Esperó Elegant.

-Cordada: Txus, Raquel, Nissen i Busquets.
-Material: Semàfor d'Aliens, joc de tascons i Camalots fins al número 2.

-Aproximació: Com a la Júlia, encara que aquí cal anar més a la dreta, al final de la cara Est. De manera que a la nostre dreta ens quedarà un petit circ.Veurem una fletxa piacada a la base, a la primera tirada hi ha una alzina amb un cordino i es veuen les vagues penjant de la segona tirada. Des de l'aparcament o de la Font del Molí la via es veu, és l'esperó de més a la dreta amb un sócol marronós característic.

-Via: Bónica i homógenea en el IV-V, amb una segona tirada més difícil peró factible en A0 ( convindria canviar algún cordino ). Sembla molt menys repetida que la seva veïna Esperó Central, per tant la trobarem molt menys pulida i molt menys equipada. La primera reunió l'hem feta al gendarme abans del tram de díedre difícil, a la tercera tirada convé atravessar un jardí i vorejar el mur que el tenca per la seva dreta ( sageta i vaguetos), després ja seguirem l'esperó cada cop més definit amb trams prou aeris, fàcils i bonics. Sortida a la vira de baixada herbosa.

-Descens: La via acaba a la vira de baixada, comuna amb l'Esperó Central. Aquesta vira es troba marcada amb marques de pintura vermella i te cables als trams més complicats. Només cal seguir aquesta vira cap a la dreta i entrem al Carreró, tartera que hi ha a llevant del Puig Campana. Podem baixar directament pel carreró o creuar-la i anar a trobar un camí que devalla paral.lel a la tartera molt més cómode. Més o menys a l'alçada de la base de la paret cal trencar a la dreta ( Oest ) per enganxar la traça de pujada.

Territori Dakota + Carisma.

-Cordada: Jordi Terradas i Busquets.
-Ressenyes: Escalatroncs.
-Aproximació:  Des de el pàrquing del Clot de la Mónica ( entre Vinya Nova i Collbató ) pujem per una pista en més mal estat que creua un olivar. A on mor la pista hem de pendre un camí a la dreta amb marques de pintura. L'anem seguint una mitja horeta fins que arribem a una bifurcació senyalitzada: Pollegons ( esq. ) i St. Joan ( dreta ). Nosaltres anem en direcció als Pollegons. El camí baixa al Torrent dels Llorers i de fet el creua per enfilar-se al vessant opossat. En comptes de fer aixó just abans que el camí surti del torrent nosaltres el deixem ( fita ) i seguim cap a la dreta torrent amunt. El torrent es posa dret i trobem alguns ressalts rocosos equipats amb graons metàlics. Dins del torrent distingirem al cara Sud de la Roca de Sant Cugat gràcies als seus sostres, caldrà deixar el torrent ( esquerra )  a l'alçada del contrafort que te la Roca de Sant Cugat  i que és la Roca Sant Martí  i entrar al següent torrent: el Torrent del Porró, el seguim de pujada i després de superar un petit ressalt amb una corda fixa arribem a peu de la Territori Dakota. A la vertical d'una evident fissura, parabolts visibles.

Un cop al cim de l'Agulla de Sant Cugat desgrimparem al N ( esquerra ) i enganxarem una instal.lació de ràpel. Rapelem fins al coll que forma l'Agulla de Sant Cugat amb la Jaume Mata. Aquí anirem a l'esquerra amb algún tram fressat peró un xic embardissat, vorejant la Jaume Mata fins que agafarem la Canal que separa la Mamella de la Jaume Mata i baixem cap al Torrent del Porró. Just entrar al torrent veurem els dos espits que asseguren la primera tirada de la Carisma.

-Material: Les dues vies estan totalment equipades, tot i això hem posat un Camalot de l'1 al tram final de la tercera tirada de la Carisma.

-Vies: Dues bones excuses per passejar-se per la Plantació. Roca de pel.licula i ben equipades per no passar por, encara que a la Carisma hi ha menys ferro. V obligat per les dues.

