Una via que no necesita presentació!.Guapa escalada lliure per gaudir del patatal monserratí amb les xapes prou espaiades per fer-nos estar ben a l'aguait. Els entesos diuen que no és exposada,doncs els hi farem cas. Sembla que fou equipada per dalt peró amb bona fe ja que les xapes són abans del pas.
Accés: Monestir de Montserrat, aparcament de pagament amb descomptes presentant una targeta federativa de l'any en curs sense DNI. Les furgonetes paguen més.
Aproximació: Pugem per les Escales dels Pobres fins al Pla de Santa Anna on trenquem a la dreta cap a Sant Benet. Passem de llarg l'hermita de Sant Benet, creuem una porta,arribem a un trencant que baixa cap a Sant Dimes i seguim rectes. Arribem a la base de l'Elefant,passem
pel costat de Sant Salvador i assolir la carena. Baixem carenant a l'esquerra fins a trobar un camí que descendeix al vessant oposat. Aquest corriol és marcat amb pintura groga i fa marrada. Quan veiem la cara nord de l'Elefant és el moment de deixar aquest corriol i prendren un de menys marcat a la dreta que passa per la base de la paret. Atac uns metres abans d'una llastra amb un punt blau. Els parabolts són platejats de la FEEC peró el primer costa de veure. A sota penjo la foto del company començant la via:
Orientació: Oest,te sol a partir de les 3.
Horaris: Aproximació 50',via 1'5 hores i del cim al Monestir 45'.
Material: Si sou dels d'arribar a la reunió amb l'arnés pelat agafeu 10 cintes exprés,no carregareu ni un gram més a l'aproximació.
Si es va just de grau jo provaria de llaçar merlets,per possar ferro ho he vist fotut. A la primera tirada podem reduir un distanciament xapant unes expansions velles. Recanvis de cordino del 8 pels ponts de roca de la segona tirada.
Grau obligat: V.
Descens: Baixem per la Via Normal de l'Elefant fins a trobar el camí de l'aproximació. Atenció amb les degrimpades de l'inici de la baixada, són fàcils però tenen molt de pati.
Ressenya: El col·leccionistadevies,molt bona feina,moltes gràcies!!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada