Fil·loxera Vastratix a l'Aeri.

-Cordada: Jose i Busquets.
-Ressenya: Va anar molt i molt bé la del Caranorte on surten totes les assegurançes. També hi ha la dels ressenya.net
-Material: En teoria la via es troba totalment equipada. Nosaltres vàrem cossir la fissura de la penúltima tirada on vàrem possar tres tascons,aliens groc,vermell i gris;Camalots 0.75,1 i 2. Amb aquest material pots assegurar sobradament algún pas puntual a les altres tirades. Unes 15 cintes exprés, hi ha ressenyes que en marquen 20,les duiem peró no les hem possat.
-Aproximació: De Sta. Cecília pugem a agafar el Camí de l'Arrel ( G.R. ) en direcció al Monestir ( esquerra ). Deixem un primer trencant a la dreta que puja al Serrat del Moro ( aspa de G.R.), quan estem a punt de deixar enrrera la paret de l'Aeri prenem a ma esquerra un torrent rocós: la Canal de l'Aeri. Aquesta ens serà reconeixible perquè als pocs metres d'entrar-hi trobem un recordatori de la noia que es va matar a la Easy Rider i més endavant cordes fixes. A la part alta de la canal obviem uns escalons que s'en van a la dreta per anar a les vies de la part central de l'Aeri. Seguim canal amont i deixem enrrera també el peu de via de la Easy Rider. La canal es redreça una miqueta i pugem amb l'ajuda de les arrels i troncs caiguts,abans d'un tram més dret localitzem R0 a la dreta ( dos espits ).
-Via: A la xarxa i a les guies hi ha opinions molt diverses. La nostra, com totes altament subjectiva,seria la següent:
1.La roca: A la primera tirada és una miqueta cutrilla ( l'entrada no ), a la segona i els dos primers terços de la tercera no és que sigui dolenta peró és d'aquella grisosa amb tacte una miqueta sorrenc ( no problem,està cossit ).Tot i així alguna cosa hem fet baixar. A la resta de la tercera i la primera part de la quarta és cinc estrelles. Per arribar a la quarta reunió hi ha un tram de mala roca. La cinquena te bona roca i a les dues darreres regular tirant a bona ( sortida al cim bona ).
2.L'equipament: Tres primers llargs cossits ( algun tram també s'ha d'escalar ). A la quarta hi ha una placa amb poques assegurançes peró és IV i la roca és ferma,llavors la roca empitjora i ja hi ha més xapes. Tramet fàcil per arribar a la reunió on no hi ha assegurançes ( III-IV). A la cinquena tirada toca escalar,les xapes si que estan allunyades. El consol és que les xapes han deixat de ser unes xapes una miqueta estranyes on el mosquetó no treballa com ho hauria de fer per ser xapes convencional d'espits. En aquesta tirada crec que és clau no fer la reunió que hi ha sobre de l'Ae,per evitar factor 2. No se si arriba a expo peró si que hi ha aire ( V+). A la fissura de la sisena hi ha tres o quatre expansions i crec que en relació a la topo del caranorte hi falta un clau ( no n'estic segur ). A la darrera tirada podem treure factor amb un Camalot 0.75-1 i després acabar d'arribar a la primera xapa,la resta assegurat.
A les xapes aquestes estranyes no els hi he fet cap foto peró si a unes que hi ha a les reunions i en alguns trams puntual que ja donen més confiança:

3. Dificultat: V+ obligat a la placa de la cinquena tirada i potser alguna sortideta a les tirades de baix. La fissura ens ha semblat que era un bon 6a peró es deu poder trampejar en V+/A1. Val a dir que no teniem massa el dia...La cinquena tirada sembla que es pot " esquivar " passant per la Tope Toni o la A dónde... ( ? ) que sortiria a la dreta de la reunió que ens hem saltat a sobre de l'Ae.

En conjunt la via no ens ha semblat pas dolenta. Trams bons de placa i de fissura, prou variada i amb ambient ( suposo que no el mateix de les del mig de la paret ), a tenir en compte lo de la roca i l'equipament i que cadascú decideixi.

