Esparreguera al Tossal Rodó.

La clàssica d'aquesta paret que a jutjar per les piades a la xarxa rep poques visites. Especulant sobre els motius d'aquest oblit em venen al cap l'incòmode pista d'accés, la mala fama del seu rocam i la proximitat a l'omnipresent massís de Montserrat. Probablement la poca longitud de l'espadat combinat amb la pujada de vora els tres quarts d'hora tampoc acaba d'atreure els escaladors cap aquestes parets. Jo era el primer cop que visitava el Tossal Rodó i n'he marxat amb moltes ganes de repetir. Tornant a la Via Esparreguera es tracta d'un itinerari amb dues parts ben diferenciades: la part inferior  serpenteja per plaques a la recerca del pas més assequible per abastar la xemeneia que s'escala a la segona meitat del recorregut. La roca a la part de baix demana una mica de tacte però res dramàtic i l'equipament és a base de parabolts ja que la via fou restaurada fa poc. Aquesta part es pot escalar en escalada combinada  ( V/Ae ) o totalment en lliure ( 6b ). Pel que fa a la xemeneia superior n'havíem sentit histories de por i la veritat és que s'escala prou bé, hi ha alguns parabolts i de tant en tant podem encabir ferro en algun forat.

Accés i Aproximació: Molt ben explicat al croquis que va fer en Joan Asín en el seu dia, moltes gràcies. Afegir que hi ha una errada ja que en lloc de la C-17 la carretera de sota és la C-55. La nostre visita data del Gener del 22 i en aquella data l'estat de la pista feia del tot recomanable sinó imprescindible accedir a l'aparcament amb un tot terreny, en cas de no disposar d'un 4x4 jo aparcaria al balnearia abandonat de La Puda i contaria amb una hora llarga d'aproximació. En cas de fer l'accés amb cotxe sobretot no anar-hi pels masos de sota la paret, es camina menys però hi ha perill de mal rollo amb els masovers. Si hi anem a peu jo crec que no passa res. L'inici de la via és just a la dreta d'una senyera prou desdibuixada.

Horaris: Aproximació 40',via i rapelar-la 2 hores i mitja. Retorn al vehicle 30'.

Orientació: Sud però la xemeneia de dalt està a l'ombra pràcticament tot el dia.

Material: Unes dotze cintes exprés, un pedal i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3.

Grau obligat: V+/6a i Ae.

Descens: Nosaltres hem baixat amb dos ràpels: 30 metres de R4-R3 i 50 metres de R3 a terra.

Ressenyes: Joan Asín,merci!

2 ràpes: 35+50

Directa dels González al Morro Pla.

 

Molt bon itinerari, combina una part inferior més de mirar-s'ho amb una sortida al cim ben atlètica. La roca és de traca mocador mentre que l'equipament són espits amb solera i rovell. Ideal per acabar de sumar metres si baixem d'alguna via del vessant Nord o bé per combinar amb alguna escalada propera com la SAME a la Nana o Superferós al Queixal.

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.

Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant oposat. Passem de llarg del refugi, primera canal que trobem a ma esquerra és la de l'Ou de Colom i no ens interessa, la segona és la Canal Ampla, que te una pedra amb el nom a l'inici i que és la que agafarem. Ben aviat toparem amb al característica Agulla Sense Nom ( Aresta Brucs tombada ), moment que aprofitarem per tombar a la dreta seguint la Ruta dels Alts Frares amb marques blaves. Seguint aquest camí arribarem a la base del Morro Pla, ben reconeixible mercès a un pi triple que hi ha a la base de la seva cara oest. La ruta que ens interessa evoluciona per la cara sud. Un cop al pi deixar les marques blaves i baixar al sud uns trenta metres per corriol menys marcat fins la base de la via. Espit rovellat visible.

Material: Sis cintes exprés i una plaqueta recuperable. Si anem justos de grau pot anar bé dur un estrep pel ressalt final i si volem podem posar el tricam blanc en un clavador per abastar el segón espit de la via.

Horaris: Aproximació 45',via 1 hora i retorn al cotxe 1 hora.

Orientació: Sud.

Descens: Rapel de 40 metres per la cara oest. La instal.lació està formada per un parabolt i un espit.

