Anglada Guillamón al Cavall Bernat.

Elegant, aèria, lògica, astuta... i podríem seguir amb la llista d'adjectius escaients a aquest joia vertical creada per la mítica cordada de cosins. Probablement pels cànons actuals de bellesa,on el que prima és anar en lliure,no sigui una escalada gaire atractiva a no ser que es domini amb escreix el setè grau. Per un pelacanyes com un servidor que tremola quan la cosa passa del V/A1 ha estat un petit repte: la combinació d'ambient i rovell han fet que em sentis ben cofoi en xapar l'anella de la Moreneta al cim. Parlant d'ambient la tercera i la quarta reunió es fan en dues balmes que són privilegiats balcons montserratins i el tema rovell tingueu en compte que el més nou que hi ha són espits del 8 que freguen la quarentena. Per sort aquests semblen sans, ferms i estan ben emplaçats. M'ha sorprès trobar la xemeneia de la primera tirada bastant assegurada. 

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

Aproximació: Creuem la carretera i prenem el camí de l'Arrel (GR) cap a l'esquerra en direcció al Monestir. Passem un grapat de parets de la Cara Nord: Serrat del Moro, Aeri, Patriarques, Diables i al cap d'uns 30' arribem a l'alçada del Cavall Bernat. Ara caldrà abandonar el Camí de l'Arrel per pujar per la Canal del Cavall que ens queda a mà dreta. De seguida trobem les cordes fixes, les seguim fins a l'alada del peu de via on hi ha un cable a ma dreta que ens mena a la canal que grimpem fins la tercera alzina on hem fet la R0. Fotografia útil per ubicar el peu de via des de la Canal del Cavall: 

 

 

Orientació: Sud est, sol fins a les dues.

Grau obligat: V+/A2 o 6a/A1.

Material: Unes 25 tes cintes exprés, dos estreps per persona, dues plaquetes recuperables i un joc de friends des de l'Alien gris al Camalot de l'1. El material de via es prou vell com per preveure una antena per si peta algun burí així com un petit joc de claus ( bong,uve,u i universal gruixut ). Hi ha un pont de roca i diversos cordinos penjant de xapes per estalviar-nos passos que estan ben esplomissats, estaria bé renovar-los. Em sona que en alguna d'aquestes estirades hi havia un plom que nosaltres no hem vist.

Horaris: Aproximació des de Santa Cecilia 35',via i ràpels 6 hores. Per arribar del final del ràpel al refugi nosaltres hi hem esmerçat uns quaranta cinc minuts. 

Descens: Des de la mateixa verge o de dues grans P's que hi ha per sota rapelem uns 25 metres fins quedar damunt del díedre de la Normal. Aquí trobarem una instal·lació de dos bolts amb cadena i anella d'on farem un ràpel de 60  metres fins al coll del Cavall. Aquest ràpel és fraccionable. Millor fer aquest darrer ràpel amb cura i les cordes plegades ja que resulta habitual que el vent tiri les cordes cap a la vertiginosa cara nord del Cavall. Un cop al coll ja veiem l'evident entrada a la Canal del Cavall, per la que baixarem.

Ressenyes: Lacordadacentenària i lanochedelloro.com.Moltes gràcies!

Los Duendes del Valle.

Te alguns trams ben parits peró també hi trobarem força rostoll. Si tenim el grau requerit creiem que és més guapa l'Urdaburu. Hi ha diverses feixes que l'hi treun l'ambient de paret i alguns trams de roca a vigilar peró sense problemes. Encara que amb molt de fregament hem enllaçat les tirades 1+2 i 11+12.

Accés: Des de el municipi d'Ansó agafem la carretera que va a Zuriza i Isaba. Hem d'aparcar a ma esquerra a les envistes de la paret i a davant del Tozal de Espelunga.

Aproximació: La via és ben visible des de l'aparcament. Creuem el riu i enganxem un torrent sec que puja a l'altre cantó, hi ha fites.Aquest torrent ens deixarà al camí vell d'Ansó marcat amb pintura de color verd i taronja . Quan estiguem a sota de la paret hem d'estar atents a localitzar una corda fixe,per aquí entra la Urdaburu . Per entrar per la via Los Duendes del Valle cal seguir una mica més endavant el camí fins que trobem la inscripció DV,bolt visible.

Orientació: Nosaltres hi vàrem anar al Juliol i vàrem tenir sol a partir de quarts de dues.

