Lusilla a la Miranda dels Ossos.

-Cordada: Isaac Ferrés i Busquets.
-Ressenya: La de ressenya.net,perfecte.
-Material: Aliens groc i vermell,Camalots 0.5,0.75,1 (2),2 (2) i 3.Algún tascó i estrep útil si anem justos de grau.

-Aproximació: De can Massana agafem el G.R. en direcció a al cadrireta,una miqueta abans trobem una torrentera a la dreta,la seguim fins la base de la muralla Nord d'Agulles ( cordes fixes ). Un cop a peu de paret l'anem seguint cap a la dreta,passem per sota d'un sostre ( Via Toni Comerma ),passem pel peu de la Gironella ( burins i bolt visiles ) i localitzem l'inici de la via en una zona herbosa amb un doble buril a la base. Nosaltres hem entrat per la Gironella,enllaçant els dos primers llargs d'aquesta.
-Via: La veritat és que ens ha agradat molt. La via te un bon ambient,l'escalada és atlètica i els díedres són molt ben parits. És clar que la roca demana certes precaucions peró com que hi ha fissura et pots anar assegurant bé. A part de les assegurances que marca la ressenya hi ha molts tacs de fusta,alguns en millor estat que d'altres. Com a grau obligat jo li donaria V+/6a fent algun A1.-Descèns: Ràpel de 15 metres,grimpem una agulla i anem a buscar la canal a sota de la cara Est de l'Agulla de l'Arbret. Pareu atenció al fer la desgrimpada de la canal,després hem de seguir les marques vermelles ( dreta ) que ens duran al Pas de les Portelles.

Sagitario a l'Uriellu

-Company: Marc Sureda.
-Ressenya: Duiem la del blog d'en Korkuerica.
-Material: Semàfor d'Aliens,joc de Camalots fins al 3 i un de tascons.
-Aproximació: Evident des de el refugi. Hem d'anar a la dreta de la paret, a la dreta d'una boveda taronja. La via comença just a l'esquerra d'un esperó tombat a la dreta del qual hi entra la Leiva.El primer pont de roca està alt i costa de veure.
-Via: Guapa. M'imagino que deu ser de les més assequibles de la cara Oest. Ràpida ( nosaltres vàrem anar lents ) .Bona roca i prou variada,amb bona ambient. Grau obligat V+/A1.

Consideracions a la ressenya:

1)       No hem empalmat cap llarg ( per empalmar els dos darrers deu arribar just )

2)       Segona tirada:  No hem sabut veure el clau, la bavaresa s’assegura molt bé i no és gens obligada.

3)       Quart llarg: Hi ha més parabolts dels que marca. Després de l’últim ens posem drets a sobre d’una petita repissa, aquí tenim dues opcions. Anar a la dreta per una canalera ( sembla exposat ) o anar a l’esquerra per un díedre. Nosaltres hem fet aquesta darrera, de bon assegurar només hi ha un clau dels que marca la ressenya i no es veu des d’abaix.

4)       Cinquena tirada: Al tram inicial hi ha assegurances: clau, parabolt i pont de roca.

-Descèns: Ràpels per la mateixa via ( cordes de 60 ).

Murciana a l'Urriellu.

-Company: Marc Sureda.
-Ressenya: Nosaltres duiem una de l'Adrados del 80 que es pot trobar a internet i la veritat és que una miqueta justeta,mola rematar-la amb una bona descripció o una altre croquis.
-Material: Joc de Camalots fins al 3,joc de tascons,semàfor d'aliens i estreps. Pot ser útil un gantxo.
-Aproximació: Evident des de el refugi de Vega Urriellu ( 10 minuts ).
-Via: Al.lucinant...ambient de collons,cap tirada fàcil,lógica,variada...una via 10. Semiequipada amb parabolts ( majoritariament als llargs d'artificial ), bona roca ( menys a la zona de la Laja España ) i bastant concorreguda. Reunions equipades per rapelar. Dificultat obligada 6a/A2.
-Descèns: Un cop al cim carenem i al final de la cresta baixem a la dreta amb una desgrimpada que es fa més bé del que diuen. Localitzem les instal.laciuons de ràpel,amb 60's crec que es poden fer tres ràpels. Caminem deixant la paret a la nostre esquena i arribem a un coll. A l'esquerra hi comença la Canal de la Celada ( traça que no baixa ben bé a la canal sinó per una vora ) que la seguirem fins a les inmediacions del refugi.

Fresnidiello: La Conjura...i Vía de los Buitres

La Conjura de los Fatos feta amb en Marc Sureda i la Vía de los Buitres amb en Salip.
-Ressenyes: Les d'en Luichy

-Material: Per  La Conjura... hem fet servir un joc de friends entre l'Alien groc i el Camalot  del 0.75 per protegir la segona part de la quarta tirada i algún pas puntual. Mentre que a la Vía de los Buitres hem possat de l'Alien blau al Camalot del 2.
-Orientació: Sud Est.

-Aproximació: Evident des de l'aparcament. Baixem,creuem el riu i remontem la vessant oposada. Amb el croquis es troba bé. A La Conjura... el primer parabolt queda alt peró es veu mentre que a la Vía de los Buitres hem d'escalar unes tombades plaques amb canaleres sense assegurançes.

