Los Reyes del Mambo.

-Cordada: Macau i Busquets.
-Accés: Àger seguir la carretera cap al Coll d'Ares. Una mica abans d'arribar al coll prendre una pista a la dreta en direcció a Colobó. La pista passa per sota de les parets, aparquem més o menys a la vertical de la via. Amb la foto de la ressenya veurem la via perfectament des de la pista.
-Ressenya: Nosaltres no la teniem però aquesta d'en Joan Asín està molt bé.

-Material: La via està totalment equipada amb burins ben conservats, bons pitons i un parell d'espits per reunió.Només hem posat un Alien gris al primer llarg i un Alien verd per treure pèndol a l'entrada de R2, aquest darrer no serveix de res hi ha que hi ha una sabina a sota que fa la mateixa funció.

-Via: Te bona roca i algun passatge prou maco. Al segon llarg convé flanquejar clarament a la dreta un cop xapada una escàrpia amb anella, la segona reunió queda just damunt d'aquesta escàrpia però és més fàcil arribar-hi així.
Sembla ser que per entrar a la tercera role ha saltat un burí, no crec que aixó hagi canviat massa la dificultat obligada de la via.

-Dificultat obligada: V/A1e.
-Descens: La via acaba en una feixa on podem continuar fins al cim a través d'altres recorreguts o sortir per aquesta feixa fins la canal de baixada que ens retorna sense problemes fins a la pista.

 

Josep,Elena i Oriol.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Accés: Des de el poble d'Àger hem de prendre la pista emporlanada que condueix al Coll d'Ares. A uns deu quilòmetres del poble surt una pista a la dreta que va per sota les parets. La via queda força al final de la pista. La foto de la topo de l'Escaltroncs diria que està feta des de el camí de l'aproximació però pot servir per veure la via des de la pista.

-Aproximació: Pugem directament des de la pista, primer per una tartera que deixem ràpidament per entrar a la pineda de la dreta. Seguirem rastres de pas que ens deixaran a la base de la paret on hi ha Els fills de Solius,
-Orientació: Sud, nosaltres vàrem entrar al migdia i vàrem fer tota la via amb sol.
-Ressenya: Aquesta d'en Parce està molt bé, gràcies!

-Via: Les dues últimes tirades són guapes, la resta combina trams de rostoll amb trams més bons, encara que abunden aquests darrers. És variada i la roca bona, tot i que alguna cosa queda per tirar.
-Material: Nosaltres hem fet servir un Camalot del 3 al segon llarg i un parell d'Aliens ( gris i vermell ) a la tercera tirada. En els dos casos eren per treure pèndol al segon de cordada, per tant suposo que amb cintes i prou ja passarem.

-Dificultat obligada: A la penúltima tirada hem trobat un pas força obligat que l'hem vist més de 6a que de V+, potser no ens hi hem sabut posar bé.
-Descens: Del final de la via sortir a la dreta i anar a caçar la carena, la seguim a l'esquerra fins al coll de la Xurulla on hi ha un cartell. Seguim la canal de la Xurulla que ens retorna sense pèrdua a la pista. Passarem per sota la paret de la Xurulla on podem rematar la jornada amb alguna altre via.

 

Matute a l'Agulla del Gos.

-Cordada: Berta i Busquets.
-Orientació: Est.
-Material: Totalment equipada amb parabolts.
-Accés: El congost de Colletgats es troba a una desena de quilòmetres de la Pobla de Segur en direcció Sort. Per anar a fer aquesta via aparquem en un petit aparcament que ens queda a ma esquerra venint de la Pobla després del tercer túnel. Aquest aparcament és bastant petit, uns quatre o cinc cotxes, convé aparcar bé i així hi cabem tots.
A pocs metres hi ha la carretera vella, que seria un bon lloc per aparcar, però em sona haver sentit que els Mossos posen multes.

-Aproximació: La via queda en una agulla que hi ha just davant de l'aparcament, a l'esquerra de la clàssica Tànger. Des de el terra veiem els parabolts, la primera assegurança és un burí.
-Ressenya: lanochedelloro.com. i la d'en Joan Jover , que penjo aquí a baix. Moltes gràcies!
-Via: Bónica escalada esportiva, ideal per amortitzar el dia baixant d'alguna altre via. No hem enllaçat cap llarg. La primera tirada està un pèl pul.lida. Escalada atlètica.
-Dificultat obligada: V/A0
-Descens: Del cim de l'agulla baixem cap a l'esquerra per una vira herbosa amb un passamà i ràpidament tornem a ser a peu de via.

