Via Gran Díedre Sud a l'Agulla de Can Jorba.

 

Malgrat tractar-se d'una línia prou eloqüent tinc la sensació de que no es repeteix massa. Potser per la mandra de rapelar un cop al cim de la Miranda les cordades opten per l'opció còmode de l'Aresta Brucs. En tot cas m'ha semblat una escalada a programar almenys una vegada i ni que sigui com a alternativa a vies més populars per accedir al cim de l'Agulla de Can Jorba. La roca és bona però a la fissura del segon llarg hi ha llastres que estaria bé sanejar. A la primera tirada malgrat un primer parabolt de la Bego-Miguel-Kush i un espit afegit a la part final, hi ha algun tram de IV un pèl exposat, potser amb tricams la situació es pot apaivagar. La primera reunió es fa en unes evidents savines, per comoditat es pot fer a la fissura amb els Camalots 0.5 i 0.75. Teòricament hi ha un clau a una de les reunions però nosaltres no l'hem vist. La segona tirada fa 55 metres i la reunió es fa en unes evidents savines al final de les dificultats.

Accés: Aparcament habilitat entre el Bruc Residencial i la Vinya Nova. 

Aproximació: Per camí senyalitzat amb rètols arribem a Can Jorba. Voregem la masia per la dreta paral·lels a un torrent, pugem a un sector esportiu i anem a la dreta. Per una torrentera assolim a ma esquerra els diferents peus de via de la Miranda de Can Jorba. Escalem qualsevol d'aquestes vies per arribar al cim de la Miranda de Can Jorba:

1) Gloria.

2) Entre Línies.

3) Josep Maria Andreví.

4) Queralt Xènia.

5) Sol solet.

6) Escabroni escapullini.

Assolit el coll entre la Miranda de Can Jorba i l'Agulla de Can Jorba tirem un ràpel de deu metres des d'una savina,a ma dreta mirant a l'Agulla. Fins al replà on comença l'itinerari.

Material: Si anem en estil minimalista i no ens importa tenir aire sota els peus podem passar amb 4 friends: de l'Alien groc al Camalot de l'1. Si no volem córrer més riscos dels necessaris prendrem un joc de tascons i un altre de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3.Cordinos de recanvi pel ràpel.

Grau obligat: V/A1.

Orientació: Sud.

Descens: Des de la darrera reunió remuntar el crestall fins al cim de l'Agulla de Can Jorba

Assolida la qual farem un ràpel d'uns deu metres ubicat en un gran pi. Després del ràpel baixar per una canal diagonal fins a la Canal/Torrent del Migdia. El remuntem uns deu minuts i estarem molt al cas d'agafar un corriol a la nostre esquerra que puja fins al Coll del Musset. A l'esmentat coll prendrem un camí que davalla a la pista que uneix la Vinya Nova amb Can Jorba. Seguirem la pista a la dreta fins retrobar el camí de l'aproximació.

Ressenyes: La original que és extreta de Rocacalenta,moltes gràcies!

Via Normal a la Portella Superior.

Ens ha agradat força malgrat algun tram de roca trencadissa hi trobarem un itinerari ben lògic. El balmat inicial que en el seu dia es solucionà mercès a l'ajuda d'un tronc avui es resol amb un artificial de peces antigues però de bon reforçar. El mur final és trempat i els agafadors no són tot lo bons que voldríem però és un passatge breu i admet friends si es te un mínim d'habilitat.

Hem escalat la via en dues tirades: del mateix terra a l'antiga reunió ( savina seca inutilitzada friends del 0.75 al 2 ) i d'aquí al cim. La segona reunió amb espits que marca la ressenya del Col·leccionista no l'hem vista.

 

 

 

 

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).

Aproximació: Cal anar en direcció al Refugi Vicenç Barbé.Superarem el Pas de les Portelles i uns trenta metres a la dreta localitzem el peu de via, evident.

Horaris: Aproximació 20',via i rapelar-la dues hores. De peu de via a Can Massana hi hem estat un quart d'hora.

