Jose Antonio Sanz al Mallo Frechín.

 Una altre de les vies rigleres amb xapes a dojo per no haver-se de menjar el tarro,no se si originalment era així o s'han afegit a posteriori.Si algú te la dada m'agradaria saber-ho. A part d'aixó a nosaltres ens va agradar,ja que és ben homogènia i sostinguda de manera que escales a tots els llargs. La roca és bona amb un parell o tres de trams a controlar.
-Accés: Municipi de Riglos.
-Aproximació: Des de el poble de Riglos prendre algun dels camins que pujen cap a la base dels Mallos. El Mallo Frechín queda força amunt, concretament és el mallo que queda just abans de la Visera. Un cop a la base de la paret veurem dues lineas de bolts, la nostra és la de la dreta ( primera xapa vermella) i la de la dreta correspon a la via Currucuclillo.
-Material: 16 cintes exprés,mola alguna llarga.
-Orientació: ?
-Grau obligat: V+.
-Descens:  A la guia recomanen baixar pel cantó oposat al que hem escalat,pel Circo de Verano però nosaltres hem optat per baixar pel descens de La Visera.Un cop al cim anem en direcció oposada a la paret que hem escalat cap a un mur visible, el grimpem (II). A dalt d'aquest mur hem anat a la dreta cap al cim de la Visera on hem continuat flanquejant en direcció al Mallo Colorao i hem baixat per una canal molt oberta en direcció a peu de via.

Miramar a la Falconera.

La via propiament dita és la segona tirada on gaudirem d'una magnífica placa molt agraïda d'escalar,mantinguda i amb bona roca a més de trobar-se reequipada recentement amb parabolts. Un cop a la feixa podem sortir per la ???? o per la ????,dues bones opcions de placa més tombadeta amb una roca velcro híper bona. En ambdós casos l'equipament es troba força envellit però podem afegir alguna peça per reforçar ( d'Alien blau al Camalot del 1?),en ambdos casos podem enllaçar sense massa fregament aquestes dues tirades.

Accés: Cal aparcar al port del poble del Garraf,al final de tot a les envistes de la paret hi ha un descampat i una zona blava on no hem pagat cap de les moltes tardes d'entresetmana que hem escalat a la paret. L'aparcament sembla segur,si més no no hi havia vidres al terra i està just davant del Club Nàutic.
Aproximació: Creuem un descampat per un bon camí amb el mar i el port a l'esquerra.La via comparteix la primera tirada amb la SAME,el primer seguro és un químic que assegura un pas descendent del flanqueig i costa de veure des de peu pla.
Orientació: La via es troba en un punt concret de la paret que te sol fins la posta,no se a quina hora l'hi entra exactament.
Material: Nosaltres hem fet servir un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot 0.75. Al final de la segona tirada hem possat el del 3 però més aviat per treure'ns pes de sobre,crec que entraven peçes més petites.
Grau obligat: teóricament V+, en un punt concret de la segona tirada a mi m'ha semblat que el tema apuntava més aviat a 6a.
Descens:  Diria que la via acaba a la feixadues vies acaben a la feixa,si anem a la dreta trobem una instal.lació de ràpel ( pasamà per arribar ? ). COMPTE AMB EL RÀPEL fa 50 metres i es ben desplomat snese possibilitat de fraccionar.Nosaltres hem optat per allargar l'escalada un parell de llargs més i hem sortit caminant per la cresta a la dreta.Hi ha una desgrimpada amb una corda fixe d'un parell de metres de moment en bon estat. Després creuem una zona de vegetació per acabar espategant al carrer on hem aparcat.
Restriccions a l'escalada: Crec que està prohibida de Desembre a Agost.

Via del Llons al Montroig.

Pels tirilles com un servidor aquesta és una bona via d'escalada combinada en la justa mesura que fa que no ens aburrim ni de l'artifo ni del lliure. Pels escaladors bons deu ser una magnífica via de lliure encara que curta. La roca vermellosa del lloc i amb reminiscencies de gres no és que sigui excel.lent i hi ha alguns blocs que amenaçen ruïna però es tracta d'una via relativament repetida i per tant sanejada com per no tenir cap esnurt si escalem amb una mica de cura. Bon ambient des de el primer metre que va increscendo i que arriba al seu punt àlgid al sostret del quart llarg. Aquest és el passatge més emblemàtic de la via, malgrat que curt et fa treballar penjat com un pernil.

