Mirall Corcat a la Portella Blanca.

Diuen els entesos que és de les picants i amb caràcter de la contrada, a nosaltres ens ha semblat que està molt ben trobada amb tirades molt bones. Potser la primera i la quarta són un pèl més justes. Precisament aquesta quarta tirada compta a la Travessa dels Deus que algú comenta que la va trobar exposada. Nosaltres l'hem pogut assegurar posant un Alien blau a la sortida del bolt i més endavant semblava que també entraven coses. Variada amb díedre, placa fina, trams a bloc, placa de continuïtat...

Accés: Des de Vilanova prendre la carretera en direcció al Pas Nou, la que puja a les parets. Passem la Roca dels Arcs i trobem una pista a ma esquerra senyalitzada " Portella Blanca". Aquest trencant es troba abans de l'Hostal Nou i davant d'una granja. Seguirem aquesta pista uns 9 quilometres on aparcarem a ma dreta ( 4 cotxes ).Si es disposa de tot terreny es pot acabar de fer la baixada final fins al coll de la Portella Blanca.

 

Aproximació: Des de la Portella Blanca agafarem la canal que baixa cap al poble de Rúbies, seguint el G.R.. Baixem fins que som a l'alçada de la base de la paret ( 5') i aquí agafarem un corriol que ressegueix la base de l'espadat. La via arrenca un parell de metres a la dreta de la Cita a cegues. Díedre amb un parell de cordinos: un en una alzina i un altre en un bloc encastat.

Horaris: Aproximació per dalt 20',via 3 hores i retorn al vehicle 20'. Si volem enllaçar amb una altre via de la mateixa paret conteu 15' de caminada.

Material: Un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2. En alguna ressenya marca el 3 i repetir algun ferro petit/mitjà.

Grau obligat: 6a/A1.

Orientació: Sud oest, sol a partir de la una.

Descens: La via acaba a pocs metres del camí de l'aproximació.

Ressenyes: Joanasín,Luichy i lo Gall.Moltes gràcies!.

Ratafia a la Filigrana.

Interessant proposta de placa fina montserratina que amb dues tirades ens permet enllaçar amb la Via Normal. De fet, seria la prolongació lògica cap a baix d'aquesta via. La dificultat tècnica no és gaire elevada però la llunyania de les assegurances ( bolts del 10 nous ) recomanen emprendre-la si s'està còmode en el V grau de finura montserratina. El ràpel ens deixa a tiro per fer l'Agulla de l'Arbret o la Podrida.

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).

Aproximació: Des de l'aparcament agafem el camí que duu al Refugi Vicenç Barbé, cartells. Just abans de la darrera pujada agafem la Canal del Cirerer. Primer deixem a l'esquerra l'Aglà i la Mare, després l'espectacular cara est de la Miranda de les Boigues i més o menys a l'alçada del Dàtil veiem el peu de via a ma dreta. La primera assegurança és un universal kopdegas amb un cordino blau, s'ha de tenir vista de falcó per veure'l des de terra.

Material: Nosaltres n'hem fet prou amb unes vuit cintes exprés, dos o tres vagues merleteres,Aliens ( blau, verd i groc ) i el Camalot de l'1.

Horaris: Aproximació 40', via i ràpel 2 hores. Del final del ràpel al cotxe 40'.

Orientació: Sud.

Descens: Del cim anar en direcció a les Bessones on trobem una instal.lació de ràpel, formada per dos bolts amb cadena i anella. Hi ha alguna xapa més per allà al voltant que quan el ràpel es vegi vell es podrà vincular. Fem un ràpel de 30 metres i tenim dues opcions per retornar: Canal del Cirerer ( passant pel peu de via ) o per la Canal de les Bessones que baixa cap al Refugi d'Agulles.

Ressenyes: És d'en Joan Prunera ( col·leccionista de vies ) i la foto del peu de via d'en Jordi Ceballos ( roca calenta ).

Fissura Oblicua a la Font Freda.