 

Creuer Pontiac a les Moles del Pessó.

-Cordada: Txus, Berta i Busquets.
-Accés: Igual que la Discovery, diria que hi ha un altre accés però no el conec.
-Aproximació: El començament és el mateix que a la Discovery però no ens hem de desviar a l'esquerra pel torrent. Seguim el camí i pujem a un coll amb unes torres de la llum, on acaba la ferrada de baixada. Seguim el camí enllà, passem per la curiosa Cova de la Serpent. Creuem un torrent i arribem a una vall relativament ample: la paret queda al marge dret d'aquesta vall. Localitzem el caracterísitc gendarme que hi ha al primer llarg i anem cap a la base de la paret per rastres de traça. Per accedir a R0 ho hem fet desencordats (II-III ) i per la banda esquerra del gendarme.

-Material: Cintes exprés, la via està generosament equipada. El quart llarg està desequipat però es una grimpadeta.
-Orientació: Si no recordo malament és Sud Est.
-Ressenya: Aquesta d'en Parce  està molt bé, també podeu consultar la de lanochedelloro.com .Penjo  la de l'aperturista que he trobat gratant per la xarxa.

 -Via: Ens ha agradat força, te un parell de tirades ben dretes i generoses en ferro i canto, disfrutona. Les altres tirades són més tombades.  La roca és bona malgrat un tram amb un xic de molsa al primer llarg i un altre amb pedra un xic descomposta a la sortida de la via, compte en aquest punt si hi ha més gent per sota.

-Dificultat obligada: V/A0.
-Descens: Del final de la via seguir un camí fressat i fitat a la dreta que ens porta fins la ferrada de baixada. No passem a prop del peu de via.

Cheroky a l'Agulla del Trident.

-Cordada: Berta i Busquets.
-Accés: El Congost de Collegats es troba uns deu quilometres de la Pobla de Segur en direcció Sort. Nosaltres hem aparcat a l'àrea de la Figuereta, situada just a l'entrada del congost a ma dreta. Crec que està indicat, hi ha una font, unes taules de picnic i un monument als Raiers.
-Aproximació : Seguim caminant per la carretera en direcció a Sort i just abans d'entrar al primer tunel agafem la carretera vella a la dreta. L'agulla i la xemeneia són ben visibles des de la carretera. Per iniciar la via hem d'anar darrera d'una caseta ( millor per la dreta ) i grimpar una desena de metres de III fins a la R0, en una bauma. El primer bolt el podem aprofitar per fer R0 i també hi ha un cap de burí però diria que no hi entra la plaqueta. Les dues primeres tirades corresponen a la Xemeneia Pallars.

-Orientació: Diria que S.O. ,nosaltres hi vàrem anar a quarts de cinc i el sol hi petava. La xemeneia estava a l'ombra.
-Material: Via bastant equipada amb parabolts.La tercera tirada va per fissura, així que si volem entra ferro.
-Via: Variada,atlètica,amb bona roca i ambient a la sortida de la xemeneia. A nosaltres ens va semblar ben guapa. La via en realitat diria que és una variant de la també recomanable Xemeneia
Pallars. Hem enllaçat les dues primeres tirades en una sola de cap a 45 metres.

-Grau obligat: V-V+/A0.
-Ressenya: La d'en Luichy, com sempre de puta mare!.
-Descens: Tot i que la via està semiequipada per rapelar ( manca algun maillon) nosaltres hem baixat caminant. Del final de la via anar cap a la dreta, saltar una petita bretxa i sense guanyar massa alçada continuar flanqujant a la dreta. Arribem a una zona rocosa i baixem a una canal equipada amb una bona corda fixe, aquesta canal ens retorna a la carrtera vella uns tres cents metres enllà del peu de via.

Discovery a la Roca del Pessó.

-Cordada: Berta, Txus i Busquets.
-Accés: El congost de Colletgats es troba a una desena de quilòmetres de la Pobla de Segur en direcció Sort. Per anar a fer aquesta via aparquem en un petit aparcament que ens queda a ma esquerra venint de la Pobla després del tercer túnel. Aquest aparcament és bastant petit, uns quatre o cinc cotxes, convé aparcar bé i així hi cabem tots.
A pocs metres hi ha la carretera vella, que seria un bon lloc per aparcar, però em sona haver sentit que els Mossos posen multes.

