans d’arribar a la canal de la Granota. trobarem un corriol que ens mena directament a peu de via. 
-Orientació: Est.

-Material: 12 cintes exprés.
-Grau obligat: Diuen V+,a mi en algún punt em va semblar 6a.
-Descens: Crec que en cas de necessitat,deixant material,es pot baixar bé de totes les reunions. Nosaltres en finalitzar la via  hem acabat d’arribar al cim. Des d’aquest punt marxem cap a l’oest ( dreta) desgrimpant un metre fins una petita vira que ens deixa al ràpel de la via Cargolet (50 metres). En aquest tram hi ha una corda fixe d'uns deu metres que està força tocada. En acabar la via hem escalat la recomanable via Cargolet.