Material: Dos estreps, dues recuperables,dues femelles i dues plaquetes per a bolts del 10, vaguetes per ulls de pitons, unes dotze cintes exprés així com un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2. Un pingo d'un parell de metres per canviar la instal·lació de ràpel del cim que ja l'hi comença a caldre.

 

 

Grau obligat: IV+/A2.

Orientació: Est.

Descens: Un ràpel de 50 metres per l'aresta nord, per on puja la via El Grial precisament en alguna de les reunions podem fraccionar el ràpel ja que hi ha dues expansions anellades. El ràpel del cim es fa d'un bolt amb maillón vinculat a una sabina amb un parell de metres de cordino que comencen a necessitar un recanvi. 

Ressenyes: El Col·leccionistadevies i Desventurasymilagros. Moltes gràcies companys!

Escalada a la Formiguera Sud.

 

M'atanso a aquest sector un dia d'incertesa climàtica a mirar de fer el màxim de metres però la cosa es queda només amb una via.Aquesta ha resultat tenir tot el que necesitava aquell dia: xapes a prop i possibilitat de retirada des de qualsevol punt,la resta de vies del sector fa l'efecte que son tallades amb el mateix patró. Les vies de la paret són: 

Banda esquerra:

1) Los hijos del Palau:

 

 

 

2) El Niño de los Peines:

 

 

3) Fase uno:

 

4) Marta Pros:

 

 

Banda dreta:

5) Júlia Segarra i 6) Gisela Roca: 

 

 

Descens: Se que es baixa caminant però em falten dades, diria que es baixa per l'Est però quedem relativament lluny del peu de via per escalar-ne més.Jo vaig rapelar per la Hijos del Palau  amb dos ràpels de 25 per intentar continuar l'activitat..Em sona que a totes les roles hi ha dos parabolts amb anelles.

Orientació: Sud.

Material: Diria que totes es fan només amb cintes exprés.

Accés:  Des de Balaguer hem de prendre la carretera direcció Tremp (C-13). Abans d’arribar al poble de Camarasa trobem un desviament a mà esquerra direcció a Sant Llorenç de Montgai (LV-9047).
Hem de seguir per aquesta carretera direcció Sant Llorenç. Just abans de passar un pont trobem un aparcament a ma dreta,a sota mateix del Cilindre.

Aproximació: Seguim un camí que va en direcció Est paral·lel a un rierol.Trobem un primer trencall a l'esquerra que diu " Via Ferrada ",nosaltres seguim rectes i en poc més de cinc minuts arribariem al peu de via de la Bob Esponja. Podem accedir al gran relleix on comencen les vies per aquesta via o bé per un corriol que hi ha uns deu metres abans de la Bob Esponja. 

Me quedao frousen a Àger.

Hem hagut de peleiar una bona estona en aquesta via encabida entre la Tope clàssic,la Màquina Total i Llastra Zéneca.La quarta tirada ens ha semblat per enmarcar, la segona i la primera bastant guapes. La resta son pasos de bloc tallats per feixes. Escalada generalment de placa amb algún díedre esporàdic. La roca és bona però te dues sortides a feixa on cal vigilar de no apedregar al company.Hem entrat pel primer llarg de la Tope clàssic per allargar una mica l'activitat.

Accés: Àger seguir la carretera cap al Coll d'Ares. Una mica abans d'arribar al coll prendre una pista a la dreta en direcció a Colobó. La pista passa per sota de les parets, aparquem més o menys a la vertical de la via.Penjo una foto de la Tope Clàssic que es troba just al costat.

Aproximació: Pugem pel bosc seguint rastres de pas fins a la base de la paret. Reconeixem el peu de via perque hi ha la inscripció TC i es veu un pont de roca a quatre metres del terra.

Material: Un estrep i unes catorze cintes exprés. Hem possat un sol cop l'Alien verd,els Camalots 0.5 i 1 així com un tascó.Si es va just de grau dur alguna cosa i potser un ganxo així com la tramposa. Estaria bé canviar el cordino que hi ha a l'inici de la Tope Clàssic

Horari: Aproximació 15',via  4 hores i descens 45'.

Orientació: Sud.

