Ravier al Tozal de Mallo.

Ultra clàssica pirinenca que no necessita presentació, impossible trobar un cinquegradista que en surti decepcionat. Oberta al 1957 per una colla d'escaladors occitans probablement igual de sonats que de bons entre els quals hi havia el bo d'en Joanet que amb el seu celebre cognom ha acabat batejant la via. Per aconseguir el que alguns consideren el primer VI del Pirineu amb gran determinació creuen la frontera i esquivant la benemèrita es cruspeixen la vertiginosa cara est del Tozal.Quan la noticia va arribar a orelles de la baturrada aquests es van cardar les mans al cap i els hi va faltar temps per repetir la via i saquejar els 35 pitons que havien deixat la colla d'en Ravier. Collonades històriques a banda a nosaltres ens ha fet xalar de valent. A voltes tens la sensació d'estar escalant una via friqui on només has d'anar seguint les enfarinades de torn a vegades cal intuició per trobar el passatge correcte. Et fots un fart d'escalar i amb una gran varietat de passos: plaques, díedres i xemeneies s'alternen constantment amb el caràcter atlètic com a denominador comú. Abans de fer la via està bé comprovar si la xemeneia patinosa és eixuta. Ah! si us estimeu els vostres ronyons no feu les reunions que hi ha montades amb dos parabolts, millor buscar els emplaçaments clàssics!.

Accés: Pradera d'Ordesa, on s'arriba des de Torla. A l'estiu cal agafar un autobús a l'entrada de Torla. El bus costa 4.5 euros anar i tornar, el primer surt a les 6 i l'últim baixa a les 10.

Aproximació: Des de la Pradera baixar un tram de carretera fins a una casa, aquí es veu perfectament el Tozal. Agafar el camí clavijas de Carriata(?,cartell) al cap d'una hora passem per un torrent amb aigua i 5' més endavant prendrem un corriol a l'esquerra per  anar a la base del Tozal. Deixar aquest corriol per pujar a sota el contrafort herbós on anirem a la dreta del tot per escalar un esperó ajagut direcció un evident pi on nosaltres hem fet R1. 

Material: Joc tascons i de friends des de l' Alien blau al Camalot del 3. Nosaltres hem  portat el 4 així com les repeticions del 0.5 a l'1.Ambdues coses fan servei però suposo que sense es passa. 

Grau obligat: V+/A1. 

Horaris: Aproximació 1 hora 30 minuts,via 9 hores i retron 2 hores. Aquests temps són sortint i arribant de la Pradera on et deixen els busos.

Orientació: Podria ser sud est amb sol a partir de les 3.

Descens: al anar flanquejant cap a la dreta per pendents herboses, al final hi ha traça. Aquesta traça ens deixarà al camí de les Clavijas de Salarons d'on podrem retrobar el camí de l'aproximació a l'alçada d'un cartell on podem deixar les motxilles.

Ressenya: Com sempre la millor opció és el dibuix d'en Luichy.

Lucky Jom al Balcó de la Lluna.

Escalada ideal per si volem fer metres sense caminar massa ja que tant l'aproximació com el retorn els fem en baixada i duren poc més de vint minuts respectivament. La via en si alterna trams bons ( 60% ) amb trams de rostoll ( 40 % ), menció especial a la magnífica placa de la segona tirada que per alguns ja justifica la visita. Molt d'acord amb el que comenta en Luichy a la seva ressenya, hi ha un parell de canals que si s'esquivessin l'itinerari milloraria molt. Malgrat l'assequible graduació jo no la recomanaria com a escalada d'escola donat que hi ha trams per sota del V+ amb alguna nata destacable. Els parabolts ja tenen 30 anys i comencen a tenir força rovell. Hem enllaçat les dues darreres tirades.

 

 

Accés: Monestir de Montserrat, aparcament de pagament amb descomptes a federats.

