Via Cherokee a l'Agulla dels Tres.

  

Aquesta via crec que en el seu dia va aixecar molta polseguera ja que algun metre es solapava amb la Camara Oller podria ser que per aquest motiu hi hagués una galeta per abastar el primer bolt. A dia d'avui el tema resta arranjat i s'arriba bé a la primera xapa. A partir d'aquest punt ens esperen dues tirades súper grapades on podrem gaudir del lliure ( màxim 6c ) o grimpar amb un còmode V/Ae durant dues tirades. El darrer llarg ens demanarà un xic més de cura ja que no te cap ferro i costa d'assegurar,bona roca.

 

 

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat). 

 Aproximació: Des de Can Massana hem de pujar al Pas de les Portelles. Un cop aquí anem per un corriol cap a la dreta. Superem la portella i baixem per la banda d'Agulles per flanquejar el Dauet. Just després del Dauet arribem al coll amb l'Agulla dels Tres. Aquí hem baixar a la banda de Can Massana per una ample canal amb unes alzines a l'inici. Hi ha una corda lila a mode de passamà però no es veu fins que hi ets a sobre. Arribats al final de la canal anem a l'esquerra ( direcció A2 ) i ja veurem un reguitzell de parabolts.  

Horaris: Aproximació 40',via 1'5 hores i del cim a Can Massana 50 minuts.  

 

 

Grau obligat: V/A1e.   

Orientació: Oest.  

Material: Catorze cintes exprés, alguna vaga merletera i els estreps si anem en artificial. 

 Descens: Un ràpel de 25 metres al coll amb el Dauet. La instal·lació són dos bolts amb anelles.

Ressenyes: Col.leccionistadevies i Joanasín, Gràcies!

Via del Totoro a Àger.

 

Els tres darrers llargs els hem trobat de traca i mocador, creiem que val la pena pagar el peatge de les tirades inferiors que no ens han acabat de fer el pes. Activitat prou ràpida com per portar pensada alguna segona via o si més no escalar la darrera tirada d'alguna altre via a la feixa de dalt.

  

Accés: Àger seguir la carretera cap al Coll d'Ares. Una mica abans d'arribar al coll prendre una pista a la dreta en direcció a Colobó. La pista passa per sota de les parets, aparquem més o menys a la vertical de la via.
Aproximació: Més o menys a la vertical de la via hi ha una traça força marcada i amb alguna fita que ens deixarà a peu de via. T picada a l'inici, la primera foto de la piada correspon a la primera tirada. 

Material: Catorze expressos,un pedal,algun tascó i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2. Mola guardar el 0.5 per entrar a la quarta reunió.Si anem justos de grau una tramposa ens estalviarà potents sortides a la quarta tirada. 

Grau obligat:6a,també pel segon entrant a R4.

Horari: Aproximació 20',via 3 hores i descens 25'.

Orientació: Sud. 

Descens: Seguim la feixa on acaba la via cap a la dreta.

Via Normal al Trencabarrals.

Després de vint anys cardant el pena per Sant Benet i els Gorros finalment s'han alineat els astres i ens hem anat a arrossegar a aquest monòlit tant ben parit. Ens ha semblat una via ben aèria i entretinguda, per treure's el barret amb la primera ascensió fa pràcticament 90 anys.... feia falta quelcom més que empenta, traça i valor per obrir un itinerari d'aquest calibre amb els mitjans de l'època. Superat el primer pitó de la segona tirada hem anat a l'esquerra de manera que hem sortit per la variant de la placa, si volem fer la Via Original superat aquest primer clau caldrà flanquejar a la dreta per assolir la canal herbosa. Compte amb la roca per superar el primer pitó del segon llarg. Si tant us fa repetir les vies tal i com s'han obert diria que la millor combinació és la que fa en Joan Asín: entrar per les dues primeres tirades de la Sonata in blue i sortir per la placa de l'esquerra.

Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€. 

Aproximació: Del Monestir prendre les escales dels pobres, al Pla de Sta. Anna el trencant de la dreta que passa per la base de la Panxa del Bisbe. Una mica més endavant arribem al Pla dels Ocells on trenquem a la dreta i en breu assolim la base de la cara Nord del Trencabarrals per on després rapel·larem. Una mica abans d'aquest punt davallem per rastres de pas sota la cara est uns 20 metres,fins a la vertical d'una arrel en forma d'x per on s'inicia l'escalada. Penjo la foto d'en Manel Ita d'aquests primers passos.