Grau obligat: 6a/6a+.
Descens: Carenar a la dreta,baixar per una feixa i arribar a terreny de tartera/bosc pel que acabem d'assolir la pista de sota les parets.

Ressenyes: Els dibuixos són d'en Parce i dels obridors,la foto d'algun bloc castellà del qual en desconec el nom. Moltes gràcies a tots!.

La Porta dels Somnis al Serrat dels Monjos.

 

Via lògica i entretinguda, on no hi ha perill de contreure el tetanus. Segurament no sigui un itinerari de deu però a nosaltres ens ha agradat bastant, som del parer d'augmentar l'única estrella que se l'hi dona a la guia de la cara sud. Suposo que no deu ser una activitat massa repetida malgrat la seva assequible dificultat i bona roca. La sabina que hi ha entrant a R2 està descalçada.Nosaltres hem anat a fer la R2 en una reunió de la Alba Oi? i d'aquí directes al plom/espit que hi ha al tercer llarg. La tercera reunió hi ha qui la monta amb els Camalots del 2 i del 3,nosaltres ho hem fet amb un 2 en un bloc així com el 0.75 i els Aliens gris i vermell en un llavi,l'hem fet damunt un gran bloc desprès.

Accés: Aparcament de la Salut a Collbató.

Aproximació: Des de l'aparcament cal pujar per la carretera fins a l'antic a aparcament de les Coves del Salnitre. Aquí pugem les escales i just abans de la Cova deixem les escales a l'esquerra i prenem un camí que baixa fins la base del Serrat de les Garrigoses. Seguim per sota d'aquesta paret,creuem el Torrent Fondo i arribem a sota del Serrat dels Monjos. La via és de les primeres de la paret, relleig enmig de rocs caiguts uns dos metres per damunt del camí.Penjo una foto d'en Joan Asín fent la primera tirada,díedre-fissura ben evident.

Prohibicions: De l'1 de Març al 31 de Juliol.

Grau obligat: V/A1. Trams de IV+ expossats.

Horaris: Aproximació 20',via 2'5 hores.La baixada pel Torrent Fondo un cop acabada la via seria el més ràpid.Nosaltres enlloc d'això hem escalat la part superior de l' Alba Oi? i després hem baixat caminant ( 1'5+1'5 hores)

Descens: Nosaltres hem optat per escalar la segona part de l'Alba Oi? cosa que ens ha portat més estona que la mateixa via,acabada la via hi ha l'opció de baixar pel Torrent Fondo. Aquesta possibilitat la desconec,si algú pot afegir informació al respect s'agrairà.

Ressenyes: Parce i Joan Asín.Moltíssimes gràcies a tots dos.

Aresta Brucs a la Pelada.

Bonica i senzilla.Resta equipada amb espits antics,rovellats i amb cabota d'allem. Si no us en refieu d'aquesta ferralla podeu rematar amb flotants.No patina.Es pot allargar uns cinc metres més l'escalada si la començem a la part més baixa de l'aresta,anant a encintar una banya característica.Al costat hi teniu la Normal de la Portella Petita d'una dificultat similar però actualment sense expansions.

Accés: Aparcament de Can Massana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manressa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris.Actualment és de pagament els caps de setmana i festius, diria que hi ha descomptes a federats.

Aproximació: Des de l'aparcament pujem en dirección al refugi d'Agulles ( senyalitzat ). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella.En aquest punt seguirem el camí que va per la carena i que te alguna marca vermell. Al cap de poc passem per sota la Portella Petita i la següent agulla que trobem és la La Pelada. Ens desviem a l'esquerra uns metres i assolim el peu de via en un pedestal.Espits visibles.

Material: Cinc cintes exprés. Si volem reforçar aquestes expansions o en previsió de que hi manquin preneu dos Aliens ( groc i vermell ) així com un Tricam marró.

Horaris: Aproximació 40',via i ràpel 1 hora.Del peu de via a l'aparcament 35'.

Grau obligat: III+.

Orientació: Sud.

Descens: Un ràpel de 15/20 metres per la cara est.

Ressenyes: El dibuix és del Col·leccionistasevies mentre que la foto d'en JR Alsina. Moltes gràcies a tots dos per la feina!!.

Ressenyes de les Picòssies,Rasquera.

Salvem un dia de pluja en aquesta paret d'entorn tranquil i que no se perque em recorda a la Codolosa, Corbera, Malanyeu...Vies que ronden els 100 metres de dificultat similars,amb accés i descens relativament ràpids,ideals per afartar-se a fer metres. Només n'hem escalat un parell però com que tenia tota la informació en una carpeta la penjo agrupada per si a algú l'hi és d'utilitat.

Tota la informació és treta dels següents blogs: Joan Asín, Joan Baraldés, Manel&Ita i el Visas.Moltes gràcies companys!. També agraïr als aperturistes la neteja tant de la paret com de l'aproximació.Compte que malgrat la pencada queden coses per caure,la paret te feixes i les vies es rapelen.

Accés: Venint de l'AP-7 hem d'agafar la Carretera del Perelló a Rasquera.Uns 200m abans del km17, en una mena de collet, trobem una pista asfaltada a l'esquerra.La seguim, anirem trobant indicadors hem d'anar direcció Font i Refugi del Teix. La pista te trams asfaltats, de terra i cimentats. Trobarem una tanca per bestiar, cal obrir-la i tancar-la,desde fa una estona es veu la paret a la nostre dreta.Fem una darrera pujada fins a una bassa d'incendis on acaba la pista i hi ha un aparcament així com una font amb un abreuador.

Aproximació: Passem per la part de dalt i anem a la dreta on trobem un corriol/camí què ens porta a peu de via en 15 minuts.Alguna fita.

Orientació: Sud,compte amb el vent.

1) Candelera Vertical: No feta.

2) Si encara fossis aquí ( Chiki ): Te dos díedres guapos,dues plaques discontinues i un llarg de transició. Joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2,algún tascó i recanvis pels ràpels.Obligat V/A0.Baixada en dos ràpels per la mateixa via R5-R3 ( 60 ) i R3-terra ( 50 ).

3) Pastissets Farcits: Si la repetis faria les dues primeres tirades i rapelaria. Primer llarg de placa i segón de díedre,la resta rostoll. Hem enllaçat amb molt de fregament la segona i tercera. Al darrer llarg hem anat a fer la reunió a la R5 de la Si encara...per on hem baixat amb dos ràpels. V/A0 obligat,dur un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot de l'1,tercera reunió amb un sol bolt però de bon reforçar.

4) Fava al Rei: No feta.

5) Chortos i les fúries diabòliques: No feta.

Dansa de la pluja a la Vella.

La opció més assequible per assolir el cim de la Vella. Meitat artificial acrobàtic meitat lliure fàcil, tot amb equipament abundant marca de la casa. Per cert tant a les tirades com a les reunions hi trobem parabolts del 8 que comencen a tenir un bon rovell montserratí. Les reunions segona i tercera les he trobat prou incòmodes com per intentar obviar-ne alguna de les dues. Hem anat directament a la R1 bis però encintant l'arbre de la primera role per evitar tirar rocs.

 

 

Accés: Esplanada del Miracle (Creu d'en Regató) situada a uns 5 km de Can Maçana i a 2 km. de Santa Cecília. Hi ha lloc per uns quatre cotxes a l'ombra d'un bon noguer i està a ma esquerra si anem de Can Maçana a Santa Cecília.

Aproximació: Pugem per les escales de ciment que surten de la carretera fins a un camí que seguim cap a l'esquerra. En deu minuts arribem al GR que seguim cap a la dreta. Arribarem a unes escales de pedra, superades les quals farem un tram de corriol fins a un replà. En aquest punt hi ha un cartell que ens indica que per pujar a la Canal del Miracle hem de trencar a l'esquerra i deixar el GR. Així ho farem tot seguint marques blaves i pel camí principal assolirem l'inici de la Canal del Miracle que remuntarem fins al capdamunt, guanyant així el Coll del Miracle. Un cop al coll seguirem el PR a l'esquerra, passant per la Bauma de les Pruneres i al cap de poc passarem per sota la vella.Deixem el PR i per una zona rocosa entrem a una ample canal boscosa que seguim fins assolir el vessant est de la Vella. La via comença pràcticament al final d'aquesta cara en un tènue canaló amb parabolts del 8 visibles.

Orientació: Est.

 

 

Material: Un estrep i dotze cintes exprés.

Grau obligat: V+/Ae.

Horaris: Aproximació una hora i escaig. Per fer la via i el ràpel hi hem estat unes tres hores mentre que del peu de via a l'aparcament hi hem esmerçat uns cinquanta minuts.

Descens: De la darrera reunió acabar de grimpar al cim i desgrimpar amb cura ( II/III ) en direcció nord fins atènyer una instal·lació de ràpel formada per dos bolts amb anella. Fem un ràpel d'uns 25/30 metres per la Via Normal i assolim el coll nord. Recuperem el peu de via per una zona arbrada i per unes lloses rocoses.

Ressenyes: Original de l'Indi, Jose Walero i Joan Asín. Moltes gràcies a tothom!!!.

Tontet Alegret al Sòcol del Montroig.

 

Guapa tirada de díedre xemeneia bem mantinguda en el V/V+.Nosaltres la vàrem fer just després de que s'obrís i la segona tirada estava tendre de manera que calia certa cura amb la roca.M'imagino que a dia d'avui el tema ja deu ser una altre cosa. El primer llarg és comú amb la via En traspas.

Accés: Per arribar-hi aparquem just passats els túnels de l’embassament de Camarasa en cas que vinguem del Sud.

Aproximació:  tornem enrere caminant per la carretera (C13) i un cop sortim del primer túnel a mà dreta trobem un sender que s’enfila amunt en busca dels espadats que dominen la vall.Continuem sempre pel sender més marcat que avança planejant creuant per sota els murs del Solàrium (no prendre cap dels corriols que van a la seva base). Cap al final trobem algun trams de passamà i graons metàl·lics que ens deixen sota els panys francs de la Cova de l’Escaleta. Al final d'aquest sector trobem un petit contrafort amb un díedre i un pont de roca lila al damunt,visible si agafem una mica de prespectiva. Possibilitat d'arribar-hi escalant alguna altra via del Sócol, nosaltres ho hem fet baixant de la Via del Diluvi.A sota el company començant la via.

Horaris: Aproximació caminant 25',via 1hora i baixada 45' ( ens hem embolicat ).

Material: Joc de friends del Camalot 0.5 al 3.Si es vol cossir més entren més peçes. Recanvis pels ponts de roca.

Descens: Del final de la ruta es deu anar a la dreta a buscar la segona reunió de la via En Traspàs per on crec que baixem en dos ràpels.

Ressenyes: Són de Lo Gall,moltes gràcies!.

Aresta Brucs a la Roca del Tambor Gran.

 

A nosaltres ens va agradar ja que la vàrem trobar mantinguda i sobre bona roca. A la part final teníem ganes de apretar més i hem obviat l'espit de la dreta per agafar tres parabolts a ma esquerra ( 6a o Ae? ). No se si aquests parabolts pertanyen a una via que ve de baix. Ideal per combinar amb alguna altre de la zona: Timbaler del Bruc ( Aresta Brucs, Ivan, Estorach, Francesc Sardans...) o el Gerro ( Àfrica, Normal, Pam a pam...)

 

Accés: Estacionem en un aparcament habilitat al municipi del Bruc, just a sota de l'escola. 

Aproximació: Caminem pels carrers de la urbanització en direcció Oest, l'asfalt passa a ser pista i seguim avançant en la mateixa direcció. Al cap d'uns deu minuts trobem uns olivars a ma dreta i un camí que va en direcció Nord. Agafem aquest sender i quan veiem les parets agafem un corriol a ma esquerra fins a peu de via. La primera assegurança és un pitó.

Material: Nosaltres hem passat amb un grapat de cintes exprés. Semblava difícil posar alguna cosa però si es va just de grau es pot provar sort, a la guia de la cara sud recomana dur algun ferro.

 

 

Grau Obligat: IV+/A0.

