Doctor Neret a la Dent d'en Rossell.

Una altre proposta de la factoria Komando Ripollès amb segell d'autor: ben trobada, netejada, arreglada  i equipada per no patir: gràcies per la feina!. Si a aixó l'hi sumem que la via és ben llarga i variada tindrem una molt bona excusa per passar una bona jornada a l'alta muntanya sense complicar-nos massa la vida. Només ens va semblar lletja la penúltima tirada. És difícil fer comparacions entre tres vies que estan bé i si us dic la veritat ara mateix no recordo massa les altres vies però em va semblar sentir que de més bona a menys bona serien: Kuru, Doctor Neret i Historia Inacabable.

-Accés: Cal anar a Queralbs i agafar la carretera-pista que du a Fontalba. Nosaltres hem fet l'aproximació per baix i per tant hem aparcat al punt on aquesta pista-carretera es talla amb el camí que puja a Núria. Si volem aproximar per dalt crec que heu de seguir aquesta pista-carretera fins més amunt.
-Aproximació: Nosaltres l'hem fet per baix, no se si és més ràpid que per dalt però ho hem fet així per que és la que coneixíem. Hem trigat uns 30 minuts a pujar fins a peu de via i alhora de baixar ens hi hem estat  una hora i mitja llarga. Trobarem dues fonts de camí: la Font de la Ruira ( 10' rajava ) i la Font de l'Oratori molt a prop de la paret però que pràcticament no rajava.

L'aproximació per baix és ben fàcil, només cal seguir el camí que puja a Núria. En una primera bifurcació indicada hem d'anar a l'esquerra ( Núria pel Roc del Dui ), si ens saltem aquest primer trencant més endavant n'hi ha un altre que comunica els dos camins que porten a Núria.El camí que puja a Núria pels Duis aprofita l'antiga via del cremallera. El primer túnel que trobem caminant és el túnel del Fenac, caldrà creuar-lo i pujar-hi al damunt aprofitant uns graons metàl.lics i una corda fixe. Un cop al damunt localitzem l'inici de la via a l'alçada d'una corda fixe.

-Orientació: Est, hi vàrem entrar a les 12 i vàrem fer tota la via a l'ombra. Tingueu en compte que escalarem sobre els 2.000 metres!!!.
-Material: Ens ha semblat que tota la via està generosament equipada amb bolts, però a l'arribada a R2 la xapa allunya un pèl i queda un pas de V+/6a obligat encara que no exposat. Si voleu trampejar aquest pas de V+/6a us pot servir un Alien groc o verd. Nosaltres hem anat amb simple, sense enllaçar tirades i amb alguna cinta llarga. De la R4 una mica complicat rapelar, després la via torna a esquerres i potser resulti més fàcil rapelar però deixant material ja que la via no està equipada per rapelar.

-Dificultat obligada: Suposo que V+/A0 o V/A1.
-Descens: Baixada acabar de pujar un pèl i de seguida enganxem la traça que deu sortir de la Historia i la seguim a l'esquerra.

Tabares sector la Tubería.

Juntament amb Arico una de les escoles de la illa que em sonàven, famosa per les seves vies d'autoportecció per estètiques i rectilíneas fissures de basalt. Si busquem un entorn solitari i espectacular com el de Vistamar aquí no el trobarem. Per que ens entenguem seria com escalar als cingles de Castellfollit. A més les vies no és que siguin lletjes però són microvies tipus Montbrú de curtes i força sobades. Suposo que no l'hem clavat gens amb el sector i que hi ha sectors millors.
L'Accés es fa des de la carretera general de La Cuesta a La Laguna. A l'alçada de Correus gireu en una rotonda a la dreta i seguiu les indicacions de Valle de Tabares. Passeu Valle de Tabares i acabeu d'arribar al poble de Valle Jiménez. Més o menys al quiólemtre 7 trobem un cartell amb una pista en bon estat que diu " Camino del Toscal ". Seguim aquesta pista uns tres cents metres i arribem a un petit eixamplament a l'esquerra per aparcar i amb un corriol que ens baixa al sector.

Algunes vies que hem provat han estat: Raulito Izquierda ( 6a ) i Raulito ( V+) on hem fet servir un joc de tascons i friends entre l'Alien Verd i el Camalot 0.75. La Fissura Gorda ( V+ ) on hem fet anar un joc de friends des del Camalot de l'1 al del 5.

