Anglada Vergés a les Talaies.

 La podem considerar gairebé clàssica del vessant Nord, recentment ha sigut restaurada i només ens haurem de penjar de burins autèntics als darrers metres de la via amb el gas a ful. El fet que per fer-la amb la modalitat V+/A1 calgui pitonar m'imagino que la preservarà de les aglomeracions, línia ben lògica a la que tant sols li han calgut dos trams d'Ae per anar del terra al cim: el que connecta les canals i díedres inferiors amb la gran diagonal que ratlla la cara est i el que ens treu literalment de la paret. Per abastar la primera expansió del segon llarg cal enfilar-se a l'arbre, algun tram de IV+ m'ha semblat un pèl exposat.

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat. Aproximació: Sortim de Sta. Cecília i prenem el G.R. en direcció Can Massana. Agafem un trencant a l’esquerra senyalitzat que puja per la Canal de la Font de la Llum ( el G.R. continua a la dreta cap a Can Massana ). Seguim la canal fins al capdamunt on hi ha el Coll del Migdia. En aquest punt davallem en la direcció oposada ( Sud, Canal del Migdia ). Uns dos cents metres per sota el coll hem d’agafar un camí a l’esquerra que va cap a St. Jeroni ( marques grogues ).Seguirem aquest camí uns 50 metres fins arribar a un collet des d'on es veu la paret oest de Sant Jeroni. D'aquest punt caldrà anar a l'esquerra, com si reculéssim fins assolir l'evident peu de via de la Cervera Raül ( aresta Sud ). Aquí anirem seguint la base de la cara Est ( dreta ) una vuitantena de metres fins assolir l'inici de la via. Canal xemeneia evident, pitó i parabolt visibles. 

Orientació: Est, suposo que la paret queda una mica encaixonada i per això el dia de la nostre escalada ( finals de Febrer ) va tenir sol de 10.30 a 13.

Material: Un estrep per persona, dos martells, 4 pitons ( 1 uve mitjana, 1 uve gran, 1 universal mitjà i 1 U mitjana ), baguetes per pitons enfonsats, 16 cintes exprés , algun tascó i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2 repetint del 0.5 al 1. Com que la darrera burinada no està re equipada hem escanyat tots els burins.

Grau obligat: V+/A1.

Horaris: Aproximació 40', via 4 hores i descens 1 hora i mitja.

Descens: Ràpel de 30 per l'Aresta Nord de, instal·lació re equipada recentment amb dos bolts amb cadena i anella. Aquest ràpel l'hem de fer acabar al Coll entre les dues Talaies ( Nord ).Aquí un nou ràpel de 40 des d'una alzina fins a un nou coll. Aquí anirem cap dreta/sud fins a trobar una canal arbrada que sense ser massa incòmode ens retorna al peu de la Cervera-Raül.

Ressenyes: De la malaguanyada ressenya.net i de Roca Calenta, gràcies companys!

Sud Directe al Pic de Serradets.

Molt bonica via en el seu grau,hem gaudit a parts iguals de les esplèndides vistes així com de les plaques tombades i farcides de cantells. No és per res que el mític Bellefon la inclou entre les 100 millors ascencions de tot el Pirineu. Aquesta ruta és un redreçamnet de la Sud Clàssica buscant deliberadamnet els passatges més estètics.Hi ha qui la utilitza per omplir la tarda que arriba al refugi per l'endemà acometre algun objectiu més ambiciós hi ha qui ja es conforma amb aquesta petita joia.Nosaltres hem entrat per les dues primeres tirades de la Brecha de Rolando sumant d'aquesta manera 50 metres més d'escalada i d'una dificultat similar.

 

Accés: Coll de Tentes, a on arribem per carretera des de Gavarnie. Al coll hi ha un cartell advertint de la prohibició de dormir tant amb tenda com al mateix vehicle.  

Aproximació: Des del Coll de Tentes agafem una carretereta tancada al transit que de pla ens portarà al Coll de Bujaruelo. Aquí trenquem a l'esquerra fent una mica més de pujada, creuant un baixant d'aigua i després de superar un tram més costerut arribem al Coll de Sarradets a les envistes del refugi homònim. Des d'aquí si agafem una mica se perspectiva veurem el corriol que va a peu de via així com tota la linea. Baixem per aquest corriol que ressegueix la base de la paret i en 5' arribem a la canal per on s'accedeix a peu de via i per on nosaltres acabarem baixant. Per arribar al peu de la via La brecha de Ronaldo hem de baixar un centenar de metres més fins a on la base de la paret comença a anar plana. Fletxa i pont de roca visibles. 

Material: Unes vuit cintes exprés, algun tascó i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3. Posats a estalviar pes probablement ens puguem estalviar el 3. 

Horaris: Aproximació des del Coll de Tentes 1 hora 30 minuts,via i descens al peu de via 3 hores 30 minuts.

Grau obligat: V+/A1e,trams de IV/V una mica exposats. 

Orientació: Sud. 

Descens: Del final de la via acabar de crestejar al cim i baixar-ne a l'esquerra ( Sud ) per una canal fins arribar a les pendents d'herba. Aquí anar a la dreta ( direcció Coll de Sarradets ) a buscar una canal/díedre que podem desgrimpar o be fer-hi dos ràpels gràcies a uns ponts de roca.

Ressenyes: Una mica de tot arreu: collita propia, Luichy, Hokus Pokus i Camp to camp. Gràcies!!!!

The Wall a l'Elefant.