Material: A nosaltres ens ha anat bé portar cinc cintes exprés i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot 0.75 a més d'un Camalot del 3. Si es va just de grau potser va bé dur un parell o tres de claus variats ja que es veien forats de pitonatge. L'espit que s'havia afegit a l'inici de la segona tirada no hi és i el taco resta tapat de sorra.

Grau obligat: V, amb un petit cop de gas a la segona tirada sobre roca a controlar.

Horaris: Aproximació des del Monestir 45',via i rapelar 2'5 hores. Retorn al Monestir 40'.

Orientació: Diria que la via comença a la cara est de l'agulla i finalitza per la nord.

Descens: Un sol ràpel de 40 metres per la cara nord, parabolts amb cadena i anelles.

Ressenyes:  Material gràfic de Desventuras y Milagros, Manel Ita i Sergi Villar. Moltes gràcies a tots!.

Cuervix a la Pastereta.

Molt bona via esportiva equipada per dalt i de placa. Te una primera tirada bastant més punyetera que la segona. Els parabolts estan prou espaiats com per que resulti un itinerari obligat però no exposat. De bon combinar amb qualsevol altre de la paret, potser per similitud en dificultat convindria la Sac de paciència encara que aquesta fou oberta per baix i sota el meu punt de vista això canvia l'equipament. Els que hi entenen diuen que la Sac de Paciència és menys obligada.

Accés: Explanada d'en Nubiola, al costat del restaurant de la Vinya Nova.  
Aproximació: Des de la Vinya Nova prenem la pista forestal que porta cap a Collbató. Seguint aquesta pista trobarem un primer trencant a mà esquerra, és el Camí de l’Artiga Alta. Passat aquest trencant i seguint uns minuts més tornem a trobar un altre trencant a l’esquerra, el seguim uns 100 metres fins arribar a un cul de sac on abans es podia deixar el cotxe. Des d’aquest punt agafem un camí de marques blaves (Camí del Clot de la Mònica). Seguim aquest camí sobrepassant el Serrat Inferior d'en Muntaner amb la característica agulla del Frare de Baix. Superat aquest punt arribem a una carena rocosa, després d'avançar uns metres per aquest cordal cal deixar el corriol de les marques blaves per agafar una traça fitada a la dreta. Més endavant aquesta traça es bifurca i convé seguir el braç esquerra, a través del qual atenyem el peu de la cara Oest de la Pastereta. Anem al final de tot de la paret, la via és la segona linea de parabolts començant per l'esquerra, a la dreta hi te un bolt que sembla que no va enlloc.
Grau obligat: 6a+.
Orientació: Oest.
Material: Teòricament es passa només amb cintes. Nosaltres al primer hem posat un 0.5 i al tercer un 0.75.Si es va just de grau jo portaria un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot de l'1 i aquí no ha passat res. Doble corda per rapelar.
Horaris: Aproximació 30' fins a peu de via i 2 hores per fer i rapelar la via.
Descens: Un sol ràpel de 60 per la mateixa via. Les expansions , parabolts del 10 , estan ben rovellats i per aquest motiu pot estar bé dur un cordino de 120 per abandonar i deixar-ho tot ben vinculat.

Via Cetaci al Pic del Martell.

 

En el seu dia era una via de dues tirades, acabades les quals podíem rapelar per la mateixa via o bé sortir al cim per la Chumi Chumez. Actualment com que la segona tirada queda en zona prohibida hom n'ha retirat els parabolts de manera que tant sols podem emprar aquesta via com a una mantinguda variant d'entrada a la Mutant World .Si ho fem així hi posarem una mica de pebre a aquesta clàssica del Garraf. Parabolts platejats Fixe aparentment en bon estat i roca sense polir, dos atributs que a mida que passa el temps costen més de trobar en aquesta paret de vora mar.  La dificultat del llarg deu ser  6a+,conteu amb 6a obligat i només hem fet anar les cintes exprés. Per horaris, descensos, orientació.... consulteu la Mutant World. Per cert el nom no he aclarit mai si és Cetaci o Setao, estaria bé treure'n l'entrellat.