Xavi Teixidó a Rúbies.

-Cordada: Albert Macau, Jordi Nonell i Busquets.
-Material: Semàfor d'Aliens i joc de Camalots fins al 3 ( 4 opcional ). Nosaltres hem fet l'última tirada per la versió light, m'imagino que si es surt pel dret calen peçes més grans.
-Accés: Si no disposem de vehicle tot terreny haurem d'aparcar al poble de Rúbies. En cas de tenir un vehicle 4x4 uns cent metres abans d'arribar a Rúbies trenquem per una pista a l'esquerra i la seguim fins al final. Jo no em ficaria a la pista amb res que no sigui un 4x4 , una furgo no crec que arribés al final.

-Aproximació: Davant nostre ja es veu la via i sobretot l'Esperó Therion. Es tracta d'anar a buscar la Canal de la Lloba, que és una gran canal a la dreta de l'esmentat esperó. Sortim de l'aparcament en direcció a la paret i de seguida començem a pujar per una petita tartera a la dreta. Seguim mig planejat mig pujant en direcció a la paret. Arribem a la base de la paret que delimita la Canal de la Lloba per la dreta i acabem d'entrar a la canal, mirem de mantenir-nos a la seva dreta i quan estem a l'alçada de la feixa que hi a la seva esquerra deixem la canal per entrar a la feixa. Seguir-la una estona i grimpar fins a una coveta on comença la via ( ponts de roca visibles ). Hi havia fites i n'hem fet més.
-Via: A tots tres ens ha semblat una bona ruta. Bons trams de díedre, xorreres i ponts de roca a dojo. D'altra banda com sempre per aquestes contrades, alguna feixa i algún tram herbós de rigor, peró que pel meu gust no desmereixen a la resta. La tercera reunió es fa en una sabina molt precària, millor utilitzar el primer pont de roca del quart llarg i un altre que queda en una xorrera a la dreta d'aquest ( s'ha d'encintar ). Hem enllaçat la sisena i la setena tirada,peró moguent la reunió cinc al final de la feixa.

-Descèns: Des d'on acabem i amb una magnífica vista sobre Roca Regina, pujem cap a la dreta. Després baixem a un coll molt caracterísitic on comença la Canal de la Lloba ( fa com un passadís de pedra ). Baixem per la canal, a la part final abans d'ajuntar-se amb el tram que hem pujat hi ha un ràpel ( 25 m.,arriba amb una 50 ).

Esperit Mohicà a Rúbies.

-Cordada: Berta i Busquets.
-Material: Només cintes exprés, si hagués possat alguna cosa potser hauria estat un friend entre l'1 i el 3 a la primera tirada.
-Via: Te alguns passatges interessants malgrat algunes zones herboses que li treuen continuïtat. La via està bastant equipada amb parabolts i claus. Nosaltres vàrem ensamblar per enllaçar la primera i la segona tirada, la tercera la vàrem enllaçar amb la quarta. Crec que si es vol córrer és millor fer la primera, segona + tercera i quarta+ cinquena. Dificultat obligada: V-V+/A0. En alguns punts es coneix que la via no te massa temps i la roca demana precaucions.
-Descèns: Evident cap a la dreta fins al coll de la Portella Blanca i d'aquí per G.R. al poble de Rúbies.

Directa a Rúbies.

-Cordada: Jordi Berta i Busquets.
-Material: Hem anat posant una miqueta de tot encara que poques vegades ( semàfor + Camalots fins el 3, aquest darrer força útil ).

-Aproximació: Amb la fotografia es distingeix la via perfectament des de Rúbies, pujem pel G.R. cap a la Portella Blanca i una miqueta abans de l´última pujada surt un corriol fitat a l'esquerra que va per sota del peu de paret. La via comença en un díedre característic on es veu un espit i una fletxa picada.
-Via: Està bé, un pèl més difícil i obligada que les que hem fet per la paret ( Maduretes, Guineu, Cita i Mohicà ). La roca no és cap maravella peró no fa patir massa. Com a grau obligat deu ser 6a/A0.
-Descèns: Evident cap a la dreta a buscar la Portella Blanca i d'aquí per G.R. fins a Rúbies.

