Akhenaton a Àger.

-Cordada: Kiko i Busquets.
-Ressenya: La que surt a Montsec Oeste d'en Luichy.
-Material: La via està pràcticament equipada ( bolts del 8, claus, ponts de roca i burins ). Malgrat aixó hem possat alguna peça de tant en tant: Camalots 0.75, 1 i 3 i Aliens vermell i blau ( totalment opcional, es pot possar una altre peça, peró el col.lega el volia estrenar ). L'estrep pot resultar útil i també alguna plaqueta recuperable perquè hi ha algún burí on la han deixada i potser algú se l'emporta.

-Aproximació: La via està a la Paret de Sta. Lis. Aquesta tàpia es troba abans de les clàssiques d'Àger, abans fins i tot que la Nue recupera. Mola portar una foto de la via, ja que es veu perfectament des de la pista. Nosaltres hem aparcat a l'eixamplament més gran que fa tota la pista. Hem reculat uns metres per la pista i hem pujat rectes ( més o menys ) cap a peu de via. Hem trobat el nom i una sageta picada a l'inici,nosaltres ho hem repicat i a més hem fet una fita. Si teniu bona vista potser veureu el segon clau i fins i tot algún parabolt. No confondre amb una linia d'expansions daurades que hi ha més a l'esquerra ( espits ? ), algú en sab res?.

-Via: La tirada estrella és amb diferència la darrera, molt bona ( potser no la millor d'Àger, com es comenta en algunes piades peró guapa ). La resta no és res de l'altre mon peró te trams bonics, també trams un xic rostollossos i una tirada directament rostollosa. La roca excel.lent en el darrer llarg i a la resta una miqueta de tot. La via és prou variada, de dificultat obligada deu rondar el 6a.
- Descèns: Malgrat que la via es troba equipada per rapelar no se si és gaire bona idea fer-ho degut a les feixes que travessa. Nosaltres hem baixat caminant, hem carenat cap a la dreta per seguir el camí de baixada a la pista que fem servir quan baixem de les clàssiques ( Redrum, Fanal...). La baixada bona crec que és entre no se quina antena i no se quina altre agafar una canal i baixar-hi.

Bon Pas a Sant Corneli.

-Cordada: Salip, Berta i Busquets.
-Ressenya: http://lanochedelloro.com/resencata/lleid_scorneli.html# 
-Accés: Nosaltres vàrem arribar a Basturs de nit i no vàrem saber trobar la pista. L'endemà al matí amb la paret a la vista va ser molt fàcil seguir les indicacions de la ressenya i amb una furgoneta tipus California vàrem arribar sense massa problemes al Corral d'en Torres.

 -Aproximació: De darrera del corral en surt una traça molt dèbil que creua el vessant de la muntanya cap a l'esquerra, buscant els trams més rocosos que són els més nets. Mola fer-ho a certa alçada perquè més ensota hi ha una torrentera escarpada i no la podríem creuar. Un cop a l'altre cantó del vessant baixem a un altre corral arruïnat. Per uns prats atenyem a la pineda repoblada i seguim una estona paral.lels a un torrent, més o menys quan el torrent acaba pugem a la dreta, al cap d'una estona tallem amb una traça més marcada i la seguim cap a l'esquerra. Nosaltres hem pensat que aquesta traça se n'anava molt a l'esquerra i l'hem deixada per pujar cap a la paret, pel dret...potser l'havíem d'haver seguit més estona. El peu de via no està en una fissura evident del sócol sinó més a l'esquerra. Hi ha una fita gran a uns deu metres de la paret i es veuen una miqueta els parabolts de la primera tirada.

-Material: La via està pràcticament equipada però hem posat alguna peça ( Alien vermell, gris, dos tascons i Camalots 1,2 i 3 ).

-Via: Hem empalmat les tirades 2 + 3 i 5+6, de fet sortint de la xemeneia hem tirat recte per lo més evident i anem a parar a la darrera reunió ( 55-60 metres ). La primer tirada i la darrera ( almenys per on l'hem feta nosaltres ) es fan una miqueta per que estan allà però rostollegen força, la resta ( 100 metres ) són bons. Per tant si la voleu anar a fer ja sabeu: 2 hores i escaitx de caminadeta ( anar i tornar ) per escalar aixó. A nosaltres ens va compensar l'activitat però això és molt personal. La roca és bona i la dificultat obligada entre el V+ i el 6a.