-La Conjura de los Fatos:  Molt guapa,vertical amb bona roca i força variada. A la segona tirada vàrem anar a l'esquerra a buscar una reunió o pujar directament recte a buscar la reunió. Si vas a la dreta ( amb un sol bolt segons lanochedelloro.com ) et fots a la reunió de la Via de los Buitres. Si tires ben bé recte i vas a la reunió que hi ha just per sobre ho compliques més ( 6a+ obligat i amb fregament ),en canvi per l'esquerra es fa millor. Com a dificultat obligada 6a ( al darrer llarg ).

-Via de los Buitres: També molt guapa, segurament un pèl més fàcil que l'anterior. Roca molt bona. També ens hem perdut una miqueta peró la via es va trobant. V+ obligat, la R8 no l'hem trobat.

-Descèns: Amb rapels per la Vía de los Buitres. Amb dues cordes de 60 es poden empalmar ràpels, crec que n'hem fet quatres.

Esperó de Ziordia.

-Company: Marc Sureda.
-Accés: Des de el poble de Ciordia hem de pujar a la cantera. En cas de que la carretera que hi puja estigui tallada podem agafar una pista dins del poble que hi acaba portant. Sembla ser que es pot aparcar a l'entrada de la pedrera,arraconant el cotxe una miqueta a la carretera. En tot cas preguntar-ho a la caseta d'administració que hi ha l'entrada,és interessant dir-lis que anem a fer la via perquè quan baixem poden estar fent voladures.
-Ressenya: Nosaltres dueim la de " 100 classicas de España ".
-Material: Cintes exprés,alguna de llarga. Cordes de seixanta. Si es va justet de grau un estrep potser ens ajudarà a l'inici del segon tram que és on hi ha el pas més obligat de la via.
-Via: Molt guapa on tots els llargs són bonics i amb ambient. Deu obligar a V+/6a.
-Descèns: La via està preparada per rapelar, tot i que a les reunions només un parabolt te anella. Nosaltres hem baixat caminant. De la via crenem a la dreta cap a la pedrera,baixem a un cràter enorme i per aquí una pista ens deixa a la part baixa de la pedrera.

Via de la Virgen a la Hermana Menor d'Irurutzun.

ATENCIÓ!!!!!!!: HI HA UN NIU DE VOLTORS A LA TERCERA REUNIÓ. Informeu-vos abans de fer la via.

-Company: Marc Sureda.
-Ressenya: Nosaltres duiem la de " 100 classicas de España ", en general es tracta d'anar seguint les xapes negres,peró en algún punt convé saber a on hem d'anar ( feixa i creuament de vies ).
-Material: Cintes exprés. Si es va just de grau potser un friend gros pot anar bé a la darrera tirada.
-Accés: Evident des de el poble, una carretera passa just entre les dues germanes. Passat el segon tunel trobem un aparcament a ma dreta.
-Aproximació: De l'aparcament creuem el segon tunel. Entre els dos tunels hi ha una canal a ma esquerra amb una corda fixe. Travessem una mena de cova a l'esquerra i anem flanqueijant a l'esquerra per unes lloses i terreny herbós ( baixant lleugerament ) fins que trobem una sirga,la seguim i ens deixa a peu de via amb 10 minuts mal contats. Crec que hi ha una altre aproximació.
-Via: La via està bé. Clàssica equipada a posteriori amb parabolts,combina una primera part ramposa de finura amb una part superior més aeria,amb plaques i díedres. Una tirada atlètica amb bona pressa i una travessia amb ambient acaben de fer que sigui una via ben variada per lo curta que és. Aixó si l'autovia li treu ambient a l'aventurilla. Queda a ma si es va de camí a Picos de Europa.
-Descèns: Acabem d'arribar al cim i en seguim la carena fins a un coll aquí anem al vessant de l'esquerra seguint rastres de pas que ens condueixen a una tartera que entra a dins del bosc. Pel bosc baixem a l'aparcament.

Esperó de Mordor.

-Cordada: Edu Cubí i Jesús Teixidor.

-Ressenya: Portàvem la guia de Roca Cliente en los Pirineos de Cavallers i es segueix bé la via. Només hem vist que a la ressenya marca el “pirulí paranoico” a L4 quan interpretem que és l’agulla fina de L3. També en la foto que surt d’una cordada escalant marca que estan a L2 mentre estan a L3. Res, parides, la ressenya és de puta mare.

-Aproximació: Nosaltres hem pujat des de la presa de Cavallers. Es segueix el camí del Ventosa i un cop érem a l’alçada de l’estany de Tumeneja de Baix varem anar-lo a buscar directament. El segon estany el varem voltejar per la dreta (hi ha fites).

-Material: Camalots 0.3, 0.5, 0.75 , 2x(1,3,4) ,3x(2) i  HB mida 2 i tascons. 15 cintes. Il·lusionats per fer una via de fissura ens varem envenar les mans i no ens en varem panadir.

