El Rey del Kanto a la Roca dels Arcs.

Un nom ben escaient per a qualsevol via de la Roca dels Arcs, hi trobarem tres trams on hi regnen els bons agafadors però també hi ha lloc per les Repúbliques Rostollaires.Tirades curtes,nosaltres només hem gosat enllaçar les dues darreres.Crec que aquest itinerari s'està posant de mode,supooso que el nom de l'oberturista, la presència de ferro així com la bona fama d'aquesta paret de Vilanova hi ajuden.

Accés: Municipi de Vilanova de Meià.Aquí prendre la carretera L-913 direcció Llimiana.Passat un pont i a les envistes de la Roca dels Arcs estacionar a les vores de la carretera,aparcaments petits.

Aproximació: Un cop aparcats cacem unes traces que baixen al riu,el creuen i pugen al vessant de sota la Roca dels Arcs.Seguirem un corriol que flanqueja per aquest vessant fins a quedar sota del nostre objectiu.La via es veu des del corriol,sostret característic a uns cinc metres del terra. Hem de deixar el camí que va per sota les parets i buscar un dels corriols que menen al peu de les vies. Hi ha un petit contrafort que nosaltres hem esquivat per la dreta. Inici a la dreta del sostret de la SAME. Es veu el primer parabolt a uns set metres del terra i crec que hi havia el nom picat.

Material: Una desena de cintes exprés,dues plaquetes recuperables,aliens gris i vermell així com els Camalots 0.5 i 0.75.

Grau obligat: V+/A1e,útil una tramposa i estrep per passar amb aquest estil.

Horaris: Aproximació 15',via 2'5 hores i baixada 40'.

Descens: Del final de la via carenar a l'esquerra fins que arribem a una cresta. Aquí trobem una traça que davalla pel vessant nord(dreta) fins la carretera. Aquesta baixada sol estar humida i/o gelada,relliscades freqüents.No és per matar-se ja que no és aeri però dóna per rebregar bé algun turmell.

Ressenyes: Parce,Armand Ballart i Galls.Moltes gràcies!.

Aresta del Violí a la Miranda de Sant Benet.

Molt guapa via en el seu grau, amb una pedra de primera divisió i un traçat súper xulo. Fins l'any 2013 es trobava equipada amb parabolts i és considerava una escalada de plaer en tota regla. Al dos mil tretze a algú se l'hi va encendre la llumeta i va retirar la majoria de les expansions deixant només les que apareixen a la ressenya de sota de manera que ara ha quedat un itinerari on fer treballar els catxarros...i els nervis.El pitó que marca a la primera tirada no el som vist, semblava que amb una mica d'ensamble es podien enllaçar les dues primeres tirades. 

 

Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.

Aproximació: Del Monestir prendre les escales dels pobres, al Pla de Sta. Anna el trencant de la dreta en direcció a la Panxa del Bisbe. Uns seixanta metres d'arribar a la cara est de la Panxa del Bisbe cal buscar una traça a ma dreta que va a Sant Benet i que passa pel peu de via. La via es veu des del camí principal i a l'inici es veu la linea de bolts de la Stradivarius.

Horaris: Aproximació 45',via i rapelar 1'5 hores. Retorn al Monestir 40'.

Material: Unes vuit cintes exprés, els Aliens del blau al vermell, el Camalot de l'1 i bagues per merlets.

Grau obligat: V+/A0,trams de IV/V que nosaltres no hem sabut protegir.

Orientació: Segons la ressenya és Nordest peró a quarts de tres encara tenia sol.

Descens: Suposo que el més habitual és baixar caminant,si algú ho pot explicar s'agraeix!. Nosaltres anàvem a tall de boig i hem rapelat per la mateixa via: R3-R2 (30) i R2-terra (55). Per fer-ho hem abandonat cordinos a les reunions ja que no n'hi havien.

Ressenya: Lanochedelloro.com. Mil gràcies!

Integral Draster al Sereno.

 

 A jutjar per les piades a la xarxa aquesta no és una via massa popular a dia d'avui, tot i així a nosaltres ens ha agradat força. Si l'itinerari es repetís amb certa freqüència es netejarien els trams bruts de la primera tirada que son l'únic que aigualeix una mica la festa. El segon llarg és una aresta molt estètica encara que fàcil.El pitó de la primera tirada està per sobre i no per sota del burí,possibilitat de clavar abans del burí.Al segon llarg només hem trobat el primer burí i els dos de sota el ressalt final.