- Descèns: Del cim ràpel de 20 metres al coll. Remontem per la corda fixe, per traces que van per dins del bosc i per trams rocosos. Arribem al cim de les antenes, baixem cap a l'altre costat ( direcció Can Massana ) i enganxem el camí enporlanat fins que trobem l'entrada de la Canal de St. Jeroni ( linia elèctrica i senyals vermelles ). Per aquí baixem a Sta. Cecília.

Recaderia Vertical a Gitarriu

-Company: El Silent Partner.
-Ressenya: La que surt a les guies de Sadernes. A internet podeu trobar la de ressenya.net
-Material: Cintes exprés.
-Aproximació: Si hi anem a l'estiu haurem d'aparcar el cotxe a l'Hosatal de Sadernes. En cas contrari seguirem per la pista i aparcarem al darrer aparcament autoritzat ( rètols ). Seguim pujant per la pista i deixem enrera el trencant de Sant Aniol i el Pont d'en Valentí ( esquerra ), més endavant trobem un camí que s'enfila a la dreta amb un cartell que hi diu Bassegoda. L'entrada està just abans de l'antic aparcament i el camí està marcat amb senyals verdes i vermelles. L'anem seguint,deixem una tartera a la dreta més endavant creuem el Coll Roig. Poc després el camí de les senyals verdes i vermelles continua en direcció al Bassegoda i nosaltres ens hem d'enfilar a la dreta per una tartera ( sol haver-hi una fita ). De seguida trobem una roca amb una creu de les senyals de pintura i una indicació que diu " Quer Foradat ", continuem pujant fins que topem amb un contrafort rocós,per el seu peu anem tirant a la dreta fins a trobar el " Pas del Cabró ", potser que el trobem amb corda fixe de dalt a baix,amb parabolts o net. Si arribessim a una petita torrentera és que ens l'hem saltat. Pugem pel Pas del Cabró ( 40 mts aprox de II-III ) i acabem d'arribar a peu de paret. La via comença uns cinc metres a la dreta ( espit visble,costa un xic de veure ).
-Via: M'ha semblat una via de resalts, per tant no cal que hi anem a buscar un gran ambient. El darrer resalt és més vertical i sostingut que els altres peró no deixa de ser un resalt. M'imagino que és la via més assequible de Gitarriu ( V obligat ). Suposo que ara feia dies que no es feia perquè la via no es pot fer en època de nidificació ( de Gener a 15 d'Agost m'imagino ) i per aixó l'he trobada un pèl herbosa.Equipada amb espits del 8 un xic rovellats i un parabolt per reunió.
-Descèns: Amb ràpel per la mateixa via. M'imagino que amb una 60 arriba.

Estasen i Joan Martí al Calderer.

L'estiu passat amb en Roger vàrem anar a fer la Joan Martí a la Cara Nord del Calderer. Després d'escalar la primera meitat fins a la seva intersecció amb la Estasen uns núbols amenacedors ens vàren fer decidir a sortir per la Estasen, efectivament més ràpida que la Joan Martí. Aquest estiu, doncs, tocava toranr-hi i repetir la jugada peró a l'inrevés: entrem per la Estassen i sortim per la Joan Martí.