Historia Interminable al Gorro Frigi.

Està prou bé, plaques de bon conglomerat sense sobar i força sostingudes rematades amb la típica panxeta per sortir al cim. Pel que he vist a la xarxa m'imagino que no és de les més repetides del Gorro. A la nova guía de Gorros comenta que les assegurançes són velles: espits amb xapa de burí en bon estat. En algún punt van molt a prop de la Free Light,de fet a la darrera tirada es creuen i podem aprofitar-ne algún bolt. La roca és bona però al ser una via poc repetida convé no refiar-se massa d'algunes llastretes, evidents i evitables. Faig una ressenya perquè no tinc gaires retratos!.

-Cordada: Albert Macau i Busquets.
-Accés: Monestir de Montserrat.
-Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel de sota i quan sortim al camí transversal ( St. Joan-St. Jeroni ) seguir-lo a la dreta i ens deixarà al camí transversal que va per sota dels Gorros i les Magdalens. El seguim i a sota del Gorro Frigi i la seva cara Est agafem la canal per on baixa la Normal. Passat un ressalt que cal grimpar (II-III, compte si està moll ) localitzem l'inici de la via. A la dreta hi ha un boix caigut i molt a la dreta hi ha els bolts de la Free Light. A l'esquerra hi ha una taca de pintura blanca on sembla que hi comença una altre via, la primera xapa costa de veure i es veu millor des de dalt.

-Orientació: Oest, a les cinc estaba a l'ombra.
-Material: Nosaltres la vàrem fer amb una corda simple i vàrem enllaçar les dues primeres tirades sense massa fregament ( alguna cinta llarga ). Només vàrem utilizar cintes peró si es va just de grau es pot probar sort amb algún forat ( peçes petites ? ) o algún merlet. Si volem fer en artificial el pas de bloc de dalt pot ser útil un estrep.
-Dificultat obligada: V+/A0. El V+ obligat no està al tram de 6a sinó a la primera tirada, força sostinguda i equipada de manera que segurament el tema no arribi a ser exposat però si bastant obligat.
-Descens: Nosaltres hem rapelat. De la darrera reunió ( sota el cim, no cal anar a la creu ) el ràpel queda uns trenta metres a l'esquerra ( mirant la paret ) i n'hem fet dos: 35 i 40, compte amb el darrer ràpel que arriba molt just si aneu amb corda de 80 com nosaltres.

Anglada Cerdà a la Punta Miladones.

Recomanable via d'aventura, la pionera d'una paret amb bastant de rotllo. La via és d'una lógica incontestable, simplement es planta a sota la paret i surt pel seu punt feble. A part del seu valor históric i l'atractiu com a ruta aventurera poc equipada ( dos pitons,ponts de roca no equipats ), la via és guapa d'escalar. Especialment bona la segona tirada amb un ambient que ens deixarà un bon record d'aquesta fantástica escalada. L'últim llarg no és tant guapo, nosaltres hem sortit per la Variant VPR, ho hem vist més fácil.
-Cordada: Salip i Busquets.
-Orientació: Nord est, diria que te sol fins les 10 aproximadament. Compte amb la tramuntana.

-Accés: Hem d'arribar-nos fins a l'Escala i anar a l'avinguda Montgó ( seguir cartells ) en aquesta avinguda hi ha un trencant a la deta senyalitzat que ens porta fins al càmping Les Neus. Tal i com arribem al càmping ja veiem una carretera o pista asfaltada que va en la direcció que portem ( dir. Estartit ). Hem de seguir per aquesta pista que pot estar tallada en època d'incendis. La seguim fins que trobem una pista no asfaltada a l'esquerra. Ens hem de ficar en aquesta pista i de seguida deixar-ne una a l'esquerra i més endavant una altre també a l'esquerra. Aquesta pista ens porta fins a una base militar abandonada, no està malament del tot però jo no m'hi foteria amb un turisme baix. L'article del Vèrtex recomana aparcar en aquest punt. Encara que nosaltres hem acabat d'apurar el cotxe ( Kangoo ) el tram de pineda pel qual continua la pista després de la base militar.
Aparquem en una petita entrada de la pista a ma esquerra, just abans d'una lleugera pujada. En aquest punt hi pot haver una fita.

