Ventafocs a la Roca de Ponent.

-Cordada: Albet Macau i Busquets.
-Orientació: Oest, ha començat a tocar el sol sobre les 14 hores.
-Aproximació: Vinya Nova, pugem cap a una masia i una miqueta abans d'arribar-hi girem a la dreta ( marques blanques ). El camí ens baixa al torrent del Pont, el seguim de pujada. Al cap d'uns cent metres agafem un camí a la dreta del torrent. Pujem per aquest camí i un cop superada la Roca de Ponent pujem per una incómode traça a la dreta fins a la base de la paret. La via comença a la dreta de la paret ( dreta dels visibles espits de l'Animistes, escàrpia visible ).
-Material: Les dues tirades de placa estan totalment equipades amb espits i algún clau. En aquests llargs tant sols hem col.locat l'Alien gris per reforçar la primera escàrpia. A les tirades de fisura hem fet servir l'Alien vermell i un joc de Camalots fins al 5 repetint el 3. Suposo que sense el 5 i potser el 4 es passa, el 3 doblat l'hem utilitzat peró l'hem tret i al final ha arribat al cim.
-Via:  Magnífica via, bon ambient i variada. Anava una mica acollonit per les ressenyes, que si off-width de 6b, que si 6b obligat...Anem a pams, les dues primeres tirades de placa estan totalment equipades i no són exposades ni del tot obligades ( 6a/+ obligat ). Les dues tirades de fisura es poden trampejar amb artificial, per tant l'off-width no és obligat i es pot escalar bastant exterior.La segona reunió l'hem fet a la Tierra y libertad ( bolts, 1 metre a la dreta de la Ventafocs ).
-Descèns: De la darrera reunió escalar cap a la dreta ( III-IV) un parell de metres i trincar la reunió de la Tierra y Libertad. Hem rapelat per aquesta via, amb dos ràpels de 60 metres. El primer ràpel hem guiat la corda peró potser no cal.

Trencacalces a la Palleta.

-Cordada: Albert Macau i Busquets.
-Material: Tota la via està equipada amb parabolts i algún pont de roca. Només hi ha un tram de fissura a la tercera tirada on cal autoprotegir. Nosaltres aquí hem possat els Aliens vermell i gris, el col.lega comenta que hagués quedat millor una peça una miqueta més gran.
-Orientació: Hem entrat a la via sobre les 2 de la tarda i el sol hi ha tocat més o menys fins les tres.
-Aproximació: Hem d'agafar el Torrent de l'Artiga i quan aquest es bifurca prendre el de l'esquerra, a la dreta hi ha la ferrada de les Dames. Anem pujant torrent amunt, a estones per una traça que queda a l'esquerra del torrent. Una miqueta més amunt de la Terra de Nómades hem de sortir clarament del Torrent ( esquerra grimpada ) i seguir una mena de vira ( és camí amb un tram de cordes fixes ) fins a la base de la Palleta. La via comença a la dreta del tot en una placa ajaguda a la dreta d'una canal-díedre, pont de roca visible.
-Via: Ens ha agradat molt, sobretot les plaques de la segona i quarta tirades. El primer llarg demana una miqueta de precaució amb la roca peró ha estat molt sanejada. La dificultat obligada deu estar sobre el 6a/A0. Reunió cimera en una sabina acceptable.
-Descèns: Crestejar a l'esquerra i localitzar una instal.lació de dos bolts amb anella. Per aquí rapelem, dos ràpels de 60 metres ( diria que fraccionables ) per la via Tuaregs.

Flip Matinal a Diables.

-Cordada: Albert Macau i Busquets.
-Ressenya: Nosaltres dúiem la de l'Hita copiada. Penjo la del silenciomineral del 2015.

-Orientació: Hi toca el Sol fins les 12 o la 1.
-Material: Dos o tres recuperables, joc de Camalots fins al 3, joc de tascons i Alien vermell. Duiem claus i no els hem possat, hem trobat la segona tirada força clavada ( només hem col.locat dos tascons ).

