Fessura Dimai a la Torre Grande.Cima Sud,Cinque Torri.

Em sembla que no hi ha cap via de Dolomites que no m'hagi molat...i aquesta no ha estat l'excepció. Certament com totes a les clássiques assequibles del massis notarem certa pul.limenta a la roca,sobretot als trams més complicats. Val a dir que el caràcter atlètic de l'escalada Dolomítica sempre apaivaga aquest fet,si a més escalem una via lógica i amb mogollón d'ambient ràpidament deixem de banda la patinor i gaudim com nens fent el mico una estona.

Accés: Des de Cortina d'Ampezzo seguim la carretera ncional 48 en direcció al Passo Falzarego. No recorodo a quina alçada cal agafar una carretera petita peró asfaltada a ma esquerra que puja al Refugi Cinque Torri on aparcarem. Diria que aquesta carretera només era transitable al vespre fins la matinada.
Aproximació: La Torre Grande està just darrera del refugi i hi ha un camí que en cinc minuts ens deixa a peu de via,a la dreta de la gran xemeneia. Pitons visibles.

Orientació: Est.
Material: Joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2.
Grau obligat: V+.

És la vermella,nosaltres no hem entrat per la canal sinó per un llarg de V+ amb pitons a la dreta de la canal.

Descens: Penjo la descripció de la baixada per la Normal que duiem nosaltres:
"La discesa avviene mediante la macchinosa via Normale. Portarsi sul bordo del pianoro sommitale verso sud e abbassarsi qualche metro fino a raggiungere un canale che scende verso destra (viso a valle). Dove finisce ci si abbassa 3 metri sfruttando una fessura (III molto esposto) raggiungendo così una cengetta. Traversare 7-8 metri verso sinistra (viso a monte) sino a raggiungere un ancoraggio di calata. Con una doppia di 10 Mt. raggiungere una cengetta che si segue verso sinistra (viso a monte). Scendere arrampicando su difficoltà di II, III sino ad un cavo metallico che traversa a destra (viso a valle). Ignorarlo e scendere, superando dei grossi blocchi incastrati, alla terrazza poco più a sinistra. Da qui salire leggermente ad una selletta (ometti) dalla quale si scende verso destra (passi di I e II) sino a raggiungere un ancoraggio. Con una calata da 25 Mt., si arriva alla base della parete sul versante nord-ovest. Si segue brevemente la traccia verso sinistra (viso a valle) che costeggia la parete passando accanto all'attacco e successivamente al parcheggio."
Nosaltres hem acabat rapelant per la Gran xemeneia.