Cobra al Roget.

L'altre dia amb la Txus i en Salip vàrem fer un intent a aquesta via del Roget, vàrem rapelar des de la R3 perquè la vàrem trobar massa herbosa pel nostre gust. Suposo que havíem d'haver tingut paciència i que les dues tirades de xemeneia valen la pena...
- L'accés es fa per la pista que porta a les mines, pujant per la carretera que va a l'Estassen a ma esquerra hi ha una esplanada d'on surt la pista. Nosaltres hem pujat amb la Kangoo, hem fet la primera pujada sense problemes i hem aparcat al costat d'una bassa. Després hem vist que havíem d'haver seguit la pista més tros i girar a la dreta on hi ha un cartell de senderistes per aparcar finalment en una esplanada amb una placa commemorativa. D'aquest punt surt un camí que puja cap a la tartera que hi ha l'esquerra del Roget. Seguim aquest camí fins que estem a l'alçada de la base de la paret. Llavors ja trobarem una traça que ressegueix el peu de la paret.

- Des de el terra es veuen els espits de la primera tirada. EL primer està en una rampa de II-III i el podem utilitzar de R0.

Penjo aquesta ressenya del Caranorte, si l'autor no ho vol que ho digui i la trec.

- La R1 de la que parla en Gatsaule no l'hem trobat i l'hem montat a sota dels sostres ( tascons+C 0.75 ). EL llarg 2 queda curt, segurament la bona opció seria saltar-nos la R2.

-Per baixar hem fet dos ràpels: R3-R2 amb 10 metres i R2 terra amb 55 metres.

 Si algú la vol anar a fer a mi m'agradaria acabar-la!

Biba Fidel! al Espolón Solitario.

-Cordada: Jordi Vilà, Nil i Busquets.
-Aproximació i ressenya: Luichy
Si ens volem estalviar un troç de l'aproximació una opció és escalar primer la Gutz a la Paret del Mirador.
-Material: Joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2 ( el del 4 l'hem posat en un pas de la primera tirada, suposo que no és imprescindible ).

-Via: La part final ( dos llargs ) és guapíssima i la part de baix a mi personalment no m'ha agradat massa però els col.legues deien que no estava pas malament, qüestió de gustos. Hem enllaçat les tirades: 2+3,4+5 i les dues darreres. Potser convé saltar-se la R9 i fer el darrer llarg independent, ja que aquesta role és incòmode. Les xapes semblen posades per facilitar aquesta opció.
La roca en aquesta part final és molt bona, en canvi a la part de baix presenta trams on cal anar amb compte. Si ens en queden ganes a la baixada ho podem combinar amb el Diedro Veral.
-Grau obligat: 6a. 

-Descens: Hem d'anar a baixar per la canal que hi ha a la dreta mirant a la paret on ens anirà molt bé el croquis d'en Luichy, és el Barranco de la Espelunga. Hi hem anat a parar a través d'una traça força embardissada, dèiem que potser pujant més amunt hi ha una bona traça que ve de la Urdaburu.
No hem trobat cap fita al punt on nosaltres hem entrat per la canal i n'hem fet una de petita .
En tot cas quan entrem a la canal,baixarem un troç i de seguida arribarem a una mena de circ on la canal gira a la dreta. Llavors comencem a trobar els ràpels que diu el croquis, nosaltres el hem fet tots ( 1 corda de 60 ). Al final de la canal hem sortit a l'esquerra, a buscar el peu de via de la Karmele.

Karmele al Pilar del Italiano.

-Cordada: Nil, Jordi Vilà i Busquets.
-Ressenya i Aproximació: Luichy

-Material: Joc de friends des de l'Alien  groc al Camalot de l'1 i un joc de tascons molt útils al segon llarg.

-Via: Ens ha agradat molt,és sostinguda, variada i amb bona roca. Potser si que la pedra no és precisament abrasiva però tampoc ens ha semblat no adherent com diu en Luichy. El grau obligat estarà sobre el 6a, a la quarta tirada hi havia un pas d'Ae on no arribàvem a la xapa i hem utilitzat un pal que hem arreplegat de la feixa de sota. Després de segon ens ha semblat que s'arribava bé. Si ens en queden ganes a la baixada podem fer el Diedro Veral.

-Descens: Nosaltres hem baixat a ràpels tal i com indica la topo i hem anat molt bé. Cal doble corda.

Diedro Veral a l'Aguja del Italiano.