 Accés: Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció a l'ermita de Montalegre, alguns cartells. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre). Seguim per aquesta pista, cada cop en més mal estat. Arribem a un revolt a l'esquerra just abans de que la pista fagi una forta pujada. Aquí aparcariem en cas d'anar a la Pala dels Pelats,actualment la pista està arreglada per continuar pujant,només cal vigilar en un tram pla de més amunt. Avançem per la pista,que després d'una forta pujada comença a planejar per sota de les parets. Passades les parets arribem al Coll de Porta. En aquest punt cal estacionar a la nostra dreta,abans de que la pista fagi un marcat tomb a l'esquerra. Tanca de fusta.

Aproximació: La via es veu perfectament des de la pista de la base. En cas d'aparcar al Coll de Porta caldrà recular per la mateixa i en cas d'aparcar a baix cal pujar per la pista.
Material: Nosaltres hem fet servir dos estreps per persona,16 cintes exprés,un joc complet de tascons i un altre de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3. Hem repetit totes les peçes entre el Camalot 0.75 i el 3. Enlloc de repetir el 3 potser hagués anat bé el del 4. La segona reunió l'hem reforçada amb els Camalots 0.5 i 1.

Grau obligat: V+/A2.
Orientació: Sud.
Descens: A l'esquerra de la paret hi ha un bon camí que ens 5' ens deixa al cotxe. Les reunions ténen totes una anella,si pensem rapelar la via portar cordinos per vincular ja que els que hi ha a la via estan un pèl tocats.
Ressenya: Rocaineu i Joanasin,moltes gràcies! 

Via della Diffesa al Pilastro Marragone.

Segurament a la illa hi deuen haver millors escalades granítiques.L'entorn és solitari i tranquil,no hi ha aproximació i la via està desequipada malgrat un pitó i un parell de cordinos.Dit aixó,penseu que la via és curta,te una feixa,una mica de verd i la baixada és força incómode.A veure si algún entes en l'escalada sarda ens recomana alguna bona via granítica!.

Accés: Cal anar fins al municipi de Padru. Entrant/sortint del poble agafarem una carretera més petita a la dreta/esquerra amb un cartell que diu "Monte Niedu". Al cap d'uns 6 quilómetres la carretera passa per peu de via. Trobarem un aparcament uns cent metres abans del peu de via a ma dreta.Si seguim carretera amunt trobarem un aparcament més ampli amb una font,bon lloc per vivaquejar.El dia que hi vàrem ser nosaltres no rajava,millor agafar-la abaix a Padru on també hi ha supers i benzinera.


Aproximació: la via comença a pocs metres de la carretera
Grimpem el marge,trobem l'evident díedre amb una sageta de la ??? i flanquejant deu metres a la dreta arribem al peu de via.Placa amb una tímida fissura i una petita fletxa vermella.
Orientació: sud.El sol hi entra sobre les deu i segurament resti asoleiada fins la posta.
Material: algun tascó i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3,força vagues per merlets i ponts de roca. Mola portar recanvis pel ràpel de cim ( merlet,vaga de 60 ok ).
Horari: 2 hores i mitja per la via i una per la baixada.Si es troba ràpid la baixada es deu fer en mitja hora.
Dificultat obligada: V/A1.
Descens: Baixarem pel vessant que escalant la via ens quedava tota l'estona a la dreta.Desde el cim fem un ràpel d'uns deu metres fins a un collet.Crestejem uns vint metres més i amb un pas de desgrimpada de III assolim un coll més marcat.Aquí haurem de baixar al vessant de la dreta,d'esquenes al cim.Podem fer-ho de dues maneres diferents: Rapel curt no equipat des d'una alzina o baixar a la canal de l'altre costat,vorejar una agulla i per un altre coll entrar a la canal/vessant per la que baixarem.Nosaltres hem fet aixó i està força brut però es passa.Un cop a la canal/vessant la baixada és bastant incómode i embardissada.

