dimecres, 16 d’octubre del 2024

Dansa de la pluja a la Vella.


La opció més assequible per assolir el cim de la Vella. Meitat artificial acrobàtic meitat lliure fàcil, tot amb equipament abundant marca de la casa. Per cert tant a les tirades com a les reunions hi trobem parabolts del 8 que comencen a tenir un bon rovell montserratí. Les reunions segona i tercera les he trobat prou incòmodes com per intentar obviar-ne alguna de les dues. Hem anat directament a la R1 bis però encintant l'arbre de la primera role per evitar tirar rocs.
 

 
Accés: Esplanada del Miracle (Creu d'en Regató) situada a uns 5 km de Can Maçana i a 2 km. de Santa Cecília. Hi ha lloc per uns quatre cotxes a l'ombra d'un bon noguer i està a ma esquerra si anem de Can Maçana a Santa Cecília.
Aproximació: Pugem per les escales de ciment que surten de la carretera fins a un camí que seguim cap a l'esquerra. En deu minuts arribem al GR que seguim cap a la dreta. Arribarem a unes escales de pedra, superades les quals farem un tram de corriol fins a un replà. En aquest punt hi ha un cartell que ens indica que per pujar a la Canal del Miracle hem de trencar a l'esquerra i deixar el GR. Així ho farem tot seguint marques blaves i pel camí principal assolirem l'inici de la Canal del Miracle que remuntarem fins al capdamunt, guanyant així el Coll del Miracle. Un cop al coll seguirem el PR a l'esquerra, passant per la Bauma de les Pruneres i al cap de poc passarem per sota la vella.Deixem el PR i per una zona rocosa entrem a una ample canal boscosa que seguim fins assolir el vessant est de la Vella. La via comença pràcticament al final d'aquesta cara en un tènue canaló amb parabolts del 8 visibles.
Orientació: Est.
 

 
Material: Un estrep i dotze cintes exprés.
Grau obligat: V+/Ae.
Horaris: Aproximació una hora i escaig. Per fer la via i el ràpel hi hem estat unes tres hores mentre que del peu de via a l'aparcament hi hem esmerçat uns cinquanta minuts.
Descens: De la darrera reunió acabar de grimpar al cim i desgrimpar amb cura ( II/III ) en direcció nord fins atènyer una instal·lació de ràpel formada per dos bolts amb anella. Fem un ràpel d'uns 25/30 metres per la Via Normal i assolim el coll nord. Recuperem el peu de via per una zona arbrada i per unes lloses rocoses.
Ressenyes: Original de l'Indi, Jose Walero i Joan Asín. Moltes gràcies a tothom!!!.

dilluns, 14 d’octubre del 2024

Tontet Alegret al Sòcol del Montroig.

 



Guapa tirada de díedre xemeneia bem mantinguda en el V/V+.Nosaltres la vàrem fer just després de que s'obrís i la segona tirada estava tendre de manera que calia certa cura amb la roca.M'imagino que a dia d'avui el tema ja deu ser una altre cosa. El primer llarg és comú amb la via En traspas.


Accés: Per arribar-hi aparquem just passats els túnels de l’embassament de Camarasa en cas que vinguem del Sud.
Aproximació:  tornem enrere caminant per la carretera (C13) i un cop sortim del primer túnel a mà dreta trobem un sender que s’enfila amunt en busca dels espadats que dominen la vall.Continuem sempre pel sender més marcat que avança planejant creuant per sota els murs del Solàrium (no prendre cap dels corriols que van a la seva base). Cap al final trobem algun trams de passamà i graons metàl·lics que ens deixen sota els panys francs de la Cova de l’Escaleta. Al final d'aquest sector trobem un petit contrafort amb un díedre i un pont de roca lila al damunt,visible si agafem una mica de prespectiva. Possibilitat d'arribar-hi escalant alguna altra via del Sócol, nosaltres ho hem fet baixant de la Via del Diluvi.A sota el company començant la via.


Horaris: Aproximació caminant 25',via 1hora i baixada 45' ( ens hem embolicat ).
Material: Joc de friends del Camalot 0.5 al 3.Si es vol cossir més entren més peçes. Recanvis pels ponts de roca.



Descens: Del final de la ruta es deu anar a la dreta a buscar la segona reunió de la via En Traspàs per on crec que baixem en dos ràpels.
Ressenyes: Són de Lo Gall,moltes gràcies!.

dilluns, 7 d’octubre del 2024

Aresta Brucs a la Roca del Tambor Gran.

 

A nosaltres ens va agradar ja que la vàrem trobar mantinguda i sobre bona roca. A la part final teníem ganes de apretar més i hem obviat l'espit de la dreta per agafar tres parabolts a ma esquerra ( 6a o Ae? ). No se si aquests parabolts pertanyen a una via que ve de baix. Ideal per combinar amb alguna altre de la zona: Timbaler del Bruc ( Aresta Brucs, Ivan, Estorach, Francesc Sardans...) o el Gerro ( Àfrica, Normal, Pam a pam...)

 

Accés: Estacionem en un aparcament habilitat al municipi del Bruc, just a sota de l'escola. 
Aproximació: Caminem pels carrers de la urbanització en direcció Oest, l'asfalt passa a ser pista i seguim avançant en la mateixa direcció. Al cap d'uns deu minuts trobem uns olivars a ma dreta i un camí que va en direcció Nord. Agafem aquest sender i quan veiem les parets agafem un corriol a ma esquerra fins a peu de via. La primera assegurança és un pitó.
Material: Nosaltres hem passat amb un grapat de cintes exprés. Semblava difícil posar alguna cosa però si es va just de grau es pot provar sort, a la guia de la cara sud recomana dur algun ferro.
 
 
Grau Obligat: IV+/A0.
Horaris: Aproximació 20',via i rapelar 1 hora. Retorn al cotxe 20'. 
Orientació: Sud.
Descens: Diria que hi ha qui baixa caminant. Nosaltres hem anat a buscar una reunió que queda uns deu metres a la dreta del darrer espit. Aquesta role consta de dos parabolts amb maillons i hem fet un ràpel de 35 metres fins al peu de la cara est de l'agulla.
Ressenyes: Elcol.leccionistadevies i Joan Asín.Moltes gràcies!