Aproximació: Agafem el Camí de la Santa Cova i el seguim de baixada un quart d'hora. Un pèl abans de la Santa Cova agafarem un corriol que discorre paral·lel al camí, de seguida distingirem la silueta característica de l'esperó pel qual discorre la Lucky-Jom.

Orientació: est diria que te sol fins a les 3.

Horaris: Aproximació 20',via 4 hores i baixada 20'. 

 

 

Material: Nosaltres hem passat amb el semàfor d'Aliens,una xapa i femella per un parabolt del 10 a la sortida de R3,24 cintes exprés així com dos pedals. A la topo d'en Luichy deman un friend del 2.5 que no hem posat i abans es posava un 0.75 a l'alçada de la segona xapa que algú ha posat al segon llarg. Es passa bé però si algú vol cardar quatre cops de xerrac tampoc passaria res així com canviar un pingo de 2 metres de corda per entrar a R5 o reposar quatre sabines llaçades.

Grau obligat: V/A1e.

Descens:Pugem un pèl amb tendència esquerra a buscar el camí de Sant Miquel i seguint aquest camí a la dreta en baixada atenyem el Monestir.

Ressenyes: Luichy,Ballart y Desventurasymilagros. Gràcies!!!

 

 

Delfos a Montrebei.

 

Una gran clàssica del Congost!. Fer-la després de la Paül Lalueza i abans dels Díedre Gris era la prova de que s'estava preparat per seguir tatxant vies a Montrebei,això abans de que s'obrissin itineraris més assequibles a sobre del Prat de Lluís, quan la GEDE tenia fama de gran bardisser i el Petit Díedre era de sucre. En ple segle XXI l'he repetit per segona vegada i l'he gaudit molt, totalment d'acord amb la ma d'estrelles de la guia d'en Luichy. Bona barreja de plaques i díedres en general de bona roca, a vegades gris i a voltes taronja. En general la via s'assegura correctament però compte que soms a Montrebei: algun tram de mal assegurar, de mala roca i herbós anirem trobant,per fortuna mai es conjuguen les tres coses. A programar sense cap dubte a les primeres visites a la Paret de Catalunya si som cinquemesgradistes. Llamp de clàssica, collons!. 

Accés: Àger, agafem la pista asfaltada que porta al Coll d'Ares, a uns deu quilometres del poble trobem un trencall a l'esquerra senyalitzat com a " Congost de Montrebei ". Seguint sempre aquesta pista arribarem al Prat de St.Llorenç, punt on mor la pista. Aquesta pista ha estat arreglada recentment i es troba en molt bon estat.

Aproximació: Al final del prat trobarem un corriol que avança paral·lel a les parets, cal seguir-lo. Al cap d'una mitja hora arribem a una zona de tarteres on el camí es desdibuixa en clara baixada . Passem de llarg un evident arc de roca, un altre més petit, i una cova. Poc després, quan el contrafort comença a ser menys dret, el pugem per una canal on hi ha una corda fixa ( pot posar Delfos, fita ). Anem resseguint la feixa cap a la dreta, superem un pas una mica exposat, fem una grimpada (pintada Delfos a la roca pot no ser-hi) fins arribar a una alzina prou gran. Després d’una grimpada assolim un nou relleig on comença la Via del Tronko. Seguim aquesta feixa descendent uns deu metres a l'esquerra per arribar al diedre on comença realment la via i veiem el característic sol gravat a la roca. Aquest punt és prou còmode i ampli com per equipar-se però algunes cordades opten per encordar-se entre la corda fixe i el sol gravat.

Material: Una dotzena de cintes llargues, un joc de tascons i un altre de friends des de l'Alien negre al Camalot del 4. Nosaltres hem dut repetits l'Alien groc, l'1 i el 2,no m'han semblat imprescindibles. Hi ha ressenyes que recomanen 4 pitons ( 3 universals i 1 u/uve ),potser són per assegurar un tram de la desena tirada que no hem sabut assegurar. Teòricament aquest tram és IV+ però a nosaltres ens ha semblat V/V+. Hi ha un pont de roca atòmic abans on molaria deixar-hi un pingo de corda vella de 2 metres que no dúiem.

