Mas Brullet al Serrat del Moro.

Bona escalada de fissures i díedres de caràcter clarament atlètic. Una de les grans clàssiques del vessant nord montserratí fins al punt que hom afirma que "Qui la Mas no ha escalat a Montserrat no ha estat".Fames i llegendes a part a nosaltres ens ha agradat molt,hem trobat que cap tirada és lletja del tot i a totes cal escalar,malgrat alguna feixa i canalota tallarotllos molt puntuals.Sense tenir l'ambient que puguin tenir altres vies assequibles de la zona com la GAM del Bisbe o la Sànchez Martínez a Diables,hem tingut sensació d'escalar una tapia i no ressalts.L'equipament fixe és més aviat escàs i envellit però com que gairebé sempre ens mourem en terreny fissurat és qüestió d'afegir ferro i llestos.Les reunions ténen 2 bolts amb anella força antics com els de la nord del Pedraforca.

-Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.
-Aproximació: Creuem la carretera i anem a buscar el Camí de l'Arrel en direcció al Monestir.Al cap d'uns dos cents metres trobarem un corriol que puja en direcció al Serrat del Moro.Seguirem aquesta traça fina a topar amb la base de la paret.Aquí caldrà anar a l'esquerra i anar guanyant una mica d'alçada amb alguna grimpada fins al peu de via.

Horari: Aproximació 20',via 5 hores i descens 1 hora mitja.Total 7 hores.

Material: Unes setze cintes exprés,una plaqueta recuperable per l'iniçi de L4,un parell de tascons i un joc de friends des de l'alien verd al Camalot del 4 repetint 2 i 3.Portàvem un 4 repetit i el del 5 però no l'hem possat.Pot anar bé dur vaguetes fines o tasconets per les expansions del penúltim llarg on si anem amb artificial agraïrem l'estrep.
Grau obligat: V/A1.

Descens: Tenim 3 opcions:
1)Rapelar la via: Amb doble corda de 60 rapelem fins a la R-7, de la R-7 a la R-5, de la R-5 a la R-3, de la R-3 a la R-1 i de la R-1 al terra. En total 5 ràpels.
2)Grimpar i fer dos ràpels fins la Canal de St.Jeroni.Això és el que hem fet nosaltres i amb una hora i mitja erem a Santa Cecília.Des de la darrera reunió crestejar uns deu metres ben aeris fins a un collet evident,explanadeta amb sorra.Aquí hem plegat cordes i ens hem tret els gats.Acte seguit hem crestejat uns 150 metres,cal estar atents al moment de deixar de crestejar i baixar per terreny herbós a la dreta.Alguna pedra penjant dels arbres ens indiquen que anem pel bon camí,baixat i apropant-nos a St.Jeroni.Arribem a una corda fixe que ens deixa a la primera instal.lació de ràpel.Fem 2 ràpels de 40 força nets .El primer sobre d'un arbre i el segón de dos espits amb anella.Els ràpels ens deixen a la Canal de Sant Jeroni per la qual baixem al Camí de l'Arrel que seguint-lo a la dreta ens retorna a Sta.Cecilia.
3) Crestejar fins a St.Jeroni,sense referècies.Com la opció dos però enlloc d'anar a la dreta a buscar els ràpels seguim crestejant fins al cim.Pinta a llarg i penós.
Ressenyes: Escalatroncs i Armand Ballart.Moltes gràcies!.

Ressenyes del Sector Calzada Romana de Beseit.

Sector força concorregut degut a la seva varietat de grau i equipament més aviat generós. Hi ha força vies de IV i V ben equipades ideals per la iniciació i per families,encara que s'ha de dir que les vies d'aquesta dificultat estan una mica pul.lides.Algún nom a peu de via ens ajudarà a situar les vies. La roca és calcaria i el sector te orientació Oest.
Accés:  pasando el túnel que nos lleva a Beceite por la carretera A-2412 viniendo desde Valderrobres al girar una curva a derechas saldrá una pista a la derecha asfaltada. Al final de la subida sale una pista de tierra a la izquierda que nos lleva a un campo de motocross pasado el campo de motocross seguimos por la pista de tierra que termina en una senda. Según el vehículo habrá que dejarlo antes incluso en el campo de motocros.
Aproximació:Al bajar y hacer la primera curva a izquierda sale una primera senda que nos lleva por la parte baja de la calzada romana,baixem per la calçada fins que veiem el sector i ens enfilem a peu de via.
Informació i ressenyes: Del blog cuadernomontana,gràcies!!!.

