Il.lusió Compartida a la Trona

Segurament aquest sigui l'itinerari multillargs de lliure més assequible de tota la Trona.
Escalada marca de la casa de moviments atlètics i ambient vertical. El gres que trobarem al llarg de tot el recorregut és de la qualitat habitual a la zona,havent de traccionar amb delicadessa d'alguna presa.
Accés: Carretera de St.Feliu Codines a Centelles, a uns 5km. de Centelles agafar un trencant a ma esquerra fins la casa de colónies de Can Miqueló ( cartell ). A la casa de colónies seguim recte,passem l'ermita de St.Miquel Sesperxes,on s'acaba l'asfalt. Ignorem un trencant a la dreta i un a l'esquerra.Arribem a una mena de coll on hi ha una cruïlla de 5 pistes.Agafem la de l'esquerra i de seguida girem a la dreta,seguim aquesta pista,passant per sota d'una linea elèctrica.Al final la pista fa una bifurcació: a la dreta pujariem a Mas Rajadell ( cartell de camí privat prohibit circular ) i a l'esquerra baixem a un camp on aparquem.
Aproximació: Anem en direcció sud,cap arran de cingle i cap a la dreta.Trobarem un camí amb cartells de la ruta dels Cingles de Bertí marcat com a PR. Cal seguir aquest camí que porta a un grau i que ens permet baixar cap a la base de la cinglera. La paret no es veu, però s'intueix el cim de la Trona. Quan portem uns quatre o cinc revolts baixats estarem a l'alçada del peu de paret,hi ha una porta. Deixem el camí i seguim a la dreta pel peu de paret.
La via en qüestió és la última de la paret i està
 equipada amb espits visibles des de la base.
Orientació: Oest,ombra fins les 12.
Material: Nosaltres hem utilitzat una dotzena de cintes exprés i un Multirang taronja (0.5-1) per reforçar i treure factor a R1.
Es veu que pot mancar el primer espit,preveure alguna peça a tal efecte.
La via està molt equipda però es poden afegir coses ja que discorre per terreny fissurat.
Descens: Hem fet un ràpel de 40 metres des de la darrera reunió,fraccionable parant a la primera reunió.

Restriccions a l'escalada a Comiols.

Little Traguet a la Cova del Tabac.

No està pas malament del tot,hi ha trams de placa fissurada ben xulos alternats amb trams on s'ha de ser delicat amb la roca i hàbil possant catxarros.

Accés/Aproximació: Nosaltres hi hem anat després de fer una via al Sócol.
Per anar-hi des de la carretera m'imagino que cal estaçionar com per anar a la Cova del Tabac.Des de Camarasa en direcció Tremp passem el túnel i just després de creuar totes les instal.lacions de la presa hi ha un bon aparacament a ma esquerra. Aquest aparcament ultimament està força freqüentat ja que per la zona de la Cova del Tabac s'ha equipat el Sector Solarium i està molt de moda.
La via debuta uns 50 metres abans de la Cova del Tabac. Sostre característic i parabolt visible.
Material: Algún tascó i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3.
Grau obligat: V+/6a i A1.

Horaris: Des de la carretera a peu de via hi deu haver una hora ben bona si fem una via al Sócol de Montroig conteu mitja hora per fer el canvi.Per fer la via 2 hores i mitja i per baixar fins a l'aparcament del Sócol del Montroig 1 hora.
Orientació: Probablement Sud Est.
Descens: Del final de la via carenem a la dreta fins a un ampli i evident coll,en aquest punt cal baixar a l'esquerra on trobem un bon camí que sense pèrdua ens baixarà fins al fnal de l'embassament. Llavors ens tocarà seguir la carretera a la dreta creuant els túnels fins a l'aparcament. Més o menys ens tocarà caminar un quilómetre per la carretera. Si ens fa pal podem fer la logísitica de portar dos cotxes i aparcar-ne un l'aparcament de la Cova del Tabac.

Zaratustra al Contrafort de la Dent.

La informació que donem d'aquesta ruta només és referent a les tres primeres tirades.Arribats a R3 la cosa pintava a tombarral i hem preferit gastar el temps en una altre via.
Fins aquí ens ha semblat una proposta amb regust clàssic: recorregut lógic i absència d'expansions de progressió.Podria ser que aquesta via com tota la paret hagués caigut en l'oblit i recentment s'ha potenciat el sector amb l'aparició de noves i un rentat de cara a les ja exitents.Així han estat equipats els relleus amb dos parabolts i es deu haver netejat la ruta.De totes maneres la segona part de la primera tirada ens ha resultat un pèl desagradable per la presència de líquens i blocs,res extrem per algú amb un mínim rodatge en aquests terrenys.Per sota de R3 ens ha caigut un bloc tamany rentadora,compte.
Seguramnet sigui bona idea enllaçar el segón llarg ja que és molt curt.Escalada atlètica.