Papa Krestas al Serrat d'en Muntaner.

Típica via per acabar de fer mètres. El primer llarg te algún tram brut que suposo que a base de repeticions milloraria mentre que la segona tirada escala un mur ben dret i de roca impecable. M'ha semblat que hi ha alguns trams de III/IV una mica expossats. A la primera tirada sembla que hi ha la posssibilitat d'afegir peçes.El tram de 6b està ben assegurat amb parabolts, a la sortida de R1 hi ha un tram llarg de IV sense assegurar i sembla difícil d'afegir-hi quelcom.
- Accés: Explanada d'en Nubiola, al costat del restaurant de la Vinya Nova.
- Aproximació: Des de la Vinya Nova prenem la pista forestal que porta cap a Collbató. Seguint aquesta pista trobarem un primer trencant a mà esquerra, és el Camí de l’Artiga Alta. Passat aquest trencant i seguint uns minuts més tornem a trobar un altre trencant a l’esquerra, el seguim uns 100 metres fins arribar a un cul de sac on abans es podia deixar el cotxe. Des d’aquest punt agafem un camí de marques blaves ( Camí del Clot de la Mònica ). Seguim aquest camí fins a localitzar un corriol que surt a la nostra esquerra (fita). Aquest corriol porta fins al peu del Frare de baix,el rodejem i arribem a la base de la cara Oest. La via comença al final de la cara Oest,a uns 50 metres del peu de via de la Abierto hasta el atardecer i a vint metres de la caracterísitca Agulla dels Jubilats.El peu de via està una mica estassat i es veu el primer bolt a uns deu metres del terra i darrera d'una sabina.
-Orientació: Oest,sol fins a la posta.
-Material: nosaltres només hem fet servir cintes exprés. Al primer llarg hi ha forats i fissuretes que semblen netejats per autoassegurar-se. Pot anar bé portar algunes peçes ja que les assegurançes allunyen una mica. Si es va just de grau pot anar el pedal al 6b de la segona tirada.
-Grau obligat: En algún lloc em sóna haver sentit que el 6b era obligat. A mi m'ha semblat que es passa amb 6a.
-Descens: Nosaltres no hem acabat la via perquè s'ens ha fet fosc. A la segona tirada quan hem vist que el tema arrampava hem deixat un mosquetó i hem baixat el primer a la R1. D'aquí un ràpel ( recanvis de cordinos ) de 30 mètres justos al terra,compte que al ràpel hi ha algún bloc.
 

Mil.lenium al Serrat dels Monjos.

Segons els entesos és de les vies més rodones dels Monjos.La veritat és que en general ens ha agradat força amb un penúltim llarg boníssim.L'escalada és sostinguda malgrat algún tram més fàcil però sense arribar mai al punt d'haver de caminar.La roca bona i a trams concrets sanejada.

-Accés: Aparcament de la Salut a Collbató.

-Aproximació: Des de l'aparcament de les Coves del Salnitre pugem les escales i just abans de la Cova deixem les escales a l'esquerra i prenem un camí que baixa fins la base del Serrat de les Garrigoses. Seguim per sota d'aquesta paret i arribem a sota del Serrat dels Monjos. Seguim el camí creuant la paret. La via està al començament de la paret,a uns cent metres del torrent que separa les Garrigoses dels Monjos. Amb la fotografia del croquis es distingeix la via des del camí.

-Orientació: Sud.
-Grau obligat: 6a.
-Material: Un joc de tascons i un de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2.

-Descens: Hem de seguir pujant uns metres i després flanquejar per la carena cap a l’est fins que trobem una instal·lació de ràpel. Fem aquest ràpel (45 metres) i prenem un corriol més definit que ens deixarà a una segona instal·lació, des d’on farem un segon ràpel (45 metres) que ens deixa al camí.
-Restriccions: Escalada prohibida entre l'1 de Març i l'1 de Juliol.

Prohibició d'escalada al Pas de la Mala Dona ( Garraf ).

Al Facebook he vist aquesta informació. No n'estic segur però diria que estan fent obres a la teulada del túnel,al que seria la base de la via.
No se si durant el cap de setmana hi ha gent treballant i/o es permet l'accés per fer-hi escalada.
Tampoc se fins quan duren les obres.
Estaria bé si algú te més informació que ho fes saber.