Bomber cuiner a Rúbies.

Guapa via, una de les millors que hem escalat a Rúbies, o almenys això ens ha semblat a nosaltres. Segurament el primer llarg és el millor de la via, vertical, continu i amb bona roca (de l'estil de la Bernatac). Els tres següents també són força bons. I per trencar una mica la tònica tenim l'últim llarg, va per terreny poc definit i amb força vegetació. De totes maneres, ens ha donat la sensació que hem sortit per on no tocava. Hem anat massa recte i la via surt més cap a l'esquerra.

-Accés: Des de Vilanova de Meià cal anar al poble abandonat de Rúbies. Pugem per la carretera que va a la Roca dels Arcs. Més o menys un quilòmetre abans de la Font de la Figuera prenem una pista a l'esquerra en direcció a l'Ermita de Rúbies. Hem d'anar seguint sempre la pista principal i per la dreta, al cap de dotze quilometres arribem a Rúbies on aparquem. La pista es fa bé amb un turisme, però compte amb el tram final si ha plogut molt.

-Aproximació: Agafem el G.R. que va cap a la Portella Blanca i a l'alçada de la base de la paret prenem una traça a l'esquerra que va per peu de paret. Hem de travessar cap a l'esquerra fins a l'evident díedre de la via Directa. La Bomber cuiner comença una mica abans (BC gravat a la roca).

-Orientació: Sud-oest.

-Grau obligat: 6a

-Material: Cintes exprés, semàfor d'Aliens i Camalot fins al #2.

-Equipament: Parabolts.

-1ª ascensió: J. Jiménez, J. Valera, A. Santallúcia i J. Farrús; 02/2015

-Descens: Evident. Del final de la via carenar a la dreta fins assolir la Portella Blanca, aquí baixem a Rúbies per un camí molt fressat.

-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la del blog d'en Joan Asín:

Gallifardeu a la Paret de Mordor.

Guapa via esportiva amb el segell Guti: equipament abundant i roca sanejada,gràcies. Les dificultats són homogènies i malgrat el final del primer llarg sostingudes. A més a més l'escalada és ben variada: iniçi a bloc,segona tirada de col.locació i darrer llarg de continuïtat.Menció especial a la bonica tirada final. Tot i la feinada dels aperturistes a la via queden blocs per baixar sobretot si sortim de la linea recta de les xapes,compte que van directes a la transitada carretera de la base. Sembla factible enllaçar les dues primeres tirades sempre i quan s'alternin bé els xapatges.

Accés: Cal anar al poble de Sant Llorenç de Montgai i aparcar just sota de l'Esperó Remacha. Si venim de Camarasa ens queda a l'esquerra just passada la paret de l'Os. L'Esperó Remacha és perfectament reconeixible per la làpida que hi ha a la seva base.
Aproximació: Arribar a la base de l'Esperó Remacha superant un petit ressalt amb l'ajuda d'una cadena. Un cop a la base de l'esperó flanquejar deu metres a l'esquerra on hi ha el peu de via. Bolts visibles en una placa vermellosa vertical,diria que les xapes són daurades.
Orientació: Falten dades.

Material: 11 cintes exprés sinó enllaçem.
Grau Obligat: V+/A0.
Descens: La via te dues anelles per reunió però diria que no és gaire bona idea rapelar-la ja que creua terreny verge on facilment podem fer caure algún armari. Hi ha qui rapela per la veïna Diablillos.Nosaltres hem anat seguint traçes a la dreta de baixada per enllaçar amb la baixada de la paret de l'Ós i en 15 minuts tornàvem a ser al cotxe.

