GAM a Diables.

Evident linea de díedres i fissures que topa amb l'imponent sostre que talla la paret,resolt a cop d'expansió. El resultat final és un conjunt de díedres molt guapos,alguna placa ben parida i un artificial ben acrobàtic,acompanyats en tot moment d'un bon ambient. Gran clàssica de Montserrat,tot i ser molt repetida en algún tram convindrà estar al cas de la qualitat del rocam.

Orientació: Est,sol fins la una.
 Aproximació: Creuem la carretera i prenem el GR cap a l'esquerra en direcció al Monestir. Abans d'arribar a sota del Cavall Bernat i passada la paret dels Patriarques ja veurem la paret dels Diables. Més o menys a la vertical dels sostres que esquiva la via i uns metres rabans d'una carbonera cal estar atents a agafar un corriol a ma dreta amb una fita que puja cap a la base de la paret. Cal grimpar un curt i fàcil ressalt tombat, superat aquest pas continuem per un corriol fins a la base de la paret on agafem una vira a la dreta fins a peu de via.
Accés: Refugi de Sta.Cecilia, convé no deixar res al cotxe ja que els robatoris hi són freqüents.

Material: Nosaltres hem fet servir dos estreps i un joc de friends des de l'Alien negre al Camalot del 2.Si es va just de grau pot ajudar portar el 3 i el 4 així com repetir peçes entre el 0.5 i el 2.Els claus que hi ha són vells i si algún es trenques quedariem cardats,millor dur-ne algún per si de cas.

Grau obligat: Jo diria que es passa amb V+/A1.De totes maneres en quant a grau obligat la tirada clau m'ha semblat la segona després del sostre i l'hem fet en lliure,tenia pinta que es deixava trampejar amb V+/A1.

Descens: Al cim carenaral S,desgrimpar un coll i després prendre un camí penjat que baixa en direcció a la Canal dels Avellaners ( dreta ), petita desgrimapada amb burí ( antiga cord fixe ) i baixada per la canal a retrobar el GR.

Funció Clorofilica a la Pastereta.

Es tracta de la  linea més lógica i fàcil de la paret.L'escalada no ens ha pas desagradat,però només amb una mica més de grau podrem gaudir molt més a la veïna Vilmanbar.Malgrat que el recorregut ve determinat pel gran díedre que domina la paret l'escalada es desenvolupa pràcticament en la seva totalitat sobre placa.Bon rocam i sense pul.lir.

Accés:Explanada d'en Nubiola, al costat del restaurant de la Vinya Nova.  
Aproximació: Des de la Vinya Nova prenem la pista forestal que porta cap a Collbató. Seguint aquesta pista trobarem un primer trencant a mà esquerra, és el Camí de l’Artiga Alta. Passat aquest trencant i seguint uns minuts més tornem a trobar un altre trencant a l’esquerra, el seguim uns 100 metres fins arribar a un cul de sac on abans es podia deixar el cotxe. Des d’aquest punt agafem un camí de marques blaves (Camí del Clot de la Mònica). Seguim aquest camí sobrepassant el Serrat Inferior d'en Muntaner amb la característica agulla del Frare de Baix.Superat aquest punt arribem a una carena rocosa,després d'avançar uns metres per aquest cordal cal deixar el corriol de les marques blaves per agafar una traça fitada a la dreta.Més endavant aquesta traça es bifurca i convé seguir el braç esquerra,a través del qual atenyem el peu de la cara Oest de la Pastereta.L'iniçi de la via el situem a l'evident díedre amb un ullastre a un parell de metres del terra i la primera xapa a uns deu metres,darrera d'un bloc.Hi ha un parell d'espits que deuen ser originals i bolts que havien set vermells amb pinta d'afegits.

Material: La majoria de cordades tant sols necessiten una dotzena d'expressos.Nosaltres hem fet servir un parell de friends ( 0.5 i 0.75 ) als trams fàcils de la primera tirada.
Orientació: Oest.
Grau obligat: V/A0.
Descens:Per la mateixa via amb 3 ràpels: 20,40 i 40.Totes les reunions ténen cadena i anella.

Freestyle al Serrat de Sant Miquel.

Els escaladors més llepafils en diuen una via ACESA: cal pagar un peatge per gaudir de les dues tirades bones que te la ruta.Així doncs els dos primers llargs són una mica rostolleros,de totes maneres al primer llarg si anem amb el grau just el trobarem entretingut i potser això ens fa oblidar la sorra i arbres que hi poguem trobar.Per damunt de la feixa la cosa canvia,agafem ambient i la roca és boníssima.Escalarem alguns trams de placa assegurant-nos a les fissures i algun díedre,variat.