 

De tota la vida aquesta era la clàssica fàcil de la paret mentre que l'Esperó del Vent era la clàssica difícil. Sempre he tingut la sensació de que es repetia més aquesta darrera: se la considerava més bonica, sobre el paper la diferència de grau no era gaire i a més a la ressenya de la F.O. demanava claus malgrat que després la majoria no els feien servir. L'estiu del 2.022 un gran incendi forestal va socarrimar la paret de dalt a baix i mirant a les xarxes no trobàvem ningú que hagués escalat a la Font Freda amb posterioritat a aquest fet, així que fa poc ens vam atansar a la paret amb un pla B en cartera per salvar el dia en cas que la via fos impracticable. Finalment les conseqüències de l'incendi només ens han fet la guitza a la primera tirada: alguna presa que s'escrostona i la sabina que assegurava el primer díedre s'ens ha quedat a les mans.Després hem pogut gaudir d'un itinerari d'aventura amb roca generalment bona i poc equipada per sota del V+. La via te bon ambient malgrat que en algun moment és una mica herbosa. El material fixe és el d'origen i a més hi ha alguna expansió que ja nova de trinca feia mala ganya,cinquanta anys després la cosa no ha millorat gaire. En algun blog he sentit campanes sobre un possible reequipament però de moment res de res.

 

Llarg1: Manca la sabina del dibuix.

Ens saltem al tercera reunió.

Reunió 7 fer-la a 60 en un pont de roca,així la següent tirada a 60 podem enllaçar-la.

R8 i R9 ens les saltem, arribem amb 60 justos a la R10.

Accés:Des d'Àger seguir la carretera cap al Coll d'Ares. Una mica abans d'arribar al coll prendre una pista a la dreta en direcció a Colobó.Seguim circulant per la pista que passa per sota de totes les parets d'Àger,després també deixem endarrere la Paret de Sant Miquel. Quan portem més o menys un quart d'hora serà el moment d'aparcar. Just quan la pista deixa de planejar i comença a baixar,en un marcat revolt cap a la dreta.
Aproximació: Sortim de la pista baixant una mica de telus i avancem en direcció a la Bagasses- Peladet ( visible ) per una traça amb algunes fites. Arribem a una agulla característica, la voregem per sota i seguim avançant. Passem de llarg un circ rocós i arribem a unes plaques ajagudes on comença la via: F.O. picat a la base. Més o menys anirem trobant fites tota l'estona malgrat al tram cremat n'hi ha molt poques.

A sota una foto dels companys començant la via:

Horaris: Aproximació 45' i 6 hores per l'escalada. Per baixar hi hem esmerçat 1 h i 15 minuts.

Grau obligat: V+/A1.

Material: Unes catorze cintes exprés llargues i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3 repetint de l'Alien groc al Camalot de l'1. Les repeticions no són imprescindibles però van bé per no haver de racionar el ferro ja que hi ha tirades força desequipades i reunions a reforçar.

Descens: Del final de la via seguir la feixa a l'esquerra uns cent metres fins a una canal en diagonal a esquerres per on pugem a la feixa superior. Seguirem aquesta cornisa fins al final. Acte seguit carenejarem durant mitja hora a l'esquerra fins a la segona canal per on baixarem al cotxe. Hi ha una gran fita que marca la canal,recomanable entrar a la canal una mica més enllà d'aquesta gran fita per un coll estret.

Ressenyes: Logalldeponent el dibuix, que és d'en Luichy actualitzat. La fotografia és de Desventurasymilagros. 

Esperó del Vent a la Proa.

Fantàstica via de placa montserratina, farcida de bons còdols i amb unes vistes espectaculars. L'itinerari més assequible i repetit de la Proa. Els que tinguin ètica i coses d'aquestes l'hi poden recriminar que és menja l'Aresta Brucs a baix i  la Torras Nubiola a la part superior, quina polseguera devia aixecar en el seu dia!.

Els més fanàtics la poden combinar amb la veïna Tropicana o fent una mica més de cames la SAME a l'Agulla del Senglar així com amb la Normal a l'Agulla Fina dels Naps de baix. Els amics del rovell aviat la trobaran interessant ja que els espits tenen prop de mig segle de vida, encara que de moment foten bona cara.

