Esperó dels Falcons a la Falconera.

 

Bon itinerari esportiu que va per les típiques plaques de forats del Montsant.La primera tirada fa de filtre,hi ha qui l'esquiva entrant per la Primavera i flanqueja a la primera reunió.Està reequipada amb parabolts,semblaria que a la primera tirada s'han canviat alguns pitons per bolts i d'altres claus simplement s'han eliminat,de manera que la primera assegurança de la via no és un clau sinó un parabolt.Cordades molt fanàtiques poden escalar fins la quarta reunió,rapelar i fer la Primavera fins dalt.

Accés: La Morera de Montsant,a 10' de Cornudella de Montsant.Cal estacionar a la part alta del poble just sota una antena.

Aproximació:La via és perfectament visible tant des de l'aparcament com durant tota l'aproximació,a més els camins que porten als graus estan perfectament retolats.

Des de la part alt de la Morera,vora les amtenes, prendre el camí que mena al Grau d'en Carrasclet.Al cap d'uns 15' arribarem a una cruïlla on deixarem el camí que ens duria al Grau d'en Carrasclet i girarem a l'esquerra seguint el camí que condueix al Grau dels Barrots.Seguirem aquest camí uns 15 minuts més fins a trobar un petit avenc/forat sorrenc.Aquí deixem el camí i agafem corriol a l'esquerra per sota unes parets.La feixa de sota la via te un accés per l'esquerra.La primera linea a l'esquerra de la Primavera,parabolts daurats visibles.Abans del primer parabolt no hi ha el pitó que marca el croquis.

Orientació: Sud.

Horaris: Aproximació 45 minuts,via 3 hores i baixada tres quarts d'hora.

Grau obligat: 6a/A0.

Material: Nosaltres hem emprat una desena de cintes exprés així com els Camalots 0.5 i 0.75 que només hem disparat a la primera tirada.

Descens: Del final de la via baixar per un bon camí senyalitzat a l'esquerra cap el Grau d'Agnet superat el qual arribem a La Morera en uns 40' des del cim.

Ressenyes: Ignasi Manzanares i Jose Walero.Moltes gràcies!.

Data asecnsió: Setembre 2.021

Jazz Watusi al Serrat del Moro.

 

Bonica via de plaques amb un tram de díedre que dona varietat a l'assumpte. Si som ràpids la podem combinar amb les seves veines Han Solo i Bestie Boys, d'aquestes tres la Bestie Boys ens ha semblat la més exigent. Roca sanejada per no patir malgrat que en algun punt te el tacte poc agraït de la cara nord, el final de l'itinerari està molt ben resolt.

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

Aproximació: Creuem la carretera i agafem el Camí de l'Arrel ( G.R.) en direcció Can Massana. Al cap de ben poc arribem a la Canal de Sant Jeroni la qual comencem a remuntar. Hem d'estar atents a prendre un corriol a ma esquerra just abans d'una escala de fusta. Queda més amunt que el peu de via de la Han Solo i Bestie Boys.

Peu de via en una placa amb parabolts visibles i una fissura a la dreta.

Horaris: Aproximació 25 minuts, via 3'5 hores i del final de la via a Santa Cecilia una hora.

Material: Dotze cintes i un Alien vermell per la quarta tirada.

Grau obligat: 6a/A0.

Orientació: Nordoest,em sembla que només te sol una estona a la tarda.

Descens: Des del final de la via hem crestejat uns 150 metres, cal estar atents al moment de deixar de crestejar i baixar per terreny herbós a la dreta. Alguna pedra penjant dels arbres ens indiquen que anem pel bon camí, baixant i apropant-nos a St. Jeroni. Arribem a una corda fixe que ens deixa a la primera instal·lació de ràpel. Fem 2 ràpels força nets de 40.El primer sobre d'un arbre i el segon de dos espits amb anella. Els ràpels ens deixen a la Canal de Sant Jeroni per la qual baixem al Camí de l'Arrel que seguint-lo a la dreta ens retorna a Sta Cecilia.

Data de l'ascensió: Abril del 2.024

Joan Badí Lladós a l'Agulla del Saltet.

La primera tirada ens ha semblat mantinguda,obligada i fregant l'exposat per arribar a la segona assegurança, en aquest tram convé que l'assegurador estigui molt al cas perquè si no s'assegura al mil·límetre hi ha possibilitat de tocar a terra en cas de caiguda. Superat el primer llarg no hem sabut trobar els parabolts de la segona tirada i hem escalat el traçat que marca el croquis però assegurant-nos amb el nostre material.D'aquesta manera ens ha quedat una via curta però ben complerta.

Accés: Estacionar a l'aparcament habilitat per anar a Can Jorba si pretenem arribar a l'inici de la via escalant la Miranda i l'Agulla de Can Jorba. Si pel contrari volem aproximar caminant pel Coll del Musset ens convé aparcar a la Vinya Nova, a ma esquerra.

Aproximació: La primera opció seria escalar una via a la Miranda de Can Jorba i seguidament a l'Agulla de Can Jorba, per baixar a la Canal del Joc de l'Oca i quedar just a la base de l'Agulla del Saltet. L'altre possibilitat és pujar caminant al Coll del Musset, baixar per la Canal del Migdia i quan comença la Canal del Joc de l'Oca tindrem l'Agulla del Saltet a ma esquerra.

Situats a peu de paret anem cap a l'esquerra fins a localitzar el peu de via.Veurem un parabolt alt seguit de dos pitons amb cordino ( bong i v ).

Horaris: Aproximació caminant deu ser una hora mentre que escalant entre tres i quatre hores. Per fer la via i rapelar-la en hi hem estat una hora mentre que de peu de via al cotxe hi hem esmerçat una hora.