-Via: A nosaltres ens ha semblat una bona via. Te bon ambient i trams molt guapos de díedre. La roca tampoc crec que sigui excel.lent peró es deixa escalar sense problemes. La primera tirada l'hem feta per una burilada a la placa tombada ( Diagonal del Vertígen ? ) i hem fet la reunió d'aquesta via ( 3 o 4 burils ), queda més cómode que la R1 de la via, afegim metres a la segona tirada peró no hi ha massa fregament ( doble corda ). Les reunions són incómodes i penjades, els burins en general estan en bon estat. Alguns trams herbosos a les dues darreres tirades. Obligat 6a.
-Descèns: D'on acaba la via grimpem al cim de Diables, baixem a un coll ( dreta, Sud ) i d'aquí a la dreta de nou per enganxar el coll de la Canal dels Avellaners per la que baixem fins al Camí de l'Arrel.

Paret del Pont: Crispín, Digeridoo i In-A-Ga...

-Cordada: Albert Macau i Busquets.
-Ressenyes: Lanochedelloro.com
-Material: Cintes exprés,unes 11 i anàvem sobrats.
-Aproximació: Mireu l'alatre piada de la Paret del Pont, les vies començen a l'esquerra de les descrites.
-Orientació: Diria que vàrem estar al sol fins les 12 o la 1. El Sol arriba a la paret per l'esquerra.
-Vies: Estan força bé, la roca és excel.lent. La primera tirada és una placa tombada, la segona un ressalt més atlètic i el darrer un bon mur vertical de forats. La Crispín està equipada amb espits del 8, la R1 és fàcil saltarse-la, queda a l'esquerra i la reunió cimera millor fer-la als bolts de la Digeridoo. La Digeridoo i la In-A-Ga...estan amb parabolts. La dificultat obligada deu estar sobre el V+/6a i hi ha algún alejillo ( a la segona tirada de la Digeridoo ) peró es fa bé  ( V ).
Descèns: Rapelem per la Digeridoo amb tres ràpels, anàvem amb corda de 60. Si vas amb doble crec que baixes amb un sol ràpel.

La Gauche al Roc de l'Aigle

-Cordada:Alexia Bottagisi i Teo
-Ressenya: Duiem la del llibre de Les Pyrénées du levant - T. Dulac, P. Testas. No era exepcional sobretot per les indicacions del descens que ens vam encigalar una mica.

L'alex escalant el 2on llarg

-Material: Com no indicaven res vam portar un joc de friends i els tascons. Vam anar ficant alguna coseta pero està força equipada amb pitons. A tots els passos una mica més difícils tens pitons a poca distància. Jo diria que amb un joc de camalots del 0,5 al 2 vas sobrat. Les reunions esàn equipades amb un espit i claus. Nosaltres la primera reunió l'hem feta d'un arbre que hi ha al costat de la R.

La cordada al 4rt Llarg

-Orientació: Sud
-Accés:Des de Fontpedrouse agafem la carretera comunal direcció Llar. Passat el pas a nivell aparquem el cotxe. 
-Aproximació: Pujem recte amunt des del pas a nivell durant 10 minuts. (no hi ha un camí marcat). Llavors arrivem a un canal d'irrigació amb un camí marcat amb marques grogues. El seguim cap a la dreta uns 50m i es torna a enfilar cap amunt fins a un altre canal d'irrigació. El seguim cap a la dreta, les vies estan a 3 minuts. A mig camí passem pel costat d'un refu lliure. Una horeta d'aproximació.
-Via: Ens ha agradat. Per la dificultat que té s'escala força. A la ressenya parlaven de una via herbosa i amb blocs inestables, nosaltres hem trobat que, per ser pirineus, la roca era bona i gens herbosa. Diedres variats amb poca dificultat...Uns 150 m de IV+ obligat amb un bonic 4rt llarg. A la dreta de la via que vam fer hi ha la "Voie de l'Aigle" que té bona pinta amb un primer llarg de 6a. i 4 llargs més de V/V+. Tornarem.