Material: Unes catorze cintes exprés, algún bicoin i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2. Dúiem el del 3 peró jo diria que només l'hem possat per treure llast.Cordinos de recanvi pels ràpels.

Grau obligat: V+.

Horaris: Aproximació 25',via 7 hores i baixada 1'5 hores.

Descens: Del final de la via anem a darrera d'una agulla a buscar el pas que permet pujar sense escalar.Aquí anirem seguint cap a la dreta amb alguna fita que pot ser que no veiem. Si no volem fer tota la baixada caminant i agafar una linea de ràpels podem rapelar per la penúltima o per la última canal abans de la paret de l'Espolón del italiano.

 Jo només he fet la baixada per la última canal i és la que ressenya en Luichy en el croquis que penjo,seguir tot el torrent de baixada fins al mateix riu.

La penúltima canal diria que són 3 o 4 ràpels de 50 equipats amb bolts i cordinos.

Ressenyes:  Luichy, una passada de ben fets: mil gràcies!

Cara Est de la Portella Petita.

 

Nosaltres hem fet la Via del Ràpel apurant les últimes llums d'una tarda curta baixant d'agulles.La Normal també l'hem fet i només hi resta un espit un xic abans de la llastra que hi ha arribant al cim. Hem possat un Alien groc,un Alien negre i el Camalot de l'1.

Pel que fa a la Sense Nom hem vist els parabolts serrats.

Via de l'Avi o Sostre de la Quilla al Folló Dret.

 

Mirant la paret des de la C-17 destaquen dues línies: els sostres de la Via dels Sostres i l'esperó de la Via de l'Avi.  Els primers metres discorren per una fissura totalment equipada amb pitons d'època i menen a un petit sostre proveït de burins també ben rovellats. Superat aquest tram la progressió es fa sobre parabolts inoxidables instal.lats en una recent restauració ( 2.020?). Així doncs els primers quinze metres de via es troben totalment equipats però amb material antic, nosaltres en aquest tram hem omplert la fissura de ferro però si es confia en el material emplaçat es pot passar en Ae.

Alguns trams de placa es poden escalar en lliure de no massa dificultat ( 6a ) però la roca està una mica bruta per la manca de repeticions. La reunió es fa en un balcó excepcional.

 

 

Accés: Des del municipi de Tagamanent seguir les indicacions de  "Museu Etnològic", prenent una carretereta que ascendeix la muntanya en fort pendent, revolts i una tanca de fusta entrant dins del "parc Natural del Montseny". Quan la pista ja ha fet un revolt de paella fa una estona i ascendeix de cara a Barcelona, a mà dreta veurem una pista no asfaltada que baixa lleugerament a la dreta amb un pal metàl·lic on pot haver-hi un cartell de "prohibit circular excepte veïns". Seria el penúltim trencant uns 3km. abans d'una masia . Seguir el camí uns 400 metres fins veure un lloc a ma esquerra on estacionar.

 

 

Aproximació: Per sort està ben fitada. Caminar per la mateixa pista uns trenta metres fins a veure un corriol que va en direcció al cingle i de seguida gira en baixada i direcció Vic. Seguint aquest camí arribem a un grau amb unes escales que ens permet baixar fins al Torrent de Pedralba. Creuem el torrent i amb l'ajuda d'una corda fixe assolim la base d'un sector esportiu.Resseguim la base del sector,superem un ressalt amb una corda fixe i quan comença una baixada localitzem el peu de via: esperó amb un sostret, la primera assegurança és un espit alt que abastarem amb l'ajuda d'una alzina. Pot haver-hi el nom escrit amb retolador o es pot haver esborrat.

 

Material: Unes trenta cintes exprés,tascons petits, Aliens ( negre al groc ), Camalot del 2 i 4 pitons. Nosaltres hem posat 2 universals fins i due uves ( un mitja i un llarg de cada ),crec que enlloc d'uves haguessin quedat millor universals gruixuts. 

Horaris: Aproximació 20',via 3 hores i retorn al vehicle 20'. A la primera tirada hi hem esmerçat 2'5 hores perquè no ens refiàvem del material que hi havia i l'hem acribillat. Si es confia en el que hi ha es fa la via en 1 hora.

 

 

Orientació: Nordoest,diria que no te sol fins a quarts de cinc.

Grau obligat: V/A1e, una mica exposat perque en els quinze primers metres les peçes són velles.

