Via Zapadores a la Roca Alta.

La combinació de verticalitat,algún bloc sospitós i navegació fan que el primer llarg actui a mode de filtre,essent bastant més exigent que la resta del recorregut.Val a dir que en aquesta tirada hi ha bones rapisses de peus,un pitó que orienta i que nosaltres hem cardat avall un parell de microones.
Superat aquest tram, la dificultat tècnica baixa i el traçat esdevé més que evident.
Una cosa que m'ha agradat de la via és la varietat de passatges: al primer llarg placa,díedre a la part central i encastament al darrer tram.
M'imagino que la recomanació de dur pitons fa que no sigui gaires les cordades que s'aventuren a repetir aquest itinerari,cosa que fa que hi hagi algún tram de roca inestable. Nosaltres hem fet força neteja.
No ho hem fet així però si tornés a repetir la via amb un sol joc la faria en tres tirades: Ll1 a fer reunió a dos parabolts de la via de la dreta,Ll2 de 50 metres (?) des d'aquesta reunió al tercer relleu i Ll3 d'aquí al cim.
L'equipament de la