-Ressenya: La de ressennya.net
-Material: Per a les dues vies més o menys el mateix: semàfor,Camalots fins al 3 i joc de tascons. Important dur cintes ben llargues. La Estasen m'imagino que es deu poder fer amb un bon joc de tascons, peró com que els dos cops que hi hem anat duiem el ferro per l'altre via doncs hem anat possant coses.
-Aproximació: Som tant ineptes que els dos cops que hem anat a fer la via ens hem perdut, per tant millor que ho mireu al ressenya.net. Aquesta segona vegada, peró , hem trigat el mateix que els que venien pel camí normal. Basicament el que hem fet és anar pel camí de les marques blanques ( creuant tres torrents ) fins a la vertical de la via i hem pujat rectes a aquest per una canal ( grimpadeta de II-III ).
-Via Estasen: Escalada histórica, la primera que s'atreveix amb aquest vessant de la muntanya. Abans de fer-la tenir molt en compte que es tracta d'una escalada dels anys 20. Per tant hi haurà molts trams que els farem caminant, d'altres grimpant i alguns fins i tot escalant. Malgrat tot te trams bonics on si que s'escala com la famosa travessa . Tot i que la roca està molt sanejada per les repeticons convé parar-hi certa atenció. La via està semiequipada en els trams més complicats peró com que en els trams més fàcils ( els que es fan caminant o grimpant que són la majoria ) no hi ha res cal parar atenció a seguir la via. Suposo que per evitar pèrdues de l'itinerari hom hi ha fet pintades d'esprai verdes. Crec que la millor tàctica per fer-la és en ensamble curt fent reunions si convé en els dos o tres passatges de IV que hi ha.
- Via Joan Martí: Uns vuitanta anys separen l'obertura d'aquesta via i l'escalada de l'Estasen. Dos monents diferents de l'escalada i per tant dos conceptes ben diferents de la mateixa. La primera busca el punt feble a la gran muralla i la segona mira de passar sense molestar massa a la seva esquerra, a voltes evident a voltes rebuscada i a vegades perque no dir-ho caminant i grimpant ( recordeu els 150 metres intermitjos a l'ensamble  i les tirades de III ). Semiequipada amb espits i claus, te una primera part més exigent amb una tirada de 6a força obligada i la resta més assequible. La roca en general és bona, sempre que recordem a on estem, malgrat algún llarg on és més delicada. Compromís relatiu al poder escapar des d'alguns punta a la veïna Estassen.
-Descèns: Des del final de les dues cal acabar d'assolir el cim del Calderer. Si fem la Joan Martí, trobarem un primer gendarme que nosaltres hem vorejat per la dreta, per l'esquerra semblava que calia baixar molt peró es veia més fàcil. Un cop al cim continuem crestejant en direcció al Pollegó Superior i baixem un parell de canals equipades amb carenes. No cal arribar al mateix coll de l'Enforcadura,una miqueta abans baixem per unes pendents herboses i per una tartera a la tartera i d'aquesta retornem al refugi.

Stromberg al Gorro Frigi.

-Cordada: Roger i Busquets.
-Ressenya: Crec que s'en poden trobar diverses a Internet. De fet, n'hi ha prou amb seguir els parabolts grocs.

-Material: Cintes exprés, diria que una dotzena si no enllaçem tirades.
-Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel de sota i quan sortim al camí transversal ( St. Joan-St. Jeroni ) seguir-lo a la dreta. Passem el camí passa just per sota del Gorro Frigi. Just passar el peu de paret hi ha una canal que s'enfila cap a la cara N.O. del Gorro,hi pugem i quan som a peu de paret busquem els parabolts grogs.
-Via: Bonica i que es fa molt bé. És força vertical peró amb bona pressa,està ben equipada amb parabolts i algun burí. L'única pega que se li podria trobar és que te algún tram un pèl gastat. Obligat V.
-Descèns: Un cop al cim carenem en direcció S, fins a trobar la ferrada de baixada que sense pèrdua ens deixa al camí de l'aproximació.

La Princesse de feu al Pic de l'Aigle.

-Cordada: Isaac Ferres i Roger Canals.
-Ressenya: La que surt al llibre : " Itinéraires d'un grimpeur gâté " de Philippe Mussatto.
-Material: La via està totalment equipada amb parabolts, si anem justos de grau com és el cas ens anirà bé dur un semàfor i algún friend ( nosaltres duiem l'Omega vermell ). Potser també un tascó petit.
-Accés: Hem d'anar a la pista que porta al Plan Lachat,entre el Coll del Galibier i la Valloire. Seguim la pista que porta a unes instal.lacions militars. Al cap d'un tros trobarem una tenca, si està tencada ens tocarà caminar 45 minuts fins les instal.lacions militars. Un cop aquí veiem la paret davant nostre i amb uns deu minuts arribem a peu de via.
-Via: La via ens va agradar,discorre per unes plaques de roca hiperaderent,fins i tot talla. Tot i aixó ens va donar la sensació que la via tota l'estona va a buscar les plaques. Està clar que és una via del segle XXI no una clàssica de fa cinquanta anys que va a buscar els punts febles de la paret. He vist per internet que li donen 6b obligat,jo potser estaria més d'acord amb aquesta cotació que amb el 6a+ de la guia,peró per aquí ronda el tema.
-Descèns: Evident cap a l'esquerra primer i després a la dreta. Mirant a la paret hem de baixar per la seva dreta

Via de l'Etoile a l'Aiguillete du Lauzet.