Ressenyes: Tot el material gràfic és obra de l'artista Sergi Villar del blog lesaltresvies. Moltes gràcies!.

 

 

Descens: Des de la primera reunió es baixa a terra amb un sol ràpel de 30 peró la segona reunió queda endins i no està equipada per rapelar. En cas de voler baixar del cim rapelant preveure una desena de metres per abandonar.

Del final de la via anar a l'esquerra ( Est ) seguint el caire de l'espedat i cercant rastres de pas. Quan ens veiem massa embardissats anem a la dreta ( Sud ) i assolirem la pista on hem estacionat. Seguir-la a l'esquerra.

 

 

Via Sirokin al Camell d'Ecos.

Interessant via combinada, te bastants trams d'Ae però cal estirar-se força i les sortides en lliure són, com a mínim, entretingudes. La tercera tirada és la clau amb una segona sortida en lliure que a nosaltres ens ha semblat més de 6a que de V+ i és la que dona el grau obligat a la via. Un cop a la feixa costa localitzar l'inici del segon llarg. Hi ha un parell d'espits amb xapa de burí rovellades que queden tapades a darrera d'una feixa, després ja venen espits estandards. Abans d'escalar aquesta via hem fet la Normal a l'Alfil Dret.

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

Aproximació: Sortim de Sta. Cecília, seguim la carretera en direcció Can Massana uns doscents metres. Creuem la carretera, pugem per unes escales  i prenem el G.R. en direcció Can Massana ( dreta ). Agafem un trencant a l’esquerra senyalitzat que puja per la Canal de la Font de la Llum ( el G.R. continua a la dreta cap a Can Massana ). Seguim la canal fins al capdamunt on hi ha el Coll del Migdia. Aquí agafarem una traça a ma dreta que pel mig del bosc i grimpant alguna roca ens deixa al coll entre el Camell i l'Afil Dret. La primera tirada comença més o menys dreta per arrampar de seguida, la primera assegurança és un parabolt.

Orientació: Est.

Horaris: Aproximació 1 hora, via 3 hores i mitja. Del cim al cotxe hem trigat 1 hora 30 minuts.

Material: Una desena de cintes exprés, un estrep per persona, els Aliens blau i groc així com un Camalot de l'1.

Grau obligat: 6a/A1e.

Descens: Des del cim del Camell fem un ràpel de 25 metres fins al coll entre el Camell i la Gepa. Després tenim dues opcions:

1) Rapelar a la cara oest ( 15 metres, dos bolts, recanvis ) i remontar la canal fins al coll entre el Camell i l'Eco Superior. Baixem per la canal fins a trobar tant les marques grogues com les cordes fixes que permeten entrar a la Canal dels Micos. A través d'aquesta arribarem al Coll del Migdia.

2)  Remuntem l'aresta nord de la Gepa (uns 60 metres de II/III). Per la cara oest de la Gepa fem un ràpel vertical d'uns 25 metres que ens deixa al coll entre el Camell i l'Eco Superior. Baixem per la canal fins a trobar tant les marques grogues com les cordes fixes que permeten entrar a la Canal dels Micos. A través d'aquesta arribarem al Coll del Migdia.

Campanilla al Contrafort de la Dent.

Escalada típica del Contrafort on es succeeixen diedres, fissures així com  alguna placa, sempre amb un llamp de pressa per engrapar. Com totes de la darrera fornada: xapes a on no podem encatxarrar, roca sanejada, algun canto enfarinat i linea ben trobada.La darrera tirada és més guapa pel díedre que hi ha a l'esquerra i que correspon a la Massey Ferguson.

Accés: A Queralbs agafem la carretera que puja a Fontalba.Només la seguirem un o dos quilómetres aparcant a ma esquerra quan ens creuem amb el camí que puja cap a Núria.
Aproximació: Cal seguir el camí que puja a Núria.Aquest camí ofereix dues variants,a nosaltres ens interessa el camí dels Duis ( esquerra,cartell) que passa per sota mateix de la Dent d'en Rossell o Roc dels Duis.
Tenim dues opcions:
1) Per la tartera que hi ha a la base del Contrafort: Potser es camina menys però és més incòmode. Just després d'una balma amb un banc deixem el camí de Núria i pugem per l'esmentada tartera,alguna fita.
2) Per la baixada de la Dent: Passem l'esmentada balma,un oratori i una petita font.Just després de la font localitzem una tartera a ma esquerra.Seguirem una traça fitada que flirteja amb el bosc i la tartera.Més amunt trobarem fites que van a dreta i a esquerra,a les envistes del recordatori d'un esquiador mort.
Aquí convé seguir les fites que van a l'esquerra fins a sota del Contrafort de la Dent,que més que un contrafort és una paret que hi ha a la dreta de la Dent.