Accés: A Queralbs agafem la carretera que puja a Fontalba.Només la seguirem un parell de quilómetres aparcant a ma esquerra quan ens creuem amb el camí que puja cap a Núria.
Aproximació: Cal seguir el camí que puja a Núria.Aquest camí ofereix dues variants,a nosaltres ens interessa el camí dels Duis ( esquerra,cartell) que passa per sota mateix de la Dent d'en Rossell o Roc dels Duis.
Tenim dues opcions:
1) Per la tartera que hi ha a la base del Contrafort: Potser es camina menys però és més incómode. Just després d'una bauma amb un banc deixem el camí de Núria i pugem per l'esmentada tartera,alguna fita.
2) Per la baixada de la Dent: Passem l'esmentada bauma,un oratori i una petita font.Just després de la fon localitzem una tartera a ma esquerra.Seguirem una traça fitada que firteja amb el bosc i la tartera.Més amunt trobarem fites que van a dreta i a esquerra,a les envistes del recordatori d'un esquiador mort.
Aquí convé seguir les fites que van a l'esquerra fins a sota del Contrafort de la Dent,que més que un contrafort és una paret que hi ha a la dreta de la Dent.
La Zaratrusta s'ubica a la dreta de la paret,en un díedre amb un universal i un burí/espit arran de terra.
Horaris: Aproximació 45',via i ràpel 1 hora i mitja.De peu de via al cotxe 40'
Material: Nosaltres hem gastat 8 cintes exprés i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 4.Aquest darrer assegura només la sortida de R2 fins a caçar un providencial hexèntric,potser aconseguim que s'ens hi aguanti el 3 i ens estalviem el pes.
Orientació: Probablement Sudest,amb sol fins cap allà les 4.
Grau obligat: V+/A1.Si aquesta és la modalitat en que escaleu la via jo no prescindiria del 4.En cas de voler anar cómode escalant en aquest grau pot anar bé repetir el 4,portar estreps i/o tramposa.
Descens: De R3 hem baixat amb un sol ràpel de 50 metres.Diria que si continuem la via cal baixar caminant.

Sabina Mosquitera a Gitarriu.

L'anomenada Integral de Gitarriu consisteix en enllaçar les tres feixes de Gitarriu aconseguint així un recorregut ben reeixit i variat on només caldrà caminar uns metres per enllaçar alguna de les vies.
El més habitual és escalar la via més clàssica de cada feixa: Pruneta Ensucrada,Via de les Cabres i Sabina Mosquitera.
La Sabina Mosquitera ens ha semblat una bonica via esportiva,amb ambient,varietat de pasatges i roca excel.lent.Menció especial al sostingut terçer llarg,a nosaltres ens ha semblat la millor tirada de tota la Integral de Gitarriu.
Hi ha 3 possibles maneres d'arribar a la via: 
1) Aproximant per sota.
2) Aproximant per dalt.
3) Escalant alguna de les vies a les dues feixes inferiors. Nosaltres hem fet això, de manera que previament hem realitzat les vies  Pruneta Ensucrada  i Via de les Cabres a la primera i segona feixa de Gitariu respectivament.
Accés/Aproximació: Per a les tres opcions cal anar fins l'Hostal de Sadernes accesible per carretera des del municipi de Montagut.Si volem accedir per dalt a la via cal seguir el mapa que penjo a sota i avançar per la pista que hi ha damunt de l'Hostal.
Per a les altres dues opcions caldrà prendre la pista que hi ha sota de l'Hostal. Ens podem trobar que la pista estigui tancada al mateix Hostal o que poguem seguir avançant en direcció Sant Aniol-Can Gustí de Riu-Bassegoda.
Sigui com sigui es segueix la pista esmentada fins a creuar-nos amb la segona cruïlla senyalitzada que mena a Sant Aniol. Aquí és on aparcarem si tenim sort o no ens fa por pagar una multa.En aquest punt abandonem la pista principal i pujem a la dreta muntanya amunt. Per anar a fer la Integral de Gitarriu abandonem el corriol de pujada a ma dreta per una tartera que ens deixarà a la base de la Primera Feixa.
Si anem només a fer la Sabina Mosquitera seguirem pujant per aquest corriol fins quedar més o menys a l'esquerra i part més baixa de la Segona Feixa on cercarem un corriol que duu al Pas del Cabró ( grimpada amb cordes fixes, a vegades les treuen ). A través d'aquest pas assolirem la base de la Tercera Feixa de Gitarriu on caldrà anar a la dreta fins a localitzar l'inici. Bolts una mica vells uns cinquanta metres abans del Pas del Quer Foradat ( forat a la roca que pot tenir cordes fixes ).

