Via Badalona a la Trona de Bertí.

Via G.E.E.B. o Badalona a la Trona de Bertí.

- Company: Jesús.
-Ressenya: Feiem servir la de el Plaer de l'Escalada,potser millor la d'Osona Vertical. En realitat no cal massa ( parabolts ).
-Material: Estreps, dues plaquetes recuperables, un parell de tascons, Camalots 0.5,0.75 i Aliens verd i groc.
-Accés: Tal i com s'indica al llibre d'Osona Vertical. Cal anar fins a Centelles i aquí agafem la carretera de Castellterçol. Després girem a l'esquerra seguint el cartell de Can Miqueló. Passada aquesta casa arribem a l'ermita de St. Miquel Sesperxes.Seguim en la mateixa direcció i deixem una pista a l'esquerra. Arribem a un coll amb una cruïlla de tres camins,hem d'agafar la pista que baixa cap a l'esquerra fins que trobem una esplanada a ma esquerra.
-Aproximació: D'aquesta esplanada surt un P.R. que baixa i passa ben a prop de la paret. Hi deu haver un bon camí que comunica el P.R. amb la base de les vies. Nosaltres no hem tingut paciència i quan hem vist la via hem anat camp a través fins al peu. Hi ha el nom escrit i la primera assegurança és un químic.
-Via: Ens ha agradat molt. La via malgrat tenir només una seixantena de metres te molt d'ambient,per nosaltres ha estat una via d'artificial més o menys senzill,mai exposat gràcies als parabolts i amb algunes sortides en lliure. V+/A1 obligat. La roca està sanejada. La tercera reunió l'hem fet en dues anelles petites just sortir de la paret. Si continuem una miqueta més amont arribem a un bloc al mig del camí on a part d'aquestes dues anelles hi ha un químic,peró potser així tindrem massa fregament.

Guia d'escalada de Collegats.

Un altre llibre de ressenyes que te el mèrit de ressenyar una zona de la qual no existia cap guia. La veritat és que no m'he entretingut a contar quantes vies hi surten peró deuen haver-hi unes dues centes vies, tant vies d'un sol llarg d'esportiva com vies de fins a quatrecents metres.

A l'inici hi trobem una interessant explicació referent a la flora i la fauna de la zona així com dades de la historia de l'escalada a Collegats. Després també hi ha informació molt detallada de cadascuna de les parets resenyades ( orientació,recomanacions,aproximacions,descèns...). A més de cadascuna de les vies s'hi afegeix una detallada explicació del material recomanat. Un cop més els autors han apostat per utilitzar el català en l'elaboració del llibre,cosa que personalment agraeixo. És un llibre que jo l'he trobat molt útil a l'hora de localitzar vies. Com a única pega trobo que les ressenyes són un pèl justes per fer algunes vies. Peró sempre podem recorrer a internet per les vies més clàssiques i per les altres,suposo que és part del caràcter de la ruta entrar-hi amb ressenyes menys detallades.

Fitxa:

-Títol: Guia d'escalada.Collegats.Baix Pallars/ Conca de Dalt.
-Autors: Armand Ballart,Marc Ollé i Mariona Orfila.
-Editorial: Associació Cultural d'Escaladors i Alpinistes del Pirineu (ACEAP).
-Primera edició: 2010.
-Preu: Uns 20 euros.

Osona Vertical

La primera cosa en la que ens fixem d'aquest llibre de ressenyes és que descriu vies que no apareixien en cap altra guia, un bon motiu per comprar-la si sou amants de descobrir nous indrets on escalar. Destaca,doncs,la feina que han realtizat els autors recopilant informació i fotografies que debien estar disperses en diferents butlletins de centres i arxius personals. Els croquis de les vies són dibuixos de l'Armand Ballart,semblaria que fets damunt fotografies per tant prou útils per localitzar la linea peró una miqueta més limitats alhora de navegar per la paret. Un altre cosa que m'ha semblat fluixeta de la guia són les aproximacions,val a dir que sóc bastant negat amb l'orientació peró seria bo dur un mapa si no coneixem massa la zona. Els autors diria que no han escalat totes les vies que surten a la guia i aixó es nota en algunes escalades.
De totes maneres crec que és un llibre extremadament útil per als qui vulgueu conèixer els tresors verticals que s'amaguen en aquestes solitaries cingleres de mala roca.

Fitxa:
-Títol: Osona Vertical. Escalades en els cingles d'Osona.
-Autors: Miquel Pérez i Pep Vila.
-Editorial: Edicions de la Unió Excursionista de Vic.
-Preu: Sobre els 20 €.

Las 100 mejores escaladas de Levante.

