Anna Rubio als Esplovins.

-Cordada: Albert Macau i Busquets.
-Ressenya: 

-Material: Nosaltres hem possat un Alien vermell per arribar a xapar el primer bolt de la via. Un Camalot 0.75 i un altre cop l'Alien groc a la cinquena tirada, un Camalot del 2 a la sisena.

-Aproximació: Hem entrat per la primera part de la U.E.S. en quatre tirades ( 3 de llargues, 65-70, ensamble i la darrera curta ). La darrera reunió de la primera part de la U.E.S. hi ha una traça que ja et porta cap a l'inici de l'Anna Rubio, queda just al davant. Anna picat a peu de via i bolts visibles.

-Via: A nosaltres ens ha agradat molt: variada, amb bona roca i amb totes les tirades guapes. M'ha semblat que és com la U.E.S.M.A.P. peró en petit: mateix estil i dificultat similar ( potser l'Anna Rubio ) és un pèl més fàcil. El grau obligat segurament el marquin els primers pasos de la via ( a protegir amb Alien vermell ) i el cinquè llarg: 6a/6a+.

 Hem enllaçat les dues darreres tirades sense massa problemes de fregament, aixó si amb cintes llargues i doble corda. A la penúlitma tirada ens hem quedat amb un clau a les mans...no protegia cap pas difícil, hem intentat posar-lo amb una pedra peró no hem pogut: SI L'APERTURISTA EL VOL RECUPERAR QUE DEIXI UN MISSATGE!!!!.

-Descèns: Del final de la via baixar una miqueta al vessant oposat fins a trobar una traça fitada i amb punts blaus que seguim a l'esquerra fins a trobar el camí de descèns de la ferrada que ens deixarà a l'aparcament de la ferrada, caldrà caminar aproxiamdament un quilometre per la carretera en direcció a Coll de Nargó per trobar l'aparcament d'Esplovins.

Tashunke Witko al Roc d'en Solà.

-Cordada: Pablo, Albert i Busquets.
-Ressenya:

-Aproximació: Nosaltres vàrem fer la marcada a la ressenya, no és llarga peró si un xic emprenyadora. Potser hi ha alguna traça que puja directe des de la carretera.
-Material: Un Camalot 0.75 a la primera i tercera tirada i a la segona l'Alien groc.

                                                    
-Via: Curteta peró maca, bona roca i prou variada. Guapa placa encara que curta al segon llarg. De grau obligat suposo que deu ser V+. Bona roca i via ràpida.
-Descèns: Dos ràpels per la mateixa via R3-R2 i R2-terra.

Codolosa: Full Equip i La tribu.

-Cordada: Manel i Busquets.
-Aproximació: Del xiringuito de la Salut, sota les coves del Salnitre, creuem el torrent que hi ha al darrera i busquem alguna traça que ens deixa rapidament a peu de paret. Aquestes dues queden a la dreta, hi ha el nom a peu de via.
-Ressenya: No en duiem.
-Material: Cintes exprés, de La tribu hem fet tres tirades, crec que després continua i potser cal alguna peça.

-Vies: Les dues vies ténen una primera tirada de tràmit discontinua peró amb bona roca i després ataquen dos bonics trams de placa. Per entrar als trams de placa hi ha sempre un pas de bloc, en general més difícils a La tribu. Les dues vies estan bastant equipades amb parabolts i es fan molt bé, deuen ser dues bones vies ideals per iniciació ( els pasos de bloc es poden fer amb Ae ). Bona roca, la Full Equip m'ha semblat un pèl gastada. V obligat. A La tribu ens hem saltat R2, sense cap problema de fregament.
-Descèns: Un ràpel d'uns 55 des de la segona renió de la Full Equip. Fraccionable.

La Festa del Paca a Aragó.