Ressenyes: Col.leccionista de vies i Jaume Grimp,gràcies!

Bombers Barna al Pic del Martell.

Es tracta d'una via de dues tirades oberta als anys 80,buscant en tot moment les debilitats de la roca per tal d'haver d'expansionar el mínim.El primer llarg fou reconvertit en un recorregut esportiu als anys 90 i actualment és la via d'escalfament del popular sector Cova dels bombers.Com us podeu imaginar la roca està ben pul.lida i l'itinerari totalment equipat en estil esportiu.La segona tirada ha corregut la mateixa sort i a principis del segle XXI fou equipada amb parabolts,canviant el traçat de manera que tira pel dret a la placa ignorant l'evident díedre de la dreta.Com que el sector on està ubicada la segona tirada de la via no te una aproximació gaire cómode de moment no rep massa visites i el rocam resta abrassiu com el primer dia.
Nosaltres hem escalat la via en dues tandes separades uns anys en el temps.Al primer llarg no hem gaudit massa degut a lo patinós del tema mentre que la segona tirada ens han semblat figues d'un altre paner.La típica combinació de tècnica i físic que ens ha fet pencar de valent en una tirada ben mantinguda sobre un rocam de pel.licula.

Orientació: Sudest (?).

Grau obligat: A la primera tirada 6a+ i al segón llarg V+/6a.
Accés: des de Barcelona es fa per l'autovia de Castelldefels en direcció Sitges i Castelldefels. La deixem a la sortida 42 amb la indicació "Port Ginesta". Seguim paral.les a l'autovia en direcció Sitges. De seguida arribem a una rotonda i ens desviem a la dreta per entrar a l'urbanització " Rat penat ", crec que hi ha una tanca però està sempre oberta. Després d'una petita avinguda amb pins trobem una altre rotonda, seguim per una carretera de revolts amb forta pujada i amb un cartell que indica " Parc Natural del Garraf". Quan portem 1.8 quilómetres des de la segona rotonda arribem a l'aparcament que ens queda a ma Esquerra i que te un cartell que diu " Pic del Martell ".
 Aproximació: tot i no durar més de deu minuts és una mica incómode. Baixem uns metres i creuem la carretera. Pujem per traça força definida fins a un coll on ja veiem la paret Est del Pic del Martell. Baixem pel vessant oposat i de seguida localitzem el corriol que mena a la Cova dels Bombers.La via que ens interessa és la primera del sector i està reequipada amb químics.
Horaris: Aproximació 15',via 1 hora 30' i retorn a l'aparcament 30'.
Material: 12 cintes exprés,si es va just de grau es pot provar sort amb algún ferro petit.
Grau obligat: V+/A1.
Descens: La segona reunió està formada per dos parabolts amb anella.Podem rapelar o sortir caminant a l'esquerra.

Vicenç Soto Cervelló a l'Agulla de l'Arbret.

Ens va agradar molt. Una primera tirada més aviat discreta que semblaria rumiada per treure suc al sòcol esdevé el preludi d'una mantinguda placa fineta i pilosa. Un cop païda aquesta ració de còdols montserratins arribem al darrer llarg on hi trobem passos bastant més assequibles però que també demanen gest per poder ser superats. La primera reunió es monta en un parell d'alzines ben fermes sense cap vaga i al segon llarg hi manca un espit.

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).

Aproximació: Hem d’anar fins al refugi Vicenç Barbé. Des d’aquí hem de prendre el camí en direcció nord que condueix fins Les Bessones. Un cop superem les Bessones el camí es desvia cap a l’esquerra i arribem a la vessant sud de l’Agulla de l’Arbret en un coll amb ?????. Baixem a l'altre costat del coll, veurem les cues de porc de l'Om Mani Padme Hum, les plaqueta amb el nom de la via Aitor i acte seguit un contrafort amb una canal herbosa. La via comença en aquest contrafort, espit visible així com V.S. picat a la base.

Horaris: Aproximació 45',via i ràpel dues hores. Retorn al vehicle 35'.

Orientació: Oest, sol fins la posta.

Grau obligat: Teòricament V+/A1 amb un pas d'Alien vermell a la segona tirada. Nosaltres anàvem en lliure i no hem vist lo de l'Alien enlloc, amb A0 no s'arriba crec.

