Valle de Can Franc al Tobazo.

Si no us fa res atravessar un parell de feixes aquesta via us permetrà fer 500 metres de bon  calcari quasi sempre per sota del V,amb un parell de trams un xic més complicats.Seguint la tónica de les vies de la colla Sendero Límite la via està generosament equipada amb parabolts del 8,bona opció per als porugs i/o negats amb el tema de l'aderència. Aquest és l'estil majoritari de la via,malgrat algún tram més dret i algún diedre.

Accés: Cal estaçionar a l'"Apartadero de Rioseta"(cord. 42.772941-0.518849). Hi arribem desde Canfranc per la N-330a en direcció a França, sense acabar d'entrar al túnel. L'aparcament està situat al costat d'una base militat abandonada i hi ha lloc per 5/6 cotxes.
Aproximació: A la dreta de la base hi surt un corriol,primer en planer i despres en piujada pel que debia ser una pista d'esquí i per sota d'una linea elèctrica. Les torres de la linea elèctrica estan numerades,sota la torre ? surt una traça una mica tènue i amb alguna fita que ens porta a peu de via. Des de les torres veiem el disc vermell de peu de via. Uns 30' des de el cotxe,si es vol deixar la motxilla de baixada es torna a passar per sota de la linea elèctrica.

Orientació: No ho recordo,podria ser Sud.
Material: cintes exprés.
Grau obligat: V/A0.

Horari: 4 hores.
Descens: Del final de la via anar cap a l'esquerra en direcció a unes visibles instal.lacions de la pista d'esquí.Just passat aqueztes instal.lacions agafem.un camí a l'esquerra,crec que era un GR.Aquest camí ens retorna a les torres elèctriques on hem començat l'aproximació.

Desideratum a l'Agulla dels Espeleolegs.

Via relativament recent situada just al punt on la paret d'Agulles canvia d'orientació, de nord a oest. Per la seva situació segurament és una molt bona opció per un matí d'estiu. Nosaltres però, hi hem anat una tarda de setembre i hem estat perfectament. 

Cercant informació per la web havíem llegit que al primer llarg hi havia un tram vertical equipat amb parabolts i una corda fixa que ens permetia superar els primers metres de la via. Buscant pel peu de paret no hem trobat cap corda ni cap línia de parabolts. Creiem que això formava part de la Canal del Ninet, que s'ha desequipat fa poc. Ara queda una arrancada prou dura i una mica exposada. En general, cal anar amb compte amb la roca, és força discreta en varis trams. Clar que estem a la cara nord d'Agulles... of course!

-Cordada: Busquets i Macau.
-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.
-Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat).Al Coll de Guirló, en comptes de seguir el camí cap a les Portelles, agafem un caminet que surt a mà esquerra i que puja cap a la paret oest d'Agulles. Està bastant fresat i hi ha fites. Seguint aquest camí arribarem al peu de la Cerdà-Riera de la Bandereta. Per arribar a peu de via hem de resseguir la paret cap a l'esquerra. La via comença en un mur equipat amb un burí situat poc abans que la paret canvi d'orientació.
-Orientació: Nord-oest

-Material: En principi es pot fer només amb cintes exprés però nosaltres hem posat l'Alien vermell a la tercera tirada. També va bé l'estrep si no fem l'últim llarg en lliure (que deu ser bastant difícil).

-Grau obligat: 6a

-Descens: Des del cim de l'Agulla dels Espeleòlegs muntem un ràpel d'uns 25 metres per la cara nord-est (la que mira a la Saca Gran). Baixem a peu per la canal que separa l'Agulla dels Espeleòlegs i la Saca Gran fins a trobar el camí que porta cap a les Portelles (marques vermelles).

-Ressenya: Nosaltres hem utilitzat la topo del blog de l'Escalatroncs:

L'era dels pardals a la Pala dels Pelats.