La nostre via és la línia de xapes que hi ha més a la dreta de la paret.
Material: Una dotzena de cintes exprés i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2.

Grau obligat: 6a/A1 segons ressenya,nosaltres anàvem en lliure peró potser amb tramposa i més ferro es passa amb V+/A1.M'ha donat la sensació que tota l'estona tenia fissura.

Descens: Nosaltres hem baixat rapelant per l'esquerra: els ràpels eren de dos bolts amb anelles, feien 30 i 50 i diria que eren roles de la Surtdekasa.

Pa Siempre a la Punta Trini Climb.

Aquests del Trini Climb la van ben encertar amb aquesta via. Es tracta d'una línia fissurada de dalt a baix, en general molt franca d'escalar si ens va el tema atlètic malgrat un parell o tres de trams que escatimen més la pressa. Cal agrair als aperturistes la feinada que s'han fotut alhora de netejar les escletxes i sanejar-les per tal de fer que l'escalada sigui còmode així com de bon encatxarrar. De totes maneres és un itinerari de la cara Nord amb algun tram de mala roca i algun altre de més mal assegurar. L'itinerari és força ràpid de fer i de baixar pel que pot ser un bon complement per escalar per la zona. No m'ha semblat bona idea rapelar-la: caminant en 15' tornes a ser a la base, la tercera reunió queda desplaçada i només te dos claus.

Accés: Esplanada del Miracle (Creu d'en Regató) situada a uns 5 km de Can Maçana i a 2 km. de Santa Cecilia. Hi ha lloc per uns quatre cotxes a l'ombra d'un bon noguer.

Aproximació: Pugem per les escales de ciment que surten de la carretera fins a un camí que seguim cap a l'esquerra. En poca estona arribem al GR que seguim cap a la dreta. Arribarem a unes escales de pedra i poc després trobem un camí que surt a mà esquerra senyalat amb marques blaves. Agafem aquest camí que ens porta fins a la Canal del Miracle. Després d'una forta pujada arribem al Collet del Miracle. Poc abans del Collet prenem un camí transversal a mà esquerra. El seguim, primer per dins el bosc, i poc després arribem a una clariana des d'on es veu la Roca d'en Guillot i a la seva esquerra la veïna de la Roca d'en Guillot on intuïm l'itinerari. Seguim avançant per sota les parets, superem un tram de camí esllavisat gràcies a unes cordes fixes i arribem al peu de via. Xemeneia evident.

Orientació: Est,ombra a partir de les dues.

Material: Una desena de cintes exprés, un joc de tascons i un altre de friends des de l'Alien negre al Camalot del 3. Nosaltres hem repetit de l'Alien blau al Camalot 0.75 però hagués anat igual de bé repetir del 0.5 al 2.

Grau obligat: Nosaltres hem anat en lliure i no m'hi he fixat massa però com que és una via de fissura sembla factible escalar-la en V+/A1,això si, en tal cas preveure un estrep i més artilleria.

Descens: Des del cim desgrimpem amb precaució cap al sud-est fins arribar al bosc. Després baixem pel bosc en tendència cap a la dreta fins a trobar un camí (marques blaves) que ens portarà fins al Collet del Miracle.

Via Walt Disney a la Magdalena Inferior.

 

Una més de Gorros!per gaudir dels patatals típics de l'indret sempre que no ens faci res xapar espits que comencen a ser vellots. M'ha semblat que en algun moment l'escalada és il·lògica i va cap a la dreta per esquivar els parabolts d'una via que l'hi queden a l'esquerra(?). Un d'aquests trams que he trobat una mica forçat ha estat al sostre de la darrera tirada.Hem enllaçat les dues primeres tirades.

 

 

 

Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.

Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel de sota i quan sortim al camí transversal (St. Joan - St. Jeroni) seguir-lo a la dreta,direcció Sant Jeroni. Un cop a la base de la Magdalena Inferior anem a buscar les Escales de Jacob,les pugem fins a un coll molt marcat.La via arrenca al mateix coll, està entre les xapes verdes de l'Àpia i un díedre característic on crec que hi ha una via friqui que es diu El beso de la muerte (6a). Les dues primeres assegurançes són parabolts però després ja només trobem els espits no gaire nous.

