Estrella a la Paret de la Xurulla

Via que aprofita el poc terreny disponible a l'extrem dret de la Paret de la Xurulla. El primer llarg és bastant discontinu. El segon llarg és més vertical, però en algun punt la roca no dóna massa confiança i hi ha una mica de vegetació. El tercer llarg és el millor, amb roca de molt bona qualitat. El quart és molt curt, es pot empalmar fàcilment amb l'anterior. La via està semiequipada amb parabolts i ponts de roca. Al primer llarg hi ha molt poca cosa i ens pot costar una mica trobar el peu de via. Comença a la vertical d'una gran alzina.

Accés: Àger seguir la carretera cap al Coll d'Ares. Una mica abans d'arribar al coll prendre una pista a la dreta en direcció a Colobó. Anem seguint aquesta pista passa per sota de les parets. Passem un gran bloc a mà esquerra i aparcarem en una corba on surt el camí que puja per la canal de la Xurulla. Amb la foto de la ressenya es veu el recorregut des de la pista.

Aproximació: Pujarem pel camí de la Xurulla fins a peu de paret. La via comença a l'extrem dret. No es veu cap assegurança, però una gran alzina ens pot servir de referència per trobar l'inici. De totes maneres, la millor opció per escalar aquesta paret és fer-ho baixant d'escalar als Puntals d'Àger, i així acabar de completar el dia.

1ª ascensió: Luichy i R. Brescó; 3/2018

Equipament: Semiequipada amb parabolts i ponts de roca.

Orientació: Sud.

Grau obligat: V.

Material: Cintes exprés i friends petits i mitjans variats.

Descens: Del final de la via anem cap a la dreta (est) i de seguida trobem la canal de la Xurulla. Baixem per aquesta fins al cotxe.

Ressenya: Nosaltres hem utilitzat la informació que surt al blog d'en Luichy. A l'apartat de vies noves del Vèrtex nº 278 també hi ha la ressenya.Aquí penjem la d'en Joan Asín.

Colorantes Permitidos a l'Elefantet.

Bona proposta esportiva plenament vuitantera,equipada per dalt amb un punt de mala llet i assegurançes justes en trams concrets.Escalada 100% plaquera però variada en aquest estil: finura,trams físics,pasos de bloc,trams de pila...
Crec que és un punt més obligada que les seves veïnes Chachi Piruli i La Broma de Satan.
Malgrat un terçer llarg de transició la resta és ben mantingut i sobre un rocam excel.lent,a excepció d'un sol pas a la part final.Reequipada amb bolts platejats de la FEEC,segons els entesos obligada però no exposada.Jo crec que als trams per sota el V la distància entre les xapes és prou gran com per que només un expert en grans vols pugui salvar els tormells.
Accés: Monestir de Montserrat, aparcament de pagament amb descomptes a federats.
Aproximació: Un xollo,només dura cinc/deu minuts. Des del Monestir agafar les escales dels pobres com si pujessim a St. Benet,Gorros...Creuem el torrent i pujem la primera tongada d'escales. Arribem a un planer amb alzines,de totes les vies que començen en aquesta zona és la de més a la dreta.Podem pujar directes des del pla o bé pujar a la paret per l'evident traça de la Chachi Piruli ( ponts de roca ) i anar uns cinquanta metres a la dreta fins que acaba la traça.Si no som miops veurem la primera xapa a una 15 metres del terra,abans hi ha un burí amb xapa però des del terra no l'hem vist.
-Orientació: Sud est.Les plaques dels dos primers llargs ténen sol fins a quarts de cinc mentre que els llargs de sobre la feixa estan a l'ombra a partir de les tres.
-Material: La totalitat de les cordades que he vist a la xarxa només fan servir una dotzena de cintes.Jo que sóc un covard de mena he fet anar un joc d'Aliens i algun cordino ultraprim.
-Grau obligat: Segons la font consultada oscil.la entre el V+ i el 6a+.Jo votaria pel 6a/A0.Una tramposa pot solucionar molt la papeleta,potser llavors si que es pasaria amb V+/A1.
-Descens: Les reunions de la via no estan equipades per rapelar,però m'ha semblat que abandonant material s'ha de rapelar amb facilitat.Des del cim tirem un ràpel de cinc metres fins a un evident coll ( cordino de recanvi ).Aquest ràpel també es pot desgrimpar (III+).Un cop al collet grimpem amb facilitat una placa tombada de II i arribem a una traça que seguim a l'esquerra,passem per sota el Totxo Macana i anem a sortir al camí que puja a Sant Benet,el seguirem a l'esquerra de baixada fins al Pla de Sta.Anna on retrobem les Escales dels Pobres per les quals baixem al Monestir,45'.