-Via: Comença el L1 amb una fissura massa ampla per empotrar, tot i així es protegeix bé i es pot anar pujant, a mig llarg tomba i és més senzill. L2 comença fàcil i cap al final es supera un tram de fissura de mans perfecta. L3 comença amb una agulla “enganxada” a la paret que es va fent fina, si et fies de l’agulla es puja bé i un cop acaba l’agulla continua una fissura ampla que es va fent estreta. Suposem que cal continuar la fissura, nosaltres un cop s’ajau la paret, varem anar per l’esquerra i la roca és dolenta i les possibilitats de protecció molt escasses i precàries. L4 , llarg estrella, cal anar la dreta de la reunió i agafar una fissura que comença ampla i es va fent estreta, el tram inicial és el més dur de la via, fissura massa ampla per empotrar i molt vertical, un cop superat el tram s’ajau la fissura i s’estreny convertint-se en una fissura perfecta per empotrar mans i peus. Encegats per la fissura varem continuar-la amunt sense veure la reunió de la via, tot i així al final de la fissura i hi ha un parabolt i un merlet. Vaja que varem allargar la fissura uns 8 o 10 mts. L5 llarg curt i fàcil però de mal protegir, cal agafar el díedre de la dreta i anar a muntar reunió sota un sostre. L6 comença fàcil i a mig llarg hi ha un pas tot curiós per ser Vè, els dos el varem fer en oposició, la sortida la varem fer per una placa de l’esquerra. L7 llarg de sortida sense més. En definitiva, la via ens va agradar molt, els quatre primers llargs són boníssim i et permeten fer empotraments poc usuals a les nostres terres.

-Dificultat obligada: Nosaltres li posaríem 6a, amb el V+ just has de passar-ho força malament.

-Descens: Anem a buscar el peu de via per una canal a la dreta de la via (mirant l’estany). Un cop a baix, bany revitalitzant a l’estany.

Aresta Brucs de la Sabina Inferior.

-Companys: Berta i Ramon.
-Ressenya: La guia d'Agulles de'n Dalmau.
-Aproximació: Són les terceres agulles que hi ha pujant des del Coll de les Portelles. La via comença al coll amb la Pelada. Es veuen els parabolts rovellats.
-Material: Via totalment equipada amb parabolts i espits ( a la segona tirada ),una mica rovellats. Hem fet la via d'una sola tirada 45-50 metres,sense problemes de fregament ( alguna cinta llarga ).
-Via: Guapa i ràpida sobre bona roca. Dificultat obligada V.
-Descèns: Ràpel d'uns 40 metres per la mateixa cara per on hem pujat.

Cuchi Cuchi

Via Cuchi Cuchi a la Roca de les Vuit.

-Companys: Ramon i Berta.
-Ressenya: No cal massa, en tot cas duiem la guia d'Agulles de'n Dalmau.
-Material: Via totalment equipada amb parabolts.Un estrep útil. Hem sortit per la CADE on hem fet servir un Camalot de l'1 per evitar un pèndol del segon de cordada.
-Aproximació: Des de Can Massana hem de pujar al Pas de les Portelles. Un cop aquí anem per un corriol cap a l'esquerra. Just passat el Dauet hem de baixar per una canal molt dreta ( nosaltres hem fet servir una corda de passamà,hi ha una bona alzina peró no està encintada ). La via comença en una bauma on amb l'ajuda d'un arbre abastem el primer parabolt.
-Via: Ben equipada amb parabolts per no passar por. Deu obligar a V-V+ i Ae encara que la podem anar forçant en lliure segons el nostre nivell. La roca és bona i l'escalada bonica.
-Descèns: Del cim de la Roca de les Vuit podem rapelar, la R1 no està equipada per rapelar peró la via fa 50 metres i la R2 si que està equipada. Nosaltres hem fet dos llargs més de la CADE i hem fet un ràpel de 20 metres per la cara oposada.

Via Laia.

-Company: Grau.
-Ressenya: Nosaltra anàvem amb la guia del Ripollès,vàrem anar trobant la via. Per poc que es pugui agafar la que surt a lanochedelloro.com on hi apareix el material emplaçat i està dibuixada amb més detall.
-Aproximació: Nosaltres l'hem fet per baix. És a dir hem agafat el camí que va de Queralbs a Núria. Hem de pendre el camí nou.la via comença en el tram de camí que passa per l'antiga via del cremallera. L'inici de la via és en un díedre amb una estaca de ferro a la paret de la dreta. Es veuen dos parabolts més amont.
-Material: Camalots 0.75 i 1,tascons i algún alien. Una plaqueta recuperable útil per si fem el 6a en artificial.
-Via: La veritat és que no ens ha agradat massa. Molts metres de feixa i pocs d'escalada,de fet de les clàssiques que hem fet a la paret ( Tardor,Díedre Primavera,Duis i Somni ) ha estat la més fluixeta. Algún tram interessant.
-Descèns: Pugem per on ens sembli més factible a la carena i baixem cap a l'esquerra a un gran coll. D'aquí per uns prats a peu de paret. Girem una miqueta a la dreta i anem baixant per terreny rocós a unes tarteres que ens deixaran al camí de Núria.