-Nota: Degut a robatori de la meva camara no he pogut realitzar fotografies. Penjo una ressenya feta per mi i una altre agafada de comepiedrasvoladoresblogspot.com. Si te copyright la trec, gràcies!.

Directa Óscar + Perot i Mandinga.

Diumenge fem aquestes dues vies a la Formiguera de Sant Llorenç de Montgai,les piem juntes perquè són de molt bon combinar.

-Cordada: Salip, Manel i Busquets.
-Ressenya: Lanochedelloro.com,al bar de St.Llorenç també hi és.

-Material: Les vies estan totalment equipades amb parabolts, 20 cintes per l'Óscar i 16 per la Perot.

-Aproximació: Aparquem a els Isards,creuem el rec ( deixant el Cilindre a la dreta ), pujem per un telus fins la via del tren. La travessem i pugem cap a la base de la Formiguera. L'anem seguint i després de passar per la base de la Normal, baixem. Després d'acabar la baixada trobem unes cordes fixes que ens permeten acabar d'arribar al circ on hi ha les dues vies ( Torrent Fondo). La primera que hi ha és la Directa Óscar i la de més a l'esquerra és la Perot ( parbolts visibles a les dues vies ).

-Directa Óscar:  La via segueix el primer llarg i mitj de la Via Óscar i després tira pel dret. La R1 de la via original no s'ha reequipat, si la voleu montar és incómode i cal una plaqueta de burí. Nosaltres ens vàrem equivocar i la vàrem montar, crec que és millor no fer-ho. La primera tirada és una mica herbosa, la segona sembla ser que s'ha apurat en lliure de 6c i és menys herbosa. La tercera és una tirada guapíssima i força llarga. Obligat sobre el 6a. La roca,suposo que malgrat la feina dels equipadors ( que sembla que ha estat molta ), cal que es vaig sanejant. Potser la roca és més ferma del que sembla perquè no s'ens va trencar gaire res.
-Perot i Mandinga: Semblant a la D.O. El primer llarg em va semblar més difícil i també menys herbós que el de la D.O.,la segona tirada és guapíssima. Te la mateixa dificultat que la segona tirada de la D.O. peró és menys bloquera, te una entrada molt a bloc i després és aguantar-li. La tercera tirada també és xula. Per la roca serveixen les mateixes consideracions que per la D.O.,potser al tercer llarg és una miqueta més sorrenca o potser és que ja estàvem cansats... També ens va semblar un pèl més obligada que la primera, sobre el 6a-6a+.

-Descèns: Les dues vies estan equipades per rapelar. La millor jugada és rapelar una de les dues vies per fer després l'altre i quan hem fet l'última via baixar caminant. Nosaltres vàrem rapelar la D.O., sense que s'ens enganxés la corda. Peró compte que hi ha alguna sabina i alguna llastra. Si ho feu i penseu rapeleu amb la corda a la motxilla i així podreu fer baixar una llastra que hi ha a sobre de R1 ( a la dreta de l'última sabina ), si no algú s'hi foterà mal o esparracarà alguna corda.

Per baixar caminant seguir una traça a la dreta, que després de carenar una estona baixa a la via del tren. La cruem i baixem cap al torrent que hem atravessat en l'aproximació. Així ens estalviem una petita pujad que hauriem de fer si rapelessim la via i volguessim tornar al cotxe.

Via Azul a Rubies.

-Cordada: Salip,Manel i Busquets.
-Ressenya: Lanochedelloro.com,mola també portar el croquis de l'aproximació.
-Material: Semàfor d'aliens,tascons,joc de Camalots fins al 4 i un estrep. A la ressenya marcava que la R5 era cutre i es podia reforçar amb dos claus, algú ja ha deixat dos claus en aquesta reunió.

