Ok Pana al Doll.

Guapa via de fissures i díedres,també te trams de placa que fan més variada l'escalada.Si us agrada escalar en parets ben tranquiles aquí estareu bé.La roca és bona en general tret d'algun tram puntual i no hi ha vegetació.

-Cordada: Canito, Segarra i Busquets.
-Accés: Si venim des de Camarasa just després del cartell de la Fontllonga hi ha una pista a ma esquerra de baixada, la seguim aproximadament un quilómetre i aparquem sota la segona linea elèctrica que trobem,em sembla que amb un tot terreny es pot apurar una mica més.

-Aproximació: Seguim la pista i després un camí fitat i estassat que ens porta a les Escales del Doll que passant per sota el sector esportiu del Clot de Miqui ens deixa al peu de la paret i l'anem seguint a l'esquerra.Uns cinquanta metres després de l'inici de la Manowar ( xapa visible ) cal entrar en una canal,fita un xic amunt.La canal te un parell de ressalts de III,el segon amb un gran arbre. Un cop acaba la canal cal agafar una vira a la dreta amb alguna fita i fer un llarg de IV amb un pitó.
-Orientació: Sud.
-Material: Joc de friends de l'Alien verd al Camalot del 3. Si es va just de grau podem portar més ferro a discressió.
-Dificultat obligada: Segons les ressenyes és V+ ,hi ha hagut un pas de 6a al penúltim llarg que m'ha semblat complicat de trampejar.
-Descens:Del final de la via grimpat un ressalt per l'esquerra.Llavors hem ant a la dreta per rastres de pas fins a una franja de roca.La traça continua per sota la franja en direcció a la visible linea elèctrica on hem aparcat.
-Ressenyes: Si no vaig errat són d'en Jordi Marmolejo, l'aperturista. Gràcies!.

Makhiputa Luta al Roc d'en Solà. Perles.

Bonica via esportiva,molt homogenia en la seva dificultat i sobre un rocam excel.lent.L'equipament,a base de parabolts i alguns pitons,és prou generós com per no passar gens de por tot i que en alguns trams toca escalar.De bon combinar amb altres vies de la paret, si ràpel.lem la via ens queden al costat la Tasunke Witko,del mateix autor i un pèl més fàcil i la Paraimara, més de catxarreig.

-Accés: Aparquem a les inmediacions del poble de Perles, al poble hi ha una font.
-Aproximació: Creuem la carretera i agafem.un camí de carro que va en direcció a la paret que és ben visible.Abans d'arribar a sota d'un coll deixem el camí que portem i agagem un corriol a l'esquerra. Aquets corriol porta a la base de la paret. Al principi el camí està ben definit però al final és més incòmode de seguir. Passem les runes d'un corral, on comença la Fragua de Vulcano i uns cinquanta metres més enllà localitzem el peu de via. La primera expansió de la via és un espit del 10.

-Material: Hem possat un Camalot 0.75 i l'Alien gris al primer llarg.Un tascó BD del 5 i un Camalot del 2 per treure pèndol al segón a la penúltima tirada.L'últim llarg està desequipat però hi ha sabines per llaçar.Hem fet la via amb corda simple,com que les tirades són curtes no hem tingut fregament.Si es vol rapelar la via i anar amb simple crec que caldria com a mínim una corda de 70 pel primer llarg ja que fa 35metres.
-Grau obligat: 6a\A0,suposo que amb pedals i ganxo es deu passar amb V+.

Descens: La via està equipada per rapelar,amb una anella i cordino per reunió. Nosaltres hem preferit baixar caminant tot fent l'entretinguda cresta, amb alguns passos de II/III. Anem seguint la cresta, cal estar alerta a no pujar el darrer ressalt de l'aresta i baixar a l'esquerra per una tartera fins que quedem a l'alçada del coll. Compte a no baixar massa per la tartera i flanquejar a l'alçada del coll.

L'Arrepenjada i Els Gegants per dins a Mont Ral.

Aquest dies no vàrem fer ressenyes, només tinc anotades les vies que vàrem fer. Així que l'única informació útil que puc donar a l'espera d'una nova visita per ressenyar el tema són les vies que vàrem escalar, fugint del sol i escalant tota l'estona a l'ombra:
Por a volar (6b+),Si plou fas grau (6a+),Ella es así(Ll1 6c ),Bombero Torero(6b+) i Trempera matinera(6c).
Si algú vol afegir més informació serà molt benvinguda.