Normal al Cavall Bernat de St.Llorenç.

Via d'alt interès históric ja que es tracta d'una de les primeres escaldes documentades de Catalunya. Més enllà d'aquesta dada malgrat que curta resulta una bonica escalada en díedre xemeneia,amb bona roca tot i que una mica pul.lida. També pot resultar una bona proposta per la iniciació en la col.locació d'assegurançes: fissurada de dalt a baix, sense problemes per trobar l'itinerari i amb expansions lógicament no originals tot i que una mica tocades.

Accés: Cal estacionar el vehicle al capdamunt del Carrer Cavall Bernat de Matadeper.
Aproximació: Al final del carrer pujem per un camí ben fressat paral.lels a una tanca per arribar posteriorment a un coll. El Cavall Bernat ens queda a l'esquerra i la via está a la cara que veiem,bona esplanada a peu de via. Evident díedre amb pont de roca visible si optem per l'entrada directe.
Orientació: Hi vàrem anar un dia de núbol però podria ser Sud.
Grau obligat:IV

Material: Si confiem amb els espits i/o no tenim manies amb xapar expansions que no es corresponen amb les originals amb 10 cintes farem.En cas comtrari porteu un joc de friends o tascons.
Descens: Un ràpel de 30 metres.
Ressenyes: El Col.leccionista de vies i Sanllors.com. Gràcies!.

Aquest any si al Masmut.

Bona via de fissures,hi trobarem bon ambient i una ruta ben mantinguda i carregada de lógica.Per trencar la monotonia al penúltim llarg ens caldrà escalar una contundent placa,segurament en aquesta tirada ens trobarem amb el pas més obligat de la via.Si convé podem esquivar aquest llarg per la veïna La chorrera,la chorrada,molt més equipada. Si aquesta és la nostre intenció caldrà flanquejar a l'esquerra un cop xapat el primer bolt.
Posats a buscar pegues a la via podriem dir que al segón llarg els peus són escassos i pul.lits mentre que al quart llarg ens haurem de barallar amb una figuera i una esparreguera.

Accés: Des de Penya Roja de Tastavins cal prendre la pista de duu a les Penyes del Masmut: està indicat, és el carrer Sant Antoni i s'agafa just davant de l'hotel que hi ha a l'entrada del poble. Passada una bassa antiincendis, obviem una pista a l'esquerra que ens duria a l'aparcament de baix de les parets i arribem a un evident coll on aparquem, a les envistes de la paret.
Aproximació: Del coll agafem una traça que va literalment pel peu de la paret,en 5' mal contats arribem a una zona balmada amb uns vivacs.La nostre via és la última que hi ha abans que començi el desplom serio,la primera assegurança és un pitó vermell amb argolla a la dreta de La Chorrera,la Chorrada que pot tenir el nom escrit.
Orientació: Sud.

Material: 20 cintes,2 tascons i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 4.Si anem amb artificial ens aniran bé un parell de pedals així com repetir els #3,#4 i/o portar el 5.Aquest darrer pot resultar imprescindible si manca un exèntric abandonat a la quarta tirada,encara que te pinta a estar soldat.La via s'inicia amb un pas de ganxo del tot evident però facilment evitable(esqueneta,6a+,Camalot 4 o canya).

Grau obligat: V+/A1.
Descens: Caminant a l'esquerra i enganxem una bona traça que després de desgrimpar una fácil i curta canal ( II ) ens retorna a l'aparcament. La via no tenia les reunions montades per rapelar però semblava que estaven bastant rectes.
Ressenyes: Lanochedelloro.com i Elevarte.Moltíssimes gràcies!.

Via Alfa Centaure Platinum.

Activitat aventurera on trobarem algunes tirades ben parides i d'altres més herboses i cutres.Recomanable per escaladors una mica tot terrenys que busquin una escalada llarga i poc equipada,on cal anar cercant el camí amb certa intuició.Suposo que si valorem aixó l'hi podrem perdonar a la via la seva discontinuïtat així com trams puntuals de mala roca. Els llargs de sortida ténen bon ambient. Aquesta combinació resulta molt més assequible que la escalada integral de la Platinum.