Malgrat que curta la via ens ha agradat molt, te tres tirades boníssimes i els trams rostollaires estan ben salvats. A més la via és variada, te placa i fissura a parts iguals. Hem enllaçat les dues primeres tirades i anant amb corda doble i cintes llargues no hem tingut cap problema.
Cordada: Canito i Busquets.
Orientació: Sud,sol tot el dia.
Accés:Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció a l'ermita de Montalegre, alguns cartells. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre). Seguim per aquesta pista, cada cop en més mal estat. Arribem a un revolt a l'esquerra just abans de que la pista fagi una forta pujada. Aparquem en una explanada a ma dreta.

Aproximació: El més net és agafar la traça que baixa de la canal,corda fixe per pujar-hi desde la pista.Seguim aquesta traça de pujada i quan estem a l'alçada de la base de la paret deixem la traça ( mica embardissat ) i continuem per una repissa cap a la dreta. A l'iniçi de la via veiem dos ponts de roca abans d'un parabolt en un petit desplom.
Material: Un joc de tascons i un de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2. Si sou de cossir les fissures potser carregueu alguna peça petita o mitjana repetida.Per anar del darrer parabolt a la reunió hi ha un pas de 6a que per trampejar-lo va bé un tascó petit ( n.4 BD )

Grau obligat: V+/A1.
Descens: Sense baixar a agafr el camí que porta a l'ermita,anem a direcció a l'ermita arran de cingle fins al primer coll on s'inicia la Canal Segarra que ens retorna a la pista.  

A bistro du nas a la Dent d'Orlú.

Típica via de plaques tombades de la Dent d'Orlú, amb algun tram de díedre per variar una mica. Tot i trobar-se bastant a l'esquerra de la paret, on trobem vies més difícils, és una ruta bastant assequible. Està equipada amb parabolts i la roca és molt bona. A la part de dalt la via es desvia cap a la dreta, hem d'anar al lloro a no sortir-nos i anar a parar a la via del costat. Tots els llargs fan entre 40 i 45 metres, o sigui que és difícil empalmar llargs. Bona via per tastar el granit de la Dent d'Orlú.

-Accés: L'aproximació comença al pàrquing de la cara nord de la Dent d'Orlú. Per arribar-hi sortim d'Ax les Thermes direcció Ascou. Passem de llarg Ascou i continuem per la carretera fins arribar a un càmping que està al costat d'una presa. A l'alçada del càmping agafem una pista que surt a mà dreta. Més amunt prenem un trencant a mà esquerra i ja el seguim fins al final, on trobem el pàrquing.

-Aproximació: Hem d'agafar el camí de la Via Normal de la Dent d'Orlú. Abans de la pujada final ens desviem a mà dreta cap al coll de Brasseil. Baixem per l'altre costat del coll resseguint la cara est de la Dent d'Orlú fins arribar a peu de via. Trobarem una inscripció a peu de paret. D'aquest punt hem de grimpar uns 10 metres en tendència a la dreta (punt vermell) per arribar a la R0 (dos parabolts).

-Cordada: Busquets i Macau

-Orientació: Est,sol fins cap allà la una.

-Material: Totalment equipada amb parabolts. Les reunions estan equipades per rapelar, però ha de ser molt feixuc.

-Grau obligat: V+.

-Horari: 3 hores.

-Descens: Del final de la via encara cal fer uns 60/70 metres de cresta fins al cim .Un cop aquí seguirem la direcció que portem i baixarem per la Via Normal, no és difícil però hi ha desgrimpades sense pati. Si ha plogut l'hi costa d'assecar.
-Ressenya: A la pàgina web del Clup Alpí Francès trobarem tota la informació necessària i les ressenyes per anar a escalar a la Dent d'Orlú. Les ressenyes són bastant esquemàtiques, però suficients per seguir la via.

Tio Juan a Roca Maura.