-Cordada: Berta i Busquets.
-Aproximació, descens i ressenya: 

 http://lanochedelloro.com/reseespana/aragon_h_montreb.html

A l'aproximació afegiria que al final del torrent hem trobat una zona plena d'arbres arrencats i amb els marges ben escarpats. Anàvem de nits i no se si es que ens hem saltat el trencant que marca el croquis o hi ha hagut un desprendiment. Si ens hem saltat el trencant segur que ningu es tant cafre de saltar-se'l però si ha estat un desprendiment potser resulti útil saber el que hem fet. Simplement enfilar-nos talús amunt una miqueta expo fins que hem trincat la traça de la C.A.D.E.
Pel que fa al descens afegir només que per saltar el ressalt mola baixar bastant a la dreta ( traça ) i qu ara hi ha un P.R. que ens deixa a la pista d'Estall ( drecera pels camps i el torrent a l´últim tram ).
-Material: La via està pràcticament equipada fins la R10 i després està pràcticament desequipada. Hem fet servir: algun tascó, semàfor d'Aliens,Camalots fins al 3 i un estrep.
-Via: A mi personalment m'ha agradat, bon ambient i sobretot molt llarga. La roca variable però on es cutre o es fàcil o es pot passar en Ae, fins a la R10 son llargs d'Ae que podem apurar al gust amb un o dos passos aïllats A1 i entre aquests llargs d'Ae hi ha trams fàcils entre feixes. Val a dir que si apurem fins a 6b o 6c en aquests trams farem mes Ae que lliure o potser 50 %. De grau obligat jo diria que es pot passar amb V+/A1.

BERTA PASSA'M LES FOTOS QUE AQUEST DIA NO TENIA PILES!!!!!!

Camino de Caracoles.

 -Cordada: Berta i Busquets.
-Ressenya: 
 http://lanochedelloro.com/reseespana/aragon_h_montreb.html#
-Aproximacio: L'hem liat i hem cardat una volta de Deu. Hem de seguir el camí de la cadena fins a uns camps. Creuar-los a l'esquerra en direcció a la paret. Al cap d'un moment trobem dues traces fitades: una que va a l'esquerra i una a la dreta. Nosaltres hem seguit la de l'esquerra i se'n n'anava molt a l'esquerra, ens n'hem afartat i hem tirat pel dret cap a peu de via...
-Material: Aliens groc i gris,un tascó i un Camalot del 2.

-Via: La ressenya no enganya, es una via de ressalts. Per tant no te cap ambient, ara be, jo crec que es una via molt ben resolta i que aprofita molt be les possibilitats d'aquest pany de paret. Els llargs tenen trams ben interessants i la roca no es que sigui excel·lent ( en algun tram si que ho es ) però els aperturistes han cardat una molt bona feina de neteja perquè els repetidors la poguem repetir sense passar cap angunia. Obligat V+.
-Descens: Carenem a l'esquerra seguint el P.R., al Pas de St. Miquel trobem un cartell i baixem a la dreta en direcció Estall. Al final de la baixada arribem a uns camps abandonats, just passar una tanca deixem el P.R. i creuem tres o quatre camps a la nostre esquerra. Arribem a una pista abandonada, la creuem i enganxem un torrent que ens deixa a la pista. La seguim a l'esquerra.

Si quieres llegar a viejo no hagas vias del Marmolejo

-Cordada: Berta i Busquets.
-Aproximació, ressenya i descens: 
 http://lanochedelloro.com/reseespana/aragon_h_sana.html#
 -Material: Aliens groc, gris i vermell, algun tascó i Camalots fins al 5 ( millor dur dos del 4 en comptes del 5 ) repetint 2 i 3. No hem fet servir cap antena a la primera tirada ( escalador de 1.81 ) peró si l'estrep.

-Via: Primera i segona tirades guapes però amb trams de mala roca que desmereixen, tercera 90 % de rostoll, quarta 50 % de rostoll, cinquena caminar, sisena tirada brutalment bona, setena i vuitena força xules. Crec que és una via ideal per fer metres un dia amb meteo insegura ja que es deu poder abandonar de qualsevol reunió. El grau obligat el deu marcar el primer llarg amb passos llargs d'Ae que depenent de la talla de l'escalador es poden convertir en sortides en lliure o directament en passos d'antena, a mi que faig 1.81 el grau obligat de la via m'ha semblat més de 6a que de 6b.

Los Mares del Sur als Pollegons.

-Cordada: Jordi Vilà i Busquets.
-Ressenya: La d'Escalatroncs està molt bé.

-Aproximació: Mireu la piada de la Bajo el Signo de Capricornio, hem d'anar uns vint metres més enllà i ja veurem les inicials M.S. escrites amb retolador a peu de via i també un pont de roca.
-Material: Nosaltres hem posat un Camalot 0.75 a la fisureta de la primera tirada, un 0.5 i un 2 a la llastra de la tercera tirada ( el del 2 l'hem possat perquè no hem vist la primera xapa ) i un del 3 per anar a caçar el primer parabolt del penúltim llarg.

