Directa Ansó a la Pared del Paso.

Al final ens ha enganxat!

-Cordada: Roger Canals i Busquets.
-Accés: Des de el poble d'Ansó seguim la carretera vall endins. L'aparcament està ben indicat a la ressenya dels Rumbateam.

Inici del penúltim llarg.

-Aproximació: Ho hem fet una miqueta diferent de com marca el croquis dels Rumbateam. Hem començat igual però hem seguit la taretera fins a peu de paret i hem flanquejat per la base de la tàpia cap a l'esquerra fins al peu de via. Aquest està situat al peu d'un evident díedre, amb les inicials picades i un pitó encintat ben visible més amunt.
-Orientació: Hi vàrem anar un dia de núbol i la veritat és que no en tinc ni idea, si algu ho sap.

Bona ressenya dels Rumbateam.

-Material: Típica via de fissures i díedres pràcticament desquipada però que es pot cossir a gust del consumidor. Si anem sobrats de grau passarem amb un joc de friends fins al 3, sinó és el cas millor agafar el Camalot del 4, el joc de tascons i també ens aniran bé les repeticions indicades a la topo. Si només hagués de repetir un número jo repetiría el 3.

Que no faltin les Savines!

-Via: A mi em va agradar molt, la vaig trobar una molt bona via de díedres i fissures ben diferents, algún tram de placa l'hi dona el toc de varietat. Molt homogènia i sostinguda, l'única pega és algún tram herbós molt puntual que suposo que amb les repeticions anirà quedant més net. Hem enllaçat les dues darreres tirades. Activitat rápida ideal per dies de mal temps ja que està a prop del cotxe i es rapela.

Penúltim llarg: diedraken!!!!.

-Dificultat obligada: V+/A0, encara que amb ferros i paciència es deu poder fer quasi tota amb A1.
-Descens: Rapelant la via. Nosaltres amb dues seixantes hem fet: R5-R3 ( millor para a R4, crec que així esquives una sabina una mica enganxa-cordes ), R3-R2 i R2-terra. Pot anar bé dur algún recanvi pels ràpels.

Primer llarg.

Massacre à la Débroussailleuse a l'Ardech. Orpierre.

Final de la via: placa d'adherència!.

-Cordada: Pablo, Dani i Busquets.
-Accés: Orpierre queda uns 150 quilometres a l'Oest d'Orange. Un cop al poble hem d'estacionar a l'aparcament senyalitzat de l'Ardech. La paret és perfectament visible des d'aquest punt.
-Aproximació: A l'aparcament hi ha un camí, diría que senyalitzat, que porta a la paret. Nom a peu de via.

Aproximació cómode!.

-Orientació: Sud est.
-Ressenya: Ja se que no està bé, però penjo la de la guia. Tinc pendent de fer i penjar la meva...

De seguida penjo la meva!.

-Material: Cintes exprés, totalment equipada amb químics.
-Via: Te un primer llarg de placa de franjes i forats molt guapo, després s'ajeu molt. Molt bona roca,sense pulir.Activitat ideal per dies de mal temps. Perfectament combinable amb altres vies o esportiva de la zona.

Bonic primer llarg.

-Grau Obligat: V/V+ i A0.
-Descens: Podem baixar a peu pel coll de l'Ascle o bé anant a l'esquerra ( cable ) i fer un ràpel: amb simple de 60 no arriba i el final desploma, comprovat. La via diría que estaba equipada per rapelar, peró compte que està força concorreguda.

Impossible perdre's!.

Pilier de Choranche a Presles.

Bons díedres!!!!!.

-Cordada: Dani, Pablo i Busquets.
-Accés:  Si venim des de Catalunya hem de sortir de l'Autopista a St. Marcelin. Aquí anem en direcció de Pont en Royans, indicat. Un cop a Pont en Royans creuem el poble, passem un pont i enganxem una carretera a l'esquerra amb un cartell que porta al poble de Presles. Seguint sempre la carretera principal passem per sota les parets, per sota la paret de Nugues ( esquerra ) i després per un túnel. Just passat el túnel arribem a un coll que dona pas a un gran plató al final del qual hi ha el poble de Presles. Si anem a fer les vies del centre de la paret aparcarem aquí. Per anar a fer aquesta via hem de seguir per la carrtera en dirección a Presles i agafar el primer trencant a la dreta, una carretera amb un cartell que porta als masos de Le Charmeil i que diría que està indicada.

Ambient a la tirada d'artifo.

