Material abandonat a la Guateque.

 Hola! El pasado fin de semana fuimos a hacer la via Guateque y tuvimos un incidente, dejando abandonadas en el tercer largo 2 largas y una corta (colgada de un friend empotrado que no es nuestro). Dejo este comentario por si alguien proximamente va por esa zona y las encuentra agradeceria que me contactara al 630915250

Muchas gracias!!!

Diedre Capeta a l'Elefant.

 

Una molt bona proposta de díedres montserratins arranjada el Desembre del 2.023 per en Jordi Ceballos i en Carles Llovet de manera que molt probablement viurà una segona joventut, si és que algun cop ha estat de moda. Entre aquest parell de trempats que han deixat un munt de pitons així com netejat els emplaçaments de les assegurances i els pencaires que han reequipat la segona reunió probablement serà més difícil reviure les històries de por que corren al voltant del Diedre Capeta. Tot i aquesta ingent feinada encara cal vigilar amb la roca, suposo que si l'itinerari es va repetint la cosa millorarà. A la segona tirada, a l'alçada del tac de fusta, hi ha uns gran bloc sorrenc que es mou..no se si seria convenient tirar-lo. 

Ens ha semblat un itinerari absolutament lògic, amb ambient i amb trams molt bons d'escalada. Prou exigent degut al trinomi d'escalada sostinguda, peces velles i alguns trams de pedra a estudiar. Mirant la topo sembla que a la segona tirada s'arribi de ferro a ferro i no m'ha semblat així: cal fer passos de 6a entre assegurances i/o algun pas d'A1.

Accés: Monestir de Montserrat. Aparcament de pagament (6.5€), descompte a federats (4€).
Aproximació: Pugem per les Escales dels Pobres fins al Pla de Sta. Anna. Aquí hem d'agafar un camí a mà dreta que, passant per unes escales, porta fins al refugi de Sant Benet. Deixem el refugi a ma esquerra i tombem a la dreta tot passant per una porta metal.lica.Obviem un trencant que baixa a la dreta i seguim pujant fent esses.Al coll amb la Mómia haurem de trencar a l'esquerra i anar ascendit fent revolts per sota la paret de l'Elefant,passem el peu de via de la GEDE i arribem al Refugi de Sant Salvador. El díedre és ben evident i l'escalada comença a la sisterna del refugi.

Material: Nosaltres hem fet anar un parell de tascons i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3 així com un Camalot del 4. Moltes cordades utilitzen dos jocs de friends i en moltes piades es demanen pitons. Estreps, ganxo i tramposa útils segons el nostre nivell especialment a la segona tirada.Els pitons teòricament són prescindibles després de la pencada de la cordada Ceballos-Llovet,moltes gràcies de nou!.

Horaris: Aproximació des del Monestir 40 minuts,via 3 hores i escaig. Del cim de l'Elefant al Monestir 50 minuts.

Grau obligat: 6a/A1.

Orientació: Sud però diria que cap allà quarts de cinc la via ja roman a l'ombra.

Descens: Molts pocs metres a l'esquerra d'on acaba el nostre itinerari hi ha la xemeneia de la Via Normal,la desgrimpem i arribem a unes plaques tombades que anem baixant aprofitant algunes cornises.Arribarem a un coll on trenquem a l'esquerra per una canal i assolim el peu de via.

Ressenyes: Roca Calenta,moltes gràcies!.

Via Glòria a la Miranda de Can Jorba.

Guapa,encara que una mica més discontinua que la Sol solet i l'Escabroni. Personalment m'ha agradat més que la Josep Maria Andreví i la Entrelínies. L'hem fet en dues tirades fent servir cintes llargues i doble corda, placa combinada amb alguna fissura i díedre. Trobarem trams esporàdics de roca a vigilar, si hi ha algú fent-la jo faria un pla B dels esmentats abans.

 

 

Accés: Aparcament habilitat entre el Bruc Residencial i la Vinya Nova. 

Aproximació: Per camí senyalitzat amb rètols arribem a Can Jorba. Voregem la masia per la dreta paral·lels a un torrent, pugem al sector Guacamayo i anem a la dreta. Passem una balma i remuntem paral·lels a un torrent fins al peu de via. Aquest el localitzem uns deu metres a l'esquerra de l'inici de la Josep Maria Andreví, a l'altre costat del bloc caigut. Primer parabolt visible,a uns sis metres del terra.

Material: Unes setze cintes exprés desplegables i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot de l'1.Hi ha qui la fa només amb els expressos, compte que crec que hi manca algun pitó.

Orientació: Podria ser Sud est, nosaltres hi vam ser un dia de núvol.

Horaris: Aproximació mitja hora, la via fins al cim de la Miranda 2 hores. Per acabar d'arribar al cim conteu un parell d'hores més i per baixar una horeta.

Descens: Hi ha qui rapela per la mateixa via. Nosaltres hem fet un llarg de 60 fins al cim de la Miranda (III+). Aquí tenim 4 opcions per acabar d'arribar al cim de l'Agulla de Can Jorba: 

1)Aresta Brucs.

2)Sortida Curiosa.

3)Gran Díedre Sud.

4)Última part de la Bego Miguel Kush.

Ressenyes: Manel&Ita, moltes gràcies companys!

Dr.Jekyll al Serrat de Sant Miquel.

 

Itinerari ubicat en una paret ben tranquil·la,ideal per escapar de les aglomeracions hivernals que hi ha al Cap de Ras. La via te alguns trams esporàdics interessants encara que la majoria d'aquests són breus i les constants feixes fan que no acabi d'agafar ambient. Algú ens va dir que sense desmerèixer aquest recorregut la bona era la veïna Mr.Hide..evidentment no l'hi hem fotut ni puto cas!.