-Cordada: Grau i Busquets.
-Ressenya: Lanochedelloro.com
-Aproximació i descèns: Nosaltres vàrem fer exactament el que surt a lanochedellor.com sense saber-ho,per tant no cal explicar res més.
-Material: Algunes peçes per assegurar el díedre del llarg 9. Potser entre 0.75 i 2 i algun tascó.
-Via: Dues parts ben diferenciades,un sócol rostollos i una segona part ben vertical i amb ambient. Són com dues vies diferents. Ens vàrem saltar: R4 ( poc recomanble pedres ),ensamble de R5 a R7, R10,R13 i R15.
-Descèns: També molt ben explicat al croquis,molt fressat.

Vol et Volupté a les Tenailles.

-Cordada: Grau i Busquets.
-Ressenya:  Lanochedelloro.com
-Aproximació: Perfectament explicada a lanochedelloro.com. Nom al peu.
-Material:  Cintes expres,via equipada. A la bavaresa del darrer llarg pot anar bé algún friens mitjà-gran ( entre 0.75 i 3 ) per assegurar algún pas.
-Via: Guapa via,força variada i amb ambient. Obliga a 6a-6a+. Bona roca en conjunt. Ens hem saltat R4,R7,la R11 no l'hem trobada i l'hem feta en un pont de roca ( poc aconsellable millor acabar de fer la bavaresa i fer R12,60-65 metres).
-Descèns:  Rapel de 25-30 a un coll,desgrimpem una miqueta i anem travessant a l'esquerra. Fressat a buscar una tartera i el camí de pujada.

Combinació Ranxerox,Rouge Hebdo i Kelle a la Tête d'Aval.

-Cordada: Isaac Ferrés, Roger Canals i Busquets.
-Ressenya: lanochedelloro.com
-Aproximació: Perfectament explicada a la nochedelloro.com
-Material: Duiem un Omega mitjà i el semàfor,ho vàrem anar possant en algún moment. Recomanble alguna cinta llarga.
-Via: Excel.lent via, on tots els llargs són bons. La roca impecable ( algún tram puntual més dolenta ),un bon ambient i molts metres. Ens hem saltat: R6,R8 i R15.Obligat 6a-6a+.
-Descèns: El més habitual és agafar una linea de ràpels,nosaltres anàvem d'alpinistes i hem volgut fer cim. Hem seguit l'aresta fins a una zona de campes,hem grimpat a una mena de coll on hi hem deixat una fita i on hi trobem una instal.lació de ràpel. Hem desgrimpat a una vira,l'hem seguit i hem pujat a la dreta a enganxar un corredor pel que hem sortit a un coll que hi ha entre la Tête d'Aval i la Tête d'Amont i hem agafat un camí molt fressat que acaba baixant molt dret fins al poble que hi ha al cantó de les Vigneaux,una hora més fins al poble i una altre hora fins a l'aparcament. Més o menys quatre hores,tot i que l'útlima ens l'hem estalviada perquè un guia que viu a les Vigneaux s'ha enrotllat i ens ha pujat a buscar el cotxe. Moltíssimes gràcies!!!!

Ponant Neuf a Tour Termier ( Cerces ).

-Cordada: Roger Canals,Isaac Ferrés i Busquets.
-Ressenya: Lanochedelloro.com.
-Material: Via totalment equipada amb parabolts.
-Aproximació: L'aparcament es troba uns tres o quatre revolts abans d'arribar al Coll del Galibier pujant des de Briançon ( esquerra ). Creuem la carretera i anem seguint un camí molt ben fressat,passem per sota d'una linia elèctrica i canviem de vessant. El camí està marcat amb senyals flourescents, quan veiem la paret i hem de pujar a la base directament ( abandonar el camí ) per una tartera. Parabolts visibles a peu de via.
-Via: Està bastant bé,la roca és molt curiosa ( vetes ) i bona. A l'entrada ens hem liat i hem entrat pel projecte que marca en Luichy a l'esquerra de la via,la primera tirada l'hem fet desencordats ( R1 cómode per equipar-se ). La via ens ha semblat un pèl més fàcil del que marca la ressenya,obligat V+/A0. Mirant a la ressenya d'en Luichy ens hem saltat: R7,R9 i R12.
-Descèns: Hem baixat caminant i a part de ser bonic,deu ser més ràpid perquè uns francesos que han arribat al cim abans que nosaltres han rapelat i han trigat més a arribar a peu de via. Per baixar a peu hem d'anar seguint fites i rastres de pas fins a un coll molt evident ( a la dreta de la paret ), aquí enganxem el camí amb marques flourescents que ens tornarà al cotxe.