-Aproximació: Desde Rúbies baixar a la pista i en un marcat revolt a l'esquerra trobem un corriol a ma dreta que s'acosta a la paret ( fites ), arribem al peu dels contraforts de la paret i anem seguint cap a l'esquerra ( cap a Terradets ). Hem de pujar al peu de la paret propiament dita per una mena de canal ( traça i fites ). A peu de paret busquem el díedre característic de la primera tirada ( AZ picat i es veuen els dos parabolts de la primera tirada.

-Via: Està força bé. La roca no és excel.lent en tot el recorregut peró no fa patir massa ( alguna cosa hem tirat ). La via és força variada i te tirades interessants,malgrat que creua feixes i zones herboses que ens recorda que malgrat estar-hi a prop no és ni Bagasses ni la Roca dels Arcs. Tot i que cal autoassegurar-se a la via hi ha equipament per passar amb prou comoditat. La tirada més obligada és la tercera, hi ha una placa que es pot solventar aproximadament en 6a/A0. De totes maneres en aquest tram es veien marques de pitonatje pel que dedueixo que els claus ens podrien facilitar la jugada si anem justos de grau ( plans o universals ? ). El que val molt la pena és l'entorn.

-Descèns: Caminant cap a la dreta, primer de pujada,després planejant i finalment de baixada fins al coll de la Portella Blanca. D'aquí per G.R. fins a Rúbies.

Primera trobada Bloc Empotrat.

Hem fet la Primera Trobada Bloc Empotrat al Montroig, al refugi el Xut.

-Cordades: Bernat, Teo, Roger, Conxa, Manel i Busquets.
-Aproximació: Cal fer portejos amb la Kangoo 4x4. Un cop a peu de via si us heu deixat l'encenedor ja sabeu...o pujeu a R1 o us tiren una bamba!,ara si us deixeu l'aigua no passa pas res...es pot escalar igual!
-Ressenya: Una mica de tot barrejat..de ressenya,de lanochedelloro,etc...ah i ben barrejat : Regina, Bagasses,el Cavall Bernat...

-Material: 3 fogonets i un sol tupí, 2 xerracs, una clau del 10 que no serveix per res, graelles amb butifarres i xuies opcionals, birres mercadona, una birra Inèdit ( passi per caixa,sisplau ) i un móbil amb alarma perquè soni quan no toca i ningú el pari i perquè soni quan toca i ningú l'agafi.
-Via: Doncs al final deu n'hi do...Esperó Sud,Sabina Wall i Matineti Sanllors.Pau Ranger,Óscar Latufet, Brothers Ruiz i Tridragons al Montroig.  
- Dificultat obligada: trobar el Cliper verd ( el tinc jo,qui te el meu blanc ? ).
-Descèns: Un no res, ara si et cau el casco  l'has de fer vint vegades i acaba sient més llarga que la de la Deent d'Orlú.
-Agraïments: Conxa i Manel per la Kangoo i la feina,a tots per ser-hi  i ser tan ben parits i ben parides.

Com sempre desrpés de fer una via en surt la idea de fer-ne un altre,amb la trobada passa el mateix. Idees?