Horaris: Aproximació 20',via i rapelar 1 hora. Retorn al cotxe 20'. 

Orientació: Sud.

Descens: Diria que hi ha qui baixa caminant. Nosaltres hem anat a buscar una reunió que queda uns deu metres a la dreta del darrer espit. Aquesta role consta de dos parabolts amb maillons i hem fet un ràpel de 35 metres fins al peu de la cara est de l'agulla.

Ressenyes: Elcol.leccionistadevies i Joan Asín.Moltes gràcies!

Via Carola als Cingles de la Xoriguera,Ulldeter.

 Informació facilitada pels aperturistes,en Sergi Martínez,en Grau i la Núria:

 

 

"Finalment ahir vàrem acabar la via que vam començar dimecres. Una vieta ideal per passar un matí, o una tarda a l'ombra, per posar quatre catxarrets i passar una mica de por però res de l'altre món. Roca molt bona malgrat l'aparença cutre de collons... 

Accés des de Setcases direcció Vallter,  aparcar al km. 4, cartell. Aproximació evident, algunes fites.

Descens a peu per darrera, seguir l'instint...i rastres de pas.

Millor no enllaçar llargs pel tema del fregament...tot i que algú se'n rigui de la longitud..."

Iñaki Celedón.

Díedre xemeneia ben guapo i atlètic,es tracta d'una activitat ràpida ideal per dies tontos alhora que de bon combinar amb la veïna Mapi.Al darrer llarg hem anat per la dreta ( Variante Caño ), un pèl herbós peró sense tocar ferro.

Accés: Nos situamos en el camping de Zuriza dirección a Anso, una vez pasado el paso canadiense seguimos un poquito más adelante y nos encontramos con un pequeño parking para unos dos vehículos.

Aproximació: Desde aquí podemos contemplar el sendero que tiene un cartel de Reserva Nacional y por supuesto la Torre de Zuriza.Hay un sendero evidente que nos conduce a la base de la pared.Inicio en la vertical de un evidente diedro con paraboles visibles.

Grau obligat: V+/A1.

Orientació: Est.

Material: Només cintes exprés,si es va just de grau la roca dona per afegir peçes.

Horaris: Aproximació 10',via i rapelar 1'5 hores.Per tornar al cotxe 10'.

Descens: Nosaltres hem baixat amb dos ràpels de 35 ( 2 bolts amb dues anelles ).Potser amb el xiclet de la corda es pot baixar amb un sol ràpel de 60.

Master and Commander a la Manolito Garcia.

 

Les dues primeres tirades són ben guapes mentre que a la resta de la via anem pujant i baixant bonys a estones escalant a estones grimpant. Hem enllaçat primera i segona així com la tercera amb la quarta. Per sumar metres ràpidament i seguir escalant per la zona. Un cop s'ha acabat l'escalada podem pujar a la zona de la Tri-roca i de la Torta ( Via Normal ) o bé baixar a la cara est de la mateixa agulla on hi ha les vies: Yucatan, Iroquesos i Shar Strep.

 

 

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.

Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles ( senyalitzat ). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant oposat. Passem de llarg el Refugi Vicenç Barbé, agafarem el camí de Coll de Port i tot seguit prendrem la primera canal a l'esquerra formada entre la Roca de la Partió i l'Agulla de la Màquina de Tren,crec que és la Canal de l'Ou de Colom.Anirem passant, el Broc del Setrill, el Setrill, El Periquito i així arribarem a peu de via on podrem veure el primer pitó a uns cinc metres del terra.

Material: Només hem fet anar un grapat de cintes exprés.Dos metres de cordino i navalla per arreglar el ràpel.

Orientació: Sud.

Horaris: Aproximació 40 minuts,una hora i mitja per l'escalada i el ràpel. Per tornar al cotxe potser 35'.

Grau obligat: V/A0.

Descens: Un ràpel de 20 metres per la cara nord. Un cop al coll hem baixat per una canal a la dreta que ens ha permès assolir la Canal Ample per la que hem aproximat.

Ressenyes: La fotografia és dels Germans Massó i el dibuix del Col·leccionista de Vies.Moltes gràcies!.