Temps de Guenilles a Presles.

Guapa via,ben sostinguda i homogenia en el sisè grau.Te fama de sobada,però a nosaltres no ens ho va pas semblar.Ens ha semblat més obligada que la seva veïna Fhara Kiri.A l'últim llarg hem anat a fer una volta per l'esquerra per caçar un pont de roca ja llaçat i d'aquest pont de roca hem tornat a les xapes amb un pèndol,no ens atreviem a fer el pas recte.La via està totalment equipada amb bolts a l'estil esportiu,obligat però no expossat.

 

-Accés: Si venim des de Catalunya hem de sortir de l'Autopista a St. Marcelin. Aquí anem en direcció de Pont en Royans, indicat. Un cop a Pont en Royans creuem el poble, passem un pont i enganxem una carretera a l'esquerra amb un cartell que porta al poble de Presles. Seguint sempre la carretera principal passem per sota les parets, per sota la paret de Nugues ( esquerra ) i després per un túnel. Just passat el túnel arribem a un coll que dona pas a un gran plató al final del qual hi ha Presles. Aparquem en aquest coll a ma dreta. Si aquest aparcament està ple podem seguir la carretera que hi ha a l'esquerra i que va cap Gazon, a cent metres hi ha un altre aparcament.

-Aproximació: Tornem enrrera per la carretera, agafem una drecera i tornem a la carretera. Seguim un troçet més la carretera de baixada fins a un camí a ma esquerra amb un cartell que indica Choranche. Aquest camí va per sota de la paret. Passem una primera zona herbosa, un pilar amb una mena de circ i després ve la zona dels Buis. En aquest punt nosaltres sempre pujem cap a la paret per una traça amb una fita i anem seguint a la dreta ben bé per la base de la paret. Passem el peu de via dels Buis, llavors ve una zona desplomada groguenca amb uns vivacs i una vira ( Vire aux Chèveres ), després torna a venir una zona gris, pujem a una mena de coll i arribem a una zona ben desplomada ( Pilier du Souvenir, via Badaboum ) després torna a venir una zona gris que és per on va la Fhara Kiri i la Temps de Guenilles. Passem el peu de via de la Fhara Kiri ( corda fixe ) i arribem a l'inici de la Temps de Guenilles. Hi ha el nom.

-Orientació:
-Material: encara que està equipada amb bolts nosaltrs hem fet anar un joc de friends fins
-Dificultat obligada: Entre el V+ d'en Mussato i el 6b d'en Luichy...nosaltres apostem per 6a+/A0.Potser amb ganxo i pedal el tema baixa. Com sempre ningú els portarà però es veien xoxillos de pitonatge.

Esperó de Montanisell a la Serra de Sant Joan.

Escalada una mica discontinua, te alguns trams ben parits i d'altres una mica herbosos. Si la via es neteges un xic potser seria tot una clàssica de la paret, la roca en general és bona i recorregut ben lògic. Per comparar-la amb alguna de les que hem fet a la paret, l'hem trobat de l'estil de la Tamariu, encara que sense cap llarg tant guapo i sostingut com el quart de la Tamariu. Semblant, també, a la gran clàssica de la paret la Josep Maria Montfort, però menys equipada i menys neta. No se, a nosaltres ens ha agradat. Primera part del primer i del tercer llarg xules i l'última tirada per nosaltres la millor. Si som ràpids potser la podrem combinar amb alguna de les seves veïnes: la ràpida i clàssica Con ocho basta o la més exigent Aerolito Sevillano.

Accés: Des d'Organyà pujem al poble de Montanisell.Arribant al poble cal agafar una pista en bon estat a la dreta en direcció???.La seguim un parell o tres de quilometres fins a un revolt a la dreta sota una linea elèctrica on aparquem.
Aproximació: Agafem una traça que baixa un pèl i anem seguint, una mica més avall del peu de la paret. Nosaltres hem pujat a la base de la paret a l'alçada de la Aerolito Sevillano. A partir d'aquí el tema s'embardissa una mica més però ja es veu l'esperó. Seguim una mica més endavant i arribem al peu de via, en un díedre xemeneia bastant ample amb un pont de roca.