-Accés:Entre els primer i el segon tunel que passarem agafem la carretera vella a la dreta i al cap d'uns cinquanta metres hi ha un aparcament a la dreta. 
-Aproximació: Creuem la carretera i pujem per un torrent ( fites ),situat més o menys a la vertical de la via. L'aproximació segueix per dins del torrent sortint-ne un parell de vegades fins que els torrent acaba,en un petit mur.Superem aquest mur per la dreta i després de remontar una última pendent arribem a la base de la paret.A la primera tirada hem deixat llaçat un fràgil pont de roca per marcar,aquest llarg va a buscar un pi característic a deu metres del terra.Nosaltres hem trobat una picada d'Alfa erronea i hem començat a escalar deu mètres a la deta d'aquesta inscripció.A l'esquerra trobem els peus de via pertinenment marcats de la EDER,UES i UESMAP.
-Horaris: Aproximació 20',via 7 hores i descens 1 hora i quart.

Material: Joc de tascons i un de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2.Hi ha ressenyes que demanen el del 3,jo potser abans que agafar-lo repetiria el 0.5 o el 0.75.Imprescindible doble corda i cintes llargues.
Orientació: Sudest,sol fins les 4.

Grau obligat: V+/A1
Descens: Del final de la via carenar a l'esquerra fins a trobar una traça fitada i amb punts blaus que seguim a l'esquerra fins a trobar el camí de descèns de la ferrada(cables,cordes i graons) que ens deixarà a l'aparcament de la ferrada, caldrà caminar aproxiamdament un quilometre per la carretera en direcció a Coll de Nargó per trobar l'aparcament d'Esplovins.

Ressenyes de Can Saliner,Ullà.

 Finalment l'Ivan em passa unes captures de pantalla amb les ressenyes de Can Saliner.El sector ens ha agradat molt,podrem gaudir de la típica roca abrasiva del vesant sud del Montgrí. Diria que no és un lloc molt concorregut per aixó podem trobar una mica d'herba en algún punt concret dels itineraris així com alguna pressa a punt de trencar-se.L'escalada l'hem trobat bastant variada:regletes petites,pasos llargs amb grans bústies,llastres que cal treballar amb bavaresa sempre en plaques tombades i alguna que arriba a vertical.Tots els recorreguts oscil.len entre 20 i 30 metres.Orientació Sud Est amb ombra a partir de les 6.L'accés el fem des del municipi d'Ullà des d'on el sector és perfectament visible. Cal seguir el carrer de Santa Caterina fins al final i continuar en la mateixa direcció per una pista.Al final de la mateixa hi ha un tram més dolent però que nosaltres l'hem fet bé amb un turisme,sinó podem aparcar a ma dreta abans de la darrera pujada a l'entrada d'una granja. Millor demanar si molestem.L'Aproximació es fa per un corriol fitat i evident.Són 10' un pèl incòmodes i de pujada.El peu de via no és la òstia però acceptable.Equipament a base de bolts,algún comença a tenir rovell.M'ha semblat que l'equipament és tipus via llarga: allunyat als trams fàcils i cosit als trams més complicats. LListat de vies i grau:

1.Presidenta Mercè.IV+
2.Mar de Fons.6b+
3.Soviet.6b
4.La cueva del buho.6b+
5.Pink Floyd.6b
6.Andromina 6b.
7.Farri V+.
8.Saraband 6a+.
9.Vale más manya que manyo 6a.
10.Joan Roure V+.
11.D'en Blanc IV.
12.Camins 6b+.
13.Fort i Fei V+.
14.Bacanard 6a+.
15.Llamp de Déu V+.
16.Perestroika V.
17.Esperó Mortimer V+.
18.Esquenapelats 6a.
19.Cefalea Real V+.
20.Rock and bolt 6a+.
21.Carn crua 6b+.
22.Ca nostre 6b.

Ressenyes:

Joaquin Sabina.

