Via Gamper a les Garrigoses.

 

Ens ha semblat una via tant guapa com exigent pel nostre humil nivell. Lo de guapa és matitzable però dit de cavall estant: 100 metres guapos, 100 metres de rostoll i 100 metres guapos...com quan anàvem al cine i tallaven la pel.licula per fer anuncis. Itinerari variat amb força placa però també hi ha trams de díedre. La part final del díedre del penúltim llarg l'hem esquivat per una fissura descomposta i un arbret a ma dreta. El company que n'ha fet un munt al Serrat de les Garrigoses i te criteri comentava que la primera tirada és de les millors que ha fet. Recorregut poc freqüentat cosa que farà que en algun tram haguem de vigilar.

Orientació: Sud
Accés: Collbató, cal estacionar a l'àrea recreativa de la Salut.
Aproximació: Pugem per la carretera fins l'entrada de les Coves del Salnitre. Aquí agafem el Camí de les Feixades que va per sota de les parets. Al cap de 5 minuts mal contats arribem a peu de via. Pitó i cúrrua d'espits visibles entre la Matarratas i la Chocolate Watch Band.

Material: Unes 14 cintes exprés, un estrep i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3. El més gran només l'hem possat en un forat de l'últim llarg amb alternatives. Interessant dur cordinos per reposar a la darrera tirada així com per canviar el d'algun ràpel.

Grau obligat: 6b/A1.

Horaris: Aproximació 15', via i rapels 5 hores. De la feixa al cotxe 30'.

Restriccions: De l'1 de Març al 31 de Juliol està prohibit escalar per nidificació d'aus.

Descens: Des de la darrera reunió hem fet tres ràpels fins la feixa. D'aquí sortim amb alguna desgrimpada i cordes fixes fins als graons del Camí de les Feixades. Mirant a la paret a l'esquerra.

Griviola Bella al Montgròs.

 

Molt bona via, la clàssica d'aquesta magnífica paret. S'ha de dir que va ser el primer itinerari del Montgròs i els seus autors no van deixar escapar l'oportunitat d'obrir una ruta elegant alhora que lògica .Gran part del recorregut transcorre per una canaleta més o menys definida que ens demana moviments a mig camí entre el díedre i la placa. La roca és d'excel·lent qualitat així com el paisatge  i l'entorn. Nosaltres no ho hem fet però hi ha qui enllaça la tercera i quarta tirada. M'ha semblat que del V cap a baix hi ha trams exposats. Nosaltres hem fet totes les reunions però hi ha qui enllaça la tercera i quarta tirada.

Accés: Aparcar Vinya Nova, al pàrquing que hi ha arribant a ma esquerra.

Aproximació: Agafar pista en direcció Can Jorba ( oposat Collbató ), al cap de 5/10' trobem un trencant a ma dreta amb una tanca de fusta amb un camí que ens permetrà pujar al Pas dels Francesos. Un cop al coll baixem a la Canal del Migdia i la seguim de pujada uns 10' fins a uns aixoplucs sota uns blocs. Aquí convé trencar a l'esquerra per unes grades i després per una canal amb una corda fixe. Després ve una zona mig boscosa mig rocosa que creuem per rastres de pas en direcció a la part dreta de la paret on comença la via. La primera tirada s'inicia a través d'una canal arbrada i hi podria haver les inicials G.B. picades a ma esquerra.

Material: Unes 16 expressos, una plaqueta recuperable i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2.

Orientació: Sud est.

Grau obligat:  Hi ha qui diu V+ hi ha qui diu 6a.

Restriccions: Prohibida del 15 de Febrer al 31 de Maig.

Descens: Pel camí de la Normal al cim del Montgròs ( dreta ) que ens retorna a la Canal del Migdia. Diria que fins la quarta reunió totes les reunions tenien una anella, possibilitat de rapelar abandonant alguna vaga.

Chiki Boom a Àger.

Escalada de ressalts amb alguns de ben guapos i molts trams de caminar.Nosaltres vàrem fer de les primeres repeticions ( Març 2021 ) i en algún punt calia parar atenció a la roca,potser això ja ha millorat.Malgrat ser una via força equipada i de grau relativament assequible,ni a mi ni al company ens va semblar un itinerari del tot idoni per l'iniciació com s'afirma en alguna ressenya.Al darrer llarg convé anar amb la lliço de col.locar trastos ben apresa i en algún lloc de la resta de la via al haver-hi relleigos cal saber que no es pot caure si volem sortir amb els tormells sencers.