Orientació: Sud.
Material: Joc de tascons i de friends entre l'Alien verd i el Camalot del 2. Al díedre de la darrera tirada no hem sabut assegurar-nos i l'hem fet a pèl. Potser amb els friends grans es pot assegurar, també em sona d'alguna cordada que ha passat per la placa, que sembla que s'assegura bé.
Grau obligat: V+/A1.
Descens: Carenem a la dreta, seguint a trams el fil de l'espedat i a trams allunyant-nos del mateix. A la part baixa cal estar atents a encertar el punt on deixar el fil de l'espedat i baixar clarament pel bosc. Hi ha un corriol per una zona de tarteres que amb una desgrimpada selvàtica ens deixa a la pista, uns cinquanta metres per damunt de l'aparcament.

Via Fantillou al Roc de Sédour.

 L'endemà de fer la Lezard a la Dent d'Orlú i amb una previsió de mala meteo anem a provar sort a Sedour. Al final el pronòstic meteorològic es compleix i hem d'avortar missió a la R3. A l'espera de poder acabar la via i fer-ne una piada complerta aporto algunes informacions útils a completar l'excel.lent topo i corquis d'accessos i aproximació de lanochedelloro.com. Merçi!

1. Quan començes l'aproximació et trobes un cartell que ens va semblar entendre que deia que no s'hi pot escalar mai. Un xic més endavant en trobes un altre que diu que només hi tenim prohibida l'escalada de Gener a Juliol.

2. Vàrem rapelar de R2-R1 amb uns 25 metres i de R1 a terra amb 40 metres. Les reunions tenen anella i cadena.

3. Els llargs que vàrem fer ens vàren semblar xulos però un pèl pul.lits i un punt herbosos. Tot i que estàn equipats entren flotants a dojo ( màx Camalot del 2 ? ).

Ressenyes d'Ogassa sector Can Camps.

Al costat del típic sector d'Ogassa, La Cantera, hi ha aquest sector molt menys concorregut. Les vies són més llargues, no estan gens sobades i a més podem escalar algunes vies d'autoprotecció. La pega és que al anar-hi menys gent trobarem alguna herbeta. Crec recordar que el peu de via de les vies de la dreta és ben còmodes i apte per mainada. L'Orientació exacte no la se ja que hi vàrem anar un dia d'ombra, em sona que te poca estona de sol i que cap allà les dotze ja està a l'ombra.

L'accés es fa igual que per anar a La Cantera: creuem el poble d'Ogassa i agafem una carretera amb revolts que creua unes cases i s'enfila muntanya amunt. Deixem dos trencants a l'esquerra i quan la carretera fa un marcat revolt a ma dreta aparquem en un ampli aparcament a ma dreta amb un gran arbre. Per fer l'aproximació cal creuar la carretera i agafar un camí/pista tancat al transit amb una cadena que passa per sota d'una cantera abandonada. Just passada la cantera hi ha el corriol que en forta pujada a la dreta ens menaria al sector La Cantera, nosaltres el deixem estar i seguim avançant per la pista/camí. Hem d'agafar el segon corriol que puja a ma dreta i que ens deixarà a peu de vies amb alguna fita. Mirant el croquis dels accessos, és la paret de més a l'esquerra.

Diedro Blanco a los Vados ( Granada ).

A nosaltres ens va agradar força, malgrat el nom la via es tota de placa excepte els darrers quinze metres que efectivament van pel diedre. Les plaques son ben xules, amb la típica roca de la cara nord que no sembla massa aderent pero que fa molt de canto. Com que diuen que una imatge val mes que mil paraules he intentat resumir tota la informacio a la ressenya. Per afegir alguna cosa:

-Acces: Des de Granada agafar l'A-44 en direccio Motril. Deixar aquesta carretera a l'alçada de Velez de Benaudalla i prendre la N-323 que passa per l'espectacular engorjat dels Vados. Cal estar atents a l'aparcament, aquest es trova a ma Esquerra si venim des de Granada. Està just a l'alçada del p.k. 184 en ple revolt. Hi ha una caseta, eucaliptus i un cartell informant de les restriccions. Molt de compte amb el sot que fa per entrar, es per deixar-s'hi els baixos si anem ràpid.
-Aproximacio: Es molt evident ja que es veu perfectament la via des de el cotxe. Segons en quina èpcoa hi anem podem tenir problemas per creauar el riu.
-Restriccions: Per tot arreu hi ha cartells que informen de les prohibicions, parlo de memoria pero crec que era de Gener a Juny.