-Aproximació: Travessem la tanca ( no enrrampa ) i creuem la pineda fins a una zona de garrigs. La traça creua ara la zona de garrigs en direcció al mar, cal anar al cas de no perdre la traça i de seguir la més fressada.
Aquesta traça en un primer moment va direcció al mar i de seguida gira a l'esquerra cap a una evident vall o barranc. Arribarem ben bé a tocar d'aquesta vall i trobarem un terme. Més o menys a l'alçada del terme la traça s'encara cap a mar. Sense perdre la traça en cap moment creuarem algún pi i arribarem al coll que hi ha a l'esquerra de la paret. Seguim arran de cingle cap a l'esquerra,passarem pel cim on  trobem una gran fita amb el llibre de piades, baixem i trobarem una corda estàtica lligada a un pi que ens permet de trincar l'instal.lació de ràpel ( 2 bolts amb anella ). El ràpel és de 50 metres i nosaltres hi hem deixat una corda instal.lada per asegurar la jugada. Vàrem llegir una piada d'uns que s'els hi havia enganxat la corda. El ràpel ens deixa en una vira que recorre tot el sócol de l'espedat i que ens permet accedir a qualsevol via de la paret. 

L'Anglada és la via que queda més a l'esquerra de la vira. Així doncs anem seguint la vira, fem una desgrimpada assegurada amb una estàtica fixa, passem la zona de guano on comença la Desobediència i revolució i acabem de pujar a una cómode repissa amb un pont de roca no equipat. La via entra per un vague díedre a buscar l'evident díedre de la part superior. Compte amb l'inici perquè segons la topo del vèrtex sembla que sigui comú amb la R1 de la Desobediència i revolució  i en realitat està uns deu metres a l'esquerra.
Si trobem una corda fixe horitzontal amb dos bolts és que ens hem passat de frenada.
-Material: Nosaltres hem fet servir un tascó, un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 4, vuit pitons i un estrep.

 Per fer la via sense pitonar o si més no pitonant menys pot anar bé:
1.Guardar-se un parell de friends entre el 0.75 i el 2 per montar R1. Si anem justos de grau millor portar-los doblats ja que segurament ens aniran bé a la primera tirada. Nosaltres vàrem arribar a la reunió sense aquests friends i la vàrem montar amb pitons ( 3 claus menys )
2.Portar un Camalot del 4 o potser del 5 pel tram de sobre el pitó del primer llarg. Diria que en aquest tram hi entra un friend gran, nosaltres no el portàvem i vàrem pitonar al fons de la fissura ( 2 claus menys )
Els pitons que ens han anat millor han estat els universals ja que la fissura és vertical. No hem clavat cap extraplà ni cap uve gran.
-Grau Obligat: V+/A1.

Borrachets al Masmut.

La via ens va agradar bastant: variada, amb bona roca i ambient per lo curta que és. Reequipada amb parabolts.
-Accés: A Penya Roja de Tastavins cal prendre la pista de duu a les Penyes del Masmut: està indicat, és el carrer Sant Antoni i s'agafa just davant de l'hotel que hi ha a l'entrada del poble. Passada una bassa antiincendis, seguim per la pista principal tot deixant la que va a l'aparcament de baix a l'esquerra. Aparquem just davant de les parets en un evident coll.

-Aproximació:Molt curta. Del coll agafem una traça que va a les parets i localitzem el peu de via amb facilitat, hi ha un bloc caigut i es veuen les xapes així com un burí arran de terra. Compte a no prendre un camí que va per davant de les parets i baixa fins al riu. 
-Ressenyes: Gentilessa d'en Climb Eastwood  i de l'Alvaro Lafuente. Merçi!!. Ah! i també a lanochedelloro.com

-Orientació: Sud, sol a partir de les deu.
-Material: Hem posat l'Alien groc i el Camalot 0.75 a la tercera tirada.
-Descens: Ràpid. Caminant a l'esquerra i enganxem una bona traça que després de desgrimpar una fácil i curta canal ( II ) ens retorna a l'aparcament.
-Grau obligat: V+/A0.

Via Peppermint a la Quie de Sinsat.

