Via PM92 al Folló.

 

Darrera aquest enigmàtic nom s'hi amaga,al nostre humil parer,un molt bon recorregut de díedres i fissures.Escalada prou sostinguda malgrat algún petit relleig,de tarannà atletic i amb bona roca,tot i que en algún punt es coneix que la via es poc repetida.A la primera reunió podem prendre una variant a l'esquerra que sembla més difícil,parabolts visibles i nom.La via està formada per dos llargs de 30 metres,el primer deu cubicar 6b+ sense utilitzar l'arbre de l'entrada i el segón és una mica més fàcil.La primera reunió està equipada amb dos químics.

 Accés podem arribar a la paret per dalt o per baix.Per baix cal anar al Restaurant el Folló o Tagamanent ( no recordo el nom ) i situat en aquest municipi.Convindrà estacionar una mica lluny,mal rotllo amb els propietaris.Si hi anem per dalt tenim tres opcions:

1) Baixar  per un torrent,crec que caminant però ho desconec.
2) Descendir per la ferrada que du al sector esportiu Folló Dreta. Actualment aquesta ferrada no disposa de línia de vida,compte!.
3) Rapelar per alguna via,nosaltres hem fet això darrer.
Explico el que cal fer per accedir amb ràpel o a través de la ferrada perquè és el que conec.
Des del municipi de Tagamanent seguir les indicacions de  "Museu Etnològic", prenent una carretereta que ascendeix la muntanya en fort pendent,revolts i una tanca de fusta entrant dins del "parc Natural del Montseny". Quan la pista ja ha fet un revolt de paella fa una estona i ascendeix de cara a BCN, a mà dreta veurem una pista no asfaltada que baixa lleugerament a la dreta amb un poste on pot haver-hi un cartell de "prohibit circular excepte veïns". Seria el penúltim trencant abans d'una casa. Seguir el camí uns 300 mts. fins veure un lloc a ma dreta on aparcar.
Per accedir pel torrent ( opció 1 ) podria ser que calgués seguir aquesta pista fins a un mas,no ho se del cert.

Aproximació:  Des d'on aparquem surten traçes en direcció a la paret.La més fressada deu ser la que mena a la ferrada i segurament espetagarem aquí.

Si baixem per la ferrada un cop a peu de paret caldrà anar a l'esquerra uns seixanta metres fins al peu de via.
Si pel contrari volem baixar rapelant caldrà seguir més o menys arran de cingle uns cinquanta metres a la dreta ( direcció fons de la vall/C-17) fins a l'alçada d'una gran escletxa al terra i de la reunió de la via Setè Cel. El que hem fet nosaltres és entrar a dins de l'esquerda al final de la qual hi ha la reunió de la via l'Estreta. Aquesta reunió consta d'un bolt amb anella i un químic vinculats a través d'una cadena que ens serveix de passamà per assegurar-nos la curta desgrimpada de la xemeneia. Un cop aquí hem tirat un ràpel de quaranta metres fins la base de la cinglera. Aquest ràpel potser es pugui fraccionar enganxant el que deu ser la R1 de l'Estreta ( dos químics ). Des del punt on ens deixa el ràpel baixar uns deu metres fins enganxar una traça amb algunes fites.Seguir l'esmentada traça una cinquantena de metres direcció C-17/fons de la vall fins espeteguar amb els parabolts.De moment hi ha el nom guixat amb retoldor a peu de via.

Horaris: Aproximació amb el ràpel 20',via 50' i retorn al vehicle 5'.

Material: Hem escalat amb corda simple i posant alguna cinta llarga no hem tingut problemes de fregament. La via es deu poder fer tant sols amb 10 cintes exprés però si volem trampejar i/o reduir distanciaments als trams més fàcils millor traginar un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2.

Grau obligat: V+/A1.

Descens: Del final de la via seguir les traçes per les que hem aproximat

 

Trobat Material a Solius.

 El dia 12/10 vàrem recuperar un material d'escalada a Solius si el propietari vol recuperar-lo ja dirà.

Integral Bacarrà a la Salamandra

Guapa via de plaques que va enllaçant diferents agulles adossades a la cara est de la Salamandra. Està equipada amb parabolts que allunyen en els trams més fàcils. Als passos difícils les assegurances no allunyen, però ens caldrà escalar entre xapes. La roca en general és de molt bona qualitat, excepte el tram final del primer llarg on caldrà anar amb compte. És una via de l'estil de la Integral Freekópata, però una mica més curta.