Orientació: Oest, sol a partir de la 1.

Horaris: Aproximació 1 hora, via 7 hores i retorn al Prat de Lluís 1'5 hores.

Descens: Carenar a la dreta pujant un parell de turons i en un ampli coll amb un prat girem a la dreta ( gran fita ) per enganxar un tram de bosc i després de tartera que ens retronarà sense pèrdua al Prat de Sant Llorenç.

Ressenya: Com sempre la millor la d'en Luichy, moltes gràcies!!!. Hi ha algun pito de més i de menys peró està tant ben dibuixada que es segueix a la perfecció. Dúiem alguna foto peró no l'hem fet anar perque durant l'activitat mai agafes prou prespectiva.

Cobo Pamplona a Patriarques.

 

Aquest itinerari passa per ser el recorregut més assequible de Patriarques. En el context del vessant Nord aquesta és una via clàssica i repetida amb freqüència sense que això vulgui dir que hi trobem gent cada cap de setmana. M'ha semblat prou guapa, bastant variada amb alguna placa i díedre ben parits. L'artificial entretingut peró tot quedava a caldo.

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat. Aproximació: Des de Sta. Cecilia agafem el camí de l'Arrel ( G.R.) a l'esquerra, direcció monestir. Passem per sota del Serrat del Moro, l'Aeri i el Serrat del Duc. Després ve Patriarques, just passar-lo trobem la Canal dels Avellaners a la dreta. Pugem per la mateixa, amb la precaució de seguir-la per la seva banda dreta. Si així ho fem trobarem un petit torrent i poc després una mena de canal amb un ressalt amb corda fixe que pertany a la via Xavi Teixidor. Obviem tot aquesta instal·lació i seguim pujant fins a localitzar una segona corda fixe mimetitzada amb la vegetació, aquí comença el nostre objectiu.Actualment resta prohibit passar per la Canal dels Avellaners, si volem respectar l'esmentada prohibició caldrà rapelar per la via, el que probablement sigui més complexe que escalar-la.

Grau obligat: V+/A1.

Horaris: Aproximació 40',via 8 hores i baixada 1 hora.

Material: 24 cintes, tascons (11,10,9,8 i 7 B.D.), 2 estreps, un grapat de vaguetes,navalla i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot #1 repetint de l'Alien verd al Camalot 0.75. L'habitual és no doblar números però un servidor te més por que vergonya i va omplir de ferralla la fissura.Si sou desconfiats i poc amics del cop de gas in extremis agafeu algun pitó ( bong,uve,u i universal ) i si peta alguna escàrpia no haureu de fer-vos el valent.

 

Descens: Al final de la via caldrà escalar una estètica i espectacular aresta. Finalitzada la qual anirem superant bonys equipats amb alguna expansió ( Xavi Teixidor ?) fins que veiem que la cosa encalma. Llavors desencordats seguim grimpant,sempre en direcció Oest. Assolim una canal que ens baixa al camí de Sant Jeroni.

Ressenyes: Armand Ballart, Lacordadacentenària i Elsilenciomineral.

Cachorrito a la Foratata.

A nosaltres ens va agradar ja que la vàrem trobar una bona combinació entre plaques i fissures. La linea és lògica i te el segell dels seus aperturistes: només ferro allà on no entra un catxarro i a les reunions perquè quedin còmodes. Te bon ambient i la roca és bona,tot i així a mi em costa molt confiar en els esquistos que d'altra banda són ben adherents.

Accés: Estacionar a les immediacions de l'Hotel Alto Aragón a l'estació d'esquí de Formigal.