-Descens: Sembla que la via es podria rapelar,millor no fer la darrera tirada i portar material d'abandono perquè la via no està preparada per rapelar. Nosaltres hem baixat caminant peró ho hem fet una miqueta diferent de com ho marca la ressenya d'en Luichy. En comptes d'acabar de pujar al cim, hem pujat un pèl i de seguida hem tirat a la dreta. No hem anat cap a la carena on en Luichy hi marca pista i bon camí, hem baixat directes al segon corral. Hem anat trobant alguna traça de bestiar ( seguiu la llana enganxada als matolls! ).

Integral Freekópata a la Salamandra.

-Cordada: Berta, Salip i Busquets. 
-Ressenya: http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=704
-Material: Unes setze cintes exprés ( algunes de llargues ). Portàvem els Aliens peró no els vàrem possar, el Camalot de l'1 el vàrem posar tres vegades ( Llargs: 1, 3 i últim ).

 
-Aproximació: Nosaltres hem pujat des de Santa Cecília, agafem el Camí de l'Arrel ( G.R. ) en direcció a Can Massana. Arribem al trencall de la Canal de la Font ( cartell ) de la Llum i la seguim de pujada fins al Coll del Migdia. Baixem cap a la cara Sud per la Canal del Migdia. Deixem un primer trencant a la dreta en direcció als Ecos ( cartell ) i seguim baixant canal avall, atents a pendre el camí a la dreta que puja al Montgrós ( 5-10 minuts desde el Coll del Migdia ). Seguint aquest camí de seguida passem entre una llastra i el contrafort de la Salamandra on comença la via. Per iniciar la via pujem a sobre de la llastra. Parabolts amb xapa de buril visible.

-Via: La via ens ha agradat molt. És sostinguda i sobre bona roca. La via està oberta per baix amb espitador, per tant no espereu trobar-hi les assegurançes a tocar. Ens ha semblat una via bastant obligada i amb algún tram concret una miqueta exposat ( algún factor 2 i alguna repissa que podem tocar ). Respecte al grau obligat deiem que la tirada més obligada seria la quarta, ens ha semblat que el global del llarg és 6a+ i que per anar a caçar les xapes s'ha de fer 6a, amb aquest grau creiem que per les altres tirades es passa bé. Els de ressenya.net diuen que a l'última tirada te un pas fi per trincar la darrera xapa de la via. Potser amb el reequipament han baixat la xapa i s'agafa bé ( fem 1.80 ), no vàrem mirar si veiem el casquillo de l'espit.
-Descèns:  Per l'aresta Sud amb dos ràpels de 60 i desgrimpada fins a un collet,aquí agafem una traça a l'esquerra que ens retorna a peu de via.

Parachutti di colori a la Paret de Zaratrustra.

- Cordada: Jordi Vilà i Busquets.
 -Ressenya:
http://romanticguerrer.blogspot.com/2010/12/mar-de-nuvols-i-parachutti-di-colori-la.html

La del bar, no es veu massa bé peró és el que hi ha...

-Material: Via totalment equipada amb parabolts de colors, només cintes exprés.
-Via: Ràpida i curteta ( 80 mètres ), bona roca i gens sobada. La primera reunió és comuna amb la Txubascos Bascos. V-V+ obligat.
-Descèns: Ràpel de 60 metres ( justos,compte ). Suposo que es deu poder fraccionar amb la primera reunió.

Airgambois a la Roca dels Arcs.

-Cordada: Jordi Vilà i Busquets.
-Ressenya:http://romanticguerrer.blogspot.com/2011/01/lairgambois-la-roca-dels-arcs.html
-Material: A les tres primeres tirades hem seguit la via i només hem possat un Alien vermell ( segon llarg al tram herbós ) i un Camalot 0.75 ( tercera tirada ). A la quarta hem anat per la dreta i la placa estava desequipada peró es podia anar possant ferro a discrecció,aquí hem possat el semàfor i un Camalot de l'1. Reunió al cim en una sabina. Estreps útils per passar el sostre del primer llarg.

-Via: No és cap maravella peró te algún tram bonic. La primera tirada és guapa, la segona al tram de 6a que és el més dret de la via la roca , sense arribar a ser dolenta, està una miqueta bruta. Aixó si, hi ha equipament com per passar en A0. Després ve un tram herbós, la tercera tirada poc sostinguda peró amb algún tram bonic i la sortideta que hem fet nosaltres també està prou bé. Una miqueta com les altres vies del sector. V-V+ obligat.
-Descèns: A la dreta seguint una de les tres o quatre traçes que baixen,sembla que la més bona és la que segueix al màxim la carena.

Perfil Sud Est a la Roca de Sant Cugat.