 

Bona via, diría que és la clàssica asequible de Sinsat. La roca és de primera i de moment no patina. Escalada força variada de díedres i plaques. En algún bloc havia llegit que aquestes plaques eren d'aderència.Després de fer la via i comentar-ho amb els companys deiem que si ets alt no hi ha passos d'aderència sinó passos llargs per anar a agafar bones presses.

-Cordada: Roger Valimañas, Txus i Busquets.
-Orientació: Sud, diría que te sol a partir de les 10.
-Accés: Cal anar al poble de Sinsat, a uns deu quilómetres d'Acs en dirección a Foix. La carretera creua el poble i les parets són ben visibles. Prenem un carrer a la dreta on hi ha un cartell d'escalada. Creuem el riu i seguim una carretera a la dreta on hi ha l'aparcament.

-Aproximació: Reculem un troç a l'esquerra per la carretera, passem de llarg el pont. Passades unes cases seguirem un camí a la dreta en forta pujada. Deixem un trencant a l'esquerra que porta a un sector esportiu.
-Material: La via està totalment equipada amb parabolts però si anem justos ens poden anar bé els friends.Camalots entre el 0.75 i el 2.

-Grau obligat: V+/A0.
-Descens: Rapelant per la veïna Lisa, ho hem fet com marca la topo i hem anat bé. La baixada a peu crec que és molt llarga, si convé la Peppermint també està equipada per rapelar.

Las Vegas.

Bon sector per escalar a l'ombra de la tarda o al sol del matí. Nosaltres hi vàrem anar cap als volts de la una i ja teníem tota la paret a l'ombra. Hem anat a la part dreta de la paret i les vies ens han semblat força disgregades, en canvi a l'esquerra de la paret es veia un sector molt més concentrat i segurament amb les vies més tocades.
Més o menys meitat i meitat pel que fa les vies equipades i les vies d'autoprotecció. De totes maneres a les vies equipades es poden afegir flotants al gust i així ho hem fet nosaltres a les següents:
Balcón Canario V+ ( C0.75 i/o vaga per arribar a R ) i Tumafan Culaba 6a ( C.1 per arribar a la primera xapa, espits vells ).Les vies El Moco 6a+ i Hillman están equipades amb espits vells i pitons.

A la variada Living las Vegas 6a+.

L'Accés el farem des de el poble de Las Vegas, a prop de Chimiche. Un cop al poble de Las Vegas seguim per una carretereta asfaltada muntanya amunt. Nosaltres hem aparcat just on acaba l'asfalt, abans del dipósit d'aigües. Amb un cotxe una miqueta i sense manies segurament podem apurar una mica més la pista.
L'Aproximació la podem fer de dues maneres segons anem a la part Esquerra o dreta del sector i resulta evident ja que des de l'aparcament es veuen les parets. Seguim pista amunt i a l'alçada d'una tanca surt el camí que ens portarà a la part Esquerra del camí, no se si aquesta tanca és perque no volen que es passi per aquí (?), de totes maneres el camí estaba netejat de feia poc. Si seguim pista amunt ( cartells de sector d'escalada ) trobarem el trencant a l'esquerra que va a la part Esquerra del sector. Hi ha cartells de sector d'escalada mentre cal seguir la pista recta però en el momento de girar no n'hem vist.

Via GP a l'estret de Millars.

La clàssica i més fácil de la paret juntament amb la Pericondrio Tragal. Diria que va ser la primera via de la paret ( potser de Montanejos ?) i com a tal va cercant totes les debilitats de la paret, cosa que es tradueix amb una escalada eminenment de fissura i díedres de totes les mides i algún tram de placa per variar una miqueta, com l'enginyós flanqueig a meitat del segón llarg. La primera tirada una miqueta pul.lida la resta pel meu gust correcte.

 

-Cordada: Berta i Busquets.
-Orientació: Sud Oest.
-Accés: Si venim d'Onda creuem el poble de Montanejos, passem pel costat del refugi i arribem a uns túnels. Convé aparcar abans dels tunels, pot ser que aquest aparcament estigui ple, tenim més aparcament passats els túnels.
-Aproximació: Baixem a la pressa, la creuem, passem un túnel i de seguida veurem el bloc que forma l'evident xemeneia del primer llarg. Es el mateix bloc però per l'altre cantó que el de de la Pericondrio. Per allà terra hi ha una pedra que hi diu G.P.