Accés: Àger seguir la carretera cap al Coll d'Ares. Una mica abans d'arribar al coll prendre una pista a la dreta en direcció a Colobó. La pista passa per sota de les parets.Passat el Serrat de Sant Alís veurem la Paret de l'Embut,amb les antenes característiques al seu cim.Transitant per la pista veurem dues tarteres a ma esquerra: la primera és la que baixa de la Canal de l'Embut i la segona és la que nosaltres hem fet servir per aproximar.Podem aparcar on ens vagi bé entre les dues tarteres.

Aproximació: Amb la fotografia localitzarem la via des de la pista.Hi ha una traça que s'hi acosta,a la part final hem improvitzat.Parabolts visibles a l'inici.

Material: Unes setze cintes exprés i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2.El del 3 el vàrem possar a l'inici del tercer llarg però no he vist que ningú més el faci anar.

Grau obligat: V+/6a.

Horaris: Aproximació 20',via 3 hores i descens 40'.

Orientació: Sud.

Descens: Carenar a la dreta fins a trobar una diagonal rocosa que ens mena a una baixada equipada amb cadenes en alguns trams i que carda força marrada.

Via l'Espluga a les Gorgues.

Ens ha agradat molt,l'hem trobat ben variada amb artificial de feineta,encastaments potents,espeleologia i escalada lliure lunar.Una petita joia per la nostre humil opinió.Segons la ressenya que mirem ja veiem que la manera d'encarar el primer llarg és diferent.Per a l'obridor es tracta d'una escalada lliure on podem reforçar amb algún friend mitjà de caràcter opcional mentre que per en Quim Gil amb un simple joc de friends solventa el tema amb l'habitual V+/A1.Obviament aquest ha set el nostre estil i prou feina que ens ha dut ja que hem esmerçat més temps en resoldre aquesta primera tirada que la resta de la via, per nosaltres aquest llarg ha estat entre feixuc i vibrant. S'ha de dir que som molt mals artificiers: ens fem un embolic amb el ferro que duem que sempre pensem que és poc,mai ens refiem de peces que aguantarien un camió, si hem de sortir en lliure de III ens sembla 7a...vaja uns cracks!.

Accés: Hem estacionat a  l' ermita de Sant Bartomeu ses gorgues, entre l'Esquirol i Tavertet.

Aproximació: des de l'ermita agafar un grau amb escalons que mena a la casa de Sentfores ( cartell ).Arribats a la casa de Sentfores seguim davallant cap a l'engorjat. Un cop al llit del riu el seguim de pujada una cinquantena de metres on ubiquem els parabolts que marquen l'inici de la Obagues de ses gorgues . Aquí agafem un petit relleig a l'esquerra que seguim una vintena de metres fins a localitzar els parabolts de la nostre via. Possibilitat de trobar ortigues. 

Horaris: Aproximació 20',via 3 hores i mitja i retorn al vehicle 15'.

Orientació: Diria que Nord Est.

Grau obligat: V+/A1+ o 6a/A1 amb algun pitó pla/universal i ganxo la cosa potser baixi un plus.

Material: Nosaltres hem passat amb 16 cintes exprés, un estrep, dos frontals, algun tascó i un joc de friends de l'Alien negre al Camalot del 3. El del 2 no l'hem possat, si el de segón tampoc escala en lliure i no vol pujar a jumars per la corda o doblem peçes entre l'Alien groc i el Camalot 0.75 o portem un grapat de vagues per allargar. Si fem el primer llarg amb els pedals pot anar bé dur algún pitó ( pla o universal ? ), de fet semblava que hi havia algún rastre de pitonatge. Tota la ferralla l'hem emprat al primer llarg, la resta de la via l'hem fet només amb les cintes.

Descens: Des de la darrera reunió acabar d'arribar al camí de l'aproximació, corriol a la dreta. 

Mestre i Mentor.

 

Itinerari curt però variat amb una primera part de placa i la sortida en díedre.Llàstima de les inevitables feixes,al primer llarg s'ens ha trencat alguna presa,m'imagino que haurà estat més per la nostre ineptitud que per que la via s'hagi fet poc.