No he fet massa vies d'aquesta paret però m'ha semblat una via per a col·leccionistes. El primer llarg és el més exigent amb diferència, comença amb un tram en lliure semiequipat i després trobarem un fissura lleugerament desplomada que es supera en artificial de tascons i friends petits (trobarem un pitó i un parell d'espits). El segon i tercer llargs no són força discrets. L'últim llarg és més guapo però es fa curt. Nosaltres hem empalmat el tercer i quart llargs, però potser no val la pena perquè hi ha força fregament. 

-Cordada: Nis, Busquets i Macau.

-Accés: Hem d'anar a l'urbanització Roca Maura de l'Estartit. Venint de Torroella entrem a ma esquerra a l'alçada del minigolf. Primera a l'esquerra i anem seguint sempre el carrer principal en forta pujada, quan arribem a un carrer on ja no podem pujar més hem de trencar a la dreta en baixada. Passem de llarg la vertical de els antenes i aparquem en un petit eixamplament a l'esquerra.

-Aproximació: L'inici de la via està situat uns cinquanta metres a l'esquerra del començament de la Poseidón 

-Orientació: Sud.

-Material: Cintes exprés, joc de tascons, joc de friends (d'Alien verd a Camalot del 3) i estreps.

-Grau obligat: V+/A2.

-Descens: A les inmendiacions de les antenes hem d'agafar una pista a l'esquerra i la seguim fins que fa un revolt a la dreta, aquí agafem un corriol a mà esquerra que va a un coll, girem a l'esquerra i baixem a l'urbanització, seguint el carrer a l'esquerra rapidament retrobem l'aparcament.

-Ressenya: N'hem dibuixat una amb el material que hem trobat:

Via del Xavi a les Garrigoses.

Via semiequipada amb espits i pitons on caldrà protegir-nos bastants passos amb els friends i tascons. El grau ens ha semblat collat, res de l'altre món, però alguns dels V+ et fan apretar de valent. Entre una cosa i l'altra, i que a més a més la via és bastant llarga, arribes a l'últim llarg ben calentet. I segurament aquest llarg és dels més guapos de via, però també dels més exigents. Guardeu-vos alguns torrons per aquest últim tram, així el podreu gaudir al 100%.

La via comença en una placa una mica exposada sense massa possibilitat d'autoprotegir-se. Nosaltres hem començat per l'Aranya i al cap de pocs metres hem creuat a la dreta a buscar la via del Xavi. Es fa bé, però cal gestionar bé les cordes per evitar el fregament. A l'últim llarg falta un espit, només hi ha la rosca però encara s'hi pot roscar un cargol. Molaria portar un cargol i una xapa i deixar-ho fixat.

-Cordada: Busquets i Macau.

-Accés: Aparcament de la Salut a Collbató.

-Aproximació: Des de l'aparcament de la Salut seguim la carretera que porta a les Coves del Salnitre fins a primera corba. Aquí comença un corriol que va resseguint la base de la paret. No està molt fresat, però es segueix bé. Després d'uns 10 minuts arribarem a la base del marcat desplom per on comença la via Don Cipote de la Mancha. La via del Xavi comença a l'esquerra d'aquest desplom, just al costat de la fissura de l'Aranya (els primers espits estan bastant amunt). Atenció a no confondre's amb un projecte que hi ha entre les vies del Xavi i la Don Cipote de la Mancha.

-Material: Cintes exprés, joc de tascons, joc de friends (d'Aliens a Camalot del 3) i una xapa i una rosca d'espit de mètrica 8.

-Grau obligat: 6a.

-Orientació: Sud.

-Descens: Des de la darrera reunió de la via hem acabat de pujar fins a l'última role de l' Aranya. Des d'aquí s'han de fer dos ràpels: 55 i 60 metres. En acabat el darrer ràpel cal desgrimpar uns metres per acabar d'arribar a la feixa. Des de la feixa es baixa a peu fins a les Coves del Salnitre, primer per grades i després per una canal rocosa que caldrà deixar a la part final (cap a la dreta, trobarem una corda fixa).