 

 

-Material: Totalment equipada amb bolts i algún pitó. Com que és una via principalment de fissures i díedres si convé es pot possar més ferro. Alguna cinta llarga.
-Descens: Suposo que es pot baixar rapelant, nosaltres hem baixat a peu. Cap a la dreta i a l'alçada d'un coll, més o menys, trobem un camí que baixa a un sector esportiu. Passem per sota del sector esportiu i agafem un corriol que ens baixa al camí del costat de la presa.
-Ressenyes: Lavozdelatierra, Neskas i Elevarte

Niu d'abelles a la R1 de la via Aquest any si al Masmut.

El passat dia 1 de Maig amb en Berta ens enfilem fins la R1 d'aquesta via i ens trobem amb un niu d'abelles a tocar de la primera reunió, just a la fissura per on va la segona tirada de via. Suposo que els que havien arribat abans a la mateixa reunió també van girar cua i ens havien deixat un maillón a la reunió.
Si sou al.lergics al tema o us fa por el tema, millor assebentar-se abans del tema per internet o al llibre de piades del bar La Societat de Penyaroja de Tastavins.

Sector Visatamar.



Espolón del murciélago (6b).

Hi vàrem anar rebotats de San Marcos i ens va agradar moltíssim. Primer de tot el paissatge: escales en un balcó privilegiat damunt el mar i amb vistes al Teide, després les vies súper estètiques amb uns tafonis i unes formes que se t'en va la olla i finalment perquè les vies sense ser super llargues si que són molt variades: de bloc, de continuïtat, de canto gros, romos...ens va semblar que hi ha de tot!.

L'Accés el fem sortint a la sortida 31 de l'autopista del Nord direcció Cuesta de la Villa. Agafem la dirección de Sta. Úrsula i darrera de l'Hiperdino ( davant de l'aparcament del Mercadona ) hi surt una carretera que passa per sota de l'autopista. La seguim i agafem el tercer a l'esquerra, estacionar una miqueta abans del final.

Racolí (6b).

L'Aproximació comença buscant el passeig marítim  Maese Nicolàs, depèn per on l'enganxem haurem de pujar o baixar ( nosaltres hem baixat ) i localitzar un mirador. A l'esquerra, darrera el mur del mirador, hi surt un corriol que en uns 10 minuts de baixada ens deixa al sector.

Via dels Ateus a la Paret de Catalunya. Montrebei.

-Orientació: Sud Oest, el sol va entrar cap allà la una.
-Accés: Àger, agafem la pista asfaltada que porta al Coll d'Ares, a uns deu quilometres del poble trobem un trencall a l'esquerra senyalitzat com a " Congost de Montrebei ". Seguint sempre aquesta pista arribarem al Prat de St.Llorenç, punt on mor la pista. Aquesta pista ha estat arreglada recentment i es troba en molt bon estat.

-Aproximació: Si tenim una foto de la via, aquesta es veu perfectament des del Prat de Sant Llorenç. Hem d'anar al final del Prat i prendre un camí que va per sota de la paret. Un cop a la vertical de la paret, més o menys, trobarem una traça que puja cap a peu de paret. La seguim ( poc definida en algún punt ). A sota la paret hi ha dues petites feixes que grimpem sense cap problema fins al peu d'una feixa més alta i vertical. Aquesta darrera cal superar-la a través d'una canal amb un parell de ressalts de III. Un cop estem a la feixa de damunt del ressalt la seguim a la dreta fins a l'evident peu de via. El clau del primer llarg no hi és.

-Material: Un joc de friends entre l'Alien groc i el Camalot del 4, repetint 0.75,1 i 2. Algún tascó.
-Via: Ens va semblar força resultona: bona roca, díedres prou xulos, lógica i en general sense feixes ni vegetació. Comparant-la amb algunes vies similars aquesta m'ha semblat més homogènia i sostinguda en el seu grau que el Mundo Feliz, la Todo Ventajas i la Fisura Caracol. A mi m'agrada tot però si sou de paladar fi: la millor la Via dels Ateus i la més fluixeta la Fissura Caracol.
-Ressenya: Penjo la d'en Kimgilblogspot.com . També està molt bé la reseña de lanochedelloro.com on també hi ha la foto de la via molt útil per localitzar-la des de el Prat. Moltes gràcies a tots dos!.