Material: Si no em falla la memória nosaltres hem fet anar molt menys material del que marca la ressenya.Concretament hem possat el semàfor d'Aliens al primer i segón llarg així com un Camalot del 2 a la darrera tirada on hem llaçat cinc ponts de roca ideals per abandonar trossos vells de corda.Si hi tornés a anar duria tota la ferralla fins al #4,no fos cas que m'estigués fallant la memória.

Orientació: Sud.

Horaris: Aproximació 30',via 2 hores i baixada 30'.

Grau obligat: V+.

Aproximació: Nosaltres l'hem fet a ull des del cotxe ja que la via es veu perfectament des de la pista. Primer hem seguit una traça i quan n'hem tingut prou hem anat a l'esquerra buscant el pas més net. A peu de via cal grimpar unes feixes per arribar a l'inici,nosaltres hem grimpat massa i hem anat a parar a les xapes del primer llarg.En una feixa.

Descens: Carenem a la dreta,passem de llarg dues instal.lacions de les antenes i localitzem una feixa rocosa descendent en diagonal a l'esquerra. Per aquesta feixa accedim a la baixada que es troba equipada amb cadenes en els punts més crítics i que ens deixarà a la pista on hem aparcat.

Ressenyes de Serramitja.

Les vies no són espectaculars però és un lloc ben tranquil per escalar i amb força possibilitats d'obrir noves vies.Cal tenir en compte que és un sector poc freqüentat: mola portar casc perque en algunes vies hi ha coses per sanejar i alguna eina per desbrosar el peu de via que pot ser incómode.Quan la base del sector estigui neta i les vies sanejades no serà un mal lloc  per estar-s'hi amb la mainada.
Consta de dos subsectors:dreta i esquerra de característiques força similars.

La orientació és Sud Est,te sol fins cap allà les 4.
L'accés  a partir de Moià es fa agafant la carretera N-141c ( C641 ) que uneix aquesta població amb Calders,al km.25/26 deixem la carretera i agafem una carretereta petita a l'esquerra. S'ha de creuar el carril contrari,a ma dreta hi ha una explanadeta petita que facilita la maniobra.Aquest trencall és senyalitzat amb un cartell on hi diu Montbrú. En agafar aquesta carretereta possem el contaquilometres a 0:
Km 1: La pista fa una Y,a l'esquerra aniriem cap a Montbrú Nou i el Revolt de l'Aliga.Nosaltres prenem el braç de la dreta.
Km 1.7: Acaba l'asfalt.
Km 3: Diposit a la dreta,seguim recte.
Km 4: Aparcament poc evident a ma esquerra per un o dos cotxes.

L'aproximació la fem creuant els camps que tenim a ma esquerra,al final hi ha un grau.Segons anem a la dreta o a l'esquerra tindrem un subsector o un altre.

Calçotets al Pic de Sant Cugat.

 

Ens ha semblat una molt bona via, totes les tirades són guapes menys el rostollet del segón llarg. En general ens trobarem amb una escalada plaquera amb trams de bon cantell i altres més finots, hi ha també una fissura prou llarga i ben parida que dóna varietat a l'activitat.

Accés: Municipi de Sopeira, estacionar en una explanada a ma dreta baixant al riu.

Aproximació: Des de l'aparcament anem a unes visibles instal·lacions elèctriques. Aquí creuem el riu per un pont de pedra, voregem aquestes instal·lacions, pugem unes escaletes i per un corriol amb algunes marques vermelles. Teòricament aquestes marques vermelles ens haurien de deixar al mateix peu de via però nosaltres les hem acabat perdent i hem arribat per rastres de pas fins al peu de via. La via és perfectament visible des de l'aparcament així com durant tota l'aproximació. La bola de sota de la R1 és una bona referència.

Horaris: Aproximació 30',via i rapelar-la 3 hores 45',retorn al vehicle 25'.

Grau obligat: Segons la ressenya V+, jo que sóc bastant patata amb les plaques l'hi donaria 6a.

Orientació: Sud.

Material: Nosaltres només hem possat un parell d'Aliens ( verd i groc ) però diria que en alguns llocs recomanen dur més friends.

Descens: Rapelant per la mateixa via tal i com indica la ressenya. Les roles de les quals hem de rapelar tenen dos bolts amb anelles, les altres no tenen anelles.

Escenas de un matrimonio a Rúbies.

Una més de la paret,amb una primera i segona tirada especialment mantingudes,bona combinació de plaques amb algun tram fissurat. Després encara s'escala però la cosa ja rostolleja una mica més.

Accés: Des de Vilanova prendre la carretera en direcció al Pas Nou,la que puja a les parets.Passem la Roca dels Arcs i trobem una pista a ma esquerra senyalitzada " Portella Blanca".Aquest trencant es troba abans de l'Hostal Nou i davant d'una granja.Seguirem aquesta pista uns 10 quilometres on aparcarem a ma dreta ( 4 cotxes ).Si es disposa de tot terreny es pot acabar de fer la baixada final fins al coll de la Portella Blanca. 
Aproximació: Des de la Portella Blanca agafarem la canal que baixa cap al poble de Rúbies,seguint el G.R..Baixem fins que som a l'alçada de la base de la paret ( 5') i aquí agafarem un corriol que ressegueix la base de l'espedat.La via arrenca uns deu metres a l'esquerra de l'evident llastra-bavaresa de La Guineu lliure.

Horaris: Aproximació 15',via 2 hores i retorn al cotxe 10'.

Material: Algún tascó petit,un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2 i unes 14 cintes exprés.

Grau obligat: V+,molt concentrat a l'arribada a la segona reunió on hi ha un tram ben finot i a priori difícil d'escaquejar.

Orientació: Sud,diria que te sol a partir de les 10.
Descens: La via acaba a escasos metres del camí de l'aproximació.

Matamala al Sócol del Montroig.

 

De totes les vies que he fet al Sócol aquesta és la que m'ha semblat més exposada.Aixó no vol dir que sigui exposada només que nosaltres no n'hem sapigut prou,uns companys que la van repetir són del mateix parer.Basicament hem vist la padrina a la segona i tercera tirada,on ens ha tocat navegar sobre roca a estudiar,amb líquen i una mica de sorra. La nostre ha estat la primera repetició i a hores d'ara la via s'ha fet almenys dues vegades més i  suposo que els aperturistes l'han netejat,coneguent-los m'imagino que hauran deixat el tema net com una patena i que a hores d'ara la cosa ha canviat.Variada però sobretot de placa de navegació.La darrera tirada l'hem gaudit molt.

Accés: Un cop passat el poble de Camarasa direcció Tremp creuem el Segre i trobem dues esplanades a ma dreta on aparcar.

Aproximació:  Amb la fotografia la via es veu perfectament des de l'aparcament.Seguim per la carretera en direcció a Tremp i la creuem. A l'alçada d'un petit torrent pujem pel vessant,seguint una traça prou fressada amb alguna fita que ens durà a peu de via en uns deu/quinze minuts. Parabolts visibles en un díedre cec.

Horari: Aproximació 15',via 3 hores 30' i descens 50'.

Orientació: Sud,te sol de les 10 a les 4.

Material: 14 cintes exprés llargues,doble corda,un joc de tascons i un altre de friends des de l'Alien negre al Camalot del 3.Nosaltres hem doblat de l'Alien groc al Camalot 0.75 i al primer llarg potser ens hagués anat bé un 4 i/o repetir el 2 i el 3.

Grau obligat: 6a exposat.

Descens: Des de la darrera reunió flanquejar uns 300 metres a l'esquerra per un corriol prou fressat i que va força pla.Arribem a una canal i la desgrimpem uns 80 metres fins a localitzar una instal.lació de ràpel formada per tres espits amb dues anelles i cordinos.Nosaltres hem tirat un ràpel de 60 metres,no he vist instal.lació intermitja però si arbres on abandonant material podriem fraccionar.Acabat el ràpel hi ha una traça que ens retorna a la carretera.

Ressenyes de la Colonia Puig.

 Fem una visita de rebot a aquest sector i en sortim encantats,vies de 40 metres de conglomerat impecable i sisè grau que sorprenentment no patinen.Equipat amb bolts,algún un pèl rovellat. Quan tingui un moment miro de fer un croquis,si més no de les vies que hem fet.

Accés: Aparcament davant de l'hotel abandonat que hi ha a la carretera que puja de Monistrol al Monestir.

Aproximació: Baixem uns metres fins al Monestir de Sant Benet on prenem el camí que davalla a Monistrol ( cartell,P.R. ).Baixem per aquest camí un parell o tres de minuts fins a situar-nos a la cota del peu de via,franja rocosa visible a ma dreta. En aquest punt convé deixar el P.R. i agafar un corriol a ma dreta per sota una linea de llum.

Orientació: Est.

El Último Sueño al Serrat dels Monjos

 

Al company l'hi ha semblat un rostoll en tota regla,a mi no m'ha acabat de desagradar del tot.S'ha de dir que no és un itinerari que a priori vulgui repetir i que guardo més bon record de les seves veïnes Insubmissió i Planetes Transparents,cosa que deu voler dir que o bé em falla la memòria o bé són millor opció.Tornant a El último sueño m'ha semblat que toques més roca que rostoll però aquest és present a la majoria de tirades de les quals al meu entendre no n'hi ha cap cinc estrelles però tampoc n'hi ha cap lletja del tot.Val a dir que a la quarta tirada hem errat l'itinerari i probablement hem sumat un plus de jardineria anant a espetagar directament a R5.Tots els llargs ens han fet esser-hi d'una manera o una altre.Hem sortit per les dues darreres tirades de la Planetes Transparents,sent el penúltim llarg d'aquesta via el que ens ha agradat més de tota l'activitat.Hi ha una falsa R1 també de dos espits tres metres per sota i a l'esquerra.

Orientació: Sud.

Accés: Aparcament de la Salut a Collbató.

Aproximació: Des de l'aparcament cal pujar per la carretera fins a l'antic a aparcament de les Coves del Salnitre.Aquí pugem les escales i just abans de la Cova deixem les escales a l'esquerra i prenem un camí que baixa fins la base del Serrat de les Garrigoses. Seguim per sota d'aquesta paret i arribem a sota del Serrat dels Monjos. Seguim el camí creuant la paret. La via està a la meitat del Serrat dels Monjos i amb la ressenya es veu des del camí.Busquem una traça que ens conduirà a la base de la paret un cop aquí cal grimpar un petit contrafort de 5 metres,damunt del qual hi trobem un espit i El Último Sueño pintat.Les lletres són tan grans que es veuen des de peu pla.Primera tirada comuna amb la Insubmisió.

Horari: Aproximació 25',via 4 hores i retorn al vehicle 1 hora i mitja.

Material: Una dotzena de cintes exprés llargues,alguns tascons i un joc de friends de l'Alien groc al Camalot del 3.Millor dur doble corda per lo sinuós d'alguns llargs.En algún punt pot entrar algún pitó (universal/pla?).

Prohibicions: De l'1 de Març al 31 de Juliol.

Grau obligat: V+.

Descens: Hem de seguir pujant uns metres i després flanquejar per la carena cap a l’est ( dreta ) mirant de no perdre de vista el cantell del cingle.Localitzarem unes fites al cap d'uns 5/10' molt arran de l'espedat.Hi anem i trenquem a l'esquerra al fil d'un nou tallat perpendicular a la paret principal.Trobarem una instal·lació de ràpel. Fem aquest ràpel ( 60 metres podria ser fraccionable,no ho hem vist) i prenem un corriol més definit que ens deixarà a una segona instal·lació, des d’on farem un segon ràpel ( 50 metres,fraccionable amb instal.lació bastant atrotinada ) que ens deixa al camí.

Alarcón-Baraldés al Devessó.

 

Una proposta més de via plaent a Malanyeu.Sense cap tirada espectacular,les dues primeres tirades escalen un parell de murs prou ferms mentre que l'últim llarg salva els mobles de la millora manera possible.La roca boníssima però hi ha un parell de llocs on cal mirar-s'ho un xic.Per alguns és una itinerari de IV/V i per altres la cosa es queda en 6a,V+ i IV+ a cadascuna de les tirades.Jo m'hi he aventurat en solitari,tècnica que no domino en absolut,i em decanto per la graduació severa.Anant sol he pogut enllaçar sense fregament les dues primeres tirades amb 60 metres justos.

Accés: Poble de Malanyeu,aparcament a l'entrada del poble.A sobre de l'església i el camp de futbol.
Aproximació: Del poble seguim el PR passant per darrera de l'església. Un cop hem sortit del poble arribem a una cruïlla de pistes.El PR baixa cap a una casa, nosaltres hem d'agafar la pista de dalt que ens portarà a un altre mas.Just abans d'arribar a aquest segon mas hi ha un camí a ma dreta que puja a uns camps enfeixats. Pujem fins aquests camps i els travessem cap a l'esquerra per una traça amb alguna fita i arribem al bosc.Planejem un moment i de seguida baixem a un rec,el creuem i pugem a la paret.
Convé ubicar la via durant l'aproximació amb la foto de la ressenya.Queda uns trenta metres a l'esquerra d'on s'arriba a la paret,AB picat a l'inici i ponts de roca visibles.

Material: He fet anar unes 18 cintes exprés i un joc de friends des del Camalot del 0.5 al del 2.Molaria canviar alguns cordinos,especialment un que assegura un pas difícil a la primera tirada i que està a les últimes.Jo ho intentat i no me n'he ensortit.Crec que era del 6,millor kevlar i portar un filferro per enfilar-lo.

Horaris: la caminada a peu de via 20',tant per anar com per venir.Fer l'escalada i rapelar 3 hores.

Grau obligat: V/A1 ( Aliens?) o V+/A0.

Descens: A Hi ha qui baixa crestejant a la dreta i hi ha qui baixa per la veïna Epirimountains.A mi per temes logistics m'ha anat bé rapelar per la mateixa via. La darrera reunió es fa en un arbre en el que he hagut de deixar un tros ben llarg de corda.He fet 3 ràpels de 40.

Putos Abrefaciles a Costarabella.

 

La última tirada escalada per la variant Yo hago ràpel és francament bonica però a la resta de la via tocarem una mica de verd i escalarem trams de roca a controlar. En general la gent surt contenta d'aquest itinerari i més d'un company me l'havia recomanat.

Accés: Circulem per la C-14 des d'Organyà cap a la Seu. Just després del túnel nou de Tres Ponts cal agafar una pista a ma esquerra. L'inici està emporlanat però que de seguida empitjora, aconsellable turisme alt o tot terreny. Estacionament just per a dos cotxes al sisè revolt.

Aproximació: Molt ben explicat al croquis, seguir les fites i la traça pel bosc i les tarteres. Díedre evident i parabolts visibles.

Horaris: Aproximació 20',via i ràpels 4 hores així com 15' per retornar de la base a l'aparcament.

Grau obligat: 6a/A1.

Orientació: Est,sol fins a quarts de dues.

Material: Nosaltres hem fet anar un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4 que mola reservar-lo per la darrera part de l'últim llarg. Si es va just de grau ha d'anar bé dur els Aliens més petits i/o microtascons. Per rapelar calen dues cordes de 60 metres.

Descens: Dos ràpels de 60 metres tal com indica el croquis: R4-R2 i R2-terra.

Esperons del Fra Garí.

Escalada de resalts en estat pur,camines més que escales,la via acaba just sota el sector El Llençol o sigui que si ens quedem amb ganes d'escalar aquí ens podem linxar a fer vies.Nosaltres,per restriccions horàries només hem fet la Directanna(6a).
Com a bon recorregut de bonys no hi ha gaire ambient,la roca a les plaques boníssima i a les zones de grimpada sanejada.
Diria que els caps de setmana la via està força concorreguda,pla B o esperar en una feixa fent totxo que marxi l'embús,si fem això darrer ens poden tirar rocs les cordades precedents.
Hem fet la via en 6 llargs amb doble corda de 60:
L1+L2.Hem arribat fins la R2 bis,que hem fet en uns ullastres una mica precaris.
L3+L4+L5.
L6 sol però diria que hi havia una reunió pel mig.
L7+L8 i els altres dos sols.
Retirada fàcil caminant a la majoria de reunions.
Aproximació: Des dels dipósits agafem un G.R. de pujada.Obviem un trencant a la dreta (P.R.) i el G.R. que seguim fa un gir a l'esquerra tot creuant un torrent.Caldrà pujar pel torrent fins a situar-nos a peu de via.Parabolts visibles.
Orientació: Sud.
Grau obligat: V.
Horaris: Aproximació 10',via 2 hores i baixada 40' ( no hem trobat la drecera ).
Material: Hi ha qui utilitza algún friend mitjà,nosaltres només hem fet anar cintes exprés. Sinó enllaçem llargs amb quatre farem,si empalmem 10 llargues així com doble corda.Si fem la Directanna al Llençol 16.
Descens: Nosaltres hem rapelat la Directanna (6a) i en acabat hem baixat caminant a l'esquerra fins a la part alta de Collbató on haviem aparcat.

Tomàquets d'Amagatotis a la Palleta.