Per assolir el primer burí hem aprofitat el primer parabolt de la Belladona, més difícil però més segur.Un cop acabada l'escalada, el ràpel ens deixa al peu del Pebrot i si volem allargar l'activitat el més lògic seria seguir pel Pebrot on sembla ser que l'itinerari més freqüentat és la seva Via Normal. Nosaltres no ho sabíem i en un quart d'hora ens hem plantat a l'inici de la Trinxats a la Trumfa, una via molt recomanable de dificultat similar encara que molt més equipada.

 

Accés: Nosaltres hem deixat el cotxe a l'aparcament que hi ha abans de la tanca del monestir, una zona amb bancs.

Aproximació: Creuem la carretera i pugem unes escales que ens deixen a la base de la Canal del Pou del Gat ( rètol ). Pugem per l'esmentada canal fins que enllacem amb el Camí de l'Arrel ( G.R. ), el seguim a l'esquerra en direcció al Monestir. Passem per sota la Cadireta í continuem pel G.R. de seguida el deixem per agafar un corriol a l'esquerra que ens porta a l'Ermita de Trinitat. Passem l'Ermita, les vies de la Quarta de Trinitat i arribem a sota del Sereno. Hi ha un corriol  que duu a la base de la cara Sud,veurem el burí rovellat a uns set metres del terra.Fotografia del company a la primera tirada:

Orientació: La primera tirada és Sud mentre que la segona és Est.

Horaris: Aproximació 45',via 1'5 hores mentre que per rapelar i tornar a l'aparcament hi hem esmerçat una hora.

Material: Unes vuit cintes exprés,un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot 0.75 i una plaqueta recuperable. En alguna banda demana crec que demanava tres plaquetes. Hi ha la possibilitat de clavar abans del primer burí, potser una U o una V.

Per arreglar muntatge de ràpel: una recuperable,un maillón i tres cordinos.

Grau obligat: V/A0. És recomanable anar amb aquest grau montserratí consolidat ja que en alguns moment no s'hi val a caure.

Descens: Un ràpel d'uns deu metres per l'aresta nord oest fins al coll amb el Pebrot. Un cop aquí podem baixar per la canal que més ràbia ens faci. Nosaltres hem baixat per la que queda més cap a l'ermita de Trinitat i hem anat bé. La canal ens ha deixat a l'esmentada ermita.

La instal.lació de ràpel està formada per un cap de burí sense plaqueta, un burí amb plaqueta i un espit amb anella. Nosaltres vàrem deixar dos crodinos triangulant l'espit amb el burí.

Ressenya: Crec que d'en Luichy,moltes gràcies!.

Via Normal i Flanagan al Cilindre o Cabrit.

Hem intentat escalar la Normal però hem estat tant sapastres que a la segona tirada ens hem enredat i en comptes de seguir el flanqueig a la dreta, hem pujat pels dos parabolts de la Flanagan. Si no voleu fer el mateix al segon llarg xapeu el primer clau i flanquegeu a la dreta i arribareu a un espit antic restaurat amb un bolt de la Flanagan.En aquest punt la Flanagan va recte amunt a caçar un segon burí/bolt mentre que la Normal segueix flanquejant a la dreta fins a un burí en una baumeta on puja recte.

Accés: Esplanada del Miracle (Creu d'en Regató) situada a uns 5 km de Can Maçana i a 2 km. de Santa Cecilia. Hi ha lloc per uns quatre cotxes a l'ombra d'un bon noguer.

Aproximació: Pugem per les escales de ciment que surten de la carretera fins a un camí que seguim cap a l'esquerra. En deu minuts arribem al GR que seguim cap a la dreta. Arribarem a unes escales de pedra, superades les quals farem un tram de corriol fins a un replà. En aquest punt hi ha un cartell que ens indica que per pujar a la Canal del Miracle hem de trencar a l'esquerra i deixar el GR. Així ho farem tot seguint marques blaves i pel camí principal assolirem l'inici de la Canal del Miracle que remuntarem fins al capdamunt, guanyant així el Coll del Miracle. Un cop al coll seguirem el PR a l'esquerra, passant per la Bauma de les Pruneres i per sota la Vella, acte seguit apareixerà el nostre objectiu. Fent una mica de puja i baixa el PR topa amb una paret. Aquí deixarem de seguir el PR i anirem per flanquejant per sota la paret fins a la canal que separa el Cilindre de la seva Miranda. Remuntarem aquesta canal ( tram final de III ) fins al coll entre les esmentades agulles. Aquí davallarem una desena de metres mal contats per una rampa rocosa fins quedar a la vertical del punt feble del mur. Fissura horitzontal amb un petit arbre llaçat visibles des del terra.