Accés: Àger seguir la carretera cap al Coll d'Ares. Una mica abans d'arribar al coll prendre una pista a la dreta en direcció a Colobó. La pista passa per sota de les parets del Cap del Ras i segueix cap a la Font Freda.Passats la Xurulla i també el Trident trobarem un gran prat a ma dreta on s'aparca per anar a les vies del Serrat Alt. Uns doscents metres més enllà d'aquest prat trobarem un eixamplament a ma dreta on hi caben un parell o tres de cotxes. Amb la foto que penjo a sota es veu la via des de l'aparcament: 

Aproximació: Des del prat la via és perfectament visible.Nosaltres no hem trobat cap traça que dugués a peu de via i hem anat buscant el pas més net.Una foto de la gallinada fent la primera tirada:

Horaris: Aproximació 25 minuts, tres hores i mitja a la via. A la baixad hi hem estat 1 hora.

Orientació: Sud.

Material: Quinze cintes exprés així com quatre friends: Alien negre,Alien blau, Camalot del 0.75 i Camalot del 2.

Grau obligat: V+/A1.

Descens: Carenar cap a la dreta mirant la paret ( Est ) fins a un coll molt marcat,on arrenca una canal que ens retorna sense pèrdua a la pista on hem estacionat.

Ressenyes: Així com la resta de material gràfic prové del Facebook de l'aperturista,dels Galls de Ponent i del blog de'n Joan Asín.Gràcies a tothom!

El Primer Díedre de l'Any al Cap del Gat.

Ens va agradar força, les cotacions en lliure ens van semblar molt dures però això del friclimb tampoc és lo nostre. Acabada la via vàrem combinar amb la Puigarnau-Espunyes al Serrat del Corb i ens va quedar una bona activitat. També seria una bona combinació fer la Serrat Torras o fins i tot la Travesia de los Dioses però caminant més.

 

Aproximació: Des del Monestir prenem el camí que va cap a la Santa Cova. El seguim fins abans d’una corba força tancada. Ens desviem per un corriol (camí de l’aigua GR-96). Continuem baixant,arribem a una cruïlla senyalitzada i prenem el camí de la dreta.Les escales desemboquen en una pista que ve de Monistrol a l'alçada d'una edificació ( estació elevadora d'aigües ). Seguim la pista a la dreta uns metres fins a una pronunciat revolt de 90 graus a l'esquerra.En aquest punt deixem la pista i agafem una traça que va per sota del Cap del Gat així com per sota del Serrat de Mullapans. Passem els característics sostres de la Iglesias Torres i veiem el nostre inici uns deu metres a l'esquerra de l'esmentada via. Aquí sota penjo una foto escalant la primera tirada.

Grau obligat: 6a/A1.

Orientació: Sud est.

Horaris: Aproximació des del Monestir 25',via 2'5 hores i del cim al Monestir 45'.

 

 

Restriccions: Prohibit escalar entre el 15 de Febrer i el 31 de Març al Serrat de Mullapans que hi ha just a l'esquerra del Cap del Gat. No em queda clar si el Cap del Gat està inclòs en aquesta restricció.

Descens: Anem a la dreta i baixem per una canal que acaba sent un túnel de vegetació. Quan els arítjols esdevenen impenetrables grimpem un roc a ma esquerra i per un segona sanglanera de bardisses anem a espetegar a les escales de l'aproximació.

Ressenyes: Rocacalenta,gràcies per tota la feinada!!!

Migranya Profunda a la Roca dels Arcs.

 

Fins passat l'inici de la quarta tirada ens trobem amb un espectacular festival de gotes d'aigua i franges horitzontals, després ja es tracta de buscar la millor manera d'assolir el cim a través d'un pany de paret poc agraït.No se si és de les bones de la paret però si que deu ser de les més assequibles ja que l'equipament és prou abundant.A mi no m'ha semblat que patinés gaire.

Accés: Municipi de Vilanova de Meià.Aquí pendre la carretera L-913 direcció Llimiana.Passat un pont i a les envistes de la Roca dels Arcs estacionar a les vores de la carretera,aparcaments petits.
Aproximació: Un cop aparcats caçem unes traçes que baixen al riu,el creuen i pujen al vessant de sota la Roca dels Arcs.Seguirem un corriol que flanqueja per aquest vessant fins a l'esquerra de la paret.La via comença uns deu metres a l'esquerra de la clàssica Lleida. Hi ha una tènue inscripció que diu MP.Nosaltres hem xapat els dos primers bolts de la Plaerdemavida,després espits i a mig llarg tornen a ser parabolts ja tota la via.

Horaris: Aproximació 25',via 3'5 hores i 40' del cim al cotxe.

Orientació: Sud.

Grau obligat: V+/6a.

Material: Nosaltres hem fet servir una plaqueta recuperable,dos estreps, unes divuit cintes exprés i l'Alien vermell. La plaqueta recuperable l'hem possat en un cargol d'espit del 8 que pot mancar,la ressenya marca un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 0.75 i va bé dur cintes desplegables així com doble corda per poder-ho xapar tot sense fraccionar a la primera tirada.

Descens: La via acaba en una feixa. Nosaltres hem anat a la dreta (E) fins que hem trobat un lloc adient per assolir el cim,grimpada de III d'uns 10 metres on pot ser aconsellable encordar-se.Aquí anem a l'esquerra (O) seguint un corriol entre boixos que ens deixa al coll entre la Roca dels Arcs i la Roca Alta. Aquí baixarem per un camí que primer te unes senzilles desgrimpades i després baixa ben empipat fins a la base de l'espedat on retrobem el camí de l'aproximació. 

Ressenyes:  Jose Walero i Neskas. Moltes gràcies eta eskerrik asko!.