La Dama de los vientos al Montroig

-Cordada: Conxa i Manel.
-Ressenya: Nosaltres portàvem la de "rocaineu" que hem penjat i va anar perfecte, moltes gràcies!!!!. Aquí deixo el link de la piada i de la ressenya:      http://edunz.blogspot.com/2008/03/la-dama-de-los-vientos-80m-6b-aoe7a.html
-Material: la via està totalment equipada amb parabolts. Només calen cintes, amb unes 15 en farem de sobres.  Nosaltres no hem posat res ,he llegit en alguna piada que un parell d'aliens poden anar bé per el L2, però casi es pot fer tot el llarg en A0 si es vol, tot i que es pot passar en lliure. Les reunions estàn preparades per rapelar.
-Aproximació: Des del poble de Vilanova de la Sal agafem la pista que porta cap a l'ermita de Montalegre i a la Pala Alta.La seguim , fins al peu de les parets ( la Pala alta)i aparquem al coll que separa la Pala Alta de la Pala del Coll. Agafem un caminet que surt cap a la dreta seguint per sota de la Pala del Coll fins al peu de la via, just després d'un esperó molt marcat. El peu de via és evident, es veu el diedre perfecte i hi ha una placa al peu de viaamb el nom.( 5 min. des del cotxe). Depenent del cotxe que tinguem és preferible aparcar en un revolt cap a l'esquerra just abans de les parets, ja que hi ha un tros de la pista que està  força tocada. D'aquest punt al coll i a la via hi han uns 20 min.
-La via: per nosaltres una via maquíssima i molt disfrutona, 5 estrelles,molt ben equipada per apretar si es vol. Cap llarg té desperdici i tots són diferents els uns dels altres.L1, un diedre fisurat perfecte, en lliure 6c o algu així, d'aquells que costen de trobar.L2, una travessa cap a la dreta de V/V+ de 15 metres fins a una cova on es munta la reunió, primer amb molt de canto i després fi de peus, crec que menys el primer pas tot es pot fer en A0, pel que he llegit, potser s'ha afegit un parabolt???.L3 comença amb uns passos d'Ae fins que s'entra en una xemeneia, primer estreta i després més ample fins a R3.L'Ae en lliure deu ser 7a més o menys, la resta V/V+. L4 és una placa vertical amb molt de canto i molt disfrutona. jo crec que obligat deu ser V/V+.
La via és curta (80 m.), aioxì que la podem combinara amb qualsevol de les vies de la pala del coll o de la pala alta. Nosaltres vam tardar hora i mitja.
Com a conclusió:diedre fisurat, flanqueig aeri, panxa i xemeneia estreta i placa vertical amb canto per acabar!!
-Descens: evident cap a l'esquerra des del cim per camí fresat fins al coll (10min)

Martinetti

Cordada: Roger Valimañas, Bernat Burguera, Teo

Ressenya: Anàvem sense, però la d'escalatroncs està força bé.

Material: Via totalment equipada. Només has de seguir els parabolts.

Aproximació: La via està a la paret Formiguera. bastant a l'esquerra de la paret. Com hi ha varies vies es fàcil confondre's. Es poden aconseguir totes les ressenyes al bar de St. Llorenç i així ens serà més fàcil situar-nos.

Via: Ens ha agradat força, es una via guapa amb els dos últims llargs força mantinguts de V/V+. L'hem fet en 3 llargs. El primer es un IV disfruton que es fa molt bé, el segon es un IV una mica més picon i vertical però amb molt canto i molt curt. Es poden empalmar perfectament. A partir de llavors es torna  més vertical i puja una mica el grau. Nosaltres vam juntar el 3er i 4rt llarg anant amb cordes de 60m i en va sobrar força. Potser es pot fer amb cordes de 50 però una mica just. Si els empalmem cal fer atenció de ficar cintes molt llargues a la travessa per evitar fregament.

Descens: Vam baixar caminant. Hi ha camí amb fites. Es pot rapelar fent 2 rapels.

Tridragons a la Pala Alta

-Cordada: Conxa,Manel i Busquets.
-Ressenya: La del blog Romàntic Guerrer, merci Lluís!!!!

-Material: La via està totalment equipada amb parabolts ben nous ( ténen tres setmanes ),reunions amb dues anelles per rapelar.
-Aproximació: Evident,la via està a la dreta del contrafort de la Lluís i Brothers Ruiz, hi ha el nom pintat a la base i es veu fins i tot des de la pista. Parabolts també visibles.

-Via: Guapa,encara que una miqueta descompensada de dificultat. La tercera tirada és com si fos d'una altre via. Aquest llarg és el que marca la dificultat de la via. Discutiem que la dificultat obligada d'aquest llarg deu estar entre el 6a i el 6b..La tirada semblaria que va ser oberta en artificial i ara ha estat reequipada amb plan esportiu. Si es volgués passar en artificial actualment caldria portar material,com està ara cal fer sortides ( mai exposades ). La resta no és que la regalin peró es fa més bé. A mi em va semblar que totes les triades eren boniques i les dues darreres amb un bon ambient. La roca en general bona ( al principi cal controlar-la una miqueta ).

-Descèns: Tot i que la via està equipada per rapelar nosaltres hem baixat caminant. Cap a la dreta per un camí ben fressat i fitat en poc més de deu minuts som a la pista.

Óscar Lafotet a la paret de l'Extrem.

-Cordada: Manel,Conxa i Busquets.
-Ressenya:

-Material: Semàfor,Camalots fins el 3 i un tascó per escanyar un bolt al primer llarg.
-Aproximació: Al refugi del Xut agafar un camí que hi ha al darrera i que baixa cap a les parets per una canal molt oberta. El camí marxa a la dreta i nosaltres prenem una traça a l'esquerra que va cap al peu de la paret. La via comença just abans de les ruïnes d'un corral. Parabolts visibles en un díedre vermellós. Foto útil per localitzar la via al blog de l'Edu.

-Via: Li passa una mica com a la Pau Ranger, que te trams guapos combinats amb trams herbosos i algún tramet de mala roca.M'imagino que és el caràcter de les vies d'aquesta paret. D'altra banda hem de pensar que aquesta via ha estat recentment arreglada ( s'hi han afegit parabolts i claus ) i sembla que a partir d'ara es començarà a fer més del que es feia i anirà quedant més neta.
A la primera tirada vigileu molt amb una esquerda que hi ha a l'esquerra de la primera sabina perquè la corda s'hi enganxa. La R1 ens l'hem saltat i hem anat directes a R1 bis que hem hagut de montar-la ( Camalots 3 i 0.75,només els hem fet servir aquí ). Hem enllaçat la segona i la tercera tirada .
De grau obligat comntàvem sobre el V+.
-Descèns: Ràpid i evident a buscar el refugi.

Pau Ranger Rut a la paret de l'Extrem.

-Cordada: Conxa, Manel i Busquets.
-Ressenya: La que adjuntem, també va anar molt bé una foto del blog de l'Edu per ubicar la via, una altre piada posterior a la nostre escalada la podeu trobar a  l'interessant blog de l'Ylerget .

-Material: Nosaltres vàrem utilitzar Aliens ( semàfor i blau ), Camalots fins al número 3 i un bon joc de tascons. A la tercera reunió ens ha saltat un clau,no l'hem pogut tornar a posar tot i dur martell. Semblava difícil de reforçar amb friends, per tant per precaució millor dur algún pitó. Si anem justos de grau els claus ens poden ajudar a reduir l'exposició de la quarta tirada.
-Aproximació: Des de el refugi del Xut ( el Buho ) hem trigat uns vint minuts. Hem d'agafar el camí que baixa a les parets a darrera del refugi i anar cap a la dreta a una canal molt oberta i amb un camí molt fressat que baixa cap a les parets ( com si baixessim cap a St. Llorenç), el camí gira a la dreta peró hem d'estar atents a pendre una traça que marxa a l'esquerra cap a les parets. Crec que la traça bona és la tercera ( fita ), un cop a peu de paret l'anem resseguint . La via comença a la dreta d'un desplom característic anomenat la Carota. Atac per un díedre,amb un petit sostre a l'esquerra. A peu de via hi ha una sageta picada,nosaltres no la veiem perquè era tapada per una herba. Per arribar al díedre ens hem d'embardissar una miqueta.