Orientació: Est, peu de via ombrívol.

Material: Una desena de cintes exprés si enllacem llargs, sinó diria que amb alguna menys es fa.

Grau obligat: V/A0.

Horaris: Per fer la via i el ràpel 1 hora.L'aproximació des del Monestir uns 40' i 30' de retorn.

Material: Servidor que és poruc de mena ha fet servir una desena de cintes exprés,si hi tornés les agafaria dissipadores i a més afegiria alguna baga merletera.

Descens: La darrera reunió coincideix o l'hem fet coincidir amb una reunió de dos bolts amb anella així com dos espits amb cadena i anella. Hem fet un sol ràpel de 60 metres anant a petar al peu de via de la Contuz Mesdez (60 metres,5b). Aquest punt està a escassos metres de la Wall Disney.

També podem anar més a l'esquerra a buscar un ràpel més curt de 35 metres. 

Ressenyes: El Col.leccionistadevies i Mikimau's. Moltes gràcies companys!!!!

Anglada Cerdà a la Paret de la Pedrera d'Aiguafreda.

 

Com no podia ser d'una altre manera en Cerdà i l'Anglada tenien tota la paret per desvirgar i gràcies al seu bon ull varen triar la linea més lógica de la paret.Potser per aquest motiu una quinzena d'anys més tard una colla de Garriguencs vàren tornar a enfilar-s'hi i pensant que obrien via l'hi vàren plantar ni més ni menys que una desena de burins allà on els de Barcelona havien passat sense deixar-hi ni un trist ferro.Per aquest motiu la via també es coneix com a Xemeneia dels Garriguencs.

Incomprensiblement fins fa uns mesos ningú s'havia dignat a arranjar aquesta aberrant heretgia. Finalment algun grimpaire altruista, del qual s'en desconeix la identitat, ha tret totes les expansions de la via i actualment aquest itinerari no te cap tipus d'equipament. 

Per tal de deixar rastre a la paret han picat una sageta i un punt verd, dues coses molt útils. La primera ens serveix per saber que realment per allà hi va una via per si de cas dubtàvem mirant la ressenya o plegant el clatell sota una linea tant lógica. La segona,si sabem interperetar el codi cromàtic adient ,ens és d'utilitat per saber que no hi haurà cap assegurança no fos cas que tinguéssim miopia i arribessim a veure que a dos metres del terra no hi ha els burins.Una altre cosa que és d'agraïr als restauradors de la via és que de moment no hagin tapat amb massilla les expansions tretes ja que així sabem que just després de cada foradet amb el pertinent rovell ve un pas, quina manera de matar l'aventura. Finalment em sembla bé que no s'hagi divulgat el desequipament ja que així he tingut una dossi d'aventura inesperada, cosa cada dia més difícil en aquest mon de xapes i cleques de magnesi.Així doncs si us agrada escalar les vies en el seu estat original ja podeu començar a pencar per arreglar l'empastifada.

Els que sigueu de respectar la fauna sembla ser que hi ha un niu de córbids a la via,millor no anar-hi de Gener a Juliol.

 A nosaltres,que no tenim cap tipus de criteri,ni ètica,ni res similar ens ha agradat molt.Com uns podeu imaginar,hi ha algun bloc sospitós i alguna herba peró en general la roca és bona. Hi trobarem encastaments, alguna estretor i també alguna axarrencada interessant. Hom també anomena la paret com a la paret de la Leiro ja que a sota de la paret s'hi ha instal.lat aquesta empresa. 

 

 Accés: Circulant per la C-17 en sentit Nord/Vic entre Tagamanent i Aiguafreda,sortim després de Tagamanent per estacionar a la benzinera Petrocat. Enllaç amb la ubicació. A la foto de sota Granollers a la dreta i Vic a l'esquerra.

 

Aproximació: Pujar per la segona pista fins a una linea de llum,després arribem a la part de baix de l'antiga pedrera on trobem una caseta i acte seguit un gran bloc. Justament des d'aquest bloc està feta la foto de la ressenya,mirant entre dos pins. Ben bé a darrera del bloc hi arrenca un corriol netejat a cop de podall que cal seguir fins quedar a uns vint metres de la vertical de la via.Aquí pujar per una zona de blocs i tarteres fins a un relleig. Seguir aquesta cornisa a l'esquerra que acaba just al peu de via.