-Cordada: Manel i Teo.
-Aproximació: Des de el pàrquing del Clot de la Mónica ( entre Vinya Nova i Collbató ) pujem per una pista en més mal estat que creua un olivar. A on mor la pista hem de pendre un camí a la dreta amb marques de pintura. L'anem seguint una mitja horeta fins que arribem a una bifurcació senyalitzada: Pollegons ( esq. ) i St. Joan ( dreta ). Nosaltres anem en direcció als Pollegons. El camí baixa al Torrent dels Llorers, nosaltres hem de deixar el camí principal i pujar pel Torrent dels Llorers ( fites ). Trobem els trams més drets del torrent equipats amb ferros, compte que algún es mou. Quan portem un quart d'hora pujant pel torrent ja veiem la caracterísitca roca se St.Cugat amb els seus sostres. Acabem de pujar pel torrent fins a situar-nos a la seva base. La Perfil Sud Est comença a la vertical d'un arbre ( parabolt visible a uns 7 metres ).

-Ressenya: Anàvem combinant la de Rocktopo i la guia de la plantació d'en Joan Vidal. Amb més bones intencions que resultats n'hem fet una:

-Material: A les dues primeres tirades no pogut possar cap peça,encara que segurament amb una mica de traça podem posar quelcom. A l'últim llarg sembla que podem posar un Alien groc de la reunió estant ( nosaltres no el duiem ) i seguidament un Camalot 0.75 ( potser l'1 quedaria més bé). Un cop xapat hem anat a l'esquerra,cap a un díedre. Aquí hem posat un Camalot del 2 que queda a caldo peró hi ha una bona sabina just a sota, per tant si no el volem dur ens el podem estalviar.

-Via: Ens ha semblat més dura que la seva veïna La Porta de la roca. Potser no teniem el dia peró la segona tirada ens ha semblat de 6a+ en conjunt i obligat 6a/A0 ( els estreps sembla que no et solucionen massa el tema ).La roca és bona i el traçat molt encertat, xapó amb en Picazo que la va obrir en solitari, a posteriori se li han afegit parabolts per mitigar l'exposició. La primera reunió està amb dos espits en bon estat, la segona amb dos bolts i al cim hem fet reunió d'una alzina.La via resta equipada amb tot tipus d'expansions: els parabolts són ben nous, els espits estan bé i els burins estan rovellats peró semblen ferms.

-Descèns: Al cim hi ha dues instal.lacions de ràpel, una per la cara Est ( 45 mts. ? ) i una altre per la cara Nord,nosaltres hem baixat per aquesta. Per arribar-hi hem de fer una desgrimpadeta, en aquest punt hi ha una sabina amb un cordino per facilitar la desgrimpada, estaria bé deixar-hi un tros de corda d'una 3 metres. Un cop al coll seguim en direcció N. enganxats a l'agulla del damunt ( la deixem a la dreta ), després la traça baixa a l'esquerra en direcció a la Canal del Porró. La seguim de baixada fins que enllaça amb la Canal dels Llorers per on hem aproximat.

Burundanga a Àger.

-Cordada: Manel i Busquets.
-Aproximació: Aparquem a sota la paret i pujem pel dret a peu de paret. La via està just a l'esquerra de la Fanal Nocturn ( inscripció ). A peu de via es veuen els parabolts a més d'un cercle i el següent signe picat ( ? ) :

-Material: Nosaltres hem possat un Alien groc per enganxar el primer bolt, un Alien vermell per acabar d'arribar a la primera reunió. Al segón llarg hem fet servir l'Alien blau, Camalots 0.5 i 1. Al díedre de sortida hem col.locat un Alien groc just al començament, després no hem possat res perquè ho veiem molt ample peró sembla que entra un Camalot del 2.

-Ressenya: A la nochedelloro.com: http://lanochedelloro.com/resencata/lleid_ager1.html#

-Via: Te llargs molt bons ( 3,4 i 6 ) i la resta regular. El que passa és que els llargs guapos són molt guapos i compensen de sobres a la resta. Bon ambient i roca magnífica a les plaques. A la segona tirada hem trobat que per anar a caçar el primer parabolt del segón resalt et jugues una bona galeta, hi hem deixat un cordino. És cert que es pot possar un Camalot de l'1 just a sota ( que no queda del tot malament ) i que si no ens ho veiem podem passar per la Fanal Nocturn, peró mira estàvem generosos i hem volgut deixar-hi un cordino. La veritat és que també n'haguessim pogut deixar un al primer bolt de la sisena tirada, ja que aquest també queda força alt peró no ho hem fet. Diuen que aquí s'arriba amb un pas d'espatlla o bé falnqueijant per la Fanal Nocturn. El grau obligat el marca la sisena tirada i nosaltres estem més d'acord amb el 6b d'en Luichy que amb el 6a de ressenya.net, peró bueno per aquí van els tiros.