Celtas Cortos al Cingle de Dalt.

Escalada d'aventureta on hem de tenir clar que no crec que hi vagi molta gent. Això vol dir que ens esgarrinxarem una miqueta i que no ha baixat tot el que havia de baixar. Si acceptem aquestes dues premises prèvies segurament la via ens agradarà o almenys a nosaltres ens ha molat força.

Accés/aproximació: Nosaltres hi hem anat després de fer la via Joaquín Sabina al Sócol.
Per anar-hi des de la carretera m'imagino que cal estaçionar com per anar a la Cova del Tabac.Des de Camarasa en direcció Tremp passem el túnel i just després de creuar totes les instal.lacions de la presa hi ha un bon aparacament a ma esquerra. Aquest aparcament ultimament està força freqüentat ja que per la zona de la Cova del Tabac s'ha equipat el Sector Solarium i està molt de moda.

Material i Grau obligat: Vegeu la ressenya adjunta.
Descens: Del final de la via carenem a la dreta fins a un ampli i evident coll,en aquest punt cal baixar a l'esquerra on trobem un bon camí que sense pèrdua ens baixarà fins al fnal de l'embassament. Llavors ens tocarà seguir la carretera a la dreta creuant els túnels fins a l'aparcament. Més o menys ens tocarà caminar un quilómetre per la carretera. Si ens fa pal podem fer la logísitica de portar dos cotxers i aparcar-ne un l'aparcament de la Cova del Tabac.

Torres Homet a l'Esquelet.

Bona escalada de xemeneia oberta, apte per escaladors claustrofóbics. Com a curiositat histórica podria ser que es tractés d'una de les primeres obertures en solitari al nostre pais l'any 1958. La roca és bona i no està gastada. Nosaltres l'hem fet d'una sola tirada muntant R0 a uns 10 metres del terra,si aneu amb presses com nosaltres potser va millor ensamblar o arribar desencordats a R1. La via te alguns parabolts, no se si es corresponen a burins originals. M'ha semblat difícil afegir assegurançes,potser podriem provar si s'aguantria al fons de la fissura un del 5 o del 6 però segurament resultaria incómode ja que nosaltres hem escalat la xemeneia bastant per fora.

 -Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).
-Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant oposat i seguint el camí principal arribem fins al Refugi Vicenç Barbé.Aquí el nostre objectiu és ben visible.Pugem per la Canal de les Bessones fins que localitzem l'Agulla de l'Esquelet a la nostra esquerra. Després ja només cal remuntar per dins el bosc fins a la base de la paret.Com que la Torres Homet és la via més repetida de l'Esquelet la traça principal ja ens hi porta.
-Material: Unes 8 cintes exprés preferentment llargues.Nosaltres hem possat un Camalot 0.75 a la sortida al cim,únic tram en que la roca cutreja una mica.
-Orientació: Sud.
-Grau obligat: V,una mica expossat.
-Descens: Nosaltres hem rapelat per la cara N amb un sol ràpel de 20 metres on quedem ben encarats per fer algunes clàssiques del Pingüí com la Xemeneia,l'Aresta Brucs o la Hello Harry.

San Miguel a la Paret de la Xurulla

Via de característiques semblants a la seva veïna Estrella. Aprofita el terreny que queda a l'extrem dreta de la Paret de la Xurulla, i que pot anar molt bé per acabar d'arrodonir una escalada als Puntals d'Àger. A nosaltres ens ha agradat més aquesta que l'Estrella, la roca és de més bona qualitat i no es toca tanta vegetació. També ens ha semblat més fàcil, tot i que a la sortida de la R1 hem trobat un pas finet, potser ens ha costat perquè estava moll. Curta i ràpida de fer.

Accés: Àger seguir la carretera cap al Coll d'Ares. Una mica abans d'arribar al coll prendre una pista a la dreta en direcció a Colobó. Anem seguint aquesta pista passa per sota de les parets. Passem un gran bloc a mà esquerra i aparcarem en una corba on surt el camí que puja per la canal de la Xurulla. Amb la foto de la ressenya es veu el recorregut des de la pista.