-Via: L'esperó final és molt guapo, la resta te algún tram de placa bonic peró no mata. Én alguns moments la roca no és massa bona. Hem enllaçat: segona i tercera ( 50 ) i cinquena i sisena ( 55 ). Dificultat obligada: V/A0.
-Descens: Nosaltres hem rapelat, crec que també es pot baixar caminant. R6-R4,R4-R3,R3-R1 i R1-terra.

Pornostar a la Roca alta

-Cordada: Jordi i Manel.
-Ressenya: no recordo quina portàvem, a la xarxa en podeu trobar diferents, la d'escalatroncs està bé, en tot cas la via és ben fàcil de trobar i més de seguir.

-Material: la via està totalment equipada, amb  unes 14 cintes es passa. Tot i això els dos primers parabolts de la via són els més obligats. Per arribar al primer t'has d'enfilar en un arbre i per arribar al segon nosaltres vam fer servir un alien groc, tot i que t'el pots estalviar....

-La via: ens ha agradat molt, els dos llargs centrals i sobretot el tercer són murs molt bons amb força canto als sostrets. La via comença sota uns grans sostres a la dreta de la roca alta. Per xapar el primer bolt ens hem pujat a l'arbre, després tens un passet fins a la sabina de l'esquerra que hem llaçat( en un diedre-fissura) i passada aquesta s'ha de pujar per aquest fins arribar al segon bolt , i d'aquí anem travessant cap a la dreta fins la R. A partir del segon bolt només hem d'anar seguint el rastre....
-Aproximació: Jo crec que la millor manera d'arribar-hi és fent abans una altre via de les de l'esquerra de la roca dels arcs, d'aquesta manera amortitzarem més l'aprox ja que la via és curteta ( uns 100 mts). Nosaltres hem fet la Rampes invertides,des del final de la via hem de pujar al cim de la roca dels arcs, in d'aquí cap a l'esquerra fins al collet i en 10 minuts arribem al peu de via. Si no volem fer altres vies, podem pujar com si anéssim a les vies de l'esquerra de la roca dels arcs, seguir i pujar fins al coll que separa la roca alta de la dels arcs i d'aquí pel camí cap a l'esquerra fins al peu de via (contar uns 45 min).

-Descens: baixem cap a la dreta fins al collet i per aquest fins al camí de la roca dels arcs.

Rampes invertides a la Roca dels arcs

-Cordada: Jordi i Manel.
-Ressenya: ara mateix no sé quina portàvem, hem sembla que era la del ressenya, en tot la via es segueix fàcilment.  http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=180

-Material: cintes exprés pels 4 primers llargs i un petit joc de tascons o friends per als 2 últims llargs. La via està equipada, l'últim llarg és comú amb la Lleida i éstà pelat i el penúltim també està pelat, tot i que aquests dos són fàcils.

- Via: els primers llargs són els millors, tot i que ens ha agradat no és la millor via de Vilanova. Per nosaltres el més difícil de la via són els dos primers seguros, el primer s'arriba a txapar prou bé, però per arribar al segon s'ha de fer una apretada. Menys els dos últims llargs la roca és molt bona, bones plaques "made in Vilanova", els dos llargs de 6a es fan bé, per encadenar s'ha d'apretar un xic però sinó fent A0 es passa.El segon llarg tira un xic a la dreta i després del sostret anem cap a l'esquerra. la reunió està entre una sabina i una alzina hem sembla.
El grau no sé què dir.Per nosaltres els 6a es fan millor que el primer V+, però això del grau ja se sap....
obligat  sobre el V+/6a. Roca polida en alguns passos.

-Aproximació: la típica de la roca dels arcs. Hem de deixar el cotxe a la carretera, baixem al riu i pugem pel camí que passa per sota de la roca dels arcs.La via es troba a l'esquerra de la paret. Quan arribem cap alfinal de la paret pugem fins al peu de via. La nostra comença a l'esquerra de la Lleida, el primer seguro està un xic alt. (20 min)

-Descens: del final de la via tirem per un caminet cap a la dreta , una petita grimpada i ja estem al cim. D'aquí anem cap a l'esquerra per un camí fins al coll, baixem seguint fites fins arribar al camí de pujada.