Spigolo d'Agathe als Deux Soeurs.

-Company: Isaac Ferrés.
-Ressenya: La que hi ha a la tribu.cat ( Joan Jover ). A la tercera tirada ens hem liat una miqueta i hem pujat per una via més moderna que hi ha a l'esquerra,hem pogut rectificar ( buscar el fil de l'esperó ). Per sortir de la darrera vira també ens ha costat de trobar. Cal anar cap a la dreta a buscar una mena de cova on hi ha la reunió. La següent tirada comença a la dreta d'aquesta petita cavitat ( alguns pitons,un al principi i els altres més amunt que costen de veure ).
-Accés: Hem d'anar al poble de Prenlenfrey, al costat de Vif. A Prelenfey agafem una pista asfaltada que en 2 quilómetres s'acaba . Aparcament al final de la pista.
-Aproximació: Hem de pujar fins al caban de Clos ( indicacions ),un cop aquí seguim la direcció que portem i passem per una font. Anem seguint en la direcció que portem per sota de les parets. L'espigolo és evident, més o menys en la seva vertical hi ha uns remontadors. A aquesta alçada surt una traça que puja directe a peu de via. Cal començar la via a l'esquerra d'un gendarme caracterític, petita grimpada i R0 en dos parabolts. Segurament hi ha un camí més cómode per anar del sender que va per peu de parets a l'inici de la via.
-Via: Està força bé malgrat que les vires li truen una miqueta d'ambient. La roca no sempre és escel.lent peró en general està força bé. Pràcticament equipada amb pitons i expansions hem anar possat algunes peçes intercaldes. Diria que semàfor més Camalots fins a l'1 i algún tascó. Obligat V-V+/A0 .
-Descèns: Del cim carenar cap a la dreta fins a un gran coll on hi ha una gran canal per la que baixem a la base de les parets ( cartell ). Al final de la canal nosaltres hem tirat a la dreta i hem acabat baixant directes per la tartera al camí de peu de paret.

Combinada Lívanos Leprince a la Glandasse.

Amb en Grau de Besalú començem la via Lívanos a la Glandasse. A la quarta tirada m'equivoco i em foto a la Pilier Leprince, el que queda de la Livanos sembla un rostoll i decidim continuar per la Leprince fins al cim. De la Leprince no duiem ressenyes peró és súper evident i està plena de pitons que indiquen el camí. La Leprince em va semblar boníssima ( ja l'havia fet peró no la recordava tant guapa ) i la Lívanos bastant justeta.

-Ressenya: De la Lívanos duiem una del Llibre " Escalades en Diois " i de la Leprince no ens va caldre peró alguna hi ha per Internet.
-Aproximació: Des de l'aparcament que hi ha a l'entrada de l'Abadia de Valcorissant hem de pujar al Col de Menil ( cartells ). Aquí es veu la via i la paret davant nostre una traça ens deixa a l'inici del Pilier Leprince ( placa conmemorativa ), per fer la Lívanos hem d'anar uns cinquanta metres a la dreta i localitzar un forat a la paret.
- Via: Els quatre primers llargs de la Lívanos no són cap maravella peró ténen un cert ambient. La roca no és massa bona peró hi ha força claus. Els trams d'artificial es resolen en A0 o s'apuren en lliure de 6a-6a+. Al Leprince la cosa canvia,la roca tendeix a excel.lent,els llargs són guapos i te un bon ambient. Pels qui vulguin fer integrament la Lívanos que tinguin en compte que allà on marca R4 facultativa,cal sortir a la dreta del díedre que anem seguint,pujar a una repisa on hi ha un pitó i seguir per un altre díedre.És a dir a la cinquena tirada fer un canvi de díedre i enganxar el de la dreta,no seguir el díedre del començament perquè anirem a parar a la Leprince.

-Material: Joc de tascons, semàfor d'aliens i Camalots fins el 2,el del 3 el duiem peró crec que no el vàrem possar.