Una de freda i una de calenta...si l'anterior llibre que comentava a mi em semblaria un model alhora de fer ressenyes el que comento ara em sembla un llibre bastant fluix. Per començar una cosa bona, crec que la tria deu estar ben feta, tot i que jo només n'he fet 14 i no tinc llavors massa criteri per opinar. El gran handicap d'aquesta guia és justament el més important d'un llibre de ressenyes: els croquis de les vies. Francament els trobo molt mal fets. No em foteria en algunes vies que he fet, tipus Hadas,Los Gómez o Entorns. Si que és veritat que desrprés es donen explicacions al text que poden ajudar a seguir l'itinerari peró no és el mateix.
 D'altra banda està ple de fotografies ( guapes) amb els coleguilles fent posturetes,que són molt boniques peró poc útils. Ah! i hi ha també la ressenya d'un parell de totxos de 8a.També un error d'impremta a la pàgina 179 on no hi surt la ressenya del Gran díedre i Cracks in the sky. El llibre no està escrit en català que és la llengua de València.
En resum,si ara ho sapigues me'n vaig a la llibreria i miro les vies que surten de cada lloc i després em miro les ressenyes a lanochedelloro.com. No me'l tornaria a comprar.
Fitxa:
- Títol: Las 100 mejores escaladas de Levante.
-Autor: Manolo Pomares.
-Editorial: Barrabes.
-Preu: Al voltant dels 20 €.
-Edició: Primera edició Juny 2007.

Montserrat. Guia d'escalades del vessant nord.

Per mi aquest llibre és molt recomanable. A vegades et trobes amb guies amb les ressenyes ben fetes, amb les quals ( cosa rara ) et pots fotre a navegar per la paret. Es tracta de guies on hi apareixen a molt estirar un centenar de vies seria el cas del recomanable 100 mejores escaladas de Catalunya,d'en Pep Soldevila. D'altres cops tens llibres de ressenyes on hi surten totes les vies d'una determinada paret,hi surten moltíssimes vies peró és clar amb els croquis apretadets per poder-les encabir totes. Un exemple seria la Vilanova de Meià y zonas cercanas de Luis Alfonso i Xavi Buxó. Jo no m'atreveixo a entrar a segons quina via només amb la ressenya d'aquest llibre, toca fer una ullada a internet el divendres abans de marxar i després una a Can Cirera. En canvi al llibre de l'Hita hi apareixen ni més ni menys que 390 vies i almenys en la cinquantena llarga que he fet s'hi pot anar amb la ressenya que hi surt. No només aixó les aproximacions més complicades estan ben detallades i a més el tema del material sol estar encertat. Més coses a favor...en poquíssimes vies ens surt alló de primera ascensió: " no es ténen dades ". És nota que l'autor és un apassionat de la muntanya de Montserrat,que ha escalat la gran majoria d'itineraris o bé ha parlat amb qui ho ha fet.A més ha fet un treball de recopilació de dades i investigació excel.lent. Tampoc no hi surten fotografies en color de l'autor lluint-se escalant que no serveixen de res i fan encarir el llibre. Ah! i la guia està escrita en la nostra llengua...un 10 de guia!!!!.
Només afegir que aquesta informació és totalment subjectiva i que a més està lligada al fet que jo només he fet una cinquantena llarga de les vies que hi apareixen, obviament les més clàssiques i repetides. A tall d'exemple us diré que quan vaig anar a fer la Canet Rosales Alonso a la cara Oest de Sant Jeroni hi vaig anar amb aquest llibre i la vaig trobar sense cap problema o a la Fredri-Picazo dels Aurons. I jo sóc bastant negat amb l'orientació.

Fitxa:

-Títol: Montserrat. Guia d'escalades del vessant Nord.
-Autor: David Hita Sánchez.
-Editorial: Desnivel.
-1ª edició: Març del 2003.
-Preu: Deu fer quatre o cinc anys a mi em va costar 16.20 €.

Santiago Domingo a la Paret d'Aragó.

 

Aquesta és de fa poc. Em va semblar de les vies més assequibles de Montrebei encara que alguns la classifiquin de rostollosa a mi em va agradar...lo que no vol dir que no sigui un rostoll. Penjo la piada del centrecac:

"
Via Santiago Domingo a la Paret d'Aragó,Montrebei.
-Companys: Manel i Tomas.
-Ressenya: Lanochedelloro.com. Falten dos claus:el tercer del primer llarg,el segon de la tercera tirada i el segon del cinquè llarg.A la setena tirada hi ha un plom abans d'arribar al primer parabolt ( IV ).A l'útlim llarg hi ha un clau i un pont de roca de més.
-Accés: Cal anar fins al poble abandonat d'Estall. Nosaltres hi hem accedit per la pista que surt de Viacamp. Actualment es troba en obres: és totalment planera peró en cas de pluja esdevé impracticable,llavors seria aconsellable anar-hi per la pista que surt just després de Tolva ( dreta,cartell ). El divendres a la tarda ( les 6-7 ) encara treballaben a les obres peró ens vàren deixar passar. Porteu aigua perquè ni a Estall ni a l'aproximació n'hi ha ( o nosaltres no la vàrem saber trobar ) .Passem Estall,deixem un trencall a l'esquerra amb un cartell i al següent trencall aparcem ( 10 min d'Estall ).

-Aproximació: Seguim per la pista de l'esquerra i de seguida la deixem per agafar una traça a l'esquerra. Seguint traçes i alguna fita ens fiquem en un torrent,el seguim de baixada. Cal pendre de referència els sostres allargats de dalt la paret per on passa la Cistus Albidus,hem d'anar a la seva vertical. Quan sembli evident sortim del torrent i anem cap a la paret,aquesta és transitable per la seva base. Fletxa i S.D. a peu de via.

- Material: Joc de Camalots fins al 3,aliens ( semàfor+blau i negre ) i joc de tascons. Duiem claus i no els hem possat. Els claus que falten es subsituteixen bé per les peçes més peitites i les reunions no cal reforçar-les. La via ha estat reequipada amb parabolts de la FEEC.

-Via: Malgrat els trams herbosos ens ha semblat una via prou bonica,molt clàssica de les d'anar sortejant de la manera més fàcil les dificultats. La roca és bona en els trams més dificils i dolenta en alguns trams més fàcils. L'últim llarg és sorprenent i els dos diedres de V bonics. Deiem que obliga sobre el V-V+/A1.
-Descèns: Evident. Del cim cap a l'esquerra a buscar el P.R.,el continuem seguint a l'esquerra fins a un coll on hi ha una senyal que inidica Estall,baixem sense deixar el P.R. i arribem a la pista. La seguim a l'esquerra. "

Via de la Xemeneia al Cinlge del Far.

                   
                                         A la sortida de la xemeneia



Aquest passat dissabte vàrem fer la primera a aquesta via que hem anat obrint amb diferents companys en diversos atacs,dels quals hem anat fent la crónica al centrecac.cat.

El cingle del Far es troba al límit comarcal entre La Selva,la Garrotxa i Osona. La gran clàssica de la paret és la Via del Gran Replà que va ser oberta l'abril de 1962 per membres de la U.E.C de Girona:  Boix,Costa,Boladeras,Palahí i Vilà . Més modernament s'ha obert una ruta d'Ae que puja pel cantell de l'esperó sud. Quan les comunicacions a la zona eren unes altres la Via del Gran Replà es repetia amb certa freqüència peró en l'actualitat dóna la sensació que són pocs els ecaladors que s'acosten a aquesta cinglera. El motiu és segurament la mala fama de la seva roca,segons els entesos el rocam del Far són margues calcàries amb algunes capes d'arenisca. La roca del Far veritablement no és excel.lent peró potser aquest fet juntament amb la seva acussada verticalitat i l'ambient solitari que s'hi respira fan d'aquest indret un lloc ben especial per escalar-hi...aneu-hi i decidiu. La via de la Xemeneia és una ruta vertical,carregada de lógica i amb força ambient,curta peró on caldrà treballar per anar progressant malgrat que resta semiequipada amb espits i claus. La roca en general està bastant sanejada i el tram on hem de parar-hi més atenció és a la xemeneia de la segona tirada.

Fitxa tècinca de la Via de la Xemenia:

-1ª Ascensió: Via oberta en diferents atacs entre el 2009 i el 2010 per El Guixat,Judà Isanta,Joaquim Casal i Marc Busquets.

-Dificultat: V+/A1, més o menys 100 metres de recorregut i uns 80 de desnivell .A la primera ascensió hem trigat unes set hores,contant que hem afegit tres claus i que hem perdut temps sanejant la via aquest horari facilment es podrà rebaixar.
La via s'ha escalat totalment en lliure: 6c+ les dues primeres tirades enllaçades fins al gran replà i 7a la tirada de la xemeneia.

-Material: Un parell de tascons mitjans-petits,Camalots fins al 3 ( número 4 útil ),aliens ( semàfor + blau i gris ) i uns 12 claus. Els pitons que es recomana portar són: 2 universals prims mitjans,2 uves petites ( 1 prima i 1 gruixuda ),2 uves mitjanes, 1 plàtan, 1 bong mitjà,1 bong gran i 3 extraplans ( 2 curts i 1 mitjà ).
La via s'ha escalat sense utilitzar claus, tant sols amb els Aliens i un joc de Camalots fins al 3, en aquest cas es proposa una dificultat obligada de 6a/A1.

-Orientació: Sud Oest.

-Accés: Cal anar al Coll de Condreu ,al límit comarcal entre la Garrotxa i la Selva .Hi podem accedir des d’Olot o bé des de Vic. Al coll hem d’agafar la carretera que du al Santuari del Far. Uns 800 metres abans del Santuari trobem l’Ermita de Santa Anna a ma esquerra. Aparquem en aquest punt. Aproximadament 30 minuts des d’Olot i uns 45 minuts des de Vic. 

-->-Aproximació: De darrera l’ermita en surt un camí que baixa en direcció a la Vall d’en Bas ( Garrotxa,Est ),és el Grau de Santa Anna,pintada " St Martí Sacalm ". Davallem per aquest camí fins a sota del cingle. El camí comença a planejar i el seguim en direcció al Santuari ( Sud ).Arribem a una cruïlla amb un cartell ( Vies d'escalada ) on hi ha quatre camins: el que seguim,un que baixa,un altre que puja tornant en direcció Nord ( Grau de Sant Martí ) i un que planeja-puja en direcció Sud,cal prendre aquest darrer. En aquest encreuament hi ha una pedra gran partida al mig del camí,si ens saltem la cruïlla i continuem baixant arribarem a una pista. Seguim el camí que planeja-puja en direcció Sud i trobem algunes fites. El camí creua una mena de talla focs o pista abandonada,la seguim uns quants metres i pugem a la dreta fins a peu de cingle. Un cop en aquest punt hem d’anar seguint per sota la paret en direcció Oest,( esquerra ) uns cent metres. Passarem per sota alguns peus de via amb material antic i també per sota el peu de la Via del Gran Replà ( escàrpies i buril visibles ),uns cinquanta metres més endavant trobem el començament de la Via de la Xemeneia. Hi ha un cartell amb el nom de la via i un cordino que penja d'un clau.30 minuts des de el cotxe.