Te una roca de pel·lícula, una dificultat homogènia, un díedre final que aporta varietat a tanta placa i fou oberta per escaladors amb fama de deixar les vies amb l'equipament just. Potser aquestes són les claus de l'èxit d'aquest itinerari que gairebé cada cap de setmana és recorregut per diverses cordades i que ha esdevingut tot una clàssica del vessant sud. A la seva dreta s'hi va obrir amb posterioritat la Tuaregs ,amb una mica més de grau, bastant més de ferro i amb la que rivalitza per ser la més repetida de la paret. La ressenya que he posat a sobre és de l'Escalatroncs i manca el primer pont de roca de la segona tirada així com el primer pitó del darrer llarg.

Accés: Aparcament al Restaurant de la Vinya Nova,el Bruc.

Aproximació: Agafem la pista que duu a Collbató i la seguim uns dos-cents metres. Trobarem una paret amb una porta de ferro a la nostre dreta i uns pals de fusta per que no es pugui aparcar a la nostre esquerra. Aquí deixarem la pista per anar a l'esquerra i agafar el Torrent de l'Artiga. Quan aquest es bifurca prendre el de l'esquerra, a la dreta hi ha la ferrada de les Dames. Anem pujant torrent amunt, a estones per una traça que queda a l'esquerra del torrent. Una miqueta més amunt de la Terra de Nómades hem de sortir clarament del Torrent ( esquerra grimpada ) i seguir una mena de vira ( és camí amb un tram de cordes fixes ) fins a la base de la Palleta, trobarem alguna marca verda molt desdibuixada .Superades les cordes anem al final de la paret. La via de més al fons és la Tuaregs i just a l'esquerra hi ha la que ens interessa. Bolt platejat una mica alt.
Restriccions: Prohibida l'escalada de Gener a Juliol ambdós inclosos.

Orientació: Primer llarg a l'ombra fins la una,la resta al sol de 11/12 fins a les 3.Cara Est.
Horaris: Aproximació 30',via i rapels 3 hores i retorn de la base a l'aparcament 30'.

Material: Nosaltres a part de 10 cintes exprés hem posat els Aliens verd i groc així com un Camalot de l'1. Hi ha qui recomana dur un joc complert fins el de l'1 o fins i tot el del 2.

Grau obligat: V+/A1

Descens: Nosaltres hem baixat en dos ràpels de 40 i 55 per la veïna Tuaregs ( 2 bolts amb anelles ).

Ressenyes: Escalatroncs,Parce i Ballart.Gràcies!

Alpinisme de Secà al Sócol del Montroig.

 

Bons díedres i alguna placa ben parida pagant l'habitual peatge del Sòcol en forma de relleigos i herbes diverses. A mi personalment és de les que m'ha agradat més del Socol.Hem intentat enllaçar la segona i tercera tirada però ens hem confós i hem improvitzat una reunió cap al final de la tercera tirada.

Accés: Un cop passat el poble de Camarasa direcció Tremp creuem el Segre i trobem dues esplanades a ma dreta on aparcar.
Aproximació:  Amb la fotografia la via es veu perfectament des de l'aparcament.Seguim per la carretera en direcció a Tremp i la creuem. A l'alçada d'un petit torrent pujem pel vessant,seguint una traça prou fressada amb alguna fita que ens durà a peu de via que previament haurem localitzat des de la carretera amb la foto de la ressenya. Crec recordar que hi havia una sageta picada a l'inici. La fotografia de dalt és del company començant la via.

Horari: Aproximació 10 minuts,via 3 hores i descens al cotxe 45'.

Material: Ens ha fet servei portar 14 expresos,un joc de tascons i un altre de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3.Si es va just de grau pot anar bé dur les repeticions que recomana la ressenya (0.75  i 1?).

Grau obligat: V+/A1.

Orientació: Sud,sol a partir de les 10.

Descens: Des de la darrera reunió de la via cal pujar una mica per agafar un corriol que va de planer a l'esquerra.Aquest corriol el seguirem uns 300 metres a l'esquerra fins a una canal. Desgrimparem per aquesta canal uns 80 metres fins arribar a una instal.lació de ràpel formada per tres espits amb dues anelles i cordino.Ràpel de 60 metres,si es vol fraccionar caldrà abandonar material en algun arbre. 
Nosaltres sempre intentem fer una altre via a la Cova del Tabac o als Cingles de Dalt per allargar l'activitat.