-Descèns: Diria que el descèns recomanat per ràpid és rapelar per la moderna Cosa Nostra ( esquerra ). Nosaltres vàrem baixar caminant i tot i ser una excursió preciosa s'ha de dir que es força llarga. Per fer-ho anem seguint traces ( esquerra ) que amb alguna grimpadeta i alguna canal ens deixen al plató somital. L'anem seguint a la dreta ( una bona estona ), trobem una gran fita i finalment una altre de més gran que ens indica que ens unim al G.R.Per aquí baixem fins a l'Abadia de Valcroissant.

La ressenya de la Lívanos:

Via Dolce Vita a Presles.

-Cordada: Roger Canals, Isaac Ferrés i Busquets.
-Ressenya: Lanochedelloro.com.
-Aproximació: Aparquem al coll i baixem per la carretera. Una primera drecera a ma esquerra ens deixa de nou a la carretera. La seguim de baixada i al caps d'uns metres agafem un camí a l'esquerra. Anem seguint per aquest fins que som a sota del Pilar Beatrix. Aquí agafem unes traçes que pujen a peu de paret. La via va a la dreta del Pilar Beatrix, a la dreta també hi ha la via Larme de Venus que te una picafa de LV a l'inici.
-Material: Via totalment equipda amb parabolts.
-Via: Via rapideta amb algún tram bonic peró res espectacular. No està sobada i el grau obligat seria el 6a.
-Descèns: Crec que la baixada recomanable és rapelant per la Beatrix peró nosaltres vàrem seguir la Vira Mitjana ( on acaba la via ) cap a l'esquerra. Està equipada amb passamans i passa per alguna cova curiosa.Al final baixem per un passamà a peu de paret i d'aquí tornem a pujar a la carretera.

Via Lívanos a l'Archiane.

-Cordada: Isaac Ferrés i Busquets.
-Ressenya: La del Camp to camp. No és cap maravella peró és el que hi ha.
-Aproximació: Mireu la de la Via de Llevant. Un cop sigueu a peu d'aquesta via anem per peu de paret uns doscents metres. El peu de via es veu fressat,la primera tirada comença per una zona de grades fins a uns díedres més drets. La primera tirada l'hem fet ben llarga, uns 50-55 metres.
-Material: Joc de tascons,semàfor d'Aliens i joc de Camalots fins al 4. Aquest últim només l'hem possat un cop, a la tirada difícil que hi ha per sobre de la vira. Per tant suposo que deu ser prescindible.
-Via: Juntament amb la Via de Llevant són les dues clàssiques de l'Archiane. La veritat és que la via l'hem trobada bona, amb un toc súper clàssic. Festival de díedres i fissures,amb algun tram de xemeneia i poca placa. Típica travessa amb aritficial Lívanos. A la tercera tirada hem anat pel dret  i segurament ha estat la tirada més difícil de la via tot i que s'anava protegint bé i hi havien algunes assegurançes. Deu ser un 6a ben bé,més o menys trampejable amb V+ ( com la resta de la via ). La via original atravessa a l'altre costat de la llastra on hi deu haver un díedre més fàcil. Roca bona ( menys a la darrera tirada ) i semiquipada amb pitons, ni una sola expansió!.
-Descèns: Un cop al final de la via carenar a la dreta cap a un coll ben ampli ( alguna fita i traçes ), aquí busquem una canal amb alguna fita i traces, baixem un tram d'aquesta canal i en sortim a la dreta per anar trobar una primera instal.lació de ràpel. Dos ràpels a 40 ens deixen de nou en una altre canal, aquí fem un ràpel d'uns 20 per baixar i resalt i tartera avall a buscar el camí de l'aproximació.

Una foto de l'Isaac a la primera tirada que pot servir per ubicar el peu de via:

Díedre Oest al Rocher de l'Epénet.