-Cordada: Nil, Jordi Vilà i Busquets.
-Aproximació: Igual que a la Karmele, peró quan estem a sota de les parets cal anar a la dreta per trobar el peu de via. Encara que amb lo curta que és mola fer-la després d'alguna altre. La Gutz és ràpida i et deixa al camí que hi ha a sota de l'Agulla, estalviant l'aproximació. També la podem fer de baixada de la Biba Fidel! o la Karmele, ja que la baixada d'aquestes vies també et deixa a l'esmentat camí.

-Material: Algun tascó i joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2.
-Via: Està bé però tampoc ens ha semblat que fos el millor díedre d'Ansó com diu en Picazo a la seva guia. La via es deu poder fer en una sola tirada de la següent manera: Pugem grimpant fins als dos bolts que asseguren el tram de V de la primera tirada i montem R0 (III, així ho hem fet nosaltres ), d'aquest punt crec que amb 60 justos es deu arribar a la reunió cimera. Nosaltres no ho sabiem i hem muntat R1, un cop al cim sobrava força corda.La via va ben recte. V+/A1 obligat.

-Descens: Al cim cal anar a l'esquerra i en una petita bretxa localitzem l'instal.lació de ràpel. Fem un ràpel de 50 metres fins al coll que hi ha entre l'Aguja del Italiano i la Paret de l'Italiano. Un cop al coll hem de desgrimpar per la canal que queda a la dreta ( cap Ansó ), herbós. Passem per peu de via i retrobem el camí de l'aproximació.

Carreras Nicolau a la MIranda de la Portella.

-Cordada: Albert Macau i Busquets.
-Ressenya: Portàvem aquesta de l'Escalatroncs que està molt bé.

-Material: A nosaltres ens va anar molt bé el joc de Camalots del 0.75 al 3 i una plaqueta recuperable.
-Aproximació i Descens: Podem fer-ho tal i com ho explica l'Escalatroncs.

Nosaltres vàrem fer l'aproximació tal i com ho expliquen i potser sigui més ràpida fer-la per dalt, com el dia que  vàrem fer la Cuchi Cuchi.
-Via: Te alguns trams d'encastament força guapos, llàstima que la roca no acabi d'acompanyar. M'imagino que amb el temps la via s'anirà sanejant. La via en si són dos llargs després hem continuat per la CADE tal i com marca el croquis. V+/A0 obligat.

Terra Ferma al Pilar sin Brillo.

-Cordada: Edu Plana i Busquets.
-Ressenya:

-Accés i Aproximació: Igual que a la Ke Bonica Boira. Per fer l'aproximació tingueu en compte que el camí que puja al Xut passa per sota la paret, la via entra per una fissura vermella a l'esquerra d'una evident xemeneia. Des de el camí no veureu aquesta fissura ja que queda en una mena de petit circ. Des de el camí que puja al Xut agafeu per on us sembli ja que diria que no hi ha traça.
A la R0 hi ha un bolt del 8 amb xapa de burí.

-Material: Hem utilitzat un joc ben complert de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3 i un parell de tascons. Al primer llarg hem fet pujar el del 3 i crec que un 4 hagués entrat. Si anem justos de grau pot anar bé algun clau ( pla o universal ) per la segona tirada.

-Via: Crec que no és pas una mala via, les tirades en si són prou guapes i variades. El problema és que diria que la via està poc feta i per aixó te la roca un pèl xunga i trams herbosos. Nosaltres hem intentat fer una bona neteja i si teniu ganes de fer la via ara pot ser un bon moment. V+/A1 obligat.

-Descens: Cap a la dreta a buscar el camí del Xut. En un evident coll retrobem el camí de l'aproximació.

Diedro del 73 a la Paret de la Cascada.

-Cordada: Isaac Ferrés i Busquets.
-Ressenya: Al bloc d'en Luichy

-Material: Nosaltres portàvem dos jocs de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3, un Camalot del 4 i els tascons. No vàrem utilitzar ni el verd ni totes les repeticions però si que anaven bé. Segurament el millor és repetir tots o alguns friends entre el Camalot del 0.75 i el 2. No portàvem pitons i tampoc els hem trobat a faltar, l'últim clau del llarg 7 es mou molt ( assegura un pas de IV+ ) però podem posar el Camalot del 4 a caldo mig metre per sota.