Accés: Aparcament del monestir de Santa Cecília.

Aproximació: Agafem el Camí de l'Arrel ( G.R. ) en direcció a Can Massana. Arribem al trencall de la Canal de la Font de la Llum  (cartell) i la seguim de pujada fins al Coll del Migdia. Baixem cap a la cara Sud per la Canal del Migdia. Deixem un primer trencant a la dreta en direcció als Ecos (cartell) i seguim baixant canal avall, atents a prendre el camí a la dreta que puja al Montgrós (5-10 minuts des de el Coll del Migdia). Seguint aquest camí de seguida passem entre una llastra i un contrafort de la Salamandra. Seguim una mica més amunt i a mà dreta localitzarem la via, al costat d'un díedre. El primer parabolt està una mica alt.

Orientació: Est. 
Horari: 3 hores.
Material: Cintes exprés i un Alien blau per treure un aleje del quart llarg. És difícil posar res més a la resta de la via.
Grau obligat:  6a+ 

Descens: Fa uns anys vam rapelar per l'aresta sud amb dos ràpels llargs, però aquest cop ens hem trobat que la reunió de l'Aresta Brucs no està equipada per rapelar. Hem fet servir un ràpel equipat a la cara oest. Al lloro quan anem a buscar aquesta instal·lació de ràpel perquè cal desgrimpar una mica. Fem un ràpel volat de 30 metres fins a un coll. Aquí hi ha alzina amb uns cordinos des d'on fem un altre ràpel per una xemeneia força incòmode. Després continuem baixant per la canal fins arribar al camí que puja al Montgrós.

Ressenya: Nosaltres hem anat amb la ressenya del llibre de l'Hita d'Ecos. També la trobareu a la guia d'en Luichy de la cara sud de Montserrat.

Paradigma a les Garrigoses.

Una via per escaladors tot terreny,de l'esgarrinxada i la roca esmicolada a la pedra esputnik en un mateix itinerari.La dificultat no la marca tant el grau com el saber cercar el camí idoni,localitzar el poc ferro que hi ha així com saber-se assegurar sovint amb els pitons i passar amb cura pels trams de roca discreta.La setena i novena tirades són guapes.Si es repetís,es neteges i s'hi deixes algún clau la cosa canviaria.M'ha semblat del mateix estil que la seva veïna Pirates però un punt més exigent.

Orientació: Sud
Accés: Collbató,cal estacionar a l'àrea recreativa de la Salut.
Aproximació: Pugem per la carretera que va a les coves fins al primer revolt.Aquí cal agafar un corriol més o menys fressat per peu de paret. Seguim per l'esmentat corriol uns doscents metres fins a localitzar el peu de via en un evident díedre a la dreta de la xemeneia de la Non Regresed Band,útil la foto que penjo a sota.

Material: 15 cintes exprés amb alguna llarga,un joc de tascons,un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3 ( potser aquest deixar-lo i repetir algún mitjà ),un estrep i 5 pitons mitjans: 2 uves, 1 u, 1 universal i 1 extraplà.Per passar del primer al segón pitó de l'A1 hem fet anar un ganxo,sinó pas de V+ o friend mig artesanal en un forat.Recanvis pels ràpels i dos metres de corda per canviar el passamà de la baixada que està a les últimes.

Grau obligat: V+/A1 amb algún tram de IV/V una mica exposat.

Primer llarg.

Horaris: Aproximació 30',via 7 hores i descens de R9 al cotxe 1 hora 30'.

Restriccions: Ll1 i 2 prohibits de l'1 de Gener al 31 de Juny,la resta de la via prohibida de l'1 de Març al 31 de Juliol.

Ll3,arrencant de sobre el camí.