Aquest corriol és ben xulo,te unes escales i tot, peró no és gaire evident i costa de seguir.En comptes de pujar a la paret baixa i hi ha un tram on un pi caigut l'ha tapat.

Molt recomanable dur xerrac i tissores per si ens perdem.

 

 

Horaris: Aproximació 25' sinó ens perdem,via i rapelar 2 hores. Per tornar 20'.

Material: Una dotzena de cintes exprés, un martell,un tascó petit,un universal mitjà, un parell d'Aliens ( groc i vermell ) així com els Camalots del 0.5 al 4.Enlloc del pitó repetiria el 4 i potser agafaria un 5. Recanvis pel ràpel així com xerrac i tisores de podar per l'aproximació. Al ràpel hi ha un llastrot tamany tele moderna on es poden enganxar les cordes,amb la ma no he estat capaç de fotre'l avall però fent palanca amb el martell potser el podem cardar avall.

Grau obligat: V+/A1. Algun pas de V exposat.

Orientació: Oest.

Descens: Diria que no gaire lluny del final de la via hi ha un camí per baixar a peu. Com que no n'estàvem segurs hem rapelat. Deu metres a la dreta del final de la via hi ha un parell de pins amb branques xerracades dels que hem fet un ràpel d'uns 40 metres. 

Ressenyes: D'en Jordi Ceballos ( Roca Calenta ) i en Quim Gil ( Kim Gil ), moltes gràcies per les topos i la resta d'informació que he aprofitat pel blog. Les fotos són d'en Sergi Villar ( Les Altres vies ), també moltes gràcies.

Aresta Brucs al Dumbo.

Deu ser la via més senzilla per pujar a la Miranda del Setrill,nom amb el que també es coneix el Dumbo. Si ens atansem a aquest itinerari ens trobarem amb la típica Aresta Brucs: bona roca, algun tram finot i equipament...bé el que sol passar: que els bons del moment la devien obrir sense burinar i mica en mica l'hi han anat sortint xapes a tort i a dret. Malgrat aquestes xapes ( velles i/o del 8 ) i els merlets que podem afegir m'ha semblat que hi ha trams de IV on millor no fallar. Crec que l'opció més segura és fer la R1 i d'aquí arribar a la reunió que hi ha a l'avant cim d'una sola tirada, la resta de reunions m'han semblat justetes. Nosaltres l'hem trobat molt guapa i l'hem combinat amb la Iroquesos a la Manolito Garcia on també podem ferla Yucatan o la Shar-Strep.

 

 

 

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.

Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles ( senyalitzat ). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant oposat. Passem de llarg del refugi i agafem la Canal Ampla fins a localitzar la cara est del Dumbo,diria que és la tercera agulla que hi ha a ma esquerra. Just abans d'un escorranc seguim una traça que ens deixa en aquesta cara. Anem  l'esquerra i pugem per l'ample canal que separa el Dumbo del Setrill. La via comença uns metres abans del coll.

Orientació: Sud. 

Horaris: Aproximació 45',via i desgrimpar 1 hora i mitja. Del coll a Can Massana 45 minuts.

Material: Nosaltres només hem fet anar una desena de cintes exprés. Hi havia un munt de merlets per llaçar i alguns hi fan anar el friends des de l'Alien verd al Camalot del 0.75.

Grau obligat: V/A0. Molta xapa afegida i molt de merlet per reforçar peró diria que als IV no caiguis.

Descens: Desgrimpem per l'aresta nord (II/III) on probablement podem utilitzar una alzina per rapelar. Un cop acabada la desgrimpada anem a buscar la Canal Ample.

Ressenyes: El Col.leccionistadevies i Escalatroncs.Merci!.

SAME a la Roca dels Arcs.

Ja se sap que en aquest pany de paret no hi trobem les vies més agraïdes de Vilanova i aquesta no n'és pas l'excepció: trams verticals seguits del corresponent rostoll. No ens ha acabat de fer el pes però hem estat una estona entretinguts, resolent els passos de bloc i mirant de no fotre'ns cap roc pel cap.De l'últim parabolt no he vist clar sortir cap a l'esquerra o recta i me n'he anat a la dreta, potser m'he ficat a la Pasatge a l'Eden o a la Dança de Gris.