-Via:  La via te coses bones i d'altres de dolentes. Com a punts positius: la placa de la quarta tirada és l'estrella, hi ha també alguns trams de díedre i xemeneia guapos i la darrera tirda és força guapa. Com a punts negatius és un pèl herbosa ( especialment al principi ) i la roca a trams demana precaucions ( suposo que ja ho ténen aixó les vies d'aventura ). A la segona tirada ens hem perdut, hem seguit el díedre que va en diagonal a la dreta fins al final, i un cop a dalt hem hagut de desgrimpar i anar a caçar l'espit que assegura el tram de V+. A la tercera reunió ens ha saltat un clau,pot anar bé dur algun pitó perquè semblava que amb friends o fisurers no es podia reforçar. La quarta tirada una primera apretada solventable amb A1 ens deixa en una placa molt guapa,on sembla que si clavem treiem algo d'exposició al tema. A la cinquena tirada ens ha semblat que el pas de VI es podia fer més fàcil anant a l'esquerra ( així ho hem fet nosaltres ). Com a grau obligat deiem sobre el 6a/A1.

-Descèns: Grimpem un resalt i anem cap a l'esquerra i en baixada a trobar rapidament el refugi.

Brothers Ruiz a la Pala Alta

Cordada: Roger Valimañas, Bernat Burguera, Teo

Ressenya: Anàvem sense ressenya, sense aigua i sense foc. Sort q vam aconseguir foc! En Roger l'havia feta i ens va anar dirigint.

Material: Via totalment equipada. Es tracta de seguir els espits.

Aproximació:  Ens va costar una mica veure els espits. Està més amunt del dièdre blanqueta, just a la dreta de la via Mariola.

 Via: Via eminentment de travessia. El segon llarg li dónen V pelat i nosaltres creiem que més aviat és V+. Tot i això es pot passar en A0 perquè les assegurances estàn molt aprop. Nosaltres vam sortir per la Lluis. El llarg de sortida de la Brothers està més a la dreta i li dónen V+/6a. La primera reunió es una mica incòmoda per cordada de 3.

Esperó Sud a la paret de l'Ós.

Cordada: Roger Valimañas, Bernat Burguera, Teo

Ressenya: Anàvem sense, però la d'escalatroncs està força bé.

Material: Via equipada. Tot i això vam posar un tasconillo. Portar algun catxarro si es tracta de fer una love-climbing.

Aproximació: Deixar el cotxe al parquing que hi ha passada la paret i segueixes la carretera fins la base de l'esperó. 0 minuts.

Via: Ens ha agradat molt. Senzilla però guapa i amb ambient donat el seu grau. Comença amb una xemeneia distreta i després tens 3 llargs seguint l'esperó. Segon i tercer llarg magnífics. Els vam empalmar i no ho recomanem. Frega molt. Quart llarg amb una sortida que sembla més del que és. Només cal posar-s'hi bé.

Carles Andreu al Cilindre

-Cordada: Roger Valimañas i Busquets.
-Ressenya: Nosaltres anàvem amb la que hi ha al bar de St. Llorenç. A la xarxa s'en poden trobar moltes:
Ressenya.net, Escalatroncs i Kutreescaladors.
-Aproximació: Des de la carretera pugem per terreny evident fins a la base de la xemeneia.
-Material:  Si hagués d'agafar una sola cosa per fer la via m'enduria un Camalot del 3. Deu anar molt bé per protegir el tram de sortida de la primera reunió. Nosaltres vàrem dur fins al 2 i no vàrem possar res més que un tascó a la primera tirada, una recuperable i un alien verd al flanqueig de sortida.

-Via: Tot una clàssica, la linea més lógica de tot Sant Llorenç!. La primera tirada està una miqueta bruta,peró es coneix que la via es torna a fer. El segon llarg te una sortida més espectacular que difícil. Al nostre entendre aquest és el millor tram de la via i el que justifica la resta. El que no podem dir de la via és que sigui variada...80 metres de xemeneia non stop.
-Descèns: Cap a l'esquerra a buscarla traça que baixa del Cilindre.Creuem un rierol i girem a la dreta, de seguida retrobem la carretera.