Material: Si anem justos de grau pot anar bé algún friend petit mitjà( Alien groc a Camalot # 0.75?) per alguns distanciaments de la tercera tirada on hi ha fissura.
Grau obligat: 6a/A0.Potser amb pericia i un pedal passariem amb V+/A1.
Orientació: Sud Oest,crec que te sol a partir de les 3.
Horaris: Aproximació des de l'Hostal de Sadernes 1 hora,via 2 hores i retorn al vehicle 1 hora 30 minuts.
Descens: Les reunions estan equipades per rapelar.Nosaltres ja en teniem prou d'estar enfilats i hem optat per baixar caminant.
Si hem estacionat a dalt seguirem el mapa.
Si hem aparcat a baix anirem flanqueigant a la dreta mirant de no perdre de vista la cinglera arribarem a una desgrimpada que pot tenir una corda fixe.Desgrimpem i ens plantem al final de la Via de les Cabres,aquí caldrà baixar per sobre la Segona Feixa.Creuarem el Quer Foradat,que com el seu nom indica és un orifici a la roca.Passsrem per la base de diferents itineraris i quan veiem que la feixa s'obre molt serà el moment de trencar a l'esquerra a caçar el Pas del Cabró.Es tracta d'una desgrimpada on sovint hi ha cordes fixades.Superat aquest tram seguim baixant per un camí ben fressat cap a la pista principal.
Ressenyes: Tot el material gràfic pertany al blog Komandoripollès.Moltes gràcies!.

Solstici d'estiu al Pollegó Inferior.

Clàssica recent,mantinguda i generalment de fissura.La via resta parcialment equipada i de bon reforçar;resulta una escalada lliure prou potent per aquells que rasquem el 6a però poc obligada sempre que controlem una mica l'artifo.
Hom afirma que la darrera tirada és compta entre les millors del Pedraforca,realment m'ha semblat un llarg cinc estrelles.

Accés: Estacionar al Mirador del Gresolet,al municipi de Saldes.
Aproximació: Pujem fins al Refugi Lluís Estassen.Aquí prendrem el camí que mena a la Tartera,a sota del refugi.Un cop a la tartera caldrà remontar-la,ho podem fer pel PR o bé per la vora esquerra enganxats a la paret nord del Pollegó Inferior.La via s'inicia sota el relleig de la clàssica Via Font.Fissura ample amb un espit i petita placa metal.lica amb el nom.

Material: 15 cintes exprés,un joc de tascons i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 4,repetint 2 i 3.Nosaltres ens hem equivocat alhora de fer el material i enlloc del 4 hem agafat el 5,també hem fet.
Si sortiu de la penúltima reunió amb la intenció d'encadenar la darrera tirada us pot anar bé saber que nosaltres hi hem possat els Aliens verd i groc així com els Camalots 0.5,0.75 i 2.
Horaris: Aproximació 1 hora,via 4 hores i baixada 2 hores.

Grau obligat: V+/A1.Si es porta el 6a una mica bé es pot fer bona part de la darrera tirada en lliure.
Descens: Tenim dues opcions en funció de si volem passar per peu de via o no.Passar per peu de via implica 15' de baixada i fer un ràpel.
Si no passem pel peu de via: de l'última reunió baixem oer la pendent de l'esquerra,les Costes d'en Dou.Arribarem a un coll anomenat el Balcó de la Quimeta on trencarem a l'esquerra per una nova pendent que ens deixarà a la part baixa de la tartera per on hem aproximat.
Si volem passar pel peu de via: de l'última reunió grimpar a la dreta fins al cim.Del cim carenar/crestejar a la dreta.Localitzem una instal.lació de rapel ( bolt anella + buril ) d'aquí tirem un ràpel de 50 fraccionable ( espit anella + burils ).Acabem de desgrimpar fins a un coll,remontem l'aresta uns cinquanta metres i localitzem una bretxa a ma dreta amb una canal a través de la qual baixem a la tartera i al peu de via.

Superamics a Queralt.

Interessant via esportiva, a mi personalment m'ha agradat més que les seves veïnes Elia i Xavi de Borredà.
Llevat dels primers metres, la resta de l'itinerari és sostingut en el V+/6a amb un pas de bloc força més difícil a totes les tirades.
Com que és una activiat ràpida fa de bon combinar amb l'Èlia,La Xavi de Borredà o amb els sectors esportius de La Vinya o La Muralla.Passarem pel peu de via del primer durant l'aproximació i el segon queda seguint el camí de peu de via fins al final.