-Descèns: A la dreta, seguint fites que ens deixen a una feixa ( la de R5, possible escapatória ). Seguim la feixa en la direcció que portem fins a una tartera. Baixem pel dret fins al pista.

Via los Tirillas a la Paret de l'Ós.

-Cordada: Manel i Busquets.
-Ressenya:

-Aproximació: La via està a la part alta de la Paret de l'Ós. El primer llarg comença a la vertical de la segona reunió de La travessia de los Gladiadores. Diria que per la zona de la Quimèrica Laxitud. El primer llarg comença en una placa amb força verdet negre i hi ha dos bolts daurats. A sobre d'aquesta placa hi ha una fissura també visible.

-Material: A la primera tirada hem possat dos Camalots ( 0.75 i 1 ), el segon llarg completament equipat ( factible en Ae ) i a la tercera dos tascons petits-mitjans, Alien groc i un Camalot 0.5 ( opcional per treurer una miqueta de pèndol al segon ). Cintes llargues i doble corda per evitar el fregament a la segona tirada.
-Via: Ens ha agradat bastant, força variada i amb bona roca. El díedre de l'últim llarg és molt guapo. Els aperturistes han netejat les presses de peu a la placa de la primera tirada i han deixat el segon llarg , que és on la roca és més justeta , molt equipat: gràcies!. El segon llarg és comú amb la Travessia de los Gladiadores.De grau obligat sobre el 6a/A1. Via ràpida.

-Descèns: Acabar de pujar al cim de la Paret de l'Ós i aquí agafar el camí de baixada. que està ben fressat i fitat fins la carretera.

Carnaval Rock a la Paret de l'Ós.

-Cordada: Manel i Busquets.
-Ressenya: 

-Material: Tot i que la via està equipada hem possat algunes coses. Un Alien groc per arribar a la primera xapa, un Camalot de l'1 i un tascó per treure un xic de pèndol a la fissura diagonal del primer llarg i un Alien vermell per assegurar una miqueta la travessia de la segona tirada.
-Aproximació: La via comença uns vint metres a la dreta de la clàssica Jordi Andreu. Compte per que entre aquesta i la Carnaval Rock hi ha la via Pol ( bolt daurat i espit,Ae en un bombo a l'entrada d'una fissura ). La Carnaval Rock comença encara més a la dreta, just on s'acaba la feixa. Es veuen els dos primers parabolts ( platejats FEEC ).

-Via: Ens ha agradat bastant, escalada de placa amb algún tramet de fissura per trencar la monotonia. Els dos primers llargs són els més dficils, després afluja. La roca és en general bona ( algún tram concret trencat o herbós ), de grau obligat deu rondar el 6a. El 6b de la primera tirada ( factible en A1 ? ) és a la primera part del llarg i el 6c de la segona és un pas ( A0 en un cordino que penja de la següent xapa,sinó hi és potser amb un pedal s'arriba ). En algún moment puntual la roca te verdet. Vigileu amb seguir les xapes perquè estan barrejades ( daurades, FEEC platejades i platejades a seques ). A la segona tirada hem de sortir a l'esquerra, a la dreta sembla que va la Jordi Andreu. Hem enllaçat les dues darreres tirades amb uns 55 metres,millor dur doble corda i algunes cintes llargues.
-Descèns:  A buscar la traça que baixa de la paret de l'Ós crec que a la dreta,molt fressat i amb fites.

Cámara Ollé a la Roca dels Tres.

-Cordada: Salip i Busquets.
-Ressenya: La d'Escalatroncs. Nosaltres l'hem fet en dues tirades. ( 45-50 i 40 )
-Material: Cintes llargues i doble corda pel fregament,Camalots: 1,2 i 3, Alien groc, cinc plaquetes i dos tascons finets per escanyar.
-Aproximació:  Mireu la Cuchi Cuchi, un cop al final de la canal anem a l'esquerra i amb la foto ja veurem la paret. Es veu el primer burí i les expansions a la dreta de la Cherokee. Aquí el col.lega haciendo el bloque de la entrada sae!:

-Via:  Està bé, es molt lógica i te bons trams de placa. Feia molta fred i suposo que aixó ha fet que no disfrutessim massa. Peró intentant ser objectius la placa de baix ens ha agradat, te la roca una miqueta escamosa i cal vigilar en algún punt. La tirada del díedre-xemeneia ens ha semblat una miqueta herbosa i la darrera és maca, peró es fa curta. Al primer llarg es navega una miqueta, peró en general es veuen els burins. De grau obligat deu rondar el V-V+. 
-Descèns: Ràpel de 20-25 metres d'una sabina ( dón hem fet la darrera reunió ) i anem a parar al camí d'aproximació.