Fulgencio al Hueso.

-Cordada: Roger Valimañas i Busquets.
-Ressenya:  Duiem la de las 100 Classicas de España.

-Aproximació: Aparquem a Canto Cochino. Creuem el riu i anem pujant per un camí molt fressat
 ( Autopista de la Pedriza ). Sempre amb el riu a la dreta. Al cap d'una estoneta creuem el riu per un pont i arribem al Refugio Giner. Aquí tombem a l'esquerra,passem per una font i al cap de poc arribem a un prat on hi ha un gran bloc amb vies, és el Tolmo. Aquí ja es veu el nostre objctiu. Anem pujant pel camí que entra en una vall i quan estem més o menys en la vertical del Hueso deixem el camí que duiem per agafar-ne un de més petit a l'esquerra que primer baixa i de seguida s'enfila pel bosc ( fites ) i que ens deixa al nostre objectiu. Peu de via inconfusible.

-Material: Joc de tascons, Camalots fins al número 3 i aliens ( semàfor + blau ). A la primera tirada va bé dur el mínim: tascons i aliens.
-Via: Ens ha semblat una via magnífica, sobretot per les formes que fa la roca. A part de que tots els llargs són guapíssims i la roca de pel.licula. Tothom parla de la xemeneia de la primera tirada. El que hi ha: una falsa reunió ( espit i burí ) a uns 15 metres del terra. Abans d'això podem posar un tascó o alien gris a uns tres metres del terra i més amunt un parell d'Aliens ( groc i verd ). Vàrem veure molt difícil aprofitar les expansions de l'Espolón Lunàtico. Fins a aquesta falsa reunió la tirada és de IV+ i per acabar d'arribar a la veritable reunió un pel més difícil V-V+. La veritat és que és difícil caure, ens va semblar més penosa que difícil. La sortida de la xemeneia no és difícil. Dúiem els Camalots del 4 i del 5 però la xemeneia és més gran. La resta de la via és d'adherència assequible,si més no equipada. Amb V-V+/A0 es solventa el tema. Hi ha també algun altre tram de fissura díedre.

-Descens: De l'última reunió hem sortit a l'esquerra i després a la dreta,grimpant per una placa primer i per blocs després ( III ). Anem a sortir a un coll a dins del bosc. D'aquí hem anat a buscar la canal de l'esquerra( a l'esquerra mirant a la paret que hem escalat )ben enganxats a la paret de l'agulla contrària al Hueso. Amb alguna desgrimpadeta ( II-III ) anem a parar a una canal més ample que seguim avall, anant amb compte de no saltar-nos el peu de via si hi hem deixat alguna cosa.

Esteban Altieri al Pico de la Miel ( La Cabrera ).

-Cordada: Tomas, Roger Valimañas i Busquets.
-Ressenya: La de las 100 clássicas de España, suposo que a Internet n'hi ha més peró amb aquesta es troba bé.
-Material: Semàfor d'Aliens, joc de tascons i Camalots fins al número 4. Si anem justos de grau ens pot anar bé repetir l i el 2.

-Aproximació: Com he explicat al post anterior sobre la Manolín. Un cop a peu de paret anar flanqueijant a l'esquerra i pujar grimpant a la dreta ( III ) fins al damunt d'una cómode repissa on es veuen dos bolts.
-Via:  Guapa peró ens ha agradat la Manolín. L'Altieri és més dificil i sostinguda peró menys vairada i més curta. Les fisures són guapes, a la segona tirada hi ha una mica de merder de xapes, nosaltres hem flanqueijat a l'esquerra per situar-nos damunt d'unes llastres. Un cop aquí hem d'escollir entre dues línies de xapes. M'imagino que l'Altieri deuen ser les xapes de més a la dreta peró ens ha semblat més fàcil trincar les de l'esquerra. Totes dues porten allà mateix.
-Descèns: Mireu la piada del Manolín.