 

 

Accés: Municipi de Vilanova de Meià.Aquí prendre la carretera L-913 direcció Llimiana.Passat un pont i a les envistes de la Roca dels Arcs estacionar a les vores de la carretera,aparcaments petits.
Aproximació: Un cop aparcats cacem unes traces que baixen al riu,el creuen i pugen al vessant de sota la Roca dels Arcs.Seguirem un corriol que flanqueja per aquest vessant fins a quedar sota del nostre objectiu.La via es veu des del corriol,sostret característic a uns cinc metres del terra. Hem de deixar el camí que va per sota les parets i buscar un dels corriols que menen al peu de les vies. Hi ha un petit contrafort que nosaltres hem esquivat per la dreta. Inici sota un sostret característic amb el nom picat i parabolts visibles. A la dreta s'hi veu un buril amb un cordino i la via està reequipada amb parabolts Kop de gas.

Orientació: Sud.

Grau obligat: Actualment 6a/A1,si manca el clau amb cordino que hi ha sortint de la tercera role suposo que 6a+/b o tirar de ganxo.

 

 

Horaris: Aproximació 15',via 3'5 hores i baixada 40'.

Material: Una desena de cintes exprés millor llargues, un tascó i un joc de friends des de l'Alien negre al Camalot 0.75.

Descens: Del final de la via carenar a l'esquerra fins que arribem a una cresta. Aquí trobem una traça que davalla pel vessant nord(esquerra) fins la carretera Aquesta baixada sol estar humida i/o gelada,relliscades freqüents.No és per matar-se ja que no és aeri però dóna per rebregar bé algun turmell.
Hi ha la opció més llarga però més còmode de un cop acabada la via anar a l'esquerra i baixar per la banda esquerra de la paret,d'aquesta manera també passaríem ben a prop del peu de via.

Ressenyes: Dels Galls i del SAME, gràcies per les ressenyes i per reequipar la via. Gràcies també a l'Edu de rocaineu per reposar el clau del tercer llarg.

El Rey del Kanto a la Roca dels Arcs.

Un nom ben escaient per a qualsevol via de la Roca dels Arcs, hi trobarem tres trams on hi regnen els bons agafadors però també hi ha lloc per les Repúbliques Rostollaires.Tirades curtes,nosaltres només hem gosat enllaçar les dues darreres.Crec que aquest itinerari s'està posant de mode,supooso que el nom de l'oberturista, la presència de ferro així com la bona fama d'aquesta paret de Vilanova hi ajuden.

Accés: Municipi de Vilanova de Meià.Aquí prendre la carretera L-913 direcció Llimiana.Passat un pont i a les envistes de la Roca dels Arcs estacionar a les vores de la carretera,aparcaments petits.

Aproximació: Un cop aparcats cacem unes traces que baixen al riu,el creuen i pugen al vessant de sota la Roca dels Arcs.Seguirem un corriol que flanqueja per aquest vessant fins a quedar sota del nostre objectiu.La via es veu des del corriol,sostret característic a uns cinc metres del terra. Hem de deixar el camí que va per sota les parets i buscar un dels corriols que menen al peu de les vies. Hi ha un petit contrafort que nosaltres hem esquivat per la dreta. Inici a la dreta del sostret de la SAME. Es veu el primer parabolt a uns set metres del terra i crec que hi havia el nom picat.

Material: Una desena de cintes exprés,dues plaquetes recuperables,aliens gris i vermell així com els Camalots 0.5 i 0.75.

Grau obligat: V+/A1e,útil una tramposa i estrep per passar amb aquest estil.

Horaris: Aproximació 15',via 2'5 hores i baixada 40'.

Descens: Del final de la via carenar a l'esquerra fins que arribem a una cresta. Aquí trobem una traça que davalla pel vessant nord(dreta) fins la carretera. Aquesta baixada sol estar humida i/o gelada,relliscades freqüents.No és per matar-se ja que no és aeri però dóna per rebregar bé algun turmell.

Ressenyes: Parce,Armand Ballart i Galls.Moltes gràcies!.

Aresta del Violí a la Miranda de Sant Benet.

Molt guapa via en el seu grau, amb una pedra de primera divisió i un traçat súper xulo. Fins l'any 2013 es trobava equipada amb parabolts i és considerava una escalada de plaer en tota regla. Al dos mil tretze a algú se l'hi va encendre la llumeta i va retirar la majoria de les expansions deixant només les que apareixen a la ressenya de sota de manera que ara ha quedat un itinerari on fer treballar els catxarros...i els nervis.El pitó que marca a la primera tirada no el som vist, semblava que amb una mica d'ensamble es podien enllaçar les dues primeres tirades. 