 

Accés: Aparcament habilitat al municipi del Bruc,darrera de l'escola. Enllaç.

Aproximació:Pugem a la urbanització de sobre i trenquem a l'esquerra pel carrer Camí de Can Salses. Quan s'acaba l'asfalt agafem el primer trencant a ma dreta, passem pel costat de Can Salses i baixem a un olivar. Aquí agafem un corriol a ma esquerra i en comptes d'entrar al torrent trenquem a ma dreta. Arribem a una petita bassa on el camí es bifurca, agafem el corriol de ma esquerra. Ens enfilem a una carena on tenim unes vistes privilegiades. arribem a la base de la Tonsura i just abans d'un sector esportiu ens hem d'enfilar per la Canal Nubiola. Aquesta canal es troba equipada amb graons metàl·lics així com amb cordes fixes. Aquesta canal ens deixa a la base de la Proa i la primera via que veurem és l'Esperó del Vent,placa amb el nom i espits grocs visibles.

 

 

Horaris: Aproximació 50', via i rapelar-la 1'5 hores. Retorn al Bruc 45 minuts.

Grau obligat: V+/A0.

Material: Catorze cintes exprés i cordino de recanvi pels ràpels.Si es va just de grau podem llaçar algun merlet a la primera tirada.

Orientació: Sud.Compte amb el vent,el nom no el te perquè si!.

Descens: Dos ràpels de 40/45 per la mateixa via. 

Ressenyes: El dibuix és d'en Joan Prunera ( Col.leccionistadevies ) i la foto d'en Cesc Rosell ( Escalesrodones ), moltes gràcies!!!.

Laberinto Hueco al Pic del Martell.

Si sou assidus del Pic del Martell us pot passar com a un servidor que havia fet totes les tirades menys la tercera en fer les veïnes: Tamara, Almendariz i Mutant World. La via en si te trams guapos però m'han semblat més bones qualsevol de les altres tres. S'ha de dir que aquestes vies són posteriors per tant l'original i probablement la lògica sigui la Laberinto Hueco. 

  Accés: Des de Barcelona es fa per l'autovia de Castelldefels en direcció Sitges i Castelldefels. La deixem a la sortida 42 amb la indicació "Port Ginesta". Seguim paral·lels a l'autovia en direcció Sitges. De seguida arribem a una rotonda i ens desviem a la dreta per entrar a la urbanització " Rat penat ", crec que hi ha una tanca però està sempre oberta. Després d'una petita avinguda amb pins trobem una altre rotonda, seguim rectes per una carretera de revolts amb forta pujada i amb un cartell que indica " Parc Natural del Garraf". Quan portem 1.8 quilòmetres des de la segona rotonda arribem a l'aparcament que ens queda a ma esquerra i que te un cartell que diu " Pic del Martell".

Aproximació: Tot i no durar més de vint minuts és una mica incòmode. Baixem uns metres i creuem la carretera. Pugem per traça força definida fins a un coll on ja veiem la paret Est del Pic del Martell i baixem pel vesant oposat en forta baixada seguint una de les múltiples traces que hi ha. L'inici és comú amb la Tamara, està situat dos metres a la dreta de l'Esperó Bombers. Fissura amb nom desdibuixat i dos ponts de roca blaus.

Material: Un joc de friends entre l'Alien groc i el Camalot del 3. Si voleu aprofitar els pitons de la tercera tirada cal una navalla per canviar-ne els cordinos.

Grau obligat: V+/A0.

Orientació: Crec que sud est.

Horaris: Aproximació 20',via 1'5 hores i retorn al cotxe 20'. 

Descens: Del final de la via acabem de grimpar uns blocs i carenem a l'esquerra seguint rastres de pas fins a trobar una traça més o menys bona que a través d'una canal ens permet retrobar la traça d'aproximació.

Ressenyes: He penjat la que han fet recentment en Manel&Ita i també la original que he trobat al blog lesaltresvies. Gràcies a tothom!.