Díedre Raspinell.

A nosaltres no ens ha acabat de fer el pes,sobretot perquè la roca no acaba de desempallegar-se del tot d'una capa de sorreta que et fan estar alerta a no patinar durant tota la via. Els llargs més rostolls són els dos primers,especialment el segón. El que si que te la via és bon ambient i encara que no alliberem els llargs tota l'estona anem trobant sortides en lliure que fan que no ens aborrim. Suposo que no som gaire lócals i per aixó hem anat trencant códols i en tensió per la roca tota la via. M'imagino que cal estar avessat a Canalda i a la seva peculiar escalada per gaudir-la ja que tant als blogs de la gent de la contrada com a la guia del Solsonès la marquen com a recomanable.
Com a vies assequibles de la paret he trobat més boniques: Dinastia,Amanita, Víctimes del 92 i Fills del Vent.

 Accés: Solsona prendre la carretera que puja a Port del Compte per Coll de Jou ( arribant de Manresa recte ). A coll de Jou girar a l'esquerra direcció Cambrils. Seguim la carretera fins a la part final de la paret, on hi ha un aparcament força ampli a ma esquerra ( 4/5 cotxes ).
Aproximació: La via es veu perfectament des de la carretera que no des de l'aparcament,cal anar una mica més endavant per la carretera i la veurem perfectament. Avançant per la carretera uns 300 metres trobem una pista amb una cadena a l'entrada, pujem per aquesta pista fins a la base de la paret a l'alçada de Ca la Rita. Un cop aquí anem a l'esquerra fins a localitzar el peu de via,espits daurats fixe visibles en una evident díedre canal. Crec que és la via més a l'esquerra de la paret.

Orientació: Sud. Diria que aquesta part de la paret te sol tot el dia.
Material: Nosaltres hem fet servir un parell d'estreps per persona i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3. El del 3 només l'hem possat a la quarta tirada per solventar amb A1 una sortida de V+,hi quedava millor un 4.

Grau obligat: V+/6a i A1.
Horari: 5 hores.
Descens: Des del final de la via acabar de grimpar per la boixeda fins a ser a peu pla trobem una bona traça que si la seguim cap a l'esquerra ens retorna a peu de paret.
Ressenyes: Parce i Joanjover.Gràcies!.

Punta d'en Clerc a la Roca de les Onze hores.

Malgrat la fama de mala roca que te Santllors a nosaltres aquest fet no ens va fer patir gens,m'imagino que és una de les vies clàssiques del lloc i que el que havia de caure ja ha caigut. Anàvem una mica acollonits amb el tema de la roca i sobretot hem mirat de no sortir-nos massa de la linea. Al final ens ha semblat una bona via per sostinguda i homogènia amb cap tram de transició que han fet que tot i tenir només 70 metres ens haguem quedat amb sensació d'haver escalat.
Accés/Aproximació:  Des de Matadepera prenem el carrer de les Belles Roques i hi aparquem al final, a les envistes de la paret. Des del vehicle l’aproximació és evident (5 minuts).Un cop a peu de via es veuen els parabolts.

Orientació: Sud.
Material: 12 cintes exprés.
Grau obligat: V+
Ressenyes: Escalatroncs,Funkclimb i Santllors. Moltes gràcies!.
Descens:  Anem a buscar un corriol cap a l’oest ( dreta ) que en uns 30 minuts ens deixa on hem estacionat el vehicle.

Akupuntura sortint per la Erizon wall al Turbón

Llarga escalada-alpinada. És una paret semblant a la cara sud de Narieda, tombada, amb vegetació i algunes repises. La diferència és que part d'aquesta vegetació punxa i molt!! La via va a buscar un marcat díedre, tot i que casi sempre escalarem per la placa de l'esquerra del díedre. Hi ha llargs bons (sobretot al tram de díedre) i altres més cutres, fins i tot en algun llarg haurem de caminar. I a la part de dalt ens hem desencordat fins arribar a l'últim llarg de l'Erizon wall.