Material: 14 cintes exprés. El dia que la vàrem fer nosaltres mancava l'espit al pas més obligat de la via al sostret del segón llarg. Si ens volem assegurar en aquest pas podem emplaçar un Camalot del 2 en un llavi argilós mig metre per sota d'aquest espit o bé dur un cargol de mètrica 8 així com la corresponent xapa.

Descens: Entre la darrera reunió i el cim hi ha una bretxa en aquesta bretxa hi ha una instal·lació de ràpel formada per dos bolts amb cadena i anella. Aquí tirem un ràpel de 50 metres al terra, que podem fraccionar amb 20 i 30. Jo sempre he fet el ràpel d'una sola tacada, si fraccioneu verifiqueu les longituds.

Superferós al Queixal.

 

Molt bon itinerari, amb una primera tirada finota i un bombo de sortida ben explosiu. La roca hi és de primera i les assegurances, a criteri dels experts, són les justes. Ha estat reequipada amb parabolts llevat de la reunió cimera que podem reforçar amb algun friend. Hi ha qui l'escala amb una sola tirada. Sense ni caminar 100 metres podem escalar algunes vies com: la SAME a la Nana o la Directa dels Gonzalez al Morro Pla.

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.

Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant oposat. Passem de llarg del refugi, primera canal que trobem a ma esquerra és la de l'Ou de Colom i no ens interessa, la segona és la Canal Ampla, que te una pedra amb el nom a l'inici i que és la que agafarem. Ben aviat toparem amb al característica Agulla Sense Nom ( Aresta Brucs tombada ), moment que aprofitarem per tombar a la dreta seguint la Ruta dels Alts Frares amb marques blaves. Acte seguit a la nostre dreta veurem la Caputxa i una vall que s'obre nostre esquerra on s'entreveu el Queixal així com la seva cara Sud Oest per on va la via. Arribarem a peu de via sense camí definit. Primer parabolt visible a uns cinc metres del terra.

Horaris: Aproximació 45',via 1 hora i retorn al cotxe 1 hora.

Material: 7 cintes exprés i algún friend mitjà (0.5-2?) per reforçar la darrera reunió.

Grau obligat: V+/A0.

Orientació: Oest.

Descens: Ràpel per la cara Nord de 15 metres i sobre un parell d'espits amb cadena prou atrotinats.

Via dels Duis a la Dent d'en Rosell.

Guapa via que troba el camí ocult  en un pany de paret de plaques aparentment llises i difícils. La graduació ens ha semblat severa. La roca l'hem trobat bona però amb una mica de molsa en alguns punts. Hi ha hagut alguns trams de IV/V que no hem sabut protegir i que ens han quedat una mica exposats. A la meitat del quart llarg amb l'excusa no fangar amb tanta molsa i fer un llarg més ens hem escapat  cap a la dreta per l'Adictes al disolvent, una altre historia!.

Accés: Queralbs. Aquest cop hem fet l'aproximació per dalt i per fer aquesta via crec que és la opció més ràpida. 45' d'aproximació en  baixada i 45' de retorn en pujada. Per aquesta opció, des de Queralbs, prenem la pista que porta a Fontalba. Hem d'aparcar a l'últim revolt a esquerres abans del coll, a l'alçada d'un bosc cremat. La pista és accessible a qualsevol tipus de turisme.

Aproximació: Des de el cotxe baixem cap al bosc cremat, baixem fins al seu final i seguim a l'esquerra a buscar la carena cimera de la Dent. La seguim de baixada fins al segon coll on prenem l'ample vira herbosa que baixa a peu de paret. El peu de via està al principi de la paret en el cas que haguem aproximat per dalt. Es veu molt bé el gran bloc de la primera tirada.

Material: 12 cintes exprés, algun tascó i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2.Dúiem el 3 i el 4 perquè veníem d'una altre via però i els hem entatxonat a la primera tirada, potser al tram del darrer llarg que ens hem escaqueijat calguin però diria que no.

Horari: Aproximació 40',via 2 hores i mitja, retorn 40'.

Orientació: Sud est.

Grau obligat: V+.

Descens: En el nostre cas ha estat pujada, desfem l'aproximació.

Ressenyes: Luichy i Joan Asín,merci!