Donada la naturalessa de la paret la via havia de ser de ressalts. Està ben trobada i enllaça ressalts xulos,amb plaques fàcils i fissures més treballoses. Segueix una mena d'esperó una mica desdibuixat fins a desembocar a l'atractiva fissura xemeneia de sortida,on finalment la via agafa ambient. El recorregut ha estat sanejada i netejada a consciència cosa que s'agraeix alhora d'escalar malgrat aixó te un aire de via tot terreny. Per tant en alguns trams puntuals caldrà ser curosos amb la roca i en arribar al cim ens haurem de treure sorra dels gats,també és probable que ens endungem alguna esgarrinxada.La sortida de la via ens ha costat una mica de trobar,sortir del coll interior escalant en x,assegurant-nos a la fissura de més cap a Camarasa.

 Accés: Un cop passat el poble de Camarasa direcció Tremp creuem el Segre i trobem dues esplanades a ma dreta on aparcar.
Aproximació:  Amb la fotografia la via es veu perfectament des de l'aparcament.Seguim per la carretera en direcció a Tremp i la creuem. A l'alçada d'un petit torrent pujem pel vessant,seguint una traça prou fressada amb alguna fita que ens durà a peu de via en uns deu minuts. Dos parabolts visibles.
 Oreientació:Podria ser S.E.
Material: Nosaltres hem fet servir un joc de fissurers i un altre de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4. El del 6 l'hem possat a l'iniçi de la darrera tirada però després hem vist un parell de blocs encastats no llaçats que ens han permès treure'l i l'hem acabat arrosegant tot el llarg. Si aquests blocs estiguessin llaçats no caldria per res el del 6. El del 5 és massa petit en aquest tram i el del 4 només l'hem possat per fer el darrer pas de la via i crec que hi havia alternatives.

Grau obligat: V/A1,per aquesta opció potser millor dur el número 6.
Descens: Nosaltres hem continuat escalant als Cingles de Dalt.En aquesta paret entre d'altres podem escalar: Celtas Cortos,Díedre de l'Amistat o Mal Tabaco. Per fer-ho del final de la via anem a l'esquerra a trobar la traça de baixada del sócol.En aquest punt trobarem una traça que puja al camí que va per sota els Cingles de dalt fins a la Cova del Tabac. Seguirem aquest camí a la dreta fins al nostre objectiu.
 Si en acabar la via voelm baixar tambè seguirem flanquejant a  l'esquerra fins atànyer una gran fita que indica el moment de baixar a caçar el ràpel( 3 espits amb anella, bon estat ). Tirem un ràpel de 60 ( fraccionable, cordinos per abandonar en sabina ). Al final del ràpel trobem una traça que es retroba amb el corriol de l'aproximació.

Fessura Dimai a la Torre Grande.Cima Sud,Cinque Torri.

Em sembla que no hi ha cap via de Dolomites que no m'hagi molat...i aquesta no ha estat l'excepció. Certament com totes a les clássiques assequibles del massis notarem certa pul.limenta a la roca,sobretot als trams més complicats. Val a dir que el caràcter atlètic de l'escalada Dolomítica sempre apaivaga aquest fet,si a més escalem una via lógica i amb mogollón d'ambient ràpidament deixem de banda la patinor i gaudim com nens fent el mico una estona.

Accés: Des de Cortina d'Ampezzo seguim la carretera ncional 48 en direcció al Passo Falzarego. No recorodo a quina alçada cal agafar una carretera petita peró asfaltada a ma esquerra que puja al Refugi Cinque Torri on aparcarem. Diria que aquesta carretera només era transitable al vespre fins la matinada.
Aproximació: La Torre Grande està just darrera del refugi i hi ha un camí que en cinc minuts ens deixa a peu de via,a la dreta de la gran xemeneia. Pitons visibles.

Orientació: Est.
Material: Joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2.
Grau obligat: V+.

És la vermella,nosaltres no hem entrat per la canal sinó per un llarg de V+ amb pitons a la dreta de la canal.