Aproximació: Pujarem pel camí de la Xurulla fins a peu de paret. La via comença a l'extrem dret de la paret, sota d'unes alzines. De totes maneres, la millor opció per escalar aquesta paret és fer-ho baixant d'escalar als Puntals d'Àger, i així acabar de completar el dia.

1ª ascensió: Luichy i R. Brescó; 3/2018

Equipament: Equipada amb parabolts i ponts de roca.

Orientació: Sud.

Grau obligat: V.

Material: Cintes exprés. Potser es pot portar algun friend per completar l'equipament.

Descens: Del final de la via anem cap a la dreta (est) i de seguida trobem la canal de la Xurulla. Baixem per aquesta fins al cotxe.

Ressenya: Nosaltres hem utilitzat la informació que surt al blog d'en Luichy. A l'apartat de vies noves del Vèrtex nº 278 també hi ha la ressenya.Aquí penjem la d'en Joan Asín.Gràcies!

El Vianant a Sta.Cecilia.

M'ha semblat una via guapa de placa,amb dificultats homogènies i roca entre bona i excel.lent.Només per que el tema de la placa no s'ens fagi monóton trobarem alguns trams de fissura,que també m'han agradat.A les tres primeres tirades hi ha un bon ambient,després apareixen les feixes i la cosa canvia.En alguns blogs la califiquen com a via d'oferta del vessant nord,suposo que degut a la gran quantitat d'equipament del que disposa.A mi aquest aspecte em sembla matisable: malgrat és cert que hi ha força expansions aquestes són parabolts del 8 relativament vells que segons alguns entesos ténen una resistència qüestionable.A la primera tirada hi manquen els tacs de fusta originals i diria que a la tercera tirada ha volat algún clau.Quan la dificultat baixa de V hi ha algunes excursions,sobretot per arribar al darrer bolt de la tercera tirada.Hem enllaçat els dos primers llargs sense problema de fregament.

Material: L'habitual és emprar 18 cintes ( alguna llarga per enllaçar) i els Camalots 0.5 i 0.75 pel tram d'A1.Nosaltres a això hi hem afegit: els Camalots del 4 i del 5 per la primera tirada, el Camalot de l'1 per reforçar algún clau,els Aliens a partir del groc i un tricam negre per alejes subjectius i un tascó gros per fer amb més comoditat l'A1.

Accés: Refugi de Sta.Cecilia,lloc típic de robatoris:no deixeu res al cotxe!.
Aproximació: Creuem la carretera i agafem el Camí de l'Arrel a la dreta (G.R.),creuem la Canal de St.Jeroni tot baixant una mica i ens situem a sota de la paret de Sta.Cecilia.En aquest punt cal estar atents,hem de deixar el camí per agafar una traça poc fressada a l'esquerra,just abans que el camí fagi una petita baixada.Seguirem aquesta traça fins a peu de paret on anirem flanquejant a la dreta,iniçi en el característic gendarme dotat d'una fissura ample i amb dos parabolts visibles.Per arribar a peu de via cal grimpar un parell de pasos (II).

Orientació: Oest,ombra fins les 2.
Horari: 4 hores.
Grau obligat: Per alguns 6a per d'altres V+,jo voto per 6a.

Descens: A data de la nostre escalada(Juliol 2018) la ferrada Teresina es trobava tancada malgrat aixó nosaltres hi vàrem baixar sense trobar cap impediment.
Fins a la cinquena reunió totes són de tres espits del 8 amb cadena i anella,sembla factible rapelar-hi.

Projecte Robin Hood a la Pastereta.

Ens posem en aquesta via sense tenir massa informació, només una ressenya que fa temps vam veure per internet i que ara no hem trobat. Segons aquella topo es tractava d'un projecte antic i que finalment s'havia acabat fins a la vira característica de la part alta d'aquesta paret. No havien obert el darrer llarg (que arribaria fins al cim) perquè semblava que no sortia en lliure. En qualsevol cas ens va semblar que era una via que es podia fer sense massa complicacions...