Roca: Gres.
Accés: A Berga convé pendre la carretera que duu a Sant Llorenç de Morunys.Al punt quilomètric 2.1 localitzarem una pista que s'enfila muntanya amunt ( dreta ) així com una esplanadeta a ma esquerra on estacionar.La via es veu des de la carretera.
Aproximació: Seguim la pista que he esmentat i que mor en unes ruïnes.Aquí la pista es difumina,continuem pujant fins que assolim un bon camí transversal.Avançem per aquest camí cap a l'esquerra a trobar l'iniçi d'una tartera,fita.Remontem la tartera fins al sector esportiu La Vinya.El passem de llarg i arribem a la paret.La segona de les vies que trobem és la Superamics.Discret cartellet amb el nom a l'inici.

Orientació: Probablement sud.
Horari: Aproximació 20',via 1hora i ràpel+retorn al cotxe 1 hora.
Material: Nosaltres hem utilitzat una dotzena de cintes exprés.No cal en absolut però si es vol hi ha força trams fissurats on podem afegir peçes.
Grau obligat: V+/A0.
Descens: Nosaltres hem baixat amb 3 ràpels per la veïna Xavi de Borredà.Hem fet 3 ràpels amb corda simple de 70 i semblava que amb una simple de 60 arribava.
Una altre vegada vàrem baixar amb un sol ràpel de 60 metres.

Gran díedre a la Valleta.

Al Pic de la Valleta hi ha dues lineas clàssiques i repetides per desenes de cordades cada estiu: l'Esperó Nord Est i el Gran Díedre.La via del Gran Díedre resulta més senzilla,menys variada i no te tant d'ambient.Ressegueix un evident canal de dalt a baix,els passos més complicats són per superar ressalts i restem tota l'estona encaixonats.
Seguint la ressenya d'en Parce hi podem fer els següents retocs:
En general hi ha menys claus dels que marca la ressenya llevat de la placa de la primera tirada on hi ha 3 pitons.
R2 l'hem fet en un bon relleig a 40/50 metres amb un sol pitó a la dreta que hem reforçat amb un alien verd.
R3 en un altre bon relleig a 40 metres,un sol pitó i d'aquí 60 fins al final de les dificultats.

Accés: Coll de Pi Morens,a l'estació d'esquí de Porta/Pi Morens.Si disposem d'un tot terreny i no tenim escrúpols ( cartell de prohibit ) podem seguir la pista fins a un remontador retallant una mitja hora l'aproximació i la baixada.
Aproximació: Seguim amunt per les pistes.Agafem una pista que puja per sota dels remontadors sempre amb la intenció de vorejar la vall de sota la via per la dreta.Quan la pista fa un revolt a la dreta nosaltres anirem cap a l'esquerra per un llom on trobarem algunes fites.Seguint aquest corriol arribem a la tartera de peu de via.
Material: A nosaltres ens han calgut 12 cintes exprés millor llargues,algún tascó així com un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2.Algunes cordades hi afegeixen el Camalot del 3 i/o algún friend mitjà repetit.També hi ha qui aconsella dur un martell per repicar els claus.
Horaris: Aproximació 2 hores,escalada 3.5 hores i baixada 1 hora 45'.
Orientació: Segons el nom Nord Est,la via te sol fins cap allà la una. 
Descens: Des del cim baixar a la dreta a un gran i evident coll.Baixem per la primera canal que trobem,no hi ha desgrimpades.
Ressenya: Romanticguerrer,gràcies!.

La Delgada linea de la vida.

En general ens ha agaradat,suposo que és d'aquestes que s'acabarà convertint en clàssica.Sense tenir cap tirada espectacular tampoc en te cap que sigui lletga.La roca és bona però aprofitant que estàvem sols vàrem fer força neteja principalment al comencament i al final de la quarta tirada.Enllaçem el cinquè i sisè llarg.

Accés: Àger seguir la carretera cap al Coll d'Ares. Una mica abans d'arribar al coll prendre una pista a la dreta en direcció a Colobó. La pista passa per sota de les parets, aparquem més o menys a la vertical de la via.Penjo la foto de la seva veïna Esperando el parche de morfina,la nostre s'inicia uns vint metres a la dreta.
Aproximació: Més o menys a la vertical de la via hi ha una traça fitada que ens deixerà a l'esquerra del nostre peu de via.Caldrà flanquejar per sota la paret passant pels peus de via de les clàssiques Fanal Nocturn i Alba Artigues amb sengles inicials piacades als seus inicis.
La via comença uns vint metres a la dreta d'Esperando el parche de morfina bolts daurats visibles en un esperonet.

Orientació: Sud.
Material: Algún tascó,16 cintes exprés i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2.El del 3 l'hem possat un parell de cops però m'ha semblat que potser t'el pots estalviar i el del 2 ha anat bé repetir-lo.
Grau obligat: 6a/A1e.Amb la tramposa potser es passa amb V+ a la segona tirada que a mi m'ha semblat la més obligada.
Horari: Aproximació 20',via 4 hores i baixada 30'.