Des del final de la via Akupuntura es podria rapelar però nosaltres hem continuat per l'Erizon wall fins al cim. Sembla molt millor opció que rapelar una paret poc vertical i amb vegetació. Emoció assegurada...

-Accés: Des de Campo (accessible per la N-260) hem d'agafar la carretera que porta cap a las Villas del Turbón (HU-V-9601). Agafem el trencant cap a Egea, creuem aquest poble, i aproximadament 1 km després de sortir d'Egea trobem un trencant a mà esquerra direcció Serrate. Prenem aquesta carretera i abans d'arribar a Serrate tornem a agafar un trencant a mà esquerra (direcció Pueyo). Aproximadament 500 metres més endavant trobem una pista de terra que surt a la nostra esquerra. La seguim fins a un dipòsit d'aigua. Si no anem en 4x4 millor que deixem el cotxe aquí. Si anem en tot terreny podem continuar una estona més, passades 5 paelles trobarem una petita esplanada on deixar el cotxe. Al blog d'en Luichy hi ha un bon mapa que serà útil per seguir l'aproximació i el descens.

-Aproximació: Des dels dipòsits d'aigua seguim la pista a peu uns 20 minuts fins arribar a una petita esplanada. Aquí surt un corriol a mà dreta (fites). L'anem seguint, pujant primer entre la vegetació i després per una tartera. A la part de dalt el camí té una clara tendència a la dreta, anant a buscar el peu de paret. El gran díedre per on va la via pot servir de referència, la via comença aproximadament a la seva vertical. Primer trobarem el peu de via de la via Erizon wall (fletxa + crodino). L'Akupuntura comença uns metres més a la dreta, al segon esperó (fletxa picada a la roca). Calcular uns 45 minuts des dels dipòsits d'aigua.

-Orientació: Sud-oest. Atenció als mesos calorosos, ens ha semblat que en aquesta paret hi pot fer molta calor...

-Material: Cintes exprés, joc de friends (del Semàfor d'Aliens al Camalot #3) i bagues per a savines.

-Grau obligat: V+.

-Descens: Del final de la via continuem pujant amb alguna petita grimpada fins a un pic secundari del Turbón (Picón de las Ocho). Baixem fins a una collada molt suau i d'aquí continuem baixant per la canal oest. A mitja baixada hem de flanquejar cap a la dreta per evitar les parets que queden sota nostra. Després continuem baixant per pendents suaus i tarteres fins a una pista forestal de terra. Aquesta és la pista que hem seguit durant l'aproximació. Anem baixant per la pista fins als dipòsits d'aigua. Compteu que des del final de la via fins al cotxe es tarden unes dues hores.

-Ressenya: Molt bona ressenya al blog d'en Luichy. Si voleu seguir fins al cim porteu també la ressenya de la part superior de la via Erizon wall:

Escalada a Portugal.

Una hora menys que a Espanya.
La gasolina és més cara,les benzineres més barates són les de l'Intermarche.
Hi ha calcari i granit.
Hi ha una guia de tot Portugal que nosaltres no ens hem comprat:Portugal Sport Onsight Bouldering.
A molts aparcaments de les platjes hi ha infinitat de furgos i autocaravanes.Hi solen haver lavabos i a vegades també dutxes.
Sectors on hem escalat:
Sesimbra,sector Portugal dos Pequeninos.
Montejunto.
Reguengo do Fetal.
Farol da Guia.
Sagres,Foz do Fornos.
Rocha da Pena.
Sectors on hem intentat escalar:
Ursa:Vies a la mateixa platja requipades amb químics ok.Millor aparcar a la carretera,la pista són 300 mètres i es monten sidrals.L'aproximació són 20 minuts de baixada que després haurem de pujar.Granit desplomat.
Sintra: Aquí si pretenem anar-hi amb el nostre vehicle pot ser un drama,es formen embusos que duren hores i no es pot aparcar.Millor amb transport públic o bé aparcar al matí ben d'hora i no moure el cotxe fins la nit.
Valongo: Es tracta del sector més proper a,la ciutat de Porto.Podria ser que la roca fos gneis i que tingués totes les orientacions.Hem anat fins al Paseo Ecológico ( els cotxes hi passen) de Valongo però no hem sigut capaços de trobar les vies.
Sectors que voliem visitar:
Meadinha: Crec que està al Nord i que és via llarga sobre granit.
Serra da Estela: També via llarga i granit.
Penha da Portalegre: 