-Aproximació: Com la Heroína la via comença quinze metres a l'esquerra d'aquesta. La primera tirada va per un díedre mig herbós força evident. Hi ha una picada de "1973" a l'inici.
-Orientació: Sud, la paret ha estat al Sol de 9 a 5.

-Via: Bona via d'aventura amb un recorregut sinuós i poc equipada.Coincidim plenament amb el que diu en Luichy: passos desplomats però curts. La via va enllaçant díedres,fissures i xemeneies de totes les mides on en general ens podem anar assegurant bé. La roca és bona en general però compte amb sortir-se de la via que la cosa empitjora. A vegades costa una miqueta de trobar la via. Coses a afegir a la topo:
- L'abret de la R1 te un vagueto vell i es reforça bé amb un 0.75 i un Alien ( no recordo color ).
-Al segon llarg anem flanquejant a l'esquerra buscant la zona que no desploma. Trobarem un gendarme encintat als primers metres de la tirada.
-A la tercera tirada hem arribat al clau per la seva esquerra. Anar-hi recte semblava més fàcil peró no es podia assegurar.

-El pitó del quart llarg està molt entrat i amb cordinos vells, porteu-ne un a ma per posar-lo.
-A la sisena tirada al principi no acabar de flanquejar a l'esquerra ( més fàcil ! ) sinó fer un petit pas desplomat per accedir a la " bavaresa de techos ", no es veu el clau d'aquest llarg des d'abaix.
-Al setè llarg hi ha tres claus. A l'inici no sortir recte ( tascó abandonat ).
-A la novena tirada només hem trobat dos pitons, sembla que en Luichy fa la reunió al segón clau. Nosaltres l'hem fet set o vuit metres més amunt, en una bona repissa a l'esquerra ( Camalot 0.75 i Alien gris ).
La dificultat obligada deu ser V+/A1.
-Descens: Com a la Heroína

Clásica de Verano.

-Cordada: Isaac Ferrés i Busquets.
-Aproximació,Ressenya i Descens: Luichy
-Orientació: La paret està orientada al S. peró la via queda com encaixada entre dos esperons i dira que està pràcicament tot el dia a l'ombra.
-Material: Tascons i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3 ( el del 4 només l'hem posat en un tram de V ).
-Via: Te algun tram interessant i la xemeneia és exòtica però hi ha força rostoll. La roca cal controlar-la en algun punt. V+/6a obligat.

Estel a Peña Ezkaurre.

-Cordada: Niss, Jordi Vilà i Busquets.
-Aproximació i ressenya: Luichy

-Material: Alien groc i Camalot del 0.5, per trincar el primer bolt del tercer llarg hem fet servir un Camalot del 3, suposo que és opcional ja que la xapa no queda gire lluny.

-Via: Nosaltres només hem fet la primera part i ens ha agradat molt, força variada i amb bonics trams de díedre i fissura. La roca o és bona o està sanejada.Hem enllaçat els dos primers llargs. V+/A0 obligat.

-Descens: Baixant des d'aquest punt la baixada és ràpida ( 30 minuts ) i cómode. De la tercera reunió sortim caminant a la dreta a través d'un tunel ( igual que si continuem la via ). Passat el túnel arribem a un vessant, si seguim abaix per una tratera arribarem al camí pel que hem aproximat.

 

Camille a la Pared de Ur.

-Cordada: Niss, Jordi Vilà i Busquets.
-Ressenya: Lanochedelloro.com

-Aproximació: Com diu el croquis, creuar la carretera i un punt vermell ens marca l'entrada a la tartera que cal remontar. Un cop a peu de paret seguim per la seva base cap a l'esquerra. A peu de via hi ha una grapa d'ós vermella pintada i es veuen les xapes.

-Material: A la primera tirada hem possat un Alien groc i un tasconet per deixar-ho impecable als segons. Després les plaques totalment equipades i els trams fisurats a equipar. En aquests trams hem fet anar un joc de Camalots des de el 0.5 fins al 3. Comentàvem amb els col.legues que si es va just de grau pot anar molt bé repetir números entre el 0.75 i el 2.
-Via: Ens ha agradat molt, sobre bona roca en general, variada, sostinguda i amb ambient. No hem enllaçat cap tirada. De grau obligat 6a/A1.
Ah! la roca és aderent!.

-Descens: Hem fet els ràpels que marca en Luichy, doble corda imprescindible.

Gutz a la Pared del Mirador.