Grau obligat: V+/A0.

Horaris: Aproximació 1 hora i quart. Per fer la via i el ràpel hi hem estat 2'5 hores mentre que per tornar a l'aparcament hem trigat una hora i escaig.

Material: Sis cintes exprés i els friends del 0.5 al 2.

Orientació: Inici per la cara Oest, primers 5 metres. Després sud i la segona reunió així com la darrera tirada resten encarats a l'est.

Descens: Ràpel de 25 metres per la cara oest que ens deixarà ben bé a peu de via tot passant per la primera reunió. Muntar la darrera reunió a la dreta sobre dos bolts, no anar directes al ràpel que apedregareu al col·lega. Del cim baixar cap al sud, localitzem amb esgarrifança l'antiga sabina del ràpel i just a sota veurem una instal·lació menys atrotinada: tres espits vells, dos d'ells amb cadena i mosquetó. Cim no massa freqüentat, és interessant dur un cordino per arreglar-ho.

Ressenyes: Desventurasimilagros i viedificilssite.Moltes gràcies!!!.

Vies Dolce Vita i del Diedre a la Roca del Xebret.

"No són les millors vies de Montserrat però no estan malament ", això em deia el company mentre miràvem de reüll la paret que acabàvem d'escalar tot baixant de la Cova de l'Arcada. Teníem la intenció de fer un flanqueig a R1 de la Dolce vita i anar a buscar el vistós díedre de la via homònima però al final hem escalat íntegrament la Dolce vita i a la baixada des de la R3 de la D.V.  hem rapelat fins a la segona role de la Via del Díedre i hem escalat dues tirades d'aquí a retrobar de nou la R3 de la D.V..Les vies tenen prou ferro com per fer-se sense ressenya, des d'un sempre veus l'altre. La roca és bona però alguna cosa petita ens ha petat, suposo que aquestes vies no es fan massa. 

 

 

Accés: Aparcament habilitat darrera l'escola del Bruc. 

Aproximació: Pugem al carrer de sobre i el seguim,es converteix en una pista i ignorem un trencant a la dreta ( cartell ). Al cap d'uns 100 metres agafem un camí enmig d'un olivar,fem una petita pujada i assolim un coll poc marcat amb un cartell. A l'esquerra pujaríem al Vermell del Xincarró,nosaltres anem a la dreta. Passem per sota del Vermell del Xincarró i després per sota de La Desdentegada.Baixem al Torrent del Tambor,ignorem un primer trencat a la dreta i agafem el segon a la dreta. Passem per sota La Cova de l'Arcada i comencem a trobar marques grogues que indiquen Cova de l'Arcada en direcció contrària a la que portem. Creuem una esllavissada i arribem a una bifurcació amb pintades grogues.A la dreta aniríem al Coll de Port i a l'esquerra al Refugi d'Agulles. Seguim aquest darrer i al cap de deu metres trobarem una mena de traça en una zona rocosa que ens permet assolir el peu de via. Espits visibles de la DV. Aquí sota penjo una foto del blog d'en Joan Asín iniciant la via.

 

 Grau obligat: V+ la Dolce Vita i 6a la del Diedre.

Horaris: Per arribar a peu de via des del Bruc una hora, per escalar les dues vies i rapelar-les 4 hores.Per tornar a l'aparcament hem trigat 40 minuts.

Orientació: Sud Est,crec que vàren tenir sol fins cap allà les quatre.

Material: Unes dotze cintes exprés,a la primera tirada de la DV hem possat un Camalot de l'1 mentre que al flanqueig de sobre del díedre hem encabit un 0.75.Recomanen dur un Camalot del 4 per protegir la sortida de la segona reunió de la DV,a jo no he encertat el lloc on possar-lo i em quedava massa obert, crec que m'hagués anat bé dur un 5.Per trampejar el 6a de la Via del díedre una antena de dos metres o provar sort amb un Camalot del 6.Cordinos i maillons pels ràpels.

Descens: Tres ràpels per la DV, el del cim es fa d'una sabina que hi ha a ma esquerra i força endins. Podria ser bona idea dur un pingo de corda d'uns 4 metres per treure aquest ràpel cap enfora i no haver d'estirar tant al recuperar.

Ressenyes: Joan Asín,Baraldés i Benvinguts al Paradís. Gràcies a tothom!!!