 1 - mandíbula - 6c ? (tope)
2 - jimmy o caixeiro - 6a ? (tope)
3 - ela - 6a
4 - massa fresca - 6a
5 - pinheirinho bonsai - Vº
6 - camaleão - Vº
7 - derrocada numa noite de S. João - Vº+
8 - quatrocêmais - IVº+
9 - bilito casca d’ovo - 6b
10 - aldir - 6b
11 - big bang - 6a+
12 - mr. baggins - 6c+
13 - gandalf - ? (tope)
14 - legolas - 6c
15 - ácido sulfúrico - 6a+
16 - tiques no pipi - 6b+
17 - tremeliques no sobrolho - 6a
18 - chaminé - 6a+
19 - escorrência branca - ? (tope)
20 - teletubi - Vº-
21 - la.cucaracha - IVº

COMO CHEGAR:
De Lisboa pela A6 até Estremoz e depois pela IP2.
Do Porto pela A1 até Torres Novas, depois pela A23 e IP2.
Em Portalegre sair em direcção a Castelo Branco EN18,
50 metros à direita após passar sobre a IP2 está a escadaria que conduz à capela da Srª. da Penha. De carro pode-se seguir mais 500 metros até encontar à direita a palca “Srª. da Penha”. Seguir pelo caminho que sobe por trás da capela da Srª. da Penha até à base das vias (10 minutos).

ROCHA:
quartzito aderente, muito fracturado, há que prestar atenção
à queda de alguma pedra.

TIPO DE ESCALADA:
predominam as vias verticais, existindo vias desplomadas e tombadas, máx. 20 metros. Escalada técnica em regletes e aplates.

EQUIPAMENTO:
predominantemente parabolt de 70 X 10mm.

ÁGUA:
Ao pé da capela, descer 1 lanço de escadaria, a fonte fica à direita.

DORMIR:
parque de campismo

ORIENTAÇÃO:
SW - Sombra pela tarde.

A zona de escalada é num terreno privado, numa zona ambiental sensível. De forma a manter a integridade do local, a acessibilidade e a boa reputação dos escaladores,


Platjes on fer bloc: 
Praia de Malhão: Hi ha una paret a sobre la platja on si no hi ha vies s'en deuen poder obrir. A la mateixa platja hi ha un parell de blocs marcats i s'en poden obrir més.
Praia de Moreria: Es pot fer bloc,no marcats amb un sostre prou xulo.
Praia de Beliche: Una desena de blocs marcats i una travesa dins d'una cova rotllo boveda del Parc Güell.

Mariola Motors.

De les clàssiques i més repetides de l'indret.El motiu podria ser la varietat dels passatges,el bon ambient o l'agraida autoprotecció o tot plegat.La roca sanejada encara que hem aconseguit fer baixar coses,cagades de voltor a la terçera tirada una mica desagradables..Hem enllaçat sense problemes de fregament el segón i tercer llarg, potser resulti millor idea enllaçar els llargs terçer i quart ja que la terçera reunió són unes sabines una mica incómodes.

 Accés: Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció a l'ermita de Montalegre, alguns cartells. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre). Hi ha un revolt a l'esquerra per aparcar si anem a la Pala dels Pelats o si no ens veiem amb cor de continuar circulant per la pista,recentment arregalda però amb un curt tram on cal parar atenció quan ja fa estona que la pista planeja per sota de les parets. Si hem decidit seguir amb el vehicle podrem aparcar al Coll de porta on trobarem una tanca.
Aproximació: La via es veu perfectament des de la pista. Si hem aparcat al Coll de Porta,recularem uns metres per la pista fins a trobar-la. Inscripció MM a l'iniçi.
Orientació: Sud.

Material: Joc de tascons i de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4.Si sou de cosir llargs porteu repetits el 4 per la segona tirada i 0.75 i 1 per l'últim llarg.
Grau obligat: V+/A1.
Descens: Caminant cap a la dreta fins a trobar el Coll de Porta.