dilluns, 14 de juliol del 2025

Roca Sanz a la Cadireta del Diable.


Escalada plaquera tirant a fina amb algun pas puntual d'apretar. La roca en general és bona però hem de tenir en compte que la via no es fa massa i pot petar alguna cosa petita. M'ha semblat que l'equipament és força generós però hi ha algun pas de V+ exposat i algun tram de IV amb les xapes prou espaiades. La xemeneia final aporta el toc de varietat.El col·lega que està més fort que el vinagre l'ha forçat en lliure sense cap esbufec i ha proposat els següents graus:6a+,6a,IV i 6b+.




Accés: Nosaltres hem deixat el cotxe a l'aparcament que hi ha abans de la tanca del monestir, una zona amb bancs.
Aproximació: Creuem la carretera i pugem unes escales que ens deixen a la base de la Canal del Pou del Gat ( rètol ). Pugem per l'esmentada canal fins que enllacem amb el Camí de l'Arrel ( G.R. ), el seguim a l'esquerra en direcció al Monestir. Passem per sota la Cadireta í continuem pel G.R. de seguida el deixem per agafar un corriol a l'esquerra que ens porta a l'Ermita de Trinitat. Arribats a l'ermita prenem un corriol desbrossat a la dreta i que mica en mica es va embardissant i que acaba espetegant al peu de via de l'Aleix a la Punxa. Uns metres abans d'aquest inici pugem a la vora de la roca fins espetegar a l'inici de la GEEB, uns cinc metres a l'esquerra d'aquesta via trobarem el nostre inici: placa parabolada amb una fissura diagonal a l'esquerra.
Material: Una vintena de cintes exprés si ho volem grapar tot i un pingo de deu metres de corda per arreglar el ràpel si pretenem rapelar per la mateixa via.
Orientació: Probablement sud-est.
Horaris: Aproximació 40 minuts, via i rapelar-la unes tres hores. Per tornar al cotx hi deu haver una mitja hora.
Grau obligat: V+/A1e.
Descens: DelRapelant per  final de la via anar a l'esquerra a caçar una instal.lació una mica mal girbada: un bolt i un munt de burins. Daquí fem un ràpel de 50(?) fins la tercera reunió,compte en recuperar la corda millor dur un bon pingo d'una desena de metres per treure en fora aquesta reunió. Aquí farem dos ràpels més de 45/50 (?): R3-R2 i R2-terra.

dilluns, 7 de juliol del 2025

L'indi solitari a Narieda Nord.


Bona via esportiva o combinada segons el nivell que tinguem. Prou llarga i mantinguda, mercès a l'abundant equipament al que ens te acostumats l'Indi podem apurar sense patir gens. Parlant de l'estil de l'aperturista ens ha semblat que l'itinerari està molt ben trobat i l'escalada és ben còmode gràcies al llamp de pencada que s'ha fotut l'Indi. Es deuen poder enllaçar la majoria de tirades però davant dúiem una cordada amb simple de 50 i han fet totes les reunions. Suficientment freqüentada els dies de calor com per portar algun pla B. Els col·legues que van forts l'han fet tota en lliure menys uns passos de la quarta tirada que algú ha comentat que surten sobre el 7a.



Accés: Hem d'aparcar a l'entrada de Figols aparcament a ma esquerra venint de Coll de Nargó.
Aproximació: Creuem la carretera i agafem la pista què puja cap a la Roca Narieda. Primers metres asfaltats després pista, passem la tanca (ara oberta). Seguim la pista fins a trobem  a l'esquerra la drecera de baixada, pal amb marca groga, seguim per la pista i a la propera corba a esquerra, trobarem una fita on surt el corriol què ens porta a peu de paret. La via comença a l'esquerra IS pintat a l'inici.




Horaris:
Aproximació 30',via 6 hores i per baixar 45'.
Orientació: Nord, te ombra fins cap allà les cinc de la tarda.
Grau obligat: V+/6a.Com que és una via equipada si no es va còmode en aquest grau ens faran servei les eines de trampeig.
Descens: De la R10 pugem per bosc direcció sud, trobarem fites què ens porten al cim, baixem fins a uns cartells on ens indica el camí què ens porta a la pista. Trobarem dreceres què tallen la pista.
Ressenyes: La fotografia és d'en Joan Asín mentre que el dibuix és d'en Joan Vidal amb anotacions dels Galls. Gràcies a tothom per la feina!.

dilluns, 30 de juny del 2025

Ressenyes dels Cingles del Vilar.