Orientació: Oest,el sol hi arriba a partir de la una aproximadament.

Grau obligat: 6a.

Material: Si es troben els parabolts de la segona tirada es deu fer només amb les cintes, com que no les hem trobat hem farcit aquest tram amb un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot de l'1.Pot anar bé una tramposa per la primera tirada i cordinos de recanvi pels ràpels.

Descens: Hem desgrimpat del cim amb compte fins a una instal·lació antiga ( dos bolts amb cadena i anella )d'on hem fet un sol ràpel de 60 fins al terra.

Data ascensió: Setembre 2.023

Puigmal al Cavall Bernat.

 

Històrica via que m'ha vingut de gust repetir una vintena d'anys després d'haver-la escalat amb la Raquel. La veritat és que un itinerari molt bo que no em faria res tornar a fer per tercera vegada. Aprofito l'avinentesa i faig una piada amb cara i ulls per ampliar i actualitzar la informació. Encara que es tracta d'una ascensió que no necessita presentació en farem cinc cèntims per si hi ha algun despistat a la sala.

La primera via del mon mundial on es van emprar expansions que van permetre superar les plaques somitals. A una primera part arbrada i no massa agraïda l'hi segueix un díedre que seguirem fil per randa fins espetegar a una xemeneia. La primera part d'aquesta es deixa fer prou bé però després la cosa trempa més del compte, alguns trauran el pedal i d'altres els estreps però tots gaudiran d'un ambient extraordinari. Superat aquest potent obstacle desplomat encarem l'escalada d'un aeri esperó que esdevé la culminació d'un itinerari totalment recomanable.

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

Aproximació: Creuem la carretera i prenem el camí de l'Arrel (GR) cap a l'esquerra en direcció al Monestir. Passem un grapat de parets de la Cara Nord: Serrat del Moro, Aeri, Patriarques, Diables i al cap d'uns 30' arribem a l'alçada del Cavall Bernat. Ara caldrà abandonar el Camí de l'Arrel per pujar per la Canal del Cavall que ens queda a mà dreta, veurem un seguit de cartells que ens adverteixen que s'han retirat les cordes fixes. Grimpem uns primers ressalts i quan la vegetació s'obre veiem el nostre objectiu a la dreta, sortim de la Canal del Cavall i grimpem per una la canal arbrada de l'inici de la via. Nosaltres hem arribat desencordats a la R0, es farà millor o no en funció de la fermesa de les arrels que anem trobant. La R0 resulta un pèl incòmode per equipar-se, millor arribar-hi equipats.

Horaris: Aproximació 30 minuts, per fer la via quatre hores i del cim a Santa Cecilia una hora quinze.

Orientació: Nord est.

Grau obligat: V+/A1.

Material: Unes divuit cintes exprés,un parell de plaquetes i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 5.Els dos friends més grans ( 4 i 5 ) són per la quarta tirada,depèn de lo allargat que estigui un pont de roca que hi ha els farem servir o es quedaran a l'arnés.

Descens: Des de la verge tirem un ràpel de 25 fins al damunt de la berruga on trobem dos parabolts amb cadena i anella.D'aquí tirem un segon ràpel de 50 fins a ser a peu pla.

Data ascensió: Juliol 2.022

Ressenyes: Dels malaguanyats Escalatroncs i Desventurasymilagros. Moltes gràcies!

Directa Manel&Ita a la Bandereta.

 Una via amb ambient que mira de no fer massa nosa a l'arxiclàssica Cerdà Riera. Hi haurà qui pensarà que es tracta d'una monòtona burilada i haurà qui la trobarà una potent escalada lliure. Si anem a caçar xapes a la primera tirada hi trobarem el filtre. Compte a la tercera tirada a no acabar d'arribar a la reunió de la Cerdà Riera i encarar el mur de la dreta. El primer i el quart llarg hi ha qui els ha aconseguit íntegrament en lliure amb una dificultat de 6b+.

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€, sis en cas de no estar federats. L'horari de pagament és de 8 a 18.

Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat).Al Coll de Guirló, en comptes de seguir el camí cap a les Portelles, agafem un caminet que surt a mà esquerra i que puja cap a la paret oest d'Agulles passant pel damunt de la Paret de la biga. La traça ens deixarà al peu de la clàssica Cerdà Riera que la reconeixerem per ser una gran explanada. Una vintena de metres a l'esquerra hi trobem el nostre objectiu. Parabolts visibles,a sota el company fent els primers metres de la via:

Orientació: Nord Oest, ombra fins les dues aproximadament.

Horaris: Aproximació 30 minuts, via 3 hores i retorn a Can Massana tres quarts d'hora.

Grau obligat: 6a+/A1e concentrat al primer llarg.

Material: De bones a primeres passarem amb un pedal i una vintena de cintes exprés i  tres friends pel tram comú amb la Cerdà Riera. Al segon llarg hi manca la xapa en un parabolt del 8 i hi ha la femella collada, hi entra un escanya burins molt fi o en el seu defecte dur una clau per afluixar la femella.

Descens: La darrera reunió la podem fer en dos caps de burí que hi ha al terra o en una alzina prou bona. Des de l'alzina ( sense vaga ) fem un ràpel de 10 metres a la canal entre al Bandereta i l'Agulla dels Espeleólegs, pot haver-hi una corda fixe. Baixem per la canal a la dreta, al final una mica estreta però amb una corda fixe o si falta es pot fer un altre ràpel curt (20?).Acabada la canal ja trobem un bon camí senyalitzat amb punts vermells que seguirem a la dreta fins a retrobar el camí de l'aproximació a Coll de Guirló.

Ressenyes: Dels mateixos Manel&Ita, moltes gràcies pel blog parella!!.