Aproximació: Des de darrera de l'hotel surt un camí marcat amb pintura que fa la volta a la Foratata cap a l'esquerra. Quan portem més o menys 30' de marxa veurem la via amb la foto de la ressenya i ens hi apropem per on ens sembli. Díedre/canal evident.

Grau obligat: 6a/A1.

Orientació: Oest,el sol no hi toca fins cap allà la una.

Horaris: Aproximació 1 hora,via 6 hores i baixada 1 hora. Un servidor es va encallar a la cinquena tirada i va estar-hi una hora i quart; és un record de permanència que difícilment algú superarà.

Material:un Un estrep,16 expresos i un joc de friends des de l'Alien negre al Camalot del #4 repetint del 0.75 en amunt. El del 2 es pot triplicar per fer artifo de cagat al cinquè llarg.

Descens: Del final de la via baixar al vessant oposat i prendre el camí que fa la volta a la Foratata cap a l'esquerra per enllaçar amb el de l'aproximació.

Primavera Marciana a la Miranda del Pas del Príncep.

Escalada que alterna les panxes d'Ae amb les plaques de lliure, als artificials les xapes estan a prop i en el lliure de V grau també mentre que per sota d'aquesta dificultat estan prou distanciades. En aquest sentit és més assequible la Via blava i segurament la Makita Plateá,amb més grau però amb més ferro al IV grau. La roca és boníssima i la primera reunió és comuna amb la Via blava. A continuació s'explica l'aproximació a partir del Bruc que sota el meu punt de vista és més fàcil de trobar però una mica més llarga que l'aproximació venint de Can Massana,10 minuts a l'anada i 20 a la tornada (?).

Accés: Aparcament habilitat darrera l'escola del Bruc.

Aproximació: Pugem al carrer de sobre i el seguim,es converteix en una pista i ignorem un trencant a la dreta ( cartell ). Al cap d'uns 100 metres agafem un camí enmig d'un olivar,fem una petita pujada i assolim un coll poc marcat amb un cartell. A l'esquerra pujaríem al Vermell del Xincarró,nosaltres anem a la dreta. Passem per sota del Vermell del Xincarró i després per sota de La Desdentegada.Baixem al Torrent del Tambor,ignorem un primer trencat a la dreta i agafem el segon a la dreta. Passem per sota La Cova de l'Arcada i comencem a trobar marques grogues que indiquen Cova de l'Arcada en direcció contrària a la que portem. Creuem una esllavissada i arribem a una indicació de Coll de Porc.La seguim a la dreta i entrem al Torrent de les Grutes.Pugem per aquest fins a un gran bloc,a l'esquerra del qual localitzarem una traça amb alguna fita que du a peu de via. Espits rovellats en una canalera característica. A l'esquerra hi ha els bolts de la Makita Palteá.

Orientació: Est.

Material: Un parell d'estreps per persona i 16 cintes exprés, Els espits ténen una trentena d'anys i en els artificials n'hi ha que foten una palanca interessant, pot anar bé dur una antena per si ens en salta algun. En cas de voler-los collar són del 8, alguns amb cabota d'allem. Hi ha qui ha de menester un ganxo per abastar la segona xapa de la via, nosaltres fem 1.80 i hem arribat amb el peu a la vaga.

Horaris: Aproximació 1 hora 15',via 2'5 hores i baixada 1 hora 15'.

Descens: Del cim de la Miranda hem baixat en direcció N,hem esquivat el Bitllot així com l'Agulla Inferior del pas del Príncep per la seva banda dreta gràcies a una feixa. Apareixem al camí que va al Coll de Port i el seguim a la dreta. Just passada l'Agulla del Pas del Príncep ( on hi ha la GEDE ) veurem un corriol amb una fita i marques grogues que ens permetrà baixar fins al Torrent de les Grutes per on hem aproximat. 

Ressenyes: Desventurasimilagros,ressenya.net,xapoutot i Gatsaule.