El primer llarg és compartit amb la Stargate. El segon és el llarg de la via, continu i molt guapo, amb les assegurances justetes. I el tercer comença bé però a la part de dalt passa per una zona de petites llastres que fan una mica d'angúnia. Un cop a la vira podem continuar fins al cim pel Kraken o per la  Viatge Apatxe. La Stargate em va semblar que no quedava tan a mà...

-Accés: Esplanada d'en Nubiola, al costat del restaurant de la Vinya Nova.

-Aproximació: Des de la Vinya Nova prenem la pista forestal que porta cap a Collbató. Seguint aquesta pista trobarem un primer trencant a mà esquerra, és el Camí de l’Artiga Alta. Passat aquest trencant i seguint uns minuts més tornem a trobar un altre trencant a l’esquerra, el seguim uns 100 metres fins arribar a un cul de sac on abans es podia deixar el cotxe. Des d’aquest punt agafem un camí de marques blaves (Camí del Clot de la Mònica). Seguim aquest camí fins que arribem a la vertical de la cara oest de la Pastereta. Aquí trobarem un corriol que s'enfila cap a la paret. L'anem seguint cap a l'esquerra (passant un tram de cordes fixes) fins a peu de paret.

-Orientació: Oest.

-Grau obligat: V+

-Material: Cintes exprés.

-Equipament: Diria que long lifes i parabolts.

-Descens: A la vira travessem fins a la reunió de la Viatge Apatxe. Per aquesta via podem rapelar fins a peu de via,amb 2 ràpels diria que fraccionable el primer:60 i 30.

-Ressenya: Nosaltres hem anat sense. Si en trobem una ja penjarem l'enllaç...

Via de les Cabres a Gitarriu.

 La pionera de Gitarriu.Alguns diran que es tracta d'una via de díedres Ordesians o Montrebeians.D'altres quan anem a Ordesa o a Montrebei diem:Cagun Déu è ben igual que els díedres de Gitarriu!.Hi ha algúns blocs a la segona tirada que carden mitja basarda però encara no han baixat.El reequipament fet als 90 a base d'espits que trobarem a les dues tirades inicials està un pel envellit però l'hi podrem afegir peçes al gust.Al terçer llarg hi trobarem parabolts.Resulta del tot recomanable arribar a la via escalant la primer feixa per la Pruneta Ensucrada i en acabar la Via de les Cabres continuar escalant la terçera feixa de per la Sabina Mosquitera concluïnt d'aquesta manera l'anomenada Integral de Gitarriu: 300 metres,6c (V+/6a mantingut,obligat).

Accés: Hostal de Sadernes accesible per carretera des del municipi de Montagut.Segons els interesos dels cacics de la zona blanquejats de temes ambientals pel Consorci de l'Alta Garrotxa caldrà estacionar i/o pagar al mateix hostal.
Aproximació: Depèn d'on ens deixin estacionar caldrà caminar més o menys. Es tracta de seguir la pista direcció al Bassegoda,uns 100 metres més amunt del darrer aparcament oficial ( sectors Iniciació i Celler de les Monjes ) ens hem de fixar amb una grimpada a ma dreta que ens condueix a una tartera.Remontant l'esmentada tartera passarem la base de l'ampli sector de Can Pixa,l'iniçi de la Petit Relleig ( gran sostre ),més vies esportives i finalment arribem a l'iniçi de les vies.És la darrera via de la feixa
Orientació: Oest,l'hi arriba el sol cap allà les 3.
Material: Els locals sovint la escalen només amb cintes exprés però si no coneixem la via i/o anem justos de grau porteu catxarros(màxim #1?).
Grau obligat: V+/6a.
Descens: La via no està equipada per rapelar però sembla prou recte com per que es pugui rapelar abandonant material.
Per baixar caminant cal grimpar a l'esquerra on segons el dia hi podem trobar una corda fixe.Superat aquest tram anem seguint cap a l'esquerra.Passem per dins del Quer Foradat i anem resseguint la base de la Terçera Feixa de Gitarriu.Passem per sota dels bolts de la  Sabina Mosquitera i a l'alçada dels espits de la Recaderia Vertical baixem a l'esquerra a buscar el Pas del Cabró.

Xemeneia del Pingüí.