-Ressenya: Al blog de l'Edu hi ha una piada amb la ressenya original. Nosaltres n'hem fet una de nova amb el material que hem trobat:

Promio Moreno a Roca Regina.

Una clàssica de la paret molt guapa i variada: fissures atlètiques, plaques d’adherència, diedres... Totes les tirades valen molt la pena!!! potser L9 no tant com les altres per la roca crostosa i el terreny indefinit, però la resta són una delícia!!!

Accés: deixem el cotxe a Terradets (pujant de Camarasa cap a Tremp), passada la paret de les Bagasses, just abans d’entrar al túnel, a mà dreta al costat de l’antiga carretera.

Aproximació: travessem la carretera, retrocedim creuant el pont que creua el Barranc del Bosc i prenem un camí (indicació cap a Cellers) a la dreta. És important prendre el camí que queda a l’esquerra del riu, ja que hi ha camins a les dues bandes amb indicacions similars. Passem per davant de la Roca Regina a l’altra banda del riu, fins que el camí el creua i remunta l’altra vessant. Arribarem a un collet i ens desviarem a la dreta cap al peu de paret. Un xic més a l’esquerra de la feixa trobarem l’inici de la via, pont de roca i parabolt visible. Crec que també hi ha una inscripció.

Per nosaltres aquest camí a priori ens va semblar més segur i còmode que tot el flanqueig per la feixa.

Orientació: sud

Material: cordinos o bagues savineres, joc de tascons, d’aliens i friends fins al C2 (nosaltres hem col·locat el C3 perquè ja que el carregàvem volíem posar-lo), estrep útil, unes 15 cintes. La via està semiequipada amb parabolts, ponts de roca i claus. Queden alguns dels burins originals.

Nosaltres dúiem la ressenya del Romàntic Guerrer i ens ha semblat molt correcta i entenedora. Pot ser que falti alguna assegurança, però no ens va suposar cap problema, excepte a la setena tirada. http://romanticguerrer.blogspot.com.es/2011/03/la-promio-moreno-roca-regina.html

Atenció amb l’A2 del setè llarg!!! la cinta del pont de roca que hi ha després del parabolt està tallada i ha quedat encastada a la fissura; no hem pogut substituir-la. D’aquesta manera queda un pas força llarg. Nosaltres hem col·locat un tascó (microfriend també serviria) un xic per sota i enfilant-nos ben amunt a l’estrep hem pogut caçar el clau de sobre. Potser un clau allà on hi havia en pont de roca entraria i deixaria el pas com estava abans.

A l’ultima tirada hem seguit el que diu la ressenya: un diedre vermell fissurat en diagonal a la dreta, la sortida original va més a la dreta, té algun pas d’Ae i no sembla tan guapa.

Grau obligat: V+/ 6a. En  general el grau està apretat^.

Descens: optem per seguir el camí del cim cap a l’esquerra, que ens durà a un coll, girant altre cop a l’esquerra enllaçant així amb el camí d’aproximació. No seguir el riu avall encara que estigui sec, perquè un tros més endavant hi ha algun gorg profund infranquejable. Ens ha semblat més còmode que les canals i ràpels que descriuen en altres blogs o publicacions, tot i que no els hem fet mai.

Arete du Marseille a la Candelle.

La clàssica de les clàssiques Calanqueres.Ja sabeu que vol dir:gent a dojo,roca pul.lida i via fàcil i guapa.La veritat és que veient l'aresta blanca retallada entre el mar i el cel i la gent pujant pel seu llom costa resistir-se a
 escalar-la.

Accés: Aparcament a davant de les facultats de Luminy,per anar bé a davant la facultat d'arquitectura.Lloc de robatoria,no deixeu res als cotxes.
Aproximació: Nosaltres ens hi hem estat una hora. Creuem una barrera i seguim una pista ben ample fins que mor en un coll,aquí seguim una altre pista a l'esquerra fins a una trifurcació,en aquest punt hem seguit el camí de més amunt.Hem fet tres o quatre revolts i hemsortit a l'esqs
Material: Nosaltres només hem fet servir una desena d contes exprés llargues.Si anem justos de grau podem agegirflotants a discreció.Per fer la trascamada pot anar bé abandonar un tros de corda ben llarg a R1.
Horari: dues hores.
Grau obligat: V.