 

Sector orientat a l'Est amb ombra a les tardes i dotat de cinc fissures d'una quinzena de metres. Les rutes estan netes de ferro,només les roles i un químic de progressió.
A Calders agafar la B-124 direcció Monistrol de Calders. Més o menys a meitat de camí veurem l'Hotel Caní del Vilà. Aparcar uns metres enllà en un aparcament per una desena de cotxes a ma dreta. A l'esquerra s'hi veu un talús amb una malla.
Recular uns metres per la carretera,passat el talús i localitzar una traça al costat d'un torrent. Seguir aquesta traça fins a situar-nos sobre el telus on hi ha el relleig de peu de via.Químics a mode de R0 a sota de cada via i línea de vida.
Amb dos jocs des de l'Alien blau al Camalot del 3,algún tascó i uns guants d'encastar anirem sobrats.
Ni pensaments de pujar-hi amb canalla o gossos ja que el peu de via és una estreta cornisa amb caiguda directa a la carretera.
La roca és bona sorra però entre la pencada del dúo Pablo i Parrella i que les vies són de fissura fins i tot un cagat com un servidor pot escalar-hi.
D'esquerra a dreta ( tal i com arribem):
1) Fissura Declivi 6a+
2) Fissura Pantuco 6b+
3) Fissura Parrella 6b+
4) Fissura Pirates del Moianès 6b
5) Fissura Sorralta 6a+

dilluns, 23 de juny del 2025

Via Mimi o Mireia Directa al Roc de Ponent.

 

Oberta minimitzant les expansions en resulta una escalada entretinguda, variada i prou sostinguda. La pega és que entre que és cara nord i que semblaria que no s'ha repetit en alguns trams hi ha líquens. Degut a que és una via poc repetida jo aniria amb compte amb la roca. Nosaltres hem partit la primera tirada fent reunió a l'alzina que hi ha damunt del díedre inicial. El mur del darrer llarg no hem sabut per on encarar-lo i l'hem esquivat flanquejant a la dreta i hem sortit per un mur assequible ( V) amb un gendarme llaçat per on pujava una altre via.


Accés: A la N-240 que va de Montblnac a Lleida hem de sortir i anar cap al poble de l'Espluga de Francolí. Aquí hem d'agafar la T-7000 que va de Prades a Poblet, direcció Vimbodí. La seguim aproximadament uns 6 quilòmetres fins que veiem a ma esquerra una pista asfaltada que s'enfila per una vall, a l'entrada d'aquesta pista hi ha una gran creu i un cartell que diu Vall de Castellfollit. Seguim aquesta pista uns dos quilòmetres i just passar una cabana oberta però en bon estat per vivaquejar aparquem a ma esquerra.



Aproximació: Pugem per la pista uns dos-cents metres i a ma esquerra agafem una pista que baixa cap al riu, davant d'una tartera. Hem de remuntar aquesta tartera, hi ha pals indicadors de l'"Itinerari Geològic". Assolim l'evident peu de via de l'Aresta GER,aquí hem de trencar a l'esquerra un centenar de metres. Nosaltres ens hem embardissat una mica i  hem fet alguna grimpadeta. Díedre evident amb parabolt visible, vegeu la primera foto.
Material: Unes catorze cintes exprés, dos estreps, quatre tascons ( dos mitjans i dos micros ) així com un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3.



Grau obligat: Esquivant el mur final per la dreta com hem fet nosaltres es passa amb V+/A1,és de suposar que el mur final dona el grau de 6a+ obligat que proposen els aperturistes.
Horaris: Conteu mitja hora fins a peu de via, unes tres hores d'escalada i mitja hora més de baixada.



Orientació: Nord oest, sol a partir de quarts de tres.
Ressenyes: Aperturistes ( Galls ) i Enric Ferré Grinyó. Molt agraïts!.

dilluns, 16 de juny del 2025

Ressenyes de la Placa Totem.

 


La Placa Totem es situa a la part més alta de la Pastereta.Es tracta d'una planxa vertical on hi trobem cinc vies esportives de 60/70 metres,nosaltres les hem escalat totes en dues tirades potser sigui factible escalar-les sense fer reunió.Molt xules,són vies de placa mantinguda amb una part baixa més de colocació i la superior més aviat física.