Orientació: Sud.
Accés: Àger seguir la carretera cap al Coll d'Ares. Una mica abans d'arribar al coll prendre una pista a la dreta en direcció a Colobó. La pista passa per sota de les parets del Cap del Ras i segueix cap a la Font Freda.Passats la Xurulla i també el Trident trobarem un gran prat a ma dreta on estacionar.
Aproximació: Des del prat la via és perfectament visible.Nosaltres no hem trobat cap traça que dugués a peu de via i hem anat buscant el pas més net.Arribats a la base de la paret iniciarem l'escalada en una evident  canal/xemeneia,uns 50 metres a la dreta del peu de via de la Cincuentones ( TAK gravat i alzina llaçada ).
Material: joc complet de tascons i de friends des de l'Alien blau al Camalot del 4.Nosaltres a més duiem repetits del 0.75 al 2 i un del 5.Les repeticions més que res per no haver de racionar ferro i el gran el vàrem aconseguir possar a la primera tirada però més que res per treure llast.

Grau obligat: V+/6a i A1.Llevat del primer i segón llarg a tota la via vas tenint fissura per asssegurar-te per tant amb ferro i paciència diria que es pot trampejar tot.
Descens: La via acaba en una feixa si volem baixar des d'aquest punt anem a l'esquerra a buscar una traça un xic incómode que torna a peu de via.
Si des de la feixa volem sortir a la carena ho podem fer escalant o grimpant ( dreta,fites ).Per fer-ho escalant cal buscar una tirada a l'esquerra: ponts de roca visibles,V+/A1 o 6b;aquesta tirada està preparada per rapelar.

Díedre Blanqueta al Montroig.

Ultra clàssica i molt repetida,fins i tot quan el Montroig era un lloc solitari per escalar no era estrany trobar-hi alguna cordada en cap de setmana.De resultes d'aquesta freqüentació determinats passatges són relliscosos.Deixant de banda aquesta pega es tracta d'un recorregut ben homogeni en el V/V+,amb tirades sostingudes,lógica i bon ambient. Malgrat el nom les dues tirades inicials discorren per plaques amb petits díedres i fissures,que ens dipositen al díedre final.L'hem escalat en quatre llargs obviant la penúltima role.

Orientació: Sud.
Accés: Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció a l'ermita de Montalegre, alguns cartells. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre). Seguim per aquesta pista, cada cop en més mal estat. Arribem a un revolt a l'esquerra just abans de que la pista fagi una forta pujada. Aquí aparcariem en cas d'anar a la Pala dels Pelats o portar un turisme baix.Actualment la pista està arreglada per continuar pujant,només cal vigilar en un tram pla de més amunt. Avançem per la pista,que després d'una forta pujada comença a planejar per sota de les parets. Passades les parets arribem al Coll de Porta. En aquest punt cal estacionar a la nostra dreta,abans de que la pista fagi un marcat tomb a l'esquerra. Tanca de fusta.

Aproximació: Seguirem la pista per sota les parets fins a peu de via.Si hem aparcat al Coll de Porta ho farem de baixada (5') i si hem aparcat al revolt ho farem de pujada (10').Amb la fotografia la via es veu perfectament.Parabolt visible.
Material: Nosaltres hem fet servir un tascó i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot de l'1.Si es va just de grau diria que calen peçes més grans per trampejar els díedres superiors ( 3-5?) i pot mancar l'espit que assegura l'entrada al díedre del terçer llarg:mètrica 8 o peçes grans a la dreta (3-5 ?).

Grau obligat: V+/A1.
Horari: 2 hores.
Descens: Des del final de la via carenar a la dreta per un evident corriol que ens deixarà al coll de Porta en 10'.
Ressenyes: Pelaroques i Parce.Gràcies!.

Desmontat Sector d'Enfront la Bauma.

El sector d'escalada d'enfront de la Balma de Can Solà s'ha començat a desmontar per problemes amb el propietari dels terrenys.

Privilegi al Serrat dels Monjos.

Bona via de díedres i fissures que conclouen amb una tirada d'alló més acrobàtica.L'entrada l'hem fet per l'itinerari original i tampoc ho hem trobat tant cutre,igual que la darrera tirada cap a la dreta.La sortida pel recte es veia xula,algú en te informació?.El primer llarg l'hem fet curt,bona opció si anem justos de grau ja que la tirada que ve a continuació és la més obligada de la via.