La mítica cordada Cerdà-Riera també ens va deixar alguna via assequible com la que aquí presentem. Es tracta d'una evidentíssima canal-xemeneia que guanya el cim del Pingüí d'una manera totalment lógica. L'escalda és força disfrutona per aquells que no s'esgarrifin en xapar o passar pel costat d'un parabolt lluent en una via que es debia obrir sense burilar.Bona roca,sense pulir,parabolts que donen vidilla i sense estretors.

-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).

-Aproximació: Nosaltres hi vàrem anar baixant de la l'Esquelet,on entre d'altres podem escalar la Mae West, la Regira Rocs. o la Torres-Homet.

Per accedir-hi a peu hem de remuntar la canal de les Bessones fins passat l'Esquelet, després girem a l'esquerra pujant per dins del bosc. Primer passarem per la base de la Vespa i després arribarem al peu del Pingüí.

-Orientació: Sudest.

-Material: Vagues per abres i unes 8 cintes exprés.

Descens: Ràpel d'uns 15 metres per la cara nord-est(dreta?). Després baixem a peu per una canal estreta entre la Vespa i el Pingüí, fins que retrobem el camí de l'aproximació.

Little Big Horn a la Roca Gris.

Malgrat algun tram herbós a la primera tirada i sobretot al segon llarg la resta és prou lluida.Nosaltres hem sortit pel darrer llarg de la Tarantel.la,si tenim ganes de variar una miqueta de tanta fissura pot ser sigui millor opció sortir per la Mickey Mouse. La terçera tirada és molt bona per vertical i mantinguda.

-Restriccions: Prohibida l'escalada entre l'1 de Gener i el 31 de Juny.
-Orientació: Sudest,nosaltres hi vàrem anar a quarts de cinc i començava a tenir ombra.

-Accés: Explanada d'en Nubiola, al costat del restaurant de la Vinya Nova.

-Aproximació: Pugem per la pista forestal fins que trobem un camí a mà dreta (marques blanques). El camí ens baixa al torrent del Pont, el seguim de pujada i de seguida trobem unes fites que ens indiquen que cal deixar torrent i pujar al vessant de la dreta.Situats a la base de la paret aquesta dira que és la primera via que comença de la mateixa canal.Si ens hi fixem molt veurem el pitó i els dos primers ponts de roca, a la dreta hi ha una placa amb xapes de la Koyaniskatsi.
-Material: 18 cintes i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot 0.75,en algunes ressenyes marca fins al 2.Doble corda pels ràpels.

-Grau obligat: 6a/A0,no se si es passa amb V+/A1.
-Descens: Des del final de la via caminem en direcció nord per anar a buscar el sistema de ràpels de la via Urquiza-Olmo.
-Ressenyes: Romànticguerrer i Príncepdelesmaduixes.

El Pirata Solitario.

 En general ens va agradar,la paret que recorre la via és ben guapa i la terçera tirada és xula.La resta te trams bons però ara mateix no recordo cap tirada orgàsmica. La via és força variada.
Accés: L'aparcament de la ferrada Regina està prohibit.Si som de respectar-ho una possible solució serà estacionar a l'embarcador.Per fer-ho si venim de Ponts cal agafar una carretera uns cinccents metres abans a ma dreta que baixa a un embarcadero i aparcar al mateix. Després caminem paral.lels a la carretera fins que som davant de l'aparcament i creuem la carretera,uns cinc minuts més.

Aproximació: Cal anar direcció al torrent,primer el vorejem per la dreta,caminem un tramet per dins del torrent i de seguida agafem un camí a l'esquerra del torrent que fent una mica de marrada ens portarà a la base de la Paret de la Cascada. Durant l'aproximació cal vigilar dues coses:
1. No seguir el torrent,hi ha traça però acabes tallat.
2.No agafar una traça que marxa a la dreta del torrent cap a la ferrada.
Un cop a la base de la Paret de la Cascada la seguim cap a la dreta. Passem de llarg la traça que ve de baixada i seguim flanquejant per una traça a vegades poc fressada crec recordar que hi havia trams de cordes fixes. Diria també que a l'iniçi de la via hi ha una corda fixe.

Orientació: Sud.
Material: Estrep, joc de tascons i de friends des de l'Alien blau al #4.Sinó portem el 4 pas de 6a amb la xapa al genoll,terçer llarg.
Grau obligat: V+/A1.
Descens: Del final de la via sortir cap a l'esquerra a buscar la baixada de la ferrada que es troba marcada amb punts vermells i que ens retornarà a la base de la Paret de la Cascada. Aquesta baixada es troba equipada amb cables i graons, fa anys que no s'en fa cap manteniment i cal anar alerta. 