-Aproximació: Hem accedit a la paret per dalt i hem baixat a la base per la Rampe de la Choranche. Ens hem perdut i per tant no puc explicar massa...Diria que des de els masos de Le Charmeil anem seguint per una pista-camí en direcció a la paret, després d'una estació metereológica o algo semblant hem baixat a la dreta seguint uns cartells de vies, diría que aquí la hem cagat i havíem d'haver seguit la carena fins a un coll on cal baixar a la dreta per una canal-tartera fins a l'entrada de la Rampa de la Choranche que està equipada amb cables. Al final de la rampa anar cap a l'esquerra de la paret, sentit invers al que hem aproximat i enganxar una feixa després d'una zona amb un gran desplom. A la R0 hi ha un bolt.

Més ambient als flanquejos.

-Orientació: Diria que Sud Oest, si algú ho sap segur...
-Ressenya: Aquesta del llibre ens va anar molt bé, com que està esgotat l'escanejo:

No hem trobat la R1.

-Material: Nosaltres vàrem fer servir un estrep, algún tascó i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3. El del 4 no el dúiem però pot anar bé a la tercera tirada. A l'inci del llarg d'A1 ( en realitat és Ae ) hi ha pasos de V+/6a per trincar la primera xapa i per anar d'aquesta a la segona on es veien clavaderos ( pitons útils ? ).

Curt tram de xemeneia.

-Via: A nosaltres ens ha agradat molt, és una bona via de fissures i díedres de totes les mides, amb algún tram puntual de placa i una tirada d'Ae. Te ambient, és sostinguda i amb molt bona roca, no està pulida. Hem fet una primera tirada ben llarga fins a sobre de la xemeneia, al tercer llarg hem sortit abans de que s'acabés la xemeneia i hi havia un flanqueig força obligat de 6a, un cop a la reunió hem vist un espit i un cordino al final del díedre...potser lo seu és acabar de fer el díedre. No hem fet la reunió opcional de sobre del flanqueig en canvi si que hem fet la de sobre del 6c.
A la guia la comparen amb dificultat amb la Demande del Verdón, al cap d'uns dies vàrem fer aquesta clàssica del Verdón i ens va semblar força més difícil que el Pilier de la Choranche.

Inici de la darrera tirada.

-Dificultat obligada: 6a/+ i A1e.
-Descens: Del final de la via seguir uns passamans que ens deixen en un sector esportiu, seguir per la base d'aquest sector cap a l'esquerra fins a sortir a la carena de l'aproximació.




L'Equipo A, falta l'Anibal que feia la foto!.

Intrèpida Sirena a la Punta Milà.

Primera tirada.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Accés: Dependrà de com volguem fer l'aproximació. Si volem rapelar la via crec que cal anar a la pista de la Punta Miladones i abans d'arribar a la base militar prendre una pista a l'esquerra, comtpe que a l'estiu la pista està tencada per risc d'incendis. Si volem anar-hi per mar cal anar a l'Estartit o a la Cala Montgó de l'Escala. Nosaltres hi hem anat amb barca des de l'Escala, diría que així la tornada és més curta ( 40 minuts ).

Al final no hem possat res!

-Aproximació: Per anar-hi per mar podem fer-ho des de l'Estartit amb l'Enric Panoi ( 636 264 600 ) o des de la Cala Montgó de l'Escala amb l'Àlex ( 600 612 958 ). Nosaltres ho vàrem fer amb aquest darrer, el trajecte dura uns cinc minuts, costa 15 euros a repartir entre els que vagin a la barca i és millor avisar-lo amb antelació.
-Orientació: Nor oest.
-Ressenya: Amb aquesta dels aperturistes es va molt bé.

Bona topo!

-Material: Nosaltres hem portat tota l'artilleria i al final no hem possat res. Els aperturistes aconsellen dur friends petits i mitjans.

A la part mitja de la via.

-Via: Te les tirades de IV i V més desplomades que he escalat mai, és sostinguda de dalt a baix, amb un cantell més que generós. Si us agrada aquest estil d'escalada la via és un deu. La roca en general és bona, peró hi ha trams en que cal anar alerta. L'ambient marí l'hi acaba de donar el punt. Les tirades són curtes i es deuen poder enllaçar. L'equipament a base de rings inox està en perfectes condicions.

Avui tenim espectadors!.

-Dificultat obligada: V+. Tot i que la via està equipada i no és exposada cal escalar i mola anar a fer la via amb el grau controlat perquè una retirada nedant pot ser molt cafre.
-Descens: Seguim el G.R. cap a la dreta i en uns 40 minuts tornem a ser a Montgó.

Un bany i al xiringuito!.