Orientació: Sud.

-Accés: Aparcament de la Salut a Collbató.

-Aproximació: Des de l'aparcament de les Coves del Salnitre pugem les escales i just abans de la Cova deixem les escales a l'esquerra i prenem un camí que baixa fins la base del Serrat de les Garrigoses. Seguim per sota d'aquesta paret i arribem a sota del Serrat dels Monjos. Seguim el camí creuant peàcticament tota la paret. La via està cap al final de la paret,a uns 50 metres del ràpel de baixad.Linea evident i perfectament visible des del terra.

Material: 2 estreps per persona,12 cintes exprés i un joc de friends de l'Alien groc al Camalot del 3.Poden ajudar les repeticions de 0.5,0.75,1 i 2 així com un Camalot del 4.

Grau obligat: 6a/A1+.El 6a obligat al segón llarg que hi ha díedres cecs,la resta més trampejable.L'A2 a nosaltres ens ha semblat més aviat A1.

Restriccions: Escalada prohibida entre l'1 de Març i l'1 de Juliol.

Descens: Del final de la via baixar uns cinquanta metres a la dreta fins a una instal.lació de ràpel ( 2 bolts amb anella,45 metres fraccionable en instal.lació cutre ).Aquest ràpel ens deixa al camí que voreja la base del Serrat dels Monjos,a 3' del peu de via.

Jovencitas Viciosas a la Roca de Migjorn.

Segurament els adjectius més escaients per descriure aquesta via serien lógica,variada, atrevida i vertical.L'ètica en el moment de l'obertura sembla ser que ha set la de minimitzar les expansions per trobarem certa dossis d'aventurilla.D'altra banda la qualitat de la roca és dual de la placa de franges impecable als tetris de blocs de gres,si la via es repetís força o es cardessin quatre cops de martell la cosa canviaria...

Accés: Des de Vilanova de Meià cal anar al poble abandonat de Rúbies. Pugem per la carretera que va a la Roca dels Arcs. Més o menys un quilòmetre abans de la Font de la Figuera prenem una pista a l'esquerra en direcció a l'Ermita de Rúbies. Hem d'anar seguint sempre la pista principal i per la dreta, al cap de dotze quilometres arribem a Rúbies on aparquem. La pista es fa bé amb un turisme però compte amb el tram final si ha plogut molt.
-Aproximació: Agafem el G.R. que va cap a la Portella Blanca i quan arribem a un desprendiment que baixa precissament de la Roca de Migjorn deixem el GR i pugem cap a la dreta.A peu de paret anem una mica a la dreta fins a trobar l'iniçi de la via.Pitó i parabolts visibles.
Material: doble corda i cintes llargues.Algún fissurer i un joc de friends des de l'Alien negre al Camalot del 3.

Grau obligat: 6a/A1.En cas d'haver de fer amb A1 si no ens mola penjar-nos d'un Alien negre millor dur una V curta,sembla que un ganxo també pot ajudar a sortir.Trams de V/V+ sobre roca dubtosa.
Horari:Aproximació 20',via 4 hores i baixada 40'.
Descens: Hi ha qui diu que per la feixa a l'esquerra és possible abandonar
Nosaltres hem fet també el darrer llarg i la baixada ben fàcil i evident a l'esquerra.

Via Diamant al Sócol del Coll de Porta.

Ens ha agradat molt a tots dos.L'hem trobat ben homogènia sense trams superflus, amb un equipament prou imaginatiu a base de ponts de roca a les dues primeres tirades i una sortida atlètica que esdevé la cirereta del pastís.La roca diria que és dolomitia igual que al Sócol del Montroig i per tant ben diferent de les parets del damunt,de bona qualitat però compte amb alguna presa móbil sobretot als trams on hi ha expansions.Hem enllaçat les dues primeres tirades.

Accés: Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció a l'ermita de Montalegre, alguns cartells. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre). Seguim per aquesta pista, cada cop en més mal estat. Arribem a un revolt a l'esquerra just abans de que la pista fagi una forta pujada. Aquí aparcariem en cas d'anar a la Pala dels Pelats,actualment la pista està arreglada per continuar pujant,només cal vigilar en un tram pla de més amunt. Avançem per la pista,que després d'una forta pujada comença a planejar per sota de les parets. Passades les parets arribem al Coll de Porta. En aquest punt cal estacionar a la nostra dreta,abans de que la pista fagi un marcat tomb a l'esquerra. Tanca de fusta.
Aproximació: Són cinc minuts i en baixada.Des del Coll de Porta seguir un breu tram el corriol que du a la Pala del Coll i de seguida agafar una traça menys marcada a la dreta.Hi ha un moment que cal deixar de baixar i anar cap a la base de la paret,costa de veure.Un cop al peu de paret flanquejar uns 60 metres fins a l'iniçi:3 pontd de roca i a la dreta una altre via amb un pont de roca i una xapa.

 Orientació: Sud (?).
Material: Nosaltres hem fet anar l'Alien vermell i els Camalots 0.5 i 2.Mola navalla i cordinos per canviar algun pont de roca.
Grau obligat: V/A1.
Horari: 1hora i mitja.
Descens: Del final de la via es veu l'aparcament i hi ha un corriol que ens hi du.

Punt verd a la Codolosa.

Hem trobat que la via és prou original ja que no és la típica corrua de parabolts habitual a la Codolosa.Es tracta d'una linea de fissures ben lógica a l'esquerra de la Josep Monistrol.Malgrat això i potser degut al seu equipament lowcost diria que no és de les més repetides de la paret.Això fa que hi hagi una mica d'herba i que encara caigui alguna cosa.
Aquest recorregut coincideix amb la linea de ràpels de la Josep Monistrol,millor buscar un pla B si hi ha una cordada fent aquesta altra via.D'altra banda pot ser bona idea escalar primer la Josep Monistrol i aprofitar el ràpel per controlar la via.

Accés: Aparcament de la Salut,area recreativa al municipi de Collbató.
Aproximació: Des de l'explanada de dalt de les barbacoes agafem un corriol en direcció al torrent.Creuem el torrent çper un pont de formigó i despres remontem torrent amunt.Quan la vegetació de l'esquerra desapareix és el moment d'enfilar cap a la base de la paret.Abans hi ha alguna traça més directa però està molt brut. Un cop a la base de la paret cal anar a l'esquerra.La via es troba situada a la dreta de l'esperó que separa la paret d'una cova.A la dreta del peu de via hi veurem l'espit rovellat de la Josep Monistrol.La primera assegurança que trobarem és un pitó casolà de color vermell a deu metres del terra i que no es veu des del peu de via.
Material: Dúiem de tot ja que vàrem arribar a la Codolosa improvitzant.Malgrat aixó només vàrem possar un Alien groc i els Camalots 0.5 i 0.75.
Grau obligat: V/A1.
Descens: Un ràpel de 55 des de la segona reunió de la Josep Monistrol. Aquest ràpel és fraccionable,instal.lacions de dos espits amb una anella,dur recanvis.

Trobat material a Savasona.

Ha set aquest matí,si el propietari vol recuperar-lo ja dirà.

Independència al Devesó.

Via de bon combinar amb l'Adéu Espanya a no ser que sigueu constitucionalistes.En tal cas us recomanaria que penseu en Mèxic,Filipines,Guinea,Perú,Bolivia,Colombia i tot un seguit de països que en el seu dia vàren dir adéu a Espanya i que ben aviat voldran tornar a abraçar la gran mare pàtria que és Espanya.Ara que hi penso és estrany que amb lo ben parit que és ser espanyol els de Gibraltar cada cop que els hi demanen si volen ser espanyols diuen que no...potser els hi podrieu enviar els piolins i apallisar-los una mica fins que cantin el yo soy español,español.....
Apa ja està tenia ganes d'encendre els ànims dels que es queixen de que al blog només hi ha lletra i no fotografies.
L'equipament deixa una mica de marge a l'autoprotecció i no resulta potser tant sosa com alguna de les seves veïnes amb xapes a pam.La roca hi és bona.

Orientació: Sud, vàrem tenir sol fins cap allà les cinc.
Accés: Poble de Malnyeu,aparcament a l'entrada del poble.A sobre de l'església i el camp de futbol.
Aproximació: Del poble seguim el PR passant per darrera de l'església. Un cop hem sortit del poble arribem a una cruïlla de pistes.El PR baixa cap a una casa, nosaltres hem d'agafar la pista de dalt que ens portarà a uns camps enfeixats. Pujem una miqueta i travessem els camps cap a l'esquerra per una traça amb alguna fita. Seguim una estoneta cap a l'est,amb la paret a l'esquerra. Baixem al rec,el creuem i pugem a la paret. Amb la fotografia que penjo podrem ubicar la via des de l'aproximació.Hi ha el nom escrit amb rotulador a la base que acabarà esborrat.
Material: Hem possat l'Alien gris i un Camalot 0.75 al primer llarg.Si es va just de grau entren més coses.
Grau obligat: V+/A0.
Descens: Nosaltres hem fet dos ràpels (30+55,fraccionable) per la veïna Epirimountains.A la carena anar a l'esquerra a buscar

Monpart a la Miranda de les Bohigues.