-Descèns: Caminar uns 200 metres fins al Santuari,aquí agafem la carretera que baixa al Coll de Condreu i al cap de 800 metres trobem l’Ermita de Santa Anna.20 minuts.

                                                      Primer llarg.

Correfoc a la Roca dels Arcs.

Aquesta la vàrem fer l'hivern del 2009,penjo la piada del CAC i unes fotos que mostren l'ambient que te la via.

"Correfoc a la Roca dels arcs

El diumenge anem a fer aquesta via de Vilanova.A peu de via trobem el nom picat,a la base d'un evident díedre on s'hi veu un clau.Fem servir:dos estreps,els tascons,els Camalots fins al número 1,els aliens,un universal gruixut,una v mitjana i un universal finet.L'universal gruixut i la v les fem servir al primer llarg i apretant una miqueta en lliure són prescindibles,l'universal finet l'utilitzem a la tercera tirada per arribar a un providencial tascó que penja al final del sostre,estirant-se molt i amb traça amb els estereps també ens podrem estalviar de clavar.Al quart llarg hi ha una flor de dues v al tram d'A1 o 6b que poden haver saltat tot i que no eren precaris.Per sortir d'aquests claus en artificial hem utilitzat un 0.75 a caldo que després hem recuperat perquè a dalt torna a fer falta. La via està força equipada amb espits del 8 en bon estat.Les reunions ténen tres expansions,a la primera hi ha dos espits i el casquet del tercer.Opcional portar la xapa i el cargol per reforçar la reunió. La roca és bona en general peró al primer llarg hi ha algun tram més trencat.De la cinquena reunió sortim amb una sola tirada fins al cim ( seixanta metres ),en aquest tram no hem seguit la via,hem anat a sortir per lo que semblava més fàcil. El grau obligat deu ser V+/A1+.Lo d'A1+ jo crec que seria la tirada del sostre la resta en A1 amb peçes a caldo. Descèns caminant cap a l'esquerra,baixar a la base de la paret i seguir-la per camí evident de retorn al cotxe. Vertical i amb ambient.A mi em va agradar. Cordada: Ramón Pujo,Jordi Berta i Busquets.

Platinum als Esplovins.

-Ressenya: Anàvem combinant la de ressenya.net i la de lanochedelloro.com.
-Material: Joc de Camalots fins al 2,aliens ( semàfor+ blau i negre ) i tascons. Algun clau ( uve mitjana,universal gruixut i un pla mitjà ). No calen les palquetes recuperables.
-Accés: Cal aparcar en una esplanada a la carretera vella,just a sota de la paret. Crec que hem de deixar la carretera nova just passat el quilometre 150 deixant Coll de Nargó a l'esquena.
-Aproximació: A l'altre cantó de la carretera hi ha un torrent que puja cap a la paret ( fites ) pugem pel torrent i després per traces fins a peu de paret. Un cop aquí anem seguint per sota cap a la dreta fins a la base de la " piràmide " ( triangle caracterísitic,útil la foto del blog de'n Xavi Granés). Per anar vorejant per sota la paret la traça està molt embardissada. A peu de via hi ha una placa amb el nom.
-Via: Bona via d'aventura. Poc equipada i amb la roca no sempre bona,alguns trams herbosos. La vaig trobar més difícil que les altres clàssiques que he fet a la paret ( UES,Alfa Centaure i EDER ). Hem pogut enllaçar molts llargs,important doble corda a 60 i cintes ben llargues: Ll2+Ll3,Ll4+Ll5. La R6 no cal reforçar-la ( ara hi ha un clau i un burí ).Hem fet R7 com marquen els de Ressenya i no hem tingut problemes de fregament. Quan hem arribat a la feixa en comptes de fer reunió al principi l'hem atravessat i hem fet reunió a prop de la sortida de la feixa ( fletxa picada ).Els dos llargs per sota flanqueig els hem empalmat fins a una gran alzina.El d'abans del flanqueig i el flanqueig també i finalment els dos útlims. Els díedres de 6a m'imagino que es poden anar trampejant amb V+/A1 peró hi ha un tram entre dos burils a la vuitena tirada que crec que no arribes en A0 i deu ser el 6a obligat de la via. A la sisena tirada un cop surts del díedre en comptes de pujar a caçar el pitó i el buril hem continuat flanqueijant a l'esquerra fins que quedes a sota de la reunió i hem pujat rectes. Al vuité llarg un cop xapat el segon pitó en comptes de pujar flanqueijar a la mateixa alçada fins quedar a la dreta del dau damunt del qual hi ha la reunió,on abans hi havia el friend abandonat que vàrem recuperar.
-Descèns: Cap a l'esquerra seguint les traçes mirant d'anar bastant arran del cingle fins a un ronyó rocós,baixem al peu d'aquest i aquí trobem les marques blaves que ens duen a la baixada de la ferrata ( cables i esglaons). Per aquí anem a parar a la carretera,la seguim a la dreta i després del primer tunel sortim a la carretera vella.

-Cordada: Tomas i Busquets.

L'Estimball a la Sud del Pedra.

Cap de setmana pletóric. Erem veïns amb en Berta a Gràcia i vàrem sortir el dissabte al matí,varem escalar l'Electric Ladyland a l'Aeri i el diumenge l'Estimball. Recordo com una de les millors vies que he fet...

A continuació la piada del CAC amb data Maig del 2007.

" Sud del Pedra:l'Estimball.

Aquest diumenge tornant de Montserrat amb en Berta vàrem posar rumb al Pedraforca,cap a la Cara Sud a deleitar-nos amb el seu impecable calcari blanquinós.Una trucada d'útlima hora i el grup s'amplia amb l'Edu de Solsona.Així és que el diumenge som tres remontant les Costes d'en Dou camí de la Sud.Desde el mirador de la Joaquima la paret va treient el cap,poc a poc es va insinuant i ens sedueix lentament.Arribats a un punt de la carena la Paret ja s'ha despullat del tot i s'ens mostra amb tota la seva esplendor...una planxa calcàrea i llisa que es va adreçant i agafant impuls fins a la vertical. La via,per nosaltres,és una cinc estrelles:variada,llarga,sostinguda,amb bona roca,ambient i a sobre com totes les vies de la Sud poc freqüentada.Variada perquè hi ha de tot:plaques equipades i finetes per apurar,xemeneies desequipades i atlètiques,una bavaresa de pel.licula a equipar,algun desplomet.La via ronda els 400 i és força sostinguda en el 6a,malgrat un parell de feixes que la tallen te un gran ambient.Vàrem fer servir de tot:fisures,friends i els aliens.Un cop més crec que si haguessim dut el tres l'haureim enxufat a la bavaresa.Tot i que el grau obligat és el 6a+,nosaltres vàrem apurar els 6b i no eren massa complicats,ara als 6c vàrem pedalar com l'Indurain.Per fer el descèns baixem per les Costes d'en Dou cap a la Tartera i d'aquí al refugi i d'aquí al cotxe i d'aquí a casa per anar a currar el maleït dilluns."

Anaconda a la Roca dels Arcs.

Una via guapa,que vàrem fer amb en Pere i la Raquel. El dia abans haviem fet Mi primer amor sortint de nit,haviem anat a dormir al refu d'Igualada ( casa de la Raquel ) i l'endemà ja tornavem a ser a Vilanova...quins temps!

" Eiva!continuem amb el relat de cap de setmana de la cordada Xoras Piengue(vegeu piada anterior de Mi primer Amor al Pilar del Segre).El diumenge matinem més i arribem al peu de la bavaresa del primer llarg a les deu.Molt bé!.El peu de via el reconeixem facilment.:la bavaresa amb els tacs de fusta visibles,està a sobre d'un bloc,hi ha un parell de caps de burí i em sembla que fins i tot hi ha el nom.El primer llarg és dels millors de la via i està gairebé equipat,crec que en Pere aquí va posar el 4,el 3 i el 2.Al segon llarg hi ha un pas de desplom on costa veure el burí per sortir de la panxeta,després flanqueix a la dreta i al seguent llarg anem a buscar la R del Baron Rampante.Daqui sortim cap a la dreta i anem fent com una bona anaconda per tota la paret a la busqueda del pas mes facil fins arribar al llarg de 7a o Ae,per arribar als burins ens penjem d'un alien groc.Equipada amb burils d'època,els tacs i algun clau.Aliens i friends a discrecio.Molt recomanable.Ah,amb Vsup A1 es passa."                                            La característica bavaressa de la primera tirada.                                               La Raquel escalant el segon llarg.                                              Servidor fent el mateix.                                                         A la tercera tirada.                                              Per on deu anar aixó...                               Ja hem acabat!...merda,demà a currar!

Puigmal al Cavall Bernat.

Aquesta és una d'aquelles vies ( com tantes altres ) a les que hi vaig entrar amb més por que respecte i com en tantes altres,al final no n'hi havia per tant....aquí va la piada del CAC de l'Octubre del 2007 i la resposta de la Raquel...

"Puigmal del Cavall.

Bones gent!.Ahir diumenge vàrem anar a fer la Puigmal al Cavall Bernat.Tots dos teniem la via mitificada i tot i que ens va costar(a mi més que a la Raquel) vàrem veure que no n'hi havia per tant.Ens va ser molt útil en aquest aspecte,així com per indicacions referents al material emplaçat a la ruta,la píada de l'Edu de Solsona al Ressenya.net.L'aproximació és evident,pujar per la Canal del Cavall i flanquejar a la dreta cap a la canal herbosa que inicia la Puigmal.Nosaltres vàrem anar grimpant desencordats uns 30 metres fins a trobar una repiseta arbrada on ens encordem i fem una trentena més de metres fins a la R1.A la píada de l'Edu del Ressenya hi afegim que nosaltres hem passat amb un joc de friends fins al 3,amb l'1 repetit,els aliens i els tascons.Cap plaqueta recuperable.Les reunions estan amb parabolts i equipades per rapel.lar,llevat de la primera.Al primer llarg hem trobat dos claus en comptes de tres i a l'útlim llarg de lliure abans de trobar els Aes el clau no cal "collar-lo"(no belluga) sinó que cal enfilar-lo amb un cordino perquè no hi entra el mosquetó.La roca ens ha semblat acceptable(no,Raquel?).En general la via es va fent,amb una mica de paciència per anar-se assegurant i ja està. Animar-vos a anar-la a fer que la via no te més tel.la que d'altres de ben clàssiques de la cara Nord que es fan més sovint per que ténen menys fama de temibles. Raquel segur que hi pots afegir més coses,de veritat que no se que més dir...ah!que hi havien uns a la Grau Tarragó liant un pollo del 15. Apa!!!!    ". Resposta de la Raquel: " Ei Marc!! I tant que hi inclouria més coses... je, je... i la gustera que ens va quedar després de fer la via? Je, je... això va ser el millor del dia!! Quina passada de via!! Jo no sé pas si és de la mateixa dificultat que d'altres de clàssiques de la Nord, doncs de moment no n'he fet cap amb llargs de 30m de V+ amb sols dos claus... je, je... però m'ha encantat!! I quan més mitifiques una via, més desitg tens per fer-la... i més felicitat sents quan la realitzes!!! I la Puigmal ha estat un bon exemple!! Jo he fet la meva piada moooolt més detallada al meu bloc, amb fotos incloses. Si ho necessiteu, no dubteu en entrar a http://rakclimb.blogspot.com/. I bones escalades a tothom!!! "                                     cinquena tirada: " via tope classica !"                                                                                                sisè llarg...foto Picaziana

La Marato de Beuda.

Activitat que ha consistit en fer 30 vies de Beuda amb en Marc Sureda.

Deu fer uns quatre o cinc anys varem anar amb en Rober a escalar al Montsec i com que mig plovia varem fer a corre-cuita l’Olga Frontera després en un bar d’Agramunt com que ens havíem quedat amb ganes d’escalar va sortir l’idea de fer totes les vies de Beuda en un sol dia. En aquella època encara no existia el sector Jamaica i ens veiem en cor de fer-les totes...

Sempre que anava a Beuda em rondava l’idea pel cap i anava pensant com fer l’activitat. Finalment amb en Marc ens hem motivat i hem trobat el dia per fer-ho.

Hem triat les 33 vies de Beuda que més ens agraden i vinga. Al final ens hem quedat en 30,han faltat ganes de fer la 28,32 i 33. Haurem de tornar-hi!!!.

Hem trigat unes 12 hores de cotxe a cotxe,anant per feina però sense córrer. Hem començat de dia i hem fet les tres últimes de nit.

Sortim del cotxe amb 3 litres d’aigua i prèviament havíem deixat dos ampolles de 1.5 litres amagades al damunt del sector Gossos i al Jamaica.

Per fer l’activitat hem arreglat alguns accessos a sectors:

1. Camí que va de dalt del sector Gossos al Castell: l’hem fitat i desembardissat una miqueta.

2. Camí que puja/baixa del sector Castell a la Riera Seca: l’hem desembardissat i fitat. A més hem posat un parell de cordes als trams més drets.

3. Hem obert un camí que va del sector Yonki al Jamaica.

L’esquema seria aquest:

1. Ginesta: V.De primer. 25 mts.
2. Namaste: 6a+ . De primer. 25 mts.
3. Garrotxa Exotica: 6C. De sgon.25 mts.
4. Spit de Maig. 6b+.De primer.25 mts.

                      Metres: 100/100
       5.Orus:6a+. De primer.30 mts.
       6.T’hi va la pell:6b De segon.30 mts.
       7. Skup:6c De segon.30 mts.
       8. Murri:  7a.De segon.30 mts.
                          Metres: 120/220

         9.La Santi:6b+.De segon.30 mts.
        10.Fobia Social: 6c.De segon.30 mts.
        11.El patiment del solstici: 6a.De primer. 30 mts.
        12. El punki,el guiri...: 6b+.De segon. 30 mts.
        13. Ressaca Perpètua: 6a. De primer.30 mts.
                       Metres: 150/370
        14. Frenasso: V+.De primer. 30 mts.
        15. Una fiblada a la pell: 6a. De segon.30 mts.
        16. Om manam sibaya: 6a. De segon: 30 mts.
                       Metres: 90/ 460
        17. Vas de bou: V+.De primer.20 mts.
       18. Lluert verd: 6a+.De primer. 20 mts.
       19.Flor de lotus:6b. De segon.20 mts.
       20.Sprit de broc:6b+. De segon. 20 mts.
                        Metres: 80/540
     21. Rastaman: 6a+.De primer.20 mts.
     22.Díedre prohibit: V.De segon.20 mts.
     23.Survival: V+.De primer.20 mts.
     24. Exodus: 6b+.De segon.20 mts.
     25. The Wailers: 6b.De segon.20 mts.
            Metres:  100/ 640
    26. Yanki yonki: 6a.De primer.30 mts.
    27. Delirium tremens: 6a+.De segon.30 mts.
            Metres: 60/ 700
    28.Pan y mantequilla: V.De primer.20 mts.
    29. Díedre fi: V+.De primer. 20 mts.
    30. Aresta.com: 6a+.De segon.20 mts.
    31.El vol de la sargantana:6a+.De segon.20 mts.
          Metres: 80/780
   32.No woman.V.De primer. 15 mts.
   33.No cry.V.De segon.15 mts.
         Metres:  30/810.


V:      5.      5.
V+:    4.      9.
6a:    5.      14.
6a+:   7.     21.
6b:   3.       24.
6b+:  5.      29.
6c:   3.        32.
6c+: 0.        32.
7a:   1.        33.

                                                           Escalant Ginesta,la primera del dia...

                                                    En Marc escalant Namasté,clàssica de Beuda.

                                          
                                                   Les útlimes del dia....

Diedros Magicos al Puig Campana

-Company: Jordi Berta. -Ressenya: Per ubicar la via la guia de'n Pomares o de'n Tudela,un cop a la paret hem fet servir la de ressenya.net. -Material: Un joc de tascons,algún alien,joc de Camalots fins al número 3 i repetir l'1 (opcional). -Aproximació: Des de el poble de Finestrat pujar a la Font del Molí i aquí agafar una carretera de curves que s'enfila muntanya amont.Localitzem un petit pàrquing amb un roc al peu d'una pujada,aparcar en aquest punt a les envistes del Puig Campana.Seguir aquest camí,primer en forta pujada i després planejant,un cop el camí planeja hem d'agafar un corriol que s'enfila cap al peu de la paret,el segon corriol a la dreta que trobem ( fita ).Superem uns rocs amb alguna grimpada i continuem pujant per un ample llom amb el Puig Campana a la nostre esquerra,més o menys a l'alçada de l'Espolon Central ens enfilem cap a peu de paret per rastres de traça.La via queda a uns dos cents metres de l'Espolon Central,a la dreta també de la Diada (nom picat ).El peu de via és identificable pel díedre i per una fletxa amb un 4 picada. -Via: Teniem bones referències de la via i no ens va defraudar.Bona roca,moltes possibilitats d'autoassegurament i pasatges molt estètics.En algún punt sobada peró res exagerat.Per internet he llegit algú que deia que el llarg de 6a+ era obligat i exposat fins i tot pel segon de cordada.Primer de tot dir que al pas hi ha un parell de ponts de roca i després un clau i que te fissura pel que a part de no ser expossat tampoc deu ser massa obligat.Jo crec que la via es deu poder resoldre amb un  V /V+ i A1. -Descèns: Hem fet la R5 en dos claus damunt del sostre,uns cinc metres a l'esquerra.Hem acabat de sortir pel díedre fins a l'Esperó Elegant,ens hem saltat el que debia ser la R6 ( gendarme amb cordinos ) i uns deu metres damunt i a la dreta hem localitzat una instal.lació de ràpel ( 2 parabolts amb anella,cadena i mosquetó,també dos pitons vells ).D'aquí hem tirat un ràpel d'uns 50 metres a una terrassa visible (ens saltem dues instal.lacions:2 claus i un prabolt,respectivament).En aquesta terrassa flanqueijem cap a l'esquerra,com si volguessim tornar a la via i localitzem la reunió de la Rompededos,via per la que rapelem (40,30 i 40).  Disfrutant!  Ya veeeggghhhh!!!!!!

Amanecer al Cingle de Gaspar.

Via Amanecer al Cingle de Gaspar,en castellà Tozal de Levante. -Company: Jordi Berta. -Ressenya: Per internet corre una ressenya molt bona dels que la vàren reequipar el 2005.La podeu trobar a diversos llocs,per exemple a l'adreça:http://www.murciaclimb.com/forum2/viewtopic.php?f=5&t=1045.Jo no aniria a la via amb la ressenya de'n Pomares o la de'n Tudela.Opinió personal. -Material: Dos estreps,joc de tascons,joc d'aliens i joc de Camalots fins al número 2.De cintes exprés nosaltres en duiem una vintena i al quart llarg,el de sobre el gran sostre,hem fet curt.Millor dur-ne 25,encara que només són per aquest llarg,que cadascú decideixi.Nosaltres també hem fet servir claus,tot i que la majoria de cordades passen sense clavar crec que és interesant dur-los ja que al quart llarg hi ha algún clau que pot saltar ( de fet algún ja ha saltat ) i si no podem passar aquest llarg rapelar el gran sostre ens portarà molta feina.Ja que els duiem també els hem fet servir per assegurar algún tram de lliure.Concretament hem fet servir:un P cassin dolça mitjana,un platano Charlet Mooser i un universal finet mitjà Charlet Mooser.També un universal gruixut Camp mitjà en un forat del llarg 4 on crec que hagués anat millor una U mitjana o potser una V.En aquest pas hem deixat una vaga penjant de la següent assegurança.També hem fet servir un parell de gantxos:un Petzl gota d'aigua i un triple de Black Diamond,tots dos a la quarta tirada. -Aproximació: Des de el dipósit d'aigua de Polop seguir pel torrent i sortir a la dreta,tot remuntant la vall del Ponoig i el Cingle de Gaspar per la seva vessant dreta.Després de passar el Ponoig,la Torre del Mig i el peu dels ràpels arribem a la base del Cingle de Gaspar.A peu de via hi ha una AM i una fletxa picada,els cordinos de la següent tirada també es veuen. -Via: És la gran clàssica de la paret després de la Danza Invisible i la Gómez,tot i que algun trams de lliure rostolleigen una miqueta els llargs d'artificial són molt guapos.En conjunt és una via recomanable pel seu traçat i ambient i també per aguns trams especialment bonics.La dificultat obligada crec que deu ser sobre el V+-6a i A2.L'explicaré una miqueta... .Llarg 0: La majoria de cordades puja des de el terra fins la R1.Jo crec que es millor pujar amb bambes fins a la R0:és comode per equipar-se i evitem enganxar la corda i fer caure pedres en el tram herbós.Començem a pujar en tendència a la dreta per una mena de díedre escalonat ( picada ) fins a un ullastre,desprès de superar aquest a l'esquerra i trobem la R0:una U que nosaltres hem reforçat amb una P.Els cordinos del següent llarg són visibles des de terra,la R0 queda mes o menys en la seva vertical.III. .Llarg 1: Només sortir de la reunió trobem un forat on assegurar-nos i més amont hi ha un forat on entra un plàtan a canyon per protegir el pas de V+ que hi ha per enganxar el primer cordino de l'Ae.Després ja tot Ae amb algun pas llarg i sortida ben senzilla (IV) per arribar a la R1.V+/Ae. .Llarg 2: Sortir de la reunió flanqueijant cap a l'esquerra i al cap d'uns tres metres tirar cap amont ( no tirar més a l'esquerra on es veuen uns cordinos i un buril ).Hi ha un clau en una mena de placa tiesa uns tres metres més amont que és impossible de veure,nosaltres al no veure'l vàrem posar una P a sota d'aquest clau i el vàrem veure perquè el vàrem tocar amb la ma buscant una presa.En aquest clau hi hem deixat un cordino per que es veigi,a sobre d'aquest clau n'hi ha un altre per poder superar aquest tram en A1...nosaltres tampoc vàrem veure aquest segon clau i ho vàrem fer en lliure de 6a.A sobre d'aquest clau hi ha un pont de roca a l'esquerra i després ja hem d'anar a la dreta a buscar una mena de díedre que sense pèrdua ens conduirà a una reunió de 3 claus que ens saltem i amb pas de V+ i l'ajuda d'una sabina agafem una ristra d'assegurançes que ens deixa a la R2 a sota del sostre.V+-6a/Ae.Des d'aquesta reunió podem baixar en dos ràpels fins a terra,des de més amont m'imagino que serà complicat abandonar. .Llarg 3: Molt acrobàtic i espectacular peró en definitiva no deixa de ser un Ae.A més les assegurançes no allunyen i malgrat que algunes peçes són antigues semblen solides ( crec que en tota la via no he vist cap buril trencat ),hi ha algun parabolt intercalat estratègicament.Hi ha algúna p clavada a la roca que te l'ull petit i a més és gris i des de la reunió no es veu i sembla que hi hagin passos llargs.Sortida en lliure senzilla ( IV ) per arribar a R3.IV/Ae. .Llarg 4: Sortir de la reunió flanqueijat cap a la dreta,és 6a peró es pot fer pràcticament en A0.Sortir a la placa desplomada.Aquesta es troba bastant equipada amb expansions,algún clau i ponts de roca.Malgrat aixó aquí hem hagut de clavar un parell de cops ( universal,millor una U o V i un plàtan) i fer dos pasos seguits de gantxo.No és un llarg exposat doncs hi ha parabolts i les caigudes són netes i no excessivament llargues,peró hi ha molt de pati i no veus al company de la reunió.Sortida de V per arribar a la reunió.V/A2. A les següents tirades el pati no apreta,a més el llarg 5 i l'útlim estàn pràcticament equipats.El 6b de la cinquena tirada està concentrat en un sol pas que es pot resoldre en A0,la sisena està una miqueta més peladat i és més sostinguda peró dóna marge a assegurar-se i es pot resoldre en V/A1.Hem fet reunió al final de la travessia del Vivac del Fuego en un clau amb dos ponts de roca.Últim llarg vertical peró amb molt de canto,de seguida tomba i arribem al cim. -Descèns: Planejar una miqueta cap a la dreta i quan veiem que podem baixem a la canal que ens queda a la dreta.La seguim i localitzem la fita ( esquerra ) que ens deixa a una repissa al final de la qual hi ha els ràpels (45 i 35).   Fent el primer llarg d'artifo.  En Berta començant el llarg de sobre al sostre,el llarg d'artifo que tenia més curro... Un cop acabat l'artificial a gaudir del lliure,sabiem que haviem passat el més difícil i anavem més relaxats.   Aixó si com que estavem una miqueta tullits vàrem fotre algun pitó també en aquests llargs de lliure. Que guapo!!!!! Aquesta s'ha colat...es del llarg del sostre. Molt espectacular peró és un Ae..                              .L'aventura en qüestió va passar el Gener del 2010. Les fotos són de'n Berta. Busquets.