Gómez Cano.

-Cordada: Quico,Salip i Busquets.

-Ressenya: lanochedelloro.com. La majoria de claus que marca són parabolts. Hem enllaçat: Ll1+Ll2 i Ll5+ Ll 6.

-Aproximació: Mireu la Polvos Mágicos que vàrem fer fa cosa d'un mes. La via comença un xic abans, la ressenya ja dibuixa un bloc dentat damunt del qual comença la via ( parabolts en diagonal a la dreta ). Nosaltres vàrem fer cas d'uns bascos i vàrem entrar per la dreta,en la vertical de la fissura  diagonal ( expansió vella visible ). Aquests sempre tiren pel dret...aiva la óstia!.

-Material: Semàfor d'Aliens ( blau útil ), tascons i Camalots fins el 3 ( aquest només el vàrem posar un cop ).

-Via: Ens va agradar molt: lógica, amb ambient, atlètica, atrevida i variada. Te un tram intermitj que es fa per una vira i algúns pasatges pulits, peró no desmereixen en absolut el conjunt. De grau  obligat deiem sobre el 6a.

-Descèns: Del final de la via baixem a buscar el camí que puja al Penyal, el seguim a la dreta sense pèrdua.

Jack Daniel's + Viatje Espacial + Valencians.

-Cordada: Quico, Salip i Busquets.
-Ressenya: Anàvem amb aquesta fotocopia d'un llibre de fa uns anyets, com que està esgotat el penjo:

-Material: Semàfor d'Aliens, tascons i Camalots fins al número 3 ( només l'hem posat un cop a la darrera tirada de V.E. ).

-Aproximació: Del dipósit d'aigua agafem primer una pista i després una traça a la dreta que puja a peu de paret, al vertical d'un gran jardí a uns cinquanta metres del terra.

-Via:  La cosa ha anat així:
Ll1: Entrem per la primera tirada de la V.E., és el llarg de més a la dreta. De la reunió que es fa a la feixa anem a la dreta on veiem les inicials J.D.,R1 bis en un bon bloc on hi ha les inicials V.E.  gravades.
Via Jack Daniel's:

Ll2:  Seguint les xapes i pitons, posem algún alien per rematar.
Ll3: Sortim pel díedre de la dreta. Agafem una sabina i anem un moment a la dreta per tornar a flanqueijar a l'esquerra. Trobem la reunió de la J.D., sinó ens frega la corda millor tirar en diagonal a l'esquerra a trincar la reunió de la V.E. 

Via Viatje Espacial:

Ll4: Sortim a la dreta i ens saltem una reunió,seguim les xapes per una placa molt xula. La millor tirada!
Ll5: Escalem el díedre de la dreta i fem la reunió al seu final.

Via Valencians:

Ll6 : Crec que una mica a la dreta, trobem alguna cosa i reunió de dos bolts.
Ensamble: Pujem per lo més evident fins a una feixa, la seguim a la dreta, baixem i al costat d'un arbre trobem una altre reunió de dos parabolts.
Ll7: Teoricament va per la canal que domina la reunió. Nosaltres l'hem trobada massa herbosa i l'hem començat a seguir peró de seguida hem sortit a l'esperó de la dreta, més guapo i amb algún pont de roca. Reunió de dos bolts.
Ensamble: Agafem una vira rocosa cap a la dreta on trobme alguns ponts de roca fins a una nova reunió de dos bolts al peu d'un díedre.
Ll8: Pel díedre recte, tram herbós i reunió.
Ll9: Per blocs, de bon assegurar. Al cim no hem trobat reunió, peró està ple de ponts de roca i blocs per encintar. 

Les vies són molt diferents. Mentre que la V.E. i la J.D. són dues vies verticals i sostingudes,la Valencians va esquivant els trams més drets i buscant sempre les zones més fàcils. Si el que volem és tibar i gaudir del gest del final de la V.E.  podem enganxar una linia de ràpels a la dreta. Grau obligat 6a.

-Descèns: Del final de la via pugem cap a la dreta, peró sense arribar al cim. Alguna fita ens encara cap a una feixa a la que arribem després de desgrimpar un petit pas. Hi ha una corda fixa per la que hem rapelat. Baixem per una tartera i trobem dos ràpels a la dreta ( 25 + 35 , no els hem empalmat ). Per un camí ben fressat retornem al dipósit d'aigües.