-Cordada: Isaac Ferrés i Busquets.
-Ressenya: Duiem el llibre de les vies fàcils de'n Jordi Lluch i un de'n Philip Brass de 6a max,la veritat és que no cal massa.És anar seguint el díedre que a més està equipat amb xapes i pitons. Jo ja l'havia feta fa uns anys i ens vàrem liar al penúltim llarg. Superat un primer tram de díedre més vertical no seguir-lo cap a l'esquerra ( vaguetos ). Sortir a l'esquerra per una placa pitonada.
-Material: Malgrat que la via està practicament equipada amb pitons i xapes hem col.locat dos cops un Omega mitjà,el vermell, equivalent a un 0.5 i 0.75. S'ha de dir que l'hem posat a un pam de la xapa,amb el que són totalment prescindibles.
-Aproximació: Des de l'aparcament surt una traça que ens porta de pet a peu de via en uns deu minuts. Cal grimpar un pedestal d'uns vuit metres per l'esquerra fins al peu de les dificultats ( pitó de R0 i espits visibles ).
-Via: Està prou bé,amb trams bonics de díedre. És curteta i ràpida. A la part central hem anat tirant llargs a 50 i 60. Una miqueta polida, hi ha trams de roca una mica sospitosa ( a les parts fàcils ) peró com que els cantos es veuen polits sembla que no cauran. Es passa en V-V+/A0.
-Descèns: Del cim a la dreta fins a un coll on prenem una canal a la dreta que ens deixa en unes feixes,desgrimpem a trobar la tartera i d'aquí retrobem el camí de l'aproximació.

Supersé a la cara Est de la Dent d'Orlú.

-Cordada:Jordi i Manel (9 de Juliol)
-Ressenya: la de la guia d'escalades de la Dent d'Orlú. Com que està tota equipada i té el nom al peu de la via (com les altres vies)no costa gens de seguir ni de trobar. De totes maneres es poden trobar altres ressenyes per Internet.
-Material: amb cintes expres n'hi ha prou.Està tota equipada tot i que en algun lloc allarguen una mica.
-Aproximació:Des del parking de la cara Est agafar el camí de la Dent, i just al coll  avans de l'última pujada cap al cim, devallar per la cara est fins a trobar la via.
-Via: una via típica de la cara est de la Dent.És una via disfrutona que no passa del V+, tot i alguna petita excursió entre seguros.Via de dalles  en roca adherent i de gran qualitat amb alguns llargs més de diedres i petites fisures.
-Descens: baixem des del cim fins al coll i d'aquí per el mateix camí d'anada fins al cotxe.

Anglada-Guillamón a les Bagasses

-Cordada: Roger, Jordi i manel.
-Ressenya: la d'en ressenya, una mica curta però es va seguint amb una mica de llògica...
-Material: joc de friends i de fisurers, un parell de xapes recuperables i bages per sabines.
-Aproximació: la normal de les Bagasses. la via comença per el diedre que hi ha al costat de la Supertramp, just després de la CADE. 20 min.
-Via: 1er llarg per el diedre fins al jardinet, el creuem fins a l'altre costat i pugem per un diedre evident. d'aquí aenm enganxant diedres i alguna placa, sempre per la part més evident, fins a sota del gran diedre que ens porta fins a la feixa.D'aquí caminem 100 m cap a la dreta, fins a sota del gran diedre que ens farà sortir de la paret .Just a 5 m del diedre i en una fisura es veu un parabolt, i d'aquí es va tirant amunt per la part més evident.Nosaltres hem fet 3 llargs de sortida des de la feixa, el primer al màxim de corda i al peu del mur final hi ha una reunió,i els 2 ultims per la Vidal-Farreny.S'ha de dir que la via és bastant rostoll, a part d'algun tram puntual algun llarg per sota de la feixa i l'ultim( aquest si que està bé, vertical i amb bona presa, això si, nosaltres l'hem trobat totalment equipat amb parabolts, pitons, ponts de roca...Vaja, que escalar escalar no gaire....Nosaltres vam tardar unes 6h. una cordada de tres.La veritat és que ens hem aixecat molt aviat per poder escalar, tant per evitar al màxim la calor com per la més que possible pluja de la tarda (efectivament un  bon ruixat ens ha caigut, però quan hem arribat al bar!). Cap a les tres de la tarda la paret està a l'ombra i en principi s'hi pot escalar.No ens pensàvem escalar a Terradets un  30 de Juliol! 
-Descens: el normal des del cim de les Bagasses, caminant cap a la dreta pel camí fins a trobar el ràpel, i d'aquí fins a la carretera i tornada a la font (1h.).