L'alex sortint del 4rt Llarg

 -Descèns:  Hem d'acabar de pujar a peu fins al cim amb tendència cap a la dreta fins un pi que té instalat un ràpel. Es rapela fins a un coll i es baixa cap a la canal a l'esquerra per un altre ràpel. En 10 min arribem al peu de via.

GEEB a la Cadireta del Diable.

-Cordada: Marc Segarra i Busquets.
-Ressenya:

-Material: La via està pràcticament equipada amb claus vells i nous, burins amb xapa i sense i parabolts. A la primera tirada he col.locat els Camalots del 0.5 al 2 i un tascó. No se si perquè els portava o hagués passat sense. Al segon llarg un Camalot de l'1 i un Alien gris i a l'Ae hem fet anar un tasconet fi per estrangular dos o tres caps de burí.

-Orientació: Est. Nosaltres hem entrat sobre les 17.00 hores i semblava que la via feia estona que estava a l'ombra.

-Accés: Nosaltres hem deixat el cotxe a l'aparcament que hi ha abans de la tanca del monestir, una zona amb bancs.

-Aproximació: Creuem la carretera i pujem unes escales que ens deixen a la base de la Canal del Pou del Gat ( rètol ). Pujem per l'esmentada canal fins que enllaçem amb el Camí de l'Arrel ( G.R. ), el seguim a l'esquerra en direcció al Monestir. Passem per sota la Cadireta í continuem pel G.R. de seguida el deixem per agafar un corriol a l'esquerra que ens porta a l'Ermita de Trinitat. Arribats a l'ermita prenem un corriol desbrossat a la dreta i que mica en mica es va desbrossant i que porta a peu de via, evident.
-Via: A nosaltres ens ha agradat molt. Tres tirades de bones fisures-díedres ( la primera la més sostinguda), una placa d'Ae i un sostret amb una bonica placa ( curta ) al damunt , la roca en genral bona. Hi ha algún tram molt puntual on la pedra s'ha de mirar més i també algún troç de fissura una miqueta herbós. Les fissures es podrien cossir per passar en A1 i a més els trams més difícils estan assegurats, a la placa de la quarta tirada és on s'ha de donar més la talla, V+ obligat.
-Descèns:  Del cim hem de pujar a una altre agulla ( III, parabolt i reunió al cim ), desgrimpar a l'esquerra on localitzem un parabolt del que rapelem ( 15 metres ). Anem a parar a un coll i vorejem la següent agulla per l'esquerra. Continuem crestejant i trobme una nova instal.lació amb un altre ràpel curt, aquest semblava factible de desgrimpar. Acabat el ràpel entrem al bosc i anem a l'esquerra fins al coll que hi ha a la base de la Momia. Un cop aquí hem baixat a l'esquerra per dins del bosc amb alguna desgrimpada ( marques blaves ) i anem a parar al Camí de l'Arrel que seguim a l'esquerra.

Rectal a l'Entreforc.

-Cordada: Martí i Busquets.
-Ressenya:
http://grimpacodols.blogspot.com/2011/10/via-rectal-paret-de-lentreforc-mallorca.html

-Accés: De Palma anar a cap a Sóller ( tunel 4.5 euros o coll ), a Sóller continuar en direcció Pollença i Lluc. Uns quatre quilometres passat l'embassament del Gorg Blau trobem el restaurant ( tencat ? ) d'Escorçà on aparquem.

-Aproximació: Del cotxe baixem a la dreta i trobem un camp amb una porta que ens indica que d'aquí fins al torrent estarem en una zona privada. Seguim per una zona de camps i de mica en mica el camí comença a baixar cap al torrent. Un cop a  dins del torrent de Pareis el seguim de baixada ( esquerra ). Arribem a una cruïlla amb un altre torrent ( Sa Fosca, grans blocs ) a la nostre dreta hi ha l'Entreforc. Es veuen com dues grans parets triangulars, la que ens interessa és la primera. Per arribar a peu de via cal superar unes pendents herboses al damunt de les quals trobarem una boveda amb sorra de la platja.

-Material: Joc de tascons, Aliens ( semàfor i el blau ) i un joc de Camalots fins al 3. Cintes llargues i doble corda.

-Orientació: La via està a l'ombra fins cap allà la una.

-Via: Bona via d'aventura, poc equipada ( reunions de dos bolts o long live) i on cal anar cercant sempre el camí més fàcil, molt lógica. La roca és bona peró la via no està precisament sobada i hem de mirar una miqueta del que ens agafem. D'altra banda passem algunes zones de gruyeres on la roca sembla menys sólida del que acaba siguent ( no s'ens ha trencat cap canto ). Molt bon ambient i entorn únic, és una via guapa!!!!. La via te cert compromís, difícil abandonar. Encara que hem trobat restes de ràpels a la R4 i R5 que semblava que anavem a una canal on es veia el que semblava una altre instal.lació.  La ressenya d'en Soldevila tunejada pels grimpacódols és molt útil peró hi podem afegir alguna cosa:

Llarg1: Aprofitem més expansions de les que marca el croquis. Ens enfilem a la vertical del primer bolt i el xapem per marxar a l'esquerra a trincar el pitó. Arribem a una bona repissa que es bifurca en dues vires, nosaltres hem passat per la de sota. Al final de la vira xapem un bolt, un burí i dos bolts més. La R1 no la veus fins que no la tens als morros.

Llarg3: Després dels dos parabolts podem acabar de pujar recte i trobem una reunió i d'aquí baixar a flanqueijar. Nosaltres no hem xapat aquesta reunió per no putejar al segón. El flanqueij és evident el que passa és que quan l'has de començar no veus que la placa de la dreta realment te bones presses ( és tombat ). La reunió original de dos claus en te un de trencat, fem com marca la ressenya i arribem a una bona reunió.

Llarg 5: Des de la reunió ja veiem el bolt, hi anem seguint el camí més lógic. LLavors anem a buscar un díedre a la dreta, al damunt del qual hi ha una role que relament no mola: Un pitó i un burí ben rovellats i separats. Ho xapem i tornem al díedre de la dreta, pel mateix arribem a un clau. Aquí cal deixar de pujar i anar a l'esquerra. És evident i al final del flanqueij hi ha dos claus ( no l'expansió que marca ) peró quan hem de començar el flanqueij no es veuen. Tranquils que el flanqueij impressiona un pèl peró es fàcil ( V ). A mig camí de la travessa hem posat l'Alien blau en una llastreta i no el vermell que marca la topo. Dels claus seguim un pel de res a l'esquerra i ens enfilem damunt l'esperó. Per una placa tombada arribem a la role.

Llarg 7: Un cop arribem a la reunió optativa de l'arbre nosaltres hem anar a l'esquerra per unes plaques ( V-V+), a la dreta semblava més fàcil peró més brut. Reunió del cim a muntar.

-Descèns: Nosaltres hem baixat caminant, hem trigat una hora a retrobar el torrent just en el punt on l'hem enganxat a l'aproximació. La baixada és incómode peró no perdedora. Es tracta d'anar cap a la dreta buscant el pas amb algunes desgrimpades i grimpades fins que trobem una vall sense tants penitents i per la que baixem cap al torrent. Aquí ja trobem alguna fita, creuem un torrent i acabem de davallar cap al Torrent de Pareis. D'aquí  només cal remuntar la pujada que hem fet a l'aproximació fins al restaurant Escorçà.

Sa Gúbia: Bombers, Llum de Lluna i Princesa.