Orientació: És l'aresta Oest però te sol tot el dia.
Descens: Primer fem un rapel a l'esquerra de 35 metres.Carenem en direcció oposada a la cresta fins que trobem el GR i el seguim a l'esquerra fins que retrobem el camí de l'aproximació.Si volem tornar a peu de via per fer-ne una altrw o recollir la motxilla,hi ha una alte opxió.Fem el ràpel igual pperò en comptes,d'anar a buscar el GR agafem una traça bastant fressada que baixa per sobre de la canal.Més avall podem entrar a la canal gràcies a unes cadenes.Un cop a la canl podem flanquejar directament oer unes lloses fins a peu de via(III+,pitons) o bé acabar de baixar per la canal i anat a nuscar el peu de via.

Sector les Canaleres al Baell.

Com el seu nom indica aquí hi trobarem bones vies de canaleres, també hi ha vies de placa tècnica i com a excepció un parell de vies més atlètiques.Sempre sobre placa que no acaba d'arribar a la vertical.La orientació del sector és Sud,però sembla ser que com que la vall és força tancada a l'hivern el sol marxa a les tres.L'accés/aproximació més curt i cómode jo diria que és per dalt,pel poble del Baell on cal estacionar.En aquesta localitat prendrem el camí que porta a Montgrony i al cap d'uns deu

Lorenzo Ortas a Peña Rueba

Via que va de menys a  més, almenys això ens ha semblat a nosaltres. Els dos primers llargs són poc agraïts d'escalar i amb la graduació un pèl dura. Després l'escalada es torna més agradable, amb roca de qualitat i bona presa. La via està equipada seguint l'estil dels oberturistes, amb abundància de xapes. De totes maneres l'equipament ens ha semblat una mica arbitrari, perquè hi ha trams amb xapes a tocar i altres trams on l'escalada és més obligada (NO expo).
Al lloro que hem de creuar la via Sendero límite en dues ocasions (als llargs 5è i 11è), però en aquests trams la Lorenzo Ortas està equipada amb xapes de color verd i se segueix sense problemes.

-Cordada: Busquets i Macau
-Accés: Carretera d'Ayerbe a Murillo de Gállego. Passem el trencall de Riglos i una miqueta abans d'arribar a Murillo de Gállego hem d'agafar a mà esquerra la carretera que puja al poble d'Agüero. Just passada la fita quilomètrica de dos quilòmetres trobem una pista a mà dreta. L'hem de seguir aproximadament 1.4 quilomentres, deixant tres pistes a la dreta. Hem d'agafar la que fa quatre a la dreta, en un camp d'Ametllers, amb un cartell que indica que si anem rectes aniríem a Agüero. Seguim la pista, creuem un torrent sec i aparquem a mà dreta.
-Aproximació: Des del cotxe agafem un camí a l'esquerra que ens porta a peu de paret. La seguim cap a la dreta. Hi un cartell amb el nom "Lorenzo Ortas" a peu de via.

-Orientació: Sud.
-Material: 22 cintes exprés, tot i que segurament es pot fer amb menys.
-Grau obligat: 6a (potser amb estreps és V+).

-Descens: Des del final de la via hem d'anar pujant amb tendència a la dreta per anar a buscar la ferrata (no cal arribar fins al cim). Baixant per la ferrata arribarem al peu de la cara sud de Peña Rueba. La major part de la ferrata és tan sols una línea de vida instal·lada en una rampa. Només a la part final trobarem trams més verticals equipats amb algun esglaó. Un cop a peu de paret creuem a la dreta (d'esquena a la paret) fins a trobar el camí de l'aproximació.
-Ressenya: La topo que surt al blog d'en Luichy està molt bé, tot i que és més optimista que nosaltres amb el grau obligat de la via.