Maricel al Pic del Martell.

L'havia fet fa una desena d'anys i no recordava res, al blog hi vaig anotar que no ens va acabar d'agradar per ser poc mantinguda. L'altre dia la vaig repetir i em va agradar, la via és la mateixa per tant suposo que el meus criteris hauran canviat. També és veritat que aquest cop hem fet el primer llarg per la variant de l'esquerra que pinta més guapa que el díedre de la dreta. En tot cas,a dia d'avui crec que és una bonica escalada amb plaques i díedres de naturalessa ben atlètica. Aquest caràcter atlètic només es veu alterat per la placa fina de la segona tirada assegurada amb dos burins amb gairebé 40 anys de solera...quasi res!. Ens hem saltat la primera role de dos ponts de roca i hem tingut un fregament quasi inadmisible,millor parar a R1. Com que amb aixó no en teniem prou hem enllaçat les dues següents tirades amb més èxit en quant a fregament. Roca abrasiva,amb cantell i de fàcil autoprotecció que fan que l'escalada resulti súper agraïda. Els dos punts foscos de la via hi continuen siguent: les feixes i la vegetació per una banda i les interferències amb les xapes de l'Àcid Làctic.

Accés: Des de Barcelona es fa per l'autovia de Castelldefels en direcció Sitges i Castelldefels. La deixem a la sortida 42 amb la indicació "Port Ginesta". Seguim paral.les a l'autovia en direcció Sitges. De seguida arribem a una rotonda i ens desviem a la dreta per entrar a l'urbanització " Rat penat ", crec que hi ha una tanca però està sempre oberta. Després d'una petita avinguda amb pins trobem una altre rotonda, seguim rectes per una carretera de revolts amb forta pujada i amb un cartell que indica " Parc Natural del Garraf". Quan portem 1.8 quilómetres des de la segona rotonda arribem a l'aparcament que ens queda a ma esquerra i que te un cartell que diu " Pic del Martell ".

Aproximació: Tot i no durar més de vint minuts és una mica incómode. Baixem uns metres i creuem la carretera. Pujem per traça força definida fins a un coll on ja veiem la paret Est del Pic del Martell i baixem pel vessant oposat en forta baixada seguint una de les múltiples traçes que hi ha. L'iniçi de la via està uns deu mètres abans de l'esperó amb sostre caracterísitic de l'Espolón Bomberos.
El peu de via es situa a la base d'un sócol on hi ha el nom guixat amb espray i mig esborrat,just passat l'iniçi amb el nom de la Lafayette.

En Joan Asín a L1,útil per localitzar l'iniçi.

Orientació: Ombra a partir de les 4.
Material: Unes catorze cintes exprés amb algunes de desplegables,cinc vaguetes fines per ponts de roca,un joc de tascons i un de friends des de l'Alien blau al Camalot de l'1. Si es va just de grau potser ens pot anar bé repetir alguna peça com ara el semàfor.

Grau obligat: V/A1.
Descens: Des del final de la via caldrà acabar de grimpar una sèrie de ressalts pel millor lloc possible, nosaltres hem fet algún pas de III+. Quan no quedin més ressalts per grimpar acabar de pujar una mica amb tendència a l'esquerra fins a trobar una traça que ens reconduirà a la traça d'aproximació si la seguim a l'esquerra.

Divorci Inminent.