-Altres vies: Nosaltres vàrem fer la Espeluznante, molt guapa i mes difícil. Altres que em sonen: Saez Linares, Halcones, Pandemónium,Alfa Centauro,Orion,Koala i Ecografía.
-Altres informacions: A Velez hi ha dues fonts i botigues. A motril hi ha platja ( 9 km ) i tambe hi ha botigues pero no varem saber trovar cap Font. Per dormir hi ha una área de picnic un xic complicada d'entrar seguint la Nacional cap a Granada passat el trencant de Velez, mes silencios que al aparcament de la Nacional.

Mae West a l'Esquelet.

A jutjar pels comentaris a la xarxa aquesta és una via poc fet i la veritat és que no ho entenc. Bona roca, dificultat moderada però mantinguda amb algun pas de bloc i força equipada.

-Cordada: Albert Macau i Busquets.
-Accés: Aparcament de Can Massana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris.
-Aproximació:  Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant oposat, seguint sempre el camí principal i fent una pujadeta després de creuar un torrent sec arribem al refugi d'Agulles. Aquí ja veiem a la nostre esquerra l'Esquelet amb la característica llastra per on va la clàssica Torres-Homet. Pugem per la Canal de les Bessones fins que localitzem l'Agulla de l'Esquelet a la nostra esquerra. Després ja només cal remuntar per dins el bosc fins a la base de la paret.
Un cop a la base de la paret anem baixant cap a l'esquerra, passem l'evident entrada de la Torres-Homet, els burins/espits rovellats de les vies Regira Rocs i Del Xavi. Després d'aquestes ja ve la Mae West: la primera xapa és un bolt després espits, crec recordar que en bon estat.

-Orientació: Sud, nosaltres hi vàrem anar sobre les cinc i la via estava a l'ombra.
-Material: Cintes exprés, estrep útil per trampejar.
-Dificultat obligada: V+/A0.
-Descens: Nosaltres hem rapelat per la cara N amb un sol ràpel de 20 metres. A les reunions hi havia algun mallon, però per rapelar per la via s'hauria de deixar alguna cosa (mallons i cordinos).
-Ressenya: Penjo aquesta de Kpujo,moltes gràcies!!!. Esperem que no es tanqui la web perquè hi ha un munt d'informació súper útil.És la via número 2 del croquis. 

 

Placa Base a la Roca Viella. Abella de la Conca.

Via de placa força guapa i sostinguda, malgrat creuar l'inevitable feixa i amb algunes herbes que no emprenyen massa per escalar. La roca és ben ferma i abrasiva. Jo crec que és una via recomanable pels que vulguin practicar l'autoprotecció en plaques. Les peces acaben quedant bé i se'n poden posar suficients com per no passar por però cal una mica de traça i paciència. Estic totalment d'acord amb el que he llegit en algun bloc de que no és una via recomanable pels que s'iniciïn posant catxarros, millor estar habituats a posar trastos per escalar-la amb una mica de seguretat. De bon combinar amb altres vies properes, nosaltres aquest cop vàrem repetir la Gutiérrez lo puto amo, per variar i fer-ne una amb més ferro.

-Accés: Arribant Abella agafar un trencant a l'esquerra per carretera asfaltada. Al cap d'un quilòmetre l'asfalt desapareix i es torna pista. Seguim la pista de la dreta fins a sota la Roca Viella. Aquí hi ha uns petits aparcament a ama Esquerra. Nos hem seguit una mica més enllà i hem aparcat davant d'un tancat amb cartell de prohibit escalar.
-Aproximació: Sota la roca Viella hi ha una traça amb alguna fita que porta a peu de via. Sageta gravada, no es veu el pitó queda damunt d'un ressalt.
-Orientació: Sud.