Una via que no necesita presentació!.Guapa escalada lliure per gaudir del patatal monserratí amb les xapes prou espaiades per fer-nos estar ben a l'aguait. Els entesos diuen que no és exposada,doncs els hi farem cas. Sembla que fou equipada per dalt peró amb bona fe ja que les xapes són abans del pas.

Accés: Monestir de Montserrat, aparcament de pagament amb descomptes presentant una targeta federativa de l'any en curs sense DNI. Les furgonetes paguen més.

Aproximació: Pugem per les Escales dels Pobres fins al Pla de Santa Anna on trenquem a la dreta cap a Sant Benet. Passem de llarg l'hermita de Sant Benet, creuem una porta,arribem a un trencant que baixa cap a Sant Dimes i seguim rectes. Arribem a la base de l'Elefant,passem

 pel costat de Sant Salvador i assolir la carena. Baixem carenant a l'esquerra fins a trobar un camí que descendeix al vessant oposat. Aquest corriol és marcat amb pintura groga i fa marrada. Quan veiem la cara nord de l'Elefant és el moment de deixar aquest corriol i prendren un de menys marcat a la dreta que passa per la base de la paret. Atac uns metres abans d'una llastra amb un punt blau. Els parabolts són platejats de la FEEC peró el primer costa de veure. A sota penjo la foto del company començant la via:

Orientació: Oest,te sol a partir de les 3.

Horaris: Aproximació 50',via 1'5 hores i del cim al Monestir 45'.

Material: Si sou dels d'arribar a la reunió amb l'arnés pelat agafeu 10 cintes exprés,no carregareu ni un gram més a l'aproximació.

Si es va just de grau jo provaria de llaçar merlets,per possar ferro ho he vist fotut. A la primera tirada podem reduir un distanciament xapant unes expansions velles. Recanvis de cordino del 8 pels ponts de roca de la segona tirada.

Grau obligat: V.

Descens: Baixem per la Via Normal de l'Elefant fins a trobar el camí de l'aproximació. Atenció amb les degrimpades de l'inici de la baixada, són fàcils però tenen molt de pati.

Ressenya: El col·leccionistadevies,molt bona feina,moltes gràcies!!.

C'est pas la pire qu'on ait faite! a Cambre d'Ase.

 

Proposta ben senzilla i assequible per gaudir de l'entorn sense massa complicacions.Ideal per acabar de sumar metres d'escalada si som dels qui els hi agrada/cal amortitzar la caminada d'aproximació.No se si seria una bona pensada per recomanar-la com a via d'iniciació ja que hi ha algun factor 2 i algun distanciament en terreny de III/IV. 

 

 

Accés/Aproximació: Cal arribar al Pla de Cambre d’Aze (part superior de les pistes d’esquí), nosaltres he pujat per les pistes de Sant Pere dels Forcats, per la Cabanassa, abans d’arribar a l’estació d’esquí, agafem un trencall a la dreta cartell indicador. Pugem per la pista, millor un cotxe alt o 4x4, fins el Pla. També podem accedir per l’estació d’esquí d’Eina. Del Pla hem de pujar per la pista d’esquí “Petite Fontaine” fins el final d’on surt un camí, direcció al circ de Cambre d’Aze. A uns 100m agafem un camí sinuós a la dreta què ens porta a la dreta del circ (sentit pujada), anirem trobant fites, primer pel bosc i després per tartera fins a peu de via, passat el concorregut inici de la Ascensión vers una etoile. Parabolts visibles. 

 

 

Horaris: Aproximació 1 hora 20 minuts,via fins R3 i rapelar-la 2 hores.Retorn al vehicle 55 minuts. 

Orientació: N.E. (?). 

Material: Nosaltres hem utilitzat només una desena mal contada de cintes exprés.Si es va just de grau sembla que la roca admet ferro,donat el caràcter esportiu de l'itinerari pot fer servei una tramposa.Si tenim intenció de rapelar és aconsellable agafar dues cordes d'almenys 50 metres així com recanvis pels ràpels. 

Grau obligat: V/A0. 

 

 

Descens: Nosaltres hem rapelat malgrat que diria que l'habitual és baixar a peu. La quarta tirada l'hem escalat fins a on marxa a l'esquerra per evitar problemes amb el ràpel.De manera que hem baixat amb tres ràpels d'uns 40 metres: R3-R2,R2-R1 i R1-terra.

Ressenyes: Del blog d'en Joan Asín, juntament amb aquesta darrera fotografia que marca l'inici de la via. Mil gràcies per la feina.

Rèquiem Aeternam al Gresolet.

 

La vaig fer deu fer un parell d'anys o sigui que agafeu la imformació que doni a continuació amb pinces i contrasteu-la amb algun bloc amb cara i ulls.

La recordo un pèl més complicada que la seva veïna  La ventana indiscreta, que passaria a ser la clàssica d'aquesta paret. De fet hi vàrem anar a parar de rebot en errar els ràpels d'aquesta via.

Accés: Estacionar a l'aparcament del Gresolet al municipi de Saldes. 

Aproximació: Nosaltres vàrem començar a rapelar per La ventana indiscreta i no se com vàrem anar a espetegar a la R0 o la R1 de la Rèquiem Aeternam: feixa amb un arbre i dos parabolts.

Material: Teòricament només cintes exprés, nosaltres hem fet anar el parxís d'Aliens.

Grau obligat: 6a/A0 mola anar amb aquest grau una mica bé per evitar una possible retirada on en el millor dels casos ens tocarà fer cames. 

Horari: Rapels 1 hora, via 1 hora.  

Orientació: Nord.

Descens: No n'hi ha.