No ens ha acabat de fer el pes,ens ha agradat molt més la veïna Orgull Mapuche. De fet si la tornés a fer només faria els llargs 2 i 3 en un de sol en plan esportiu,ràpel i a acabar d'aprofitar la jornada en alguna altre via.La primera tirada ens deixa en una feixa per la que es pot transitar tranquilament i cal anar a buscar la continuació de la via.Aquesta es troba a l'alçada d'un gran bloc caigut a l'esquerra de l'evident díedre de la Orgull Maputxe que acabarem creuant quan escalem L2. Per trobar aquesta continuació en el garbuix de vies de la paret hem de tenir en compte que aquesta via és la única de la paret que te espits.Però hem trobat que al segón llarg hi falten uns quants espits,nosaltres hem escalat la linea de bolts que hi ha un metre a la dreta dels casquillos d'espits. No se el nom de la via esportiva que és però la seva dificultat ens ha semblat que està a l'entorn del 6a,superada una primera placa més fineta cal anar a la dreta a xapar un espit just a la base del díedre de la Orgull Maputxe i seguir flanquejant a la dreta a buscar la R2 de dos espits. Si fem un us correcte de la doble corda ens podrem saltar aquesta reunió i acabar de pujar fins la R3 sense massa fregament. Aquesta darrera reunió és millor acabar de flanquejar a la dreta a buscar la reunió de l'Artengo ( 6c ) que queda un parell o tres de metres a la dreta.La darrera tirada no val massa la pena: placa de IV de 5 mètres i la resta rostollam a discreció,si tornés a fer la via rapelaria d'aquí per fer alguna altre cosa.

Accés:Explanada d'en Nubiola, al costat del restaurant de la Vinya Nova.  
Aproximació:Des de la Vinya Nova prenem la pista forestal que porta cap a Collbató. Seguint aquesta pista trobarem un primer trencant a mà esquerra, és el Camí de l’Artiga Alta. Passat aquest trencant i seguint uns minuts més tornem a trobar un altre trencant a l’esquerra, el seguim uns 100 metres fins arribar a un cul de sac on abans es podia deixar el cotxe. Des d’aquest punt agafem un camí de marques blaves ( Camí del Clot de la Mònica ). Seguim aquest camí fins a localitzar el segón corriol que surt a la nostra esquerra marcat amb una fita,el primer ens deixaria al sector Clean is Good. Hi ha alguna traça que puja cap a la paret, la bona és la que passa per sota d'un gran pi. L'iniçi de la via el situem a l'esquerra del tot de la paret,espits visibles en una placa a l'esquerra de les vies que pujen al Frare de Baix. 
Si es vol començar la via pel segón llarg cal anar a la dreta a buscar l'entrada de la feixa i anar a buscar els casquillos d'espit que explico a dalt.

Orientació: Est,ombra a partir de les 3 aproximadament.
Material: Si enllaçem el segón i el terçer llarg unes 14 cintes exprés. Mola alguna peça petita/mitjana per assegurar l'entrada a R3 ja que hi ha una sabina/arrel que està a les últimes.
Grau obligat: V/V+.
Descens: Si acabem a la terçera reunió el millor és xapar la reunió i flanquejar dos metres a la dreta a caçar la reunió de l'Aretngo (6c) que queda dos metres a la dreta i que està formada de dos bolts amb anella. D'aquí amb un sol ràpel de 25 ens plantem a la feixa.
En el cas que decidim fer el quart llarg,crestejar a la dreta a buscar la darrera reunió de la Orgull Maputxe de la qual baixarem amb un sol ràpel de 50 fins la feixa tot i que diria que aquest és fraccionable ja que totes les reunions d'aquesta via tenen anelles.
Ressenyes: Joan Asín i Fuertescarbasa. Gràcies!

Ribes Sabater al Cilindre.

Gran clàssica!.Dificultats suaus,ambient aeri,bona roca i alguns bolts que donen vidilla.La veritat és que ens ha agradat molt. Hem enllaçat la segona i terçera tirada sense problemes de fregament.

-Accés: Des de Balaguer hem de prendre la carretera direcció Tremp (C-13). Abans d’arribar al poble de Camarasa trobem un desviament a mà esquerra direcció a Sant Llorenç de Montgai (LV-9047).
Hem de seguir per aquesta carretera direcció Sant Llorenç. Aparquem sota mateix del Cilindre i la via es veu perfectament des de la carretera. 
-Aproximació: Des de la carretera pugem per terreny evident fins a la base de l'Esperó,uns deu metres a la dreta de la gran Xemeneia Carles Andreu.Fissura/díedre amb parabolts abans de la mateixa.

-Material: Encara que en algunes ressenyes recomanen només cintes nosaltres hem fet servir un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2.
-Grau obligat:V/V+.
-Descens: Crec que la via tenia les roles preparades per rapelar però diria que no es gaire bona opció pel flanqueig que fa.Nosaltres hem baixat a caminant cap a l'esquerra i en 15' tornàvem a ser al cotxe.
-Ressenyes: Romanticguerrer i Todoreseña.net. Moltíssimes gràcies!