Rosa d'Abril a les Garrigoses.

Via exigent, sobretot a la primera meitat abans de la feixa. La segona tirada va per una fissura-díedre vertical que es pot trampejar una mica. Per escalar-la en lliure s'ha d'estar fort i anar a la idea. I la tercera és una placa amb les assegurances justes on caldrà escalar entre els espits. Els díedres de la part superior ja són més tranquils, però millor no baixar la guàrdia. A l'entrada de la R5 la roca no és massa bona, cal escalar fi. En general, la graduació ens ha semblat una mica dura, val més no encantar-se... Els espits comencen a tenir els seus anys i alguns cargols estan rovellats, cal tractar-los amb carinyu...

-Cordada: Busquets i Macau.

-Accés: Aparcament de la Salut o el de les Coves del Salnitre (només obert els caps de setmana) a Collbató.

-Aproximació: Des de l'aparcament de la Salut agafem la dracera i després la carretera que puja a les Coves del Salnitre. Pugem  per les escales cap a les Coves i just abans d'arribar-hi continuem pel camí que porta al Monestir. La via comença just a sobre del camí, hi ha una fletxa groga pintada però no es distingeix el nom, L'inici de la via està ple de garrigues que emprenyen una mica per començar a escalar. 

-Material: Cintes exprés, cordinos per a ponts de roca i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3. Si volem assegurar o trampejar el 6a del darrer llarg cal dur un Camalot del 4,si no l'espit queda a l'alçada dels peus. Per fer la segona tirada en artifo pot anar bé repetir el 2 i portar dos estreps.

-Grau obligat: 6a/A2.

-Orientació: Sud

-Descens: Des de la darrera reunió escalar uns 40 metres de III/IV fins a l'última role de l' Aranya. Des d'aquí s'han de fer dos ràpels: 55 i 60 metres. En acabat el darrer ràpel cal desgrimpar uns metres per acabar d'arribar a la feixa. Des de la feixa es baixa a peu fins a les Coves del Salnitre, primer per grades i després per una canal rocosa que caldrà deixar a la part final (cap a la dreta, trobarem una corda fixa).

-Ressenya: La del blog de l'Edu està molt bé. També ens ha anat bé la del llibre de la cara sud d'en Luichy.

Pista del Montroig arreglada.

Aquest cap de setmana hem estat pel Montroig i la pista està arreglada almenys fins al Coll de Porta.Jo crec que és apte per a qualsevol turisme.Algú sap si està arreglada del Coll fins al refugi del Buho?.

Camox a la Tête Blanche.

És variada,te tirades força interessants però també te herba i feixes.El primer llarg per sobre de la feixa sol estar moll però està cosit per passar amb A0.Les tirades fan 35/40 metres,només hem enllaçat els canvis de reunió.
Accés: La Bérarde,aparquem davant del càmping.
Aproximació: Agafem un camí bosc amunt amb alguna fita.Arribats al sector Tetaille,el vorejem.Nosaltres l'hem vorejat per l'esquerra,seguim pujant fins la base de la paret.L'iniçi de la via es troba a l'esquerra d'una canal,bolts visibles.

Orientació: Sud.
Material: Via totalment equipada amb parabolts del 8.Portar unes deu cintes exprés i doble corda de 60 pels ràpels.

 Dificultat obligada: V/A0.
Descens: Linea de ràpels a la dreta de la via,no es passa per peu de via. De la darrera reunió flanquejar a la dreta fins a un pi on fem el primer ràpel.
Ràpel 1: 30,Ràpel 2: 45,Ràpel 3: 60  ( crec fraccionable 35+25),caminar feixa ,Ràpel 4: 45 i caminar per una feixa amb alguna fita.Diria que baixant creues la via a l'alçada de la feixa i que mola portar algun recanvi.