Ressenya: Extreta del blog logalldeponent. Gràcies!.

El tancat dels Xais a la Barra de Ferro.

Roca ausetana via aventurera però amb bolts que en mitiguen el compromís.Sempre amb una cinta a la cara,pot costar més o menys de possar la peça i/o quedar més o menys solida.Punt selvàtic i amb final terrós.

Accés: Hem estacionat a  Sant Bartomeu  Sesgorgues( l'Esquirol ).

Aproximació: des de l'ermita agafar un grau amb escalons que mena a la casa de Sentfores ( cartell ).Arribats a la casa de Sentfores seguim davallant cap a l'engorjat. Un cop al llit del riu l'hem de seguir de baixada arribant a la Barra de Ferro,gran salt d'aigua amb un mirador al capdamunt.Abans de continuar davallant aigues avall és recomanable pujar una mica pel camí que ascendeix al mirador fins que agafem prou prespectiva per veure la via.Tornem a baixar al corriol que va paral.lel al riu i aquí caldrà molta intuició/sort per trobar el pas correcte entre la vegetació que ens deixarà al peu de via.Parabolts visibles.

Horaris: Aproximació 30 minuts,via 2 hores i retorn al vehicle 40 minuts. 

Orientació: Est.

Grau obligat: V+/A1.

Material: Una plaqueta recuperable,14 expresos,un pedal,dos tascons i un joc de friends des de l'Alien megre al Camalot del 5 ( amb un 4 es passa) repetint 0.5,0.75 i 2.Si s'escala molt amb artificial i no es recuperen catxarros pot anar bé triplicar el 0.5 i doblar 1 i 3.

Descens: Des del final de la via caldrà remontar un moment a ma dreta fins a trobar el camí que va la Barra de Ferro.Seguim el camí a la dreta fins les inmediacions de la Barra de Ferro on hi ha un corriol a ma dreta que ens retorna al llit del riu.Aquesta baixada resta equipada amb graons i cadenes.

Barrufets a la Palangana.

 

A tots dos ens va semblar una molt bona via d'escalada combinada, tant el lliure com l'artifo ens han resultat prou distrets com per no aborrir-nos ni un minut. Com s'ha dit en múltiples piades una petita-gran via amb ambient de big wall en menys de doscents metres. L'itinerari s'ha restaurat de manera que trobem alguns parabolts escampats per totes les tirades i a totes les reunions. Així doncs hi queda rovell que juntament amb els tacs de fusta i la qualitat del rocam l'hi donen el gust característic de cara nord que alguns ens agrada assaborir de tant. La roca sanejada però amb algún tram a estudiar. La quarta tirada és curta i l'hem enllaçat, recomanable no fer-ho pels ronyons del col.lega que està a la tercera reunió.

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).

Aproximació: Des de l’aparcament de Can Maçana, prendre el GR-172 en direcció al Monestir. Passat Coll Guirló, seguir a mà dreta pel camí del Refugi Vicenç Barbé. I, al cap d’un centenar de metres, prendre un corriol a mà esquerra que, després d’un primer tram indefinit, acaba entrant en una «canaleta» que duu fins a peu de paret. Inici de la via, uns 30 m a ma esquerra.

Horaris: Aproximació 30',via 5 hores i descens 50'.

Orientació: Oest, sol de les 3 fins la posta.

Grau obligat: V+/6a i A2.

Material: 30 cintes exprés, un estrep, una plaqueta recuperable, tascons, un martell, un universal ( dolç, mitjà i prim ) i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 4 repetint 3 i 4. El pitó l'hem emprat a la tercera tirada on hi ha un forat en el que habitualment s'hi col.loca un ganxo de radi ample, nosaltres hem trobat aquest forat ple de fusta i hem possat el pitó  caldo. De friends dúiem més repeticions però no les hem possat així com un Camalot del 5 que només hem possat per treure pes. El Camalot del 5 queda de conya al final del penúltim llarg per no haver d'escalar entre parabolts, nosaltres no l'hem pogut aprofitar en aquest tram per haver-lo deixat al principi de la tirada.

Descens:  Un ràpel de 25 m cap al sud fins a un collet, i desgrimpem una canaleta/xemeneia que ens deixa al camí de la Travessa d’Agulles. Seguim les marques vermelles fins al Pas de les Portelles. Poc després de baixar-hi retrobem el camí de l'aproximació.