Espolón Manolín al Pico de la Miel ( La Cabrera ).

-Cordada: Tomas, Roger Valimañas i Busquets.
-Ressenya: Nosaltres duiem la de las 100 clássicas de España peró a Internet en podem trobar moltes. La de lanochedelloro.com com sempre molt bona.

-Aproximació: Tot i el que diu la guia nosalres hi hem anat des de la gasolinera, era el que feien els locals. D'aquí pugem a un prat i l'atrevessem a l'esquerra,agafem un camí i el seguim uns metres. Més endavant n'agafem un altre a la dreta que puja clarament cap a la paret. A peu de via es veuen les xapes de La Salamandra, la via original entra per una canal díedre a la seva esquerra.

-Material: Algúns tascons,semàfor d'Aliens i joc de Camalots fins al 2 o el 3,no ho recordo.
-Via: Molt guapa,no te cap llarg lleig. Bona roca i de bon protegir. Variada amb placa,díedre,fissura,bavaressa...si no estem massa acostumats a l'aderència és una bona opció perquè la tirada de placa és vertical i amb bona presa. Tingueu en compte que és una via molt concorreguda i si no volem fer cua millor matinar.Hem enllaçat les tirades: 2+3 i 4+5. Obligat V/A1.
-Descèns: Es veu que es pot baixar per la canal de la dreta o per la de l'esquerra. Nosaltres ho hem fet per la de la dreta ( mirant a la paret ), hi ha una desgrimpada un xic malparida ( III ) peró és molt curta. No se com serà per l'altre cantó.

Concepcion Garcia a la Pared del Reloj.

-Cordada: Roger Valimañas i Busquets.
-Ressenya: Una que corre per Internet,si puc la busco.
-Aproximació: Des de l'aparcament hem de recular una miqueta ( pujada ) per la pista. Quan estem a la vertical del peu de via més o menys pujem per una traça. Es veu el primer parabolt una miqueta alt ( grimpadeta de III-IV ) per arribar-hi.
-Via: Tot i que la ressenya marca quatre tirades la podem fer en dues tirades perfectament,fent les reuinons 2 i 4, que a més són les cómodes. Porteu unes catorze o quinze cintes ( alguna de llarga ),via equipada. La via està bé sense res de l'altre mon i es força assequible ( V obligat ). La roca bona i no massa pulida.
-Descèns: Si volem rapelar la via crec que la millor opció és no fer la darrera tirada. L'última reunió no està equipada per rapelar i a més l'últim llarg va per una canal on sembla que la corda es pot enganxar. Nosaltres hem baixat caminant. Sortim a la dreta,pugem un xic fins la carena i baixem cap a un coll. Al coll prenem una mena de canal molt ample a la dreta que ens deixa a peu de via.

Zapato Crack a la Pared del Burdel.

-Cordada: Roger Valimañas i Busquets.
-Material: Via totalment equipada amb parabolts.
-Ressenya:  http://brokebackpirineos.blogspot.com/2009/08/zapato-crack-pared-del-burdel.html
-Aproximació: Si no ho coneixem ens anirà molt bé un croquis que hi ha per internet on surten tots els sectors. Hem d'anar a l'aparcament que hi ha a Chodes ( al costat de Morata ) direcció a la Cantera. Seguim per la via del tren i creuem un tunel. Seguim per la via travessant un pont fins a una caseta on surt una traça que puja cap a les parets ( esquerra ). A peu de paret anem cap a l'esquerra al costat d'un gran arbre comença la via. Hi ha una Z a peu de via i es veuen els parabolts.
-Via: Ens ha agradat molt,bona roca ( no patina ),dues tirades ben verticals i ben equipades ( V+ obligat ).Via curteta i ràpida. 
-Descèns:  A la dreta fins a localitzar una sirga que ens permet baixar fins a una instal.lació de ràpel ( 55 metres fraccionable ) .El ràpel ens deixa a uns 80 metres del peu de via.