-Cordada: Martí, Antonio i Busquets.
-Ressenyes:

http://lanochedelloro.com/reseespana/balears_entre_pare.html#

http://www.foracorda.com/beta/rutas/llum-de-lluna-216m-1022

-Orientacions: La Bombers està al sol entre les 10 i les 5 de la tarda, Llum de Lluna te ombra fins les 14 hores i a la Princesa triga una miqueta més a tocar-li el Sol.

-Material: Les vies estan totalment equipades amb parabolts, a la Princesa trobem alguna peça més antiga. Nosaltres hem fet les vies només amb cintes exprés, duiem Aliens peró no els hem possat. Si es va just de grau un gantxo potser ens pugi ajudar ja que les vies van per plaques amb força gotes d'aigua i forats.

-Aproximació: Aparquem al restaurant Penasso ( carretera de Bunyola a Palma, si venim de Palma veurem la paret ). Creuem la carretera i caminem uns cent metres en direcció a Palma. Entrem per una carretereta a ma dreta que es converteix en pista i que va paral.lela a la carretera de Palma. La seguim cosa d'un quilometre o dos i a l'alçada d'una hípica agafem un torrent a ma dreta que va cap a la paret. A les inmediacions de la paret deixem el torrent i pujem cap a peu de paret, si la seguim primer trobem els peus de via: Princesa, Llum... i Bombers.

-Descèns: Nosaltres hem rapelat totes les vies amb doble corda de 60, factible amb simples. A la Bombers llarg a llarg menys els dos primers que hem baixat amb un sol ràpel de 55-60. A la Llum... hem fet la mateixa jugada i a la Princesa ens hem saltat R4.
Mirant ressenyes per Internet sembla que de la Princesa i Llum... pot ser bona cosa baixar a peu, sobretot si no hem de fer una altre via després.

-Via Bombers: La més tècnica de les tres i segurament la més obligada ( 6a Soldevila i 6b Luichy, 6a+ blocempotrat ). També és la més curta, guapa com les altres. Bona roca i gens sobada.

Per localitzar-la penseu que està uns doscents metres més amunt que l'inci de l'evident Esperó o Normal. Una bona referència és el desplom taronja que marca el croquis així com els arbres de peu de via. A nosaltres el que ens ha anat bé ha sigut el tron on es fa R1 que es veu des de terra.

-Via Llum de Lluna: La més nova de les tres i segurament la menys obligada de les tres ( V+/6a ), nosaltres hi vàrem entrar pensant que estàvem fent la Princesa, es troba al final del sector Princesa a l'esquerra del tot. La primera tirada supera un forat-desplomet caracterísitic. Al ser una via nova la roca encara està un pèl bruta, peró res que desmereixi l'escalada. Nosaltres no vàrem fer el darrer llarg per que des d'abaix semblava que no valia massa la pena, peró després veient fotos sembla guapo.Trobem alguna reunió intermitja que no cal fer ( són per rapelar amb simples de 70 ). Força variada i ben trobada, malgrat no tenir massa ambient te trams de placa força bons.

-Via Princesa: La més atlètica i amb millor ambient de les tres, molt guapa. 6a obligat. Ens va costar de trobar, el que heu de fer és fixar-vos amb un gran desplom o bovedas grogues a la dreta del sector. Després ve una via que va per una zona gris i que es troba amb un tram vermellós. A l'esquerra ja ve la Princesa. No ens cuadrava amb la ressenya d'en Luichy algunes coses: El ninxol de R0 no te arbre, el mur per on va la via no semblava de V-V+ ( jo crec que és un bon 6a ) i a més hi ha reuinons intermitjes que no marca en Luichy. La primera tirada la vàrem fer del tirón ( 60 des del terra ) i el company va tenir molt de pes de corda, solucions: fer la R0 ( precari ) o fer la reunió intermitja que hi ha per rapelar. Fem la resta de la via com marca en Luichy enllaçant les tirades : 3 i 4 . Bona roca i gens pulida.