-Material: Joc de tascons i de friends de l'Alien verd al Camalot del 2.El del 3 el vàrem posar a la darrera tirada però suposo que és prescindible. Al primer llarg ens vàrem assegurar bé amb aquest material però poden entrar pitons, jo crec que més aviat curts i no massa gruixuts. Si us sobren un parell de cordinos i els voleu deixar a la segona tirada la via quedarà molt clara, suposo que això i lo dels pitons caldria demanar-ho als aperturistes.
-Dificultat obligada: V+ mantingut.
-Descens: Ràpel de 50 metres pel vessant oposat muntat en una sabina més un bolt. Voregem la paret per darrera i passem de nou per peu de via. Motxilla.
-Ressenyes: Romanticguerrer i Luichy, merçi!!!!.

Ressenyes del Sector Triangle Zurita.

Visita a aquest sector ideal per iniciació i escalar amb mainada: vies molt curtes de V i a un minut del cotxe. Les vies no patinen, están en un lloc molt tranquil,es poden montar en top rope caminant per darrera i el peu de via és súper cómode. Si voleu tibar una miqueta més just al costat hi ha els sectors Corral, Curiós i Comando Zurita on trobarem vies de fins a 7a. Totes les vies están equipades amb parabolts i les reunions ténen mosquetó molt ben conservat: POSEU-NE UN DE VOSTRE PER FER ELS TOP ROPES!!!!.

Teniu les ressenyes de tots els sectors així com un bon croquis de l'accés a Lanochedelloro.com . Queda molt a prop de Valldellou. L'accés és molt senzill: N-230 a pocs quilómetres d'Alfarrás prendre un trencant fins al poble de Baells. Creuem el poble seguint els cartells de Zurita, primer per carretera i després per pista. A la majoria d'encreuaments hi ha rètols de Zurita, sempre seguint la pista principal. A 300 metres del poble cal estacionar a ma dreta, fa estona que es veuen les parets. El sector dels Triangles són els dos primers blocs que trobem. Orientació sud, escola d'hivern.

Díedre Tall d'Oca i Kings of metal al Coll Roig.

Aquestes són les dues vies "llargues" que queden més a la dreta de la paret de Coll Roig. A la dreta de la Kings of Metal segons em va semblar entendre l'incansable Santi Sanz hi ha equipat una dotzena de vies esportives d'un sol llarg. Merçi!.

El Díedre Tall d'Oca te l'inici uns metres a la dreta de la Ullets d'Esmeralda, dalt d'un cómode pedestal amb un químic a mode de R0. La via va per l'evident díedre que hi ha la dreta de la paret. Crec que el més habitual es fer-la només amb cintes exprés. Evidentment nosaltres hem fet anar un bon joc de friends des de l'Alien gris al Camalot del 3. Hem fet la via amb corda simple i amb alguna cinta llarga no hem tingut gens de fregament. La dificultat obligada deu ser 6a/A0 en versió friqui o V+/A1 en plan clàssic. La via està equipada per rapelar, compte amb el segón llarg que fa quaranta metres. Ens ha semblat una via molt xula i variada:canaleres,plaques,forats,díedres i fissures.Com sempre a Coll Roig la roca boníssima. Llàstima de la feixa que cal creuar per anar a enganxar el darrer llarg. Equipada amb químics, a l'inici de la primera tirada hi ha uns químics que surten a la dreta en direcció a la Kings of Metal: corresponen a una via de dos llargs no ressenyada que creua la Kings... crec que és 6c.

La Kings of metal comença dos metres a la dreta i per sota de la Tall d'Oca. Discorre per un evident pilar/esperó que delimita la paret per la dreta.Una altre via ben variada per lo curta que és te díedres, fissures i plaques de gotes d'aigua, canaleres no en te.La via te dues tirades que et deixen en una feixa on mor el pilar aquí nosaltres hem continuat per la darrera tirada de la Tall d'Oca. No se si des d'aquesta feixa et pots escapar cap a la dreta. Per rapelar la via el millor deu ser amb una seixanta perquè la via va molt de cantó.

Les tirades fan 35 i 20 metres respectivament. El grau obligat novament és de 6a/A0 o V+/A1. Nosaltres hem posat un tascó i un joc de friends petits, de l'Alien verd al Camalot del 0.5 més per trampejar que per assegurar perquè la via està equipada amb parabolts, reunions equipades per rapelar amb anella i cadena.
Les ressenyes són d'en Quim Gil i del Komandoripollès. A la que surten només dues vies és la de la dreta, la de l'esquerra és la Dersu Uzala Gràcies!.