-Aproximació: Hem de seguir un camí marcat amb pintades que marxa cap a l'esquerra. El seguim uns deu minuts i quan som a sota de la paret ens hi acabem d'apropar per un petit torrent sec. Un cop a sota la paret veurem els parabolts de la Kollegats. La primera assegurança de la Discovery és un espit amb xapa de buril a uns deu metres del terra i a uns vint de les xapes de la Discovery.

-Ressenya: La d'en Luichy  com sempre de puta mare. Afegir-hi que a la cinquena tirada creuem els bolts de la via Els intocables de Bellmunt, a la cinquena role no hem trobat el pont de roca i hem reforçat amb un C0.5, hem enllaçat amb un petit ensamble la setena i vuitena tirada perquè no hem vist la reunió, la vuitena role queda més còmode si es reforça amb un Alien blau.

-Material: Ens ha anat molt bé portar un joc de friends de l'Alien blau al Camalot 0.5, si l'hi posem una miqueta de morro passarem només amb expressos.
-Orientació: Est, hi hem entrat cap a les 11 i hem fet la via a l'ombra.
-Via: A nosaltres ens ha agradat força. Escala uns bonics murs de bon conglomerat amb una dificultat ben assequible i equipament just. Potser si que en algun tram de III-IV la cosa és un xic exposada però sempre hi ha bona roca i s'hi pot afegir alguna peça. Sostinguda en la seva dificultat.

-Dificultat obligada: La tirada de 6a és factible amb V+/A0 i suposo que aquesta és la dificultat obligada de la via.
-Descens: Del final de la via carenar a l'esquerra fins a l'inici de la ferrada ( cadenes visibles i fites que hi porten ). La ferrada ens deixa al camí de l'aproximació, uns deu minuts més enllà del peu de via.

Patafísica a Roca Maura.

EL NOVEMBRE DEL 2.014 EN MARTÍ, L'APERTURISTA, HA CANVIAT ALGUNS      PITONS PER BOLTS. RESSENYA ACTUALITZADA!!!!!!.

-Cordada: Manel i Busquets.
-Accés: Hem d'anar a l'urbanització Roca Maura de l'Estartit. Venint de Torroella entrem a ma esquerra a l'alçada del minigolf. Primera a l'esquerra i anem seguint sempre el carrer principal en forta pujada, quan arribem a un carrer on ja no podem pujar més hem de trencar a la dreta en baixada. Passem de llarg la vertical de els antenes i aparquem en un petit eixamplament a l'esquerra.

-Aproximació: L'inici de la via està situat uns cinquanta metres del començament de la Poseidón . Cal fer una grimpadeta d'una desena de metres per arribar a la R0 on hi ha una fletxa picada. Nosaltres hem fet la R0, un pèl més avall en una repissa a l'alçada d'un pi,s'arriba bé a R1 i no hi ha massa problemes de fregament. Des de terra es veu el segon pont de roca de la via que és de color vermell.
-Ressenya:  Una sobre foto i una altre en paper on hi surten les assegurançes.

-Orientació: Sud Oest, la via va quedar a l'ombra cap a quarts de quatre.
-Material:  Un parell de tascons ( petit i mitjà ) i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3. Opcional el Camalot del 4 i/o repetir el 3 ( sortida de R1, fissura ample ).
-Via: En general ens ha agradat per ser variada tenir bona roca i força ambient, sempre pensant que ens trobem a Roca Maura. La ruta discorre pels panys lliures als voltant de la Directa Gresca.De les vies que he fet a la paret és la que te menys expansions de progressió, tant sols dues a la darrera tirada i diria que una afegida a posteriori. La idea dels aperturistes és de substituir alguns pitons per parabolts en breu. La roca en general és bona però compte que la via és molt nova.

-Grau Obligat: 6a/A1e. Concentrat arribant a R1 i en dos trams concrets de la segona i última tirada.
-Descens: A les inmendiacions  de les anatenes hem d'agafar una pista a l'esquerra i la seguim fins que fa un revolt a la dreta, aquí agafem un corriol a l'esquerra que va a un coll, girem a l'esquerra i baixem a l'urbanització, seguint el carrer a l'esquerra rapidament retrobem l'aparcament.