Accés: Aparcament del restaurant La Vinya Nova,de moment segur en quant a robatoris. La manera més senzilla d'accedir-hi és a partir de la urbanització Bruc Residencial on trobarem cartells indicatius.
Aproximació: Des de la Vinya Nova prenem la pista forestal que porta cap a Collbató. Seguint aquesta pista trobarem un primer trencant a mà esquerra, és el Camí de l’Artiga Alta. Passat aquest trencant i seguint uns minuts més tornem a trobar un altre trencant a l’esquerra, el seguim uns 100 metres fins arribar a un cul de sac on abans es podia deixar el cotxe. Des d’aquest punt agafem un camí de marques blaves (Camí del Clot de la Mònica). Seguim aquest camí fins que arribem a la vertical de la cara oest de la Pastereta. Aquí trobarem un corriol que s'enfila cap a la paret. L'anem seguint i a uns 50 mètres de la paret anar a l'esquerra arran d'un totxillo,estassat i amb un parell de cordes fixes.

dilluns, 9 de juny del 2025

Electric Ladyland a l'Aeri.

 

Gran clàssica d'aquesta paret amb la famosa llastra que fa anys que diuen que baixarà i de moment continua enganxada a la paret. La resta de la via discorre per díedres i alguna placa  bonics d'escalar però amb la roca a vegades una mica terrosa.Nosaltres ens hi hem deixat caure al final d'una primavera especialment plujosa i hem gaudit de la força vigorosa de la vegetació.Hem fet les enllaçades tal i com marca la ressenya.



Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.
Aproximació: Creuem la carretera i prenem el Camí de l'Arrel a ma esquerra ( G.R. ).Superada la vertical de la Paret de l'Aeri prendrem la Can de l'Aeri,més o menys a quinze minuts de Santa Cecilia. Superem un seguit de ressalts gràcies a unes cordes fixes i una mica abans d'arribar a la base de la paret veurem uns graons així com uns cables a ma dreta. Amb l'ajuda d'aquests cables transitarem per les lloses que hi ha a la base de l'Aeri. Fins la base de l'evident fissura arbrada per on discorre la Pany Farrera.Per assolir la R0 ( parabolt+burins) ha una grimpada fàcil però exposada si la fem desencordats.



Restriccions: Alguns anys no hi deixen escalar de Gener a Juny.
Material: Un estrep, una plaqueta recuperable, un escanya burins ,unes setze cintes exprés i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3. A la llastra pot anar bé doblar el 3 i/o dur el 4, a la tirada prèvia els tascons semblava que quedaven de nassos per reforçar els pitons vells.
Grau obligat: V+/A1.
Horaris: Aproximació 45',via 5 hores i baixada 1 hora.
Orientació: Nord est.
Descens: Del final de la via seguir per sota d'una roca fins espetegar a un corriol i pujar direcció al cim de Sant Jeroni, a la proximitat del cim prendre un corriol que baixa cap a la Canal de Sant Jeroni ( linea elèctrica ) i per aquesta canal baixar fins la carretera.
Ressenya: Arañitaescaladora,moltes gràcies!.

dilluns, 2 de juny del 2025

Cerdà Pokorski a la Quarta de Trinitats.

 

Bona combinació de díedre a la primera tirada i placa després.Crec que en el seu dia era un itinerari prou popular i que mica en mica es va anar deixant de fer. La roca hi és bona però hi ha alguna bardissa emprenyadora al primer llarg. Precisament val a dir que en aquesta tirada a mi em preocupava no ser capaç de veure el punt on deixar el díedre per anar a l'esquerra però des del díedre es veu la role de burins a l'esquerra. Malgrat que el díedre s'assegura molt bé es podria aprofitar alguna expansió de l'itinerari esportiu que hi ha a l'esquerra. En acabar podrimer fer: la Normal al Pito del Sereno, seguir per l'Aresta Est al Sereno i culminar amb la Normal al Pebrot.
 


Accés: Nosaltres hem deixat el cotxe a l'aparcament que hi ha abans de la tanca del monestir, una zona amb bancs.
Aproximació: Creuem la carretera i pugem unes escales que ens deixen a la base de la Canal del Pou del Gat ( rètol ). Pugem per l'esmentada canal fins que enllacem amb el Camí de l'Arrel ( G.R. ), el seguim a l'esquerra en direcció al Monestir. Passem per sota la Cadireta í continuem pel G.R. de seguida el deixem per agafar un corriol a l'esquerra que ens porta a l'Ermita de Trinitat. Justament a l'esquerra de l'ermita hi ha un sector esportiu i l'evident díedre que ens ocupa.
Horaris: Aproximació 45',via 1'5 hores mentre que per rapelar i tornar a l'aparcament hi hem esmerçat una hora.
Orientació: Sud.
Grau obligat: V/A1.
Material: Tres plaquetes recuperables,un grapat de tascons així com un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2. No faran cap nosa unes tissores de podar per la primera tirada i uns cordinos de recanvi pel ràpel.
Descens: Un ràpel de 25 metres a ma esquerra que ens deixa a la canal amb el Sereno per la qual retrobem ràpidament el peu de via.