Insurrecció a la cara O de la Palleta.

-Cordada: Albert Macau i Busquets.
-Material: A part de les 12 cintes exprés hem possat un Camalot 0.75 per protegir l'entrada de la via ( quedava obert, millor un 1 ? ) i el començament de la segona tirada ( forat evident a la dreta, queda a caldo ).

-Aproximació: Força embardissada i una miqueta malparida-expo, no és res extrem peró millor no fer-la amb mullat o a les fosques per exemple. El cas sortim de la Vinya Nova, pugem i de seguida baixem al torrent. Pujem pocs metres pel mateix i al cap de poc agafem un camí a la dreta que puja al vessant oposat. El seguim i el deixem per agafar la canal que porta a l'Aresta Ribes, hem de deixar aquesta canal per agafar una traça força embardissada a la dreta ( fita ). Aquesta traça puja fins a una petita cornisa també força embardissada, la seguim a la dreta per peu de paret. Quan acaba la cornissa i estem més o menys a la vertical de peu de via ( de fet estem uns vint metres més enllà ) pujem per unes plaques tombades ( II-III ) i finalment per una diedret terrós i assolim una bona cornissa on comença la via. A la seva dreta hi ha una via que va per un díedre amb rastres de pitonatje i on es veuen tres parabolts. De la Insurrecció es veu la sabina seca i els dos primeres bolts.
-Via: No ens ha agradat massa, el darrer llarg és guapo peró la resta no mola massa. Suposo que si fas el segon llarg en lliure el trobes més guapo, de totes maneres aquest està una mica polsós. Hi ha trams de mala roca puntuals, al primer llarg no hem trobat el pont de roca que marca, a la tercera tirada no hi ha la corda fixa i hem enllaçat els dos darrers sense fregament ( doble corda  i alguna cinta llarga ). El tram més obligat de la via jo crec que és per anar a caçar el tercer parabolt del primer llarg: 6a+. El 6c+ es pot fer en A0.
-Descèns: A ràpels per la via, com indica el croquis.

Bajo el Signo de Capricornio a la Roca de Ponent.

-Cordada: Luixi i Busquets.
-Ressenya: A part de la que surt a dalt podeu consultar les següents: 
http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=646

http://lanochedelloro.com/montserrat/ressenyesmag.html#

-Material: La via està totalment equipada amb parabolts i algún clau. Tot i així hem utilitzat un Camalot del 2 per treure pèndol al segon de cordada a l'entrada de R4 i un Alien vermell per assegurar la sortida d'aquesta role.

-Aproximació: Mireu la piada que hi ha de la Ventafocs, la via queda més a la dreta d'aquesta. Abans de la gran esplanada on comença los Mares del Sur ( MS escrit a la roca ). Si ens hi fixem des de la base veurem els tres parabolts de la primera tirada i escrit en una roca CAPRICORNI.
-Via: Els llargs tres i cinc estan força bé, la resta no mata. Hi ha algun tram amb mala roca, vàrem fer la via una mica molla i suposo que amb sec això es veu diferent. De grau obligat deu estar entre el V+ i el 6a.
-Descèns: Amb ràpel per la mateixa via, nosaltres anàvem amb dues 50 i els vàrem fer tots ( menys la R4 i R1 ).

Tasmania a la Paret del Pont.

-Cordada: Luixi i Busquets.
-Ressenya: A part de la que surt aquí a dalt també podeu consultar:
http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=94
-Material: Cintes exprés.
-Orientació: Oest, l'hi deu començar a tocar el Sol cap allà les dues.

-Aproximació: Mireu les altres piades de la paret del Pont. Aquesta queda al pricnipi de tot de la paret, te una altre via parabolada a la seva dreta. Es veuen els parabolts de la primera tirada.
-Via: Diria que és una via força concorreguda, nosaltres peró no vàrem trobar a ningú. Són plaques tombades amb algún tram puntual més dret, poc atlètic en general. La R3 ens la vàrem saltar i vàrem anar a una alzina uns deu metres més amunt. Així es treu fregament a la darrera tirada. Obligat V/V+.
-Descèns: Rapelant per la mateixa via, nosaltres anàvem amb dues 50 i hem utilitzat totes les reunions menys la tercera que no te anelles.