Sector Placa de la Pluja.

-Accés: Anem a la Vinya Nova ( cartells indicatius des de el Bruc ) i agafem la pista que hi ha l’esquerra,que porta a Can Jorba. Un cop aquí seguim la mateixa direcció que portem,deixant la masia a la nostra dreta. Uns cinquanta metres després de passar la masia de Can Jorba trobem una caseta abandonada a la nostre esquerra i un aparcament a la dreta on estacionem.

-Aproximació: Al costat de la caseta hi surt un camí fitat. Nosaltres l'hem seguit sempre a l'esquerra i hem anat a parar al Totxo de Can Jorba. Creuem el sector per sota i arribem a un petit sector damunt del Totxo de Can Jorba on hem fet les tres vies de més a la dreta: V+,IV i 6a+. Les tres equipades amb espits una mica envellits, molt curtes i a les reunions dues xapes sense vincular i una sola anella: PORTEU CORDINOS!!!!!. Deixem aquest sector a l'esquerra i anem seguint una traça amb algunes fites a la dreta i que ens deixarà a la base del sector.  La foto del sector està feta des des la Masia de Can Jorba des d'on es veu perfectament el sector.

Via Pet a la Catedral.

-Orientació: Sudoest, nosaltres hi vàrem entrar sobre la una i vàrem fer tota la via al sol.
-Accés: Cal anar fins al parador nacional del Teide i aparcar aquí o just al mirador que hi ha a l'altre cantó de la carretera.
-Aproximació: Si treiem el cap pel mirador ja veurem la Catedral i el camí que ens hi portarà. Agafem aquest camí que baixa fins a un coll i aquí continua baixant fins a la base de la paret, fem la volta a la nord est i localitzem una traça que ens porta a peu de via. Químics visibles.

-Material: Friends 0.5 i 0.75, un cargol i xapa d'espit ( tram de IV+ ), una plaqueta recuperable i alguns tascons. Els Camalots més grans ( 4 i 5 ) només els hem possat a la sortida de R2, és un tram de IV+ que amb les peçes petites queda una miqueta més just, com sempre suposo que ens hem passat...
-Ressenya:  Aquesta que no se d'on va sortir, te pinta a Desnivel. Al primer llarg no hi ha els dos pitons sinó químics, al segon hem passat per la veïna Síndrome de Primavera.

-Via: A nosaltres ens va agradar molt. Primer el paissatge llunar i àrid que envolta tota l'escalada. Després per la roca que un cop més ens va sorprendre, una mena de granit prou aderent i de color rossat, m'imagino que aguanta però fot una mica de crosta que al principi fa desconfiar. L'escalada va de superar panxetes tipus Canalda.Un cop a la segona reunió podem sortir per l'esquerra ( pitons visibles ) o pujar a la feixeta que tenim a mig metre mal contat del nostre cap i flanquejar a la dreta fins que arribem a una zona de blocs més fácil ( cap de burí al final del flanqueig ). 

-Dificultat obligada: V+/A0, a la segona tirada hi havia algún pas de V+ totalment obligat per anar a caçar les xapes.

-Descens: La via acaba en un coll sota el cim, des d'aquí si volem podem acabar de pujar a la Catedral amb dues tirades de IV i V. Nosaltres no ho hem fet i hem baixat des d'aquest punt.
Del final de la via cal desgrimpar uns metres pel mateix vessant pel que hem escalat fins a una bona vira/Terrassa situada uns tres metres per sota del cim. Des d'aquesta Terrassa anem a la dreta mirant a la paret i desgrimpem a una repissa ( III+,compte ) on hi un ràpel instal.lat sobre uns blocs. Les vagues d'aquest ràpel poden ser vistes si un cop acabem la via avançem uns metres en driecció al cim de la Catedral. Nosaltres hem canviat una vaga. El ràpel fa uns quaranta metres ( crec que fraccionable, cordinos de recanvi ??? ) i ens deixa sota la cara Oest. Caminant retronem en pocs minuts al peu de via.