-Descens: De la Territori Dakota podeu llegir més amunt com hem baixat, afegir que si un cop feta la via volem plegar hem de baixar per la Canal del Porró i desfer el camí de l'aproximació. Del cim de la Mamella hem baixat amb un ràpel que hi ha entre la cara Sud i la Est fins al coll que hi ha entre la Mamella i la Jaume Mata. Un cop al coll anem a la dreta ( mirant a la vall ) i enganxem la Canal del Porró per la que retrobem el camí de l'aproximació. Quan baixem de la Mamella queda molt a ma la Arts Eròtics.

Stargate a la Pastereta.

-Cordada: Luisba i Busquets.
-Ressenya:  Nosaltres anàvem amb la de'n Romàntic Guerrer.,merci Lluís!, va anar molt bé.

-Orientació: Oest, sol de la 1 fins que es pon.
-Material: Cintes exprés ( algunes llargues ) i doble corda perquè les tirades ténen força fregament. Hem possat un Alien verd per assegurar el darrer tram de la via.

-Aproximació: Com al Kraken.
-Via: Ens ha agradt força, és sostinguda i malgrat el que diuen algunes piades a nosaltres ens ha semblat que la roca és bona durant tota la via. A la segona tirada les xapes allunyen una mica. Obligat, V+/6a.
-Descens: Nosaltres hem rapelat pel Viatje Apatxe tal i com indica en Lluís a la seva ressenya. Compte amb trincar la reunió cimera, millor gats i encordat. He mirat al bloc i quan vàrem fer el Kraken amb en Manel vàrem rapelar per la mateixa via i la reunió del cim del Kraken és de més bon agafar.

Retirada Comantxe al Roc de Collars.

-Cordada: Manel,Kiko i Busquets...vaia 3!
-Ressenya: Molt bon article i topo al bloc d'en Xavi Granés.

-Material: Unes setze cintes exprés i un Alien groc per la primera tirada.

-Aproximació: Molt ben explicat al bloc d'en Xavi Granés. La primera assegurança de la via és un espit. A la dreta i te l'Avi del Mas de Sant Pere i a l'esquerra un projecte (?), bolts i corda fixe.

-Via: Ens ha semblat una bona via esportiva,on tots els llargs són bons. Com sempre es fa curta, en tot cas podriem continuar pel díedre de l'Avi del Mas de St. Pere ( friends fins al 4 ? ). La roca és boníssima i l'escalda cent per cent de placa. L'escalada no és mai exposada peró cal escalar entre xapes, a nosaltres el grau obligat de la via ens ha semblat de 6b. Si fem un grau de 6b/c tocarem més roca que ferro.

  -Descens: Amb dues seixantes baixem amb dos ràpels: R4-R2 i R2-terra.

No t'ho perdis + Manelet a la Paret del Grau.

-Cordada: Kiko, Manel i Busquets.
-Ressenyes: Un molt bon article d'en Xavi Granés on hi surten totes les vies de la paret. De la Manelet també podeu consultar la ressenya de l'Escalatroncs.

-Orientacions: No ho se molt bé peró diria que la No t'ho Perdis cap allà les tres ja estava a l'ombra i que la Manelet te sol tot el dia. 
-Aproximació: La Manelet queda al principi de la paret, es veuen els parabolts i a més hi pot haver una picada ( MAN) a peu de via.   La No t'ho perdis queda més a l'esquerra, entrem a la vertical de la Tempi Moderni i anem cap a l'esquerra per trincar el primer bolt.
-Material: Les dues vies estan equipades amb parabolts, amb 17 cintes anem sobrats per escalar la Manelet en dues tirades tal com hem fet nosaltres.