 

Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.

Aproximació: Del Monestir prendre les escales dels pobres, al Pla de Sta. Anna el trencant de la dreta en direcció a la Panxa del Bisbe. Uns seixanta metres d'arribar a la cara est de la Panxa del Bisbe cal buscar una traça a ma dreta que va a Sant Benet i que passa pel peu de via. La via es veu des del camí principal i a l'inici es veu la linea de bolts de la Stradivarius.

Horaris: Aproximació 45',via i rapelar 1'5 hores. Retorn al Monestir 40'.

Material: Unes vuit cintes exprés, els Aliens del blau al vermell, el Camalot de l'1 i bagues per merlets.

Grau obligat: V+/A0,trams de IV/V que nosaltres no hem sabut protegir.

Orientació: Segons la ressenya és Nordest peró a quarts de tres encara tenia sol.

Descens: Suposo que el més habitual és baixar caminant,si algú ho pot explicar s'agraeix!. Nosaltres anàvem a tall de boig i hem rapelat per la mateixa via: R3-R2 (30) i R2-terra (55). Per fer-ho hem abandonat cordinos a les reunions ja que no n'hi havien.

Ressenya: Lanochedelloro.com. Mil gràcies!

Integral Draster al Sereno.

 

 A jutjar per les piades a la xarxa aquesta no és una via massa popular a dia d'avui, tot i així a nosaltres ens ha agradat força. Si l'itinerari es repetís amb certa freqüència es netejarien els trams bruts de la primera tirada que son l'únic que aigualeix una mica la festa. El segon llarg és una aresta molt estètica encara que fàcil.El pitó de la primera tirada està per sobre i no per sota del burí,possibilitat de clavar abans del burí.Al segon llarg només hem trobat el primer burí i els dos de sota el ressalt final.

Per assolir el primer burí hem aprofitat el primer parabolt de la Belladona, més difícil però més segur.Un cop acabada l'escalada, el ràpel ens deixa al peu del Pebrot i si volem allargar l'activitat el més lògic seria seguir pel Pebrot on sembla ser que l'itinerari més freqüentat és la seva Via Normal. Nosaltres no ho sabíem i en un quart d'hora ens hem plantat a l'inici de la Trinxats a la Trumfa, una via molt recomanable de dificultat similar encara que molt més equipada.

 

Accés: Nosaltres hem deixat el cotxe a l'aparcament que hi ha abans de la tanca del monestir, una zona amb bancs.

Aproximació: Creuem la carretera i pugem unes escales que ens deixen a la base de la Canal del Pou del Gat ( rètol ). Pugem per l'esmentada canal fins que enllacem amb el Camí de l'Arrel ( G.R. ), el seguim a l'esquerra en direcció al Monestir. Passem per sota la Cadireta í continuem pel G.R. de seguida el deixem per agafar un corriol a l'esquerra que ens porta a l'Ermita de Trinitat. Passem l'Ermita, les vies de la Quarta de Trinitat i arribem a sota del Sereno. Hi ha un corriol  que duu a la base de la cara Sud,veurem el burí rovellat a uns set metres del terra.Fotografia del company a la primera tirada:

Orientació: La primera tirada és Sud mentre que la segona és Est.

Horaris: Aproximació 45',via 1'5 hores mentre que per rapelar i tornar a l'aparcament hi hem esmerçat una hora.

Material: Unes vuit cintes exprés,un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot 0.75 i una plaqueta recuperable. En alguna banda demana crec que demanava tres plaquetes. Hi ha la possibilitat de clavar abans del primer burí, potser una U o una V.

Per arreglar muntatge de ràpel: una recuperable,un maillón i tres cordinos.

Grau obligat: V/A0. És recomanable anar amb aquest grau montserratí consolidat ja que en alguns moment no s'hi val a caure.

Descens: Un ràpel d'uns deu metres per l'aresta nord oest fins al coll amb el Pebrot. Un cop aquí podem baixar per la canal que més ràbia ens faci. Nosaltres hem baixat per la que queda més cap a l'ermita de Trinitat i hem anat bé. La canal ens ha deixat a l'esmentada ermita.

La instal.lació de ràpel està formada per un cap de burí sense plaqueta, un burí amb plaqueta i un espit amb anella. Nosaltres vàrem deixar dos crodinos triangulant l'espit amb el burí.

Ressenya: Crec que d'en Luichy,moltes gràcies!.