Directa al Paredón.

-Cordada: Antonio, Martí i Busquets.
-Ressenya: http://lanochedelloro.com/reseespana/balears_entre_pare.html#
-Material: La via està pràcticament equipada amb burils, bolts del 8 i pitons. Hem possat poques peçes peró hem possat de tot: Semàfor d'Aliens, joc de tascons i Camalots fins al número 3.
-Accés: Des de Palma hem d'anar fins al poble de Sóller ( crta. Bunyola, tunel 4.5 euros o coll ). A Sóller continuar en direcció Pollença. Uns 10 quilometres després de Sóller arribem a la presa de Cúber on hi ha unes instal.lacions militars. Nosaltres hem aparcat en un revolt abans de la garita que talla el pas a la carretera militar, suposo que és més discret. Hi ha una pista que entra en una finca particular ( porta ). La paret s'insinua des de la carretera.
-Aproximació: Podem començar-la de dues maneres. Una és saltant directament la tanca de la carretera militar i l'altre és la que hem fet nosaltres. Hem saltat la porta de la pista particular i hem seguit aquesta pista fins que es creua amb la carretera militar. Seguir-la una estona de pujada fins que arribem a una pista a ma dreta, Aquesta ens portarà fins a una pedrera abandonada. A l'esquerra de la mateixa hi surt un corriol que ens portará a la base de la paret, anem a l'esquerra a buscar el peu de via ( fites ).
-Orientació: Està a l'ombra a partir de les 4.

-Via: A nosaltres ens ha agradat per l'entorn i per la bellessa d'algunes de les seves tirades. El llarg més exigent és el primer ( 6a obligat ). Força variada i amb bona roca, via clàssica. Algunes reunions són incómodes i/o cal reforçar-les, no hem enllaçat tirades. La roca és bona i la via te força ambient. Les dues darreres tirades no ens quadren massa amb la ressenya...hem sortit de la reunió 6 a caçar un parabolt i d'aquí a una mena d'esperó a la dreta d'un desprendiment, on trobem un altre bolt  ( més V que IV ) i una reunió al damunt, d'aquí uns metres de fàcil grimpada al cim. Potser la via anava més per la dreta, el cas és que així surt una tirada menys.
-Descèns: Del cim anar al coll que queda a la dreta ( mirant a la paret ). Del coll baixem per una tartera fins a peu de paret i retrobem la traça de l'aproximació. Molt fitat.

"La route de Riguel" i "Les nuages de Maguellan"

-Cordada: Manel i Teo
-Ressenya: La d'en Luichy: Pierre de Lys
-Orientació/època: Vam anar a principis de juny i vam estar a l'ombra fins a mig matí amb vent fred. Després solet que vam agraïr. Es un lloc ideal des de maig fins a octubre.
 -Aproximació:  Deixem el cotxe al parking que hi ha després del congost i caminem fins la segona tirolina. Les parets queden just a l'esquerra de la tirolina. Millor portar una politja per no fer malbé mosquetons. Nosaltres duiem unes d'aquestes de 2 euros i van anar prou bé.
 -Material: Vies totalment equipades. Vaig posar un alien gris un moment perquè em vaig ginyar a un pas, pero el parabolt estava a 1 m.
 -Via: Les nuages de Maguellan es una via de 2 llargs guapissims. Molta verticalitat per tractar-se de cinquens. A nosaltres però ens va semblar més dur ;-). Pels amants de l'Ao la via està ben equipada i als passets més dificils es pot guarrejar...

La Route de Riguel Es una via una mica més dura, tot i que també es deixa guarrejar bé. Té un pas clau de 6b que ens va semblar més dur. Potser no vam saber trobar-li el pas. En A0 passa com un bon vi! La via és encara més guapa, amb bastanta fisura per ma i per peu. Dificultat obligada V+/6a.

 -Descèns: Rapel fins peu de via.