Espolón Sur Oeste a las Berroqueras.

Llarga escalada, malgrat que no s'escala tota l'estona els trams de caminar/grimpar relativament puntuals. Potser 80% caminar i 20% escalar. La roca m'ha semblat en general molt bona malgrat algun tram més brut. Escalada ben lógica amb predominancia de les fissures i díedres de tots els tamanys però que també compte amb alguns trams de placa. No acaba d'agafar l'ambient que desitjariem tot i que la part superior te bones vistes sobre la Peña del Aguila. Els dos trams que la ressenya marca com a expossats ens tenien preocupats. El primer l'hem evitat per la variant de l'esquerra. Es tracta d'un díedre de IV+, amb bona roca i de bon protegir. Si optem per aquesta variant és millor saltar-se la reunió i fer-la sobre dos armelles que hi ha uns deu metres més amunt. Al sostre per on passa en Luichy s'hi veien dos pitons. L'altre llarg expossat que marca el coquis és la placa de la desena tirada. Aquí si que sembla difícil esquivar-la, a la dreta i per sota hi ha un díedre però sembla difícil i de mal retornar a la via. Aquesta placa és un pèl expossada, es pot col.locar un Camalot del 4 o del 3 al llavi de sota la placa, te bona roca i es fa bé...a cada metre que fas es torna més fàcil!.Ah! la R5 te dues xapes. Semblaria una bona via per fer de pujada/baixada al Refugi Victory, però cal controlar el punt on es deixa/retroba el camí per recollir la motxilla de vivaç.


-Accés: Hem d'anar a Arenas de San Pedro ( Àvila ) i des d'aquest poble cal pujar a Guisando. Un cop a Guisando hem de continuar pujant per carretera fins a la Plataforma del Nogal,on aparcarem el cotxe. Rotonda amb la cabra montesa.
-Aproximació: Des de la rotonda de la cabra hem d'agafar el camí que puja al refugi Victory. Passada la Fuente de Macario ( cartell ) ens situem a la vertical de l'esperó que resulta ben visible des del camí gràcies al sostre de la tercera tirada. Un cop a la vertical de l'esperó pugem per la Canal de las Berroqueras ( alguna fita ). Al cap d'uns deu minuts aquesta canal queda tallada per un ressalt. En aquest punt cal sortir de la canal a la dreta  i sense perdre ni guanyar massa alçada ens situem a la base de l'esperó. L'entrada a la via es pot fer grimpant per diversos punts.

-Orientació: No recordo a quina hora l'hi entrava el sol, podria ser sobre la una.
-Material: Nosaltres la vàrem fer amb un joc de friends de l'Alien verd al Camalot del 4. Potser hagués anat bé repetir l'1 o el 2.
-Dificultat obligada: 
-Descens:  Des de el final de la via baixar pel vessant contrari al que hem escalat. A uns 100 metres del cim arribem a un ràpel de 20 metres sobre ponts de roca ( recanvis ?). Després hem baixat molt, fins que acaben les parets. Fins aquest punt hem anat trobant fites. Un cop a la base de les parets anem flanquejant en direcció a l'aparcament. Quan portàvem una estoneta flanquejant hem vist unes fites que baixaven, crec que aquí la hem cagat i hem passat de les fites per seguir flanquejant. Potser si seguim les fites anem a parar al Collado del Yelmo i d'aquest podem arribar al camí que puja al
Victory, ja que pujant pel camí del Victory es veu un trencant indicat que posa Collado del Yelmo.

En tot cas, nosaltres hem seguit flanquejant ignorant les fites per terreny cada cop més embardissat i en direcció a l'evident carena. Hem arribat a la carena on hem trobat alguna fita. Hem seguit la carena de baixada fins que hem vist factible de baixar per una canal, la segona que hem trobat en un coll força marcat. Aquesta canal es pot baixar més o menys bé però no hi ha traça i menys fites. Hem anat a petar al camí del Victory, a uns 15' de la Fuente de Macario. Jo consultaria un mapa.