Una de les rutes més clàssiques i repetides de l'indret.La veritat és que no n'hi ha per menys: roca de primera,bon ambient i prou varietat de passatges per lo curta que és.De totes maneres hi ha moltes vies amb aquests atributs que no acaben convertint-se en classiques,aquesta a més te dificultats homogènies i esta reequipada amb parabolts de la FEEC,hi queda algún espit i un pitó.Tot aquest rotllo ve a dir que és una via guapa i força freqüentada.

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).

Aproximació: Cal anar en direcció al Refugi Vicenç Barbé.Superarem el Pas de les Portelles i saltarem a l'altre vessant.Just a sota del Refugi hi ha la Canal del Cirerer,un parell de metres abans d'entrar a aquesta canal localitzem una traça a ma esquerra que puja fins la base de la Miranda de les Bohigues. Seguim cap a la dreta fins a un coll on comença la via. Parabolts visibles,diria que eren platejats,de la FEEC i que el primer es trobava a uns 3 metres del terra.

Material: El més habitual és emprar només 15 cintes exprés.Nosaltres a més hem possat els Camalots 0.75 i 2 al díedre de la terçera tirada,a part semblava que entrava un Alien ( blau-groc?) als darrers metres del segón llarg.Si es va just de grau pot ajudar un estrep.
Orientació: Est,els primers metres de la via romanen a l'ombra fins les onze.
Grau obligat: V+/A1e.Hi ha trams de IV puntuals on si fallem hi ha un bon vol.
Descens: Nosaltres l'hem fet amb els gats posats ja que hi ha un parell de desgrimpades de III que les hem trobat exposades.Del final de la via cal anar a la dreta ( Nord ) i desgrimpar un parell de resalts,hi ha un espit amb maillón per si volem rapelar.Superat aquest parell d'entrebancs arribem al camí d'Agulles amb marques vermelles que seguirem a l'esquerra. Passarem per sota de l'Aresta Brucs a l'Agulla del Capdamunt i si anessim cap a dalt crec que podriem combinar amb l'Aresta Brucs a l'Agulla dels Espeleólegs.

Tal com raja a la Serra de Sant Joan.

Via aventurera,només recomanable per a tots terrenys que tant els hi carda sortejar blocs inestables,escalar díedres i plaques de bon equipar,creuar una feixa,lidiar amb alguna sabina etc...L'aproximació i la baixada curtes però incómodes reforçen el caràcter de la ruta.No hem trobat el segón pitó del primer llarg,ni els pitons de L3 i L5.Les expansions que marca la ressenya són espits.

Orientació: Sud.
Accés: Des d'Organyà pujem al poble de Montanisell.Arribant al poble cal agafar una pista en bon estat a la dreta en direcció Santa Fe ( cartell ).La seguim un parell o tres de quilometres fins a un revolt a la dreta sota una linea elèctrica on aparquem.

Aproximació: Agafem una traça que baixa un pèl,de seguida trobem una tartera que puja cap a la base de la paret.Compte que aquí hi ha una traça que davalla cap a Montanisell.Nosaltres pujarem cap a peu de paret i anirem seguint cap a l'esquerra.Passarem de llarg la vertical del poble i 200 metres més enllà del començament de l'Esperó de Montanisell localitzarem l'inici de la via.Pitó i pont de roca visibles.

Material: Unes catorze cintes exprés,algún tascó i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2.Si sou de cosir les tirades podeu repetir algun/s catxarros entre l'Alien groc i el Camalot 0.5,el del 3 entra.
Grau obligat: V+/A1.
Horari: Aprox.40',Via 3 hores i baixada 30'.
Descens: Carenem a la dreta, seguint a trams el fil de l'espedat i a trams allunyant-nos del mateix. A la part baixa cal estar atents a encertar el punt on deixar el fil de l'espedat i baixar clarament pel bosc. Hi ha un corriol per una zona de tarteres que amb una desgrimpada selvàtica ens deixa a la pista, uns cinquanta metres per damunt de l'aparcament. 
Ressenyes: Joan Asín,Joan Jover i Lluís Parcerissa.Gràcies!!!