-Cordada: Niss, Jordi Vilà i Busquets.
-Ressenya: Lanochedelloro.com
-Accés: Ben explicat a la ressenya, tingueu en compte que si arribeu des del poble d'Ansó l'aparcament us quedarà a l'esquerra amb dos fajos característics separats uns tres metres.

-Aproximació: Ràpida, creuar el riu i enganxar punts vermells i fites. Un cop a peu de paret anem a la dreta. Prabolts visibles.
-Material: Només hem posat dos Camalots a la darrera tirada, l'1 i el 0.75.

-Orientació: Oest, hem tingut Sol fins cap a les 7.
-Via: No és cap meravella però te algun tram interessant i a més és ràpida i/o de bon combinar amb les vies del pis de sobre.D'aquesta manera ens estalviem una part de l'aproximació per fer aquestes vies: Karmele, Biba Fidel! i sobretot amb el Diedro Veral, ja que és més curta i la Gutz acaba molt a prop del seu peu de via.Hem enllaçat les tirades: 1-2 i 4-5.
-Grau obligat: V+.
-Descens: Acabada la via cal remuntar pel dret uns metres fins al camí Ansó-Zuriza. Seguim aquest evident camí cap a l'esquerra fins a una torrentera i baixem per la mateixa fins al bosc de peu de paret ( punts vermells i fites ). Un cop al bosc busquem el millor camí per acabar d'arribar al riu.

Novena Sinfonia a la Cadireta d'Agulles.

L'altre dia la vàrem fer amb l'Isaac, anàvem sense ressenyes i rebotats d'una altre via i l'hi vàrem fotre a lo primer que vàrem trobar.
Vàrem entrar pel primer llarg de la Civis i després vàrem seguir les xapes de la via. De material vàrem possar un parell de tascons a la fissura i un Alien gris al díedre de sortida.
La linea és guapa peró la roca és dolenta. Grau obligat V+/A0.
Aprox,descens i ressenyes...a Internet n'hi ha un munt!

Con ocho basta.

-Cordada: Jordi Tarradas i Busquets.
-Ressenya: Aquesta de l'Edu ens va anar molt bé.Si mireu al seu bloc trobareu una fotografia amb el traçat de la via que us anirà de conya per ubicar-la.

-Material: Pràcticament equipada peró hem possat un 0.75 a l'inici de la primera tirada i el del 2 i l'Alien gris al tercer llarg.

-Accés, Aproximació i Descens: Molt ben explicat a l'Escalatroncs.

-Via: No deixa de ser una via de ressalts peró està bé. No ens ha semblat pas una via d'iniciació com la defineixen a la guia de l'Urgell, si més no conteu que a la primera tirada el 6a és obligat, la resta més fàcil. Al primer bolt hi ha un maillón que emprenya aviam si algú pot portar una clau i treure-la.
Per longitud es deuen poder enllaçar les tirades peró no se com deu estar el tema fregament...

Via del Nifo.

-Cordada: Jordi Tarradas i Busquets.
-Ressenya: Nosaltres anàvem amb la guia de l'Urgell i a la part de baix costava un xic de seguir. Amb aquesta de l'Edu segur que ireu molt bé!.

-Aproximació: Evident, la via es veu perfectament des de la carretera. Pujem una tartera i anem cap a la dreta. Inici evident en una placa amb un díedre a l'esquerra, hi ha el nom inscrit i un primer pitó visible.
L'entrada original no és pas lletja del tot peró em sembla que és més guapo entrar per una via friqui que hi ha l'esquerra i que es diu el Ratolí dels Llavis Vermells.

-Material: Nosaltres hem utilitzat un tascó mitjà i un joc de Camalots des de l'ALien groc al Camalot del 2, el del 3 el dúiem i no l'hem pa possat. Si es va just i/o es volen enllaçar tirades millor repetir qualsevol número entre el 0.75 i el 2.
-Via: Ens ha enganxat un xàfec a R6 i no l'hem acabada. Les dues primeres tirades un pèl herboses i les tres que segueixen de díedre molt bones: roca magnífica i ben sostingudes!; de fet ens han semblat més de 6a que de V com marquen les ressenyes. V+/A1 obligat.

-Descens: Ja dic que nosaltres hem rapelat de R6. Hem fet R6-R4 ( 50 ), R4-R3 ( 20) i R3-terra ( 60 ). Compte que a sota de R5 hi ha una sabina on s'ens va enganxar la corda a nosaltres i a la cordada que ens precedia.