Descens: Penjo la descripció de la baixada per la Normal que duiem nosaltres:
"La discesa avviene mediante la macchinosa via Normale. Portarsi sul bordo del pianoro sommitale verso sud e abbassarsi qualche metro fino a raggiungere un canale che scende verso destra (viso a valle). Dove finisce ci si abbassa 3 metri sfruttando una fessura (III molto esposto) raggiungendo così una cengetta. Traversare 7-8 metri verso sinistra (viso a monte) sino a raggiungere un ancoraggio di calata. Con una doppia di 10 Mt. raggiungere una cengetta che si segue verso sinistra (viso a monte). Scendere arrampicando su difficoltà di II, III sino ad un cavo metallico che traversa a destra (viso a valle). Ignorarlo e scendere, superando dei grossi blocchi incastrati, alla terrazza poco più a sinistra. Da qui salire leggermente ad una selletta (ometti) dalla quale si scende verso destra (passi di I e II) sino a raggiungere un ancoraggio. Con una calata da 25 Mt., si arriva alla base della parete sul versante nord-ovest. Si segue brevemente la traccia verso sinistra (viso a valle) che costeggia la parete passando accanto all'attacco e successivamente al parcheggio."
Nosaltres hem acabat rapelant per la Gran xemeneia.

Escalada a Riugrèixer.

Bona zona per l'estiu ja que és força ombrívola i ventada,de totes maneres com que està situada en un engonrjat amb dues parets contraposades durant tot el dia tindrem vies al sol i a l'ombra. Malgrat que la carretera passi pel mig del congost com que no te massa trànsit no hi ha massa soroll.Ah! si hi anem a l'estiu hi ha riu per banyar-se. Una altre caracterísitica a tenir en compte de l'escola és la seva nul.la o poca aproximació.Roca calcalria.
L'accés nosaltres l'hem fet a partir del municipi de Bagà.Aquí agafem la carretera BV-4024 direcció Coll de Pal i al cap de poc arribem a l'Àrea d’Esplai Riugréixer. Uns 300 metres més endavant hi ha la zona d'escalada. El parking està situat en una explanada just davant del cartell de benvinguda al Parc Natural. Les ressenyes són del blog Topos Berga,moltíssimes gràcies!

Estudiosos del Massís al Frare de Baix.

A la primera tirada la roca te una capa de sorreta que ens pot aigualir la festa,tot i aixó te la gràcia d'haver de trobar el camí correcte i quan estas perdut enmig de la placa trobes de miracle el forat pel pitó.L'iniçi de ls segona tirada és ben desagradable i demana esgarrinxar-se.Finalment el darrer llarg és dret i amb bona roca.Escalada on cadascú haurà de decidir si l'hi compensen les dues primeres tirades per escalar la darrera...per mi la incertesa del primer llarg i la bona darrera tirada em vàren fer gaudir de la via.

Accés:Explanada d'en Nubiola, al costat del restaurant de la Vinya Nova.  
Aproximació:Des de la Vinya Nova prenem la pista forestal que porta cap a Collbató. Seguint aquesta pista trobarem un primer trencant a mà esquerra, és el Camí de l’Artiga Alta. Passat aquest trencant i seguint uns minuts més tornem a trobar un altre trencant a l’esquerra, el seguim uns 100 metres fins arribar a un cul de sac on abans es podia deixar el cotxe. Des d’aquest punt agafem un camí de marques blaves ( Camí del Clot de la Mònica ). Seguim aquest camí fins a localitzar el segón corriol que surt a la nostra esquerra marcat amb una fita,el primer ens deixaria al sector Clean is Good.Aquest segón corriol ens porta fins al peu del Frare de baix,superat la base del qual ens situem sota la cara oest del Serrat. L'iniçi de la via queda a uns 10 mètres de l'iniçi de la cara just a l'esquerra dels bolts de la TBO,en un evident díedre amb un espit rovellat visible bastant amunt i a la placa de la dreta.

Orientació: Oest,nosaltres hi hem anat sobre les 4 i hem tingut sol fins la posta.
Material,Grau obligat i descens: Veure la ressenya.