-Manelet: Sostinguda en el seu grau segueix un ténue esperó de bona roca. Escalada plaquera, V+ obligat, hem enllaçat les dues darreres tirades sense problemes de fregament.
-No t'ho perdis: Guapa via, també amb bona roca i gens sobada. Menció especial a la fabulosa placa de la tecera tirada, encara que tots els llargs valen la pena. 6a obligat.
-Descens: De la Manelet hem baixat en dos ràpels ( R3-R1 i R1-terra ) i de la No t'ho perdis hem crestejat a la dreta ( II-III) fins que hem trobat un coll amb una instal.lació de ràpel. Hem tirat un ràpel de 60
metres. Sembla ser que hi ha una linea de ràpels just a la dreta de la via.

No t'engalletis.

-Cordada: Tomás i Busquets.
-Ressenya: Nosaltres com sempre anàvem amb la d'en Luichy. Peró aquí penjo l'original:

-Aproximació: El millor és aparcar just passat el túnel que hi ha venint d'Estopinyà, a l'embassament de Canelles. Tornem a entrar al tunel caminant i sortim del mateix per la segona entrada que tenim a l'esquerra ( primera a la dreta vinguent d'Esopinyà ). Creuada la porta ja estem a peu de via, mirant a la paret la via comença a la dreta, fent una petita u per anar a buscar un evident díedre.

-Material: Nosaltres hem utilitzat un joc de tascons i un joc de friends de de l'Alien verd fins al Camalot número 4 repetint del 0.75 al 3. Segurament la via es pot fer amb menys ferro peró tingueu en compte que cal reforçar reunions.

-Orientació: Sud però el lloc és força ventós.

-Via: Bona via de fissures i díedres, amb algun tram de placa aïllat per variar. La ruta està pràcticament desequipada, compta només amb alguns ponts de roca i un pitó però es pot protegir perfectament. Com sol passar en aquest tipus de via de fissura es podria fer pràcticament en A1, per tant al dificultat obligada és relativa, per donar una orientació posem-hi V+/A1. Bona roca amb algun punt més discret. Bon ambient a les tres primeres tirades i algun tram més herbós a la part alta.

-Descens: Em sembla haver llegit que es pot baixar caminant per l'esquerra en una hora llarga i també hi ha l'opció de rapelar per alguna altre via. Nosaltres sempre hem baixat rapelant per la No Entaleguis ja que és força ràpid i els ràpels són ben nets. El que cal fer per aquesta opció és seguir la carena de baixada cap a la dreta, no ben bé pel fil de la carena amb traces i fites fins una mica més avall d'una pilona de ciment. Uns metres més avall hi ha l'instal.lació de ràpel de la No Entaleguis. Des d'aquesta instal.lació tirem un primer ràpel d'uns 40 fins la R2 d'aquesta via ( sota un sostret ) i d'aquest a la pressa, mola que el primer xapi la brana de la plataforma on hi ha la R1 per trincar sense problemes la pressa.

Integral K-30 a la Paret de la Carretera.

-Cordada: Tomás i Busquets.
-Ressenya: La d'en Luichy, perfecte.
-Aproximació: Inexistent, aparquem el cotxe just passat el primer tunel anant cap a la pressa. La via queda a sobre la carretera, des d'on veiem el curt díedre amb un sostret i els dos bolts que protegeixen aquest tram. Pujem per una grimpadeta-canal herbosa fins a un bolt on fem R0 ( cómode ).

-Material: Algún tascó petit, Alien groc i Camalots 0.75,1 i 2.
-Via: Ens ha agradat molt, super variada i amb roca excel.lent. Equipada amb parabolts en els punts on no ens podem autoporotegir. Aixó si,no deixa de ser una via de ressalts. Curta peró com que te poca aproximació i a la baixada es relativament ràpida es pot combinar amb alguna altre. V+ obligat.

-Descens: Tal i com indica el croquis, voregem el Ll4 per la dreta i el Ll3 per una canal força bruta peró amb traça que queda a l'esquerra ( sempre mirant a la paret ). De R2 amb un sol ràpel de 55-60 arribem a terra. Del final de la via es veia unes runes on vàrem anar a parar el dia que vàrem fer el Jefe de Santa Ana, per tant fàcilment es podria fer la mateixa baixada i caminar uns 500 metres per la carretera.