Descens: Primer hem fet tres ràpels per la veïna Non Regresed Band que queda a la dreta i amb la qual comparteix la darrera tirada:30,45 i 50,hem deixat cordinos i maillon,compte amb el primer ràpel ja que la corda es pot enganxar en una llastra.Aques tres ràpels ens deixen a la feixa per la que hem passat previament.Seguim la feixa en direcció a les Coves/Aparcament amb alguna desgrimpada (III),apareix alguna fita i entrem en una canal per la que desgrimpem uns metres.Al final d'aquesta canal podem fer un ràpel o ver seguir creuant i agafar una feixeta.Hi ha un pas amb una corda que està a les últimes,aquesta feixeta ens deixa molt a prop de les Coves del Salnitre de les que baixem,primer per escales i després per la carretera fins a l'Àrea recreativa de la Salut.

Ressenyes: Tot el material gràfic pertany al blog Escales Rodones i la Cordada Centenaria.Gràcies!

Començant després de la feixa,Ll6.

Via Queraltina.

 

M'ha semblat una via molt guapa en el seu grau,amb moviments ben xulos i oberta amb l'encert de deixar els trams de fissura desequipats de manera que l'escalada esdevé prou entretinguda.Un altre cosa que m'ha agradat és que,malgrat una petita transició sortint de la primera reunió no hi ha ni un metre on no s'hi escali.Hem enllaçat la segona i la tercera tirada,amb doble corda ben gestionada no hem tingut gens de fregament.Hi ha la possibiltat d'escalar previament la via Arnau Oleguer quedant així una integral prou llarga,variada,amb un garu ben assumible i amb poca caminada.

Accés: Santuari de Queralt,damunt de Berga.

Aproximació: Des de l'aparcament del Santuari pujar unes escales i pendre el camí de ronda del Santuari que anant bé deu ser el Via Crucis,passar un mirador i localitzar el peu de via (Q vermella i bolts visibles ) en un sector esportiu.

Horaris: Aproximació 10',via 1 hora 30' i retorn al vehicle 30'. 

Material: Unes 14 cintes si enllaçem i un joc de friends des de l'Alien gris al Camalot del 1.Hi ha qui utilitza els tascons així com les talles més grans de friends (#2 i 3?).

Orientació: Sudest,sol fins cap allà les 5.

Descens: Nosaltres hem baixat caminant però diria que és força habitual rapelar ja que totes les reunions són equipades a tal efecte. 

De final de la via hem crestejat a l'esquerra,a estones per dins el bosc a estones pel fil d'una esmolada aresta (I/II epxosat ) fins que hem pogut baixar pel vessant contrari al que hem escalat assolint el camí de ronda que hem seguit a l'esquerra fins al peu de via.

Ressenyes de Torremoratxa.Montgrí/Estartit.

         1) 6b+  5) 6a+    9) 6c+    13) 6a
         2) 6a+  6) 6c     10) 6b     14) 6b
         3) V+    7) 7a     11) 6a+   15) 6b
         4) V+    8) 6b     12) 6a     16) 6a

Sector que bé mereix la visita del sisègradistes que vulguin gaudir de la roca abarassiva i punxant típica del Montgrí.Sector probablement menys freqüentat que el seu veí Roca Maura Esquerra i Roca Maura Dreta.
Nosaltres hi vàrem passar una estoneta i com que ens vàrem baixar les ressenyes aprofito per penjar-les.Pertanyen al bloc Ai Piedra!,moltes gràcies.Hi ha més vies,si algú s'anima a passar informació estaria molt bé.
Les vies es desenvolupen per plaques i fissures verticals sense cap desplom massa pronunciat,escalada tècnica i de dits.
L'equipament majoritari és el parabolt i algún espit,una mica rovellat però a simple vista prou ferm.
L'accés és el mateix que per escalar a Roca Maura Esquerra,Roca Maura Dreta i Les Antenes,tot i que l'aproximació és diferent. De manera que podem escalar en aquests tres sectors sense haver de moure el cotxe.

Per arribar a l'aparcament ho fem per l'urbanització Roca Maura de l'Estartit. Venint de Torroella entrem a ma esquerra a l'alçada del minigolf. Primera a l'esquerra i anem seguint sempre el carrer principal en forta pujada fins un punt on ja no podem anar rectes i trenquem a l'esquerra fins a un cul de sac,aparquem en aquest punt a sota de la paret.
L'aproximació l'enllestirem en poc més de cinc minuts.Des de l'aparcament agafem un corriol a ma esquerra mirant a les parets que ens durà a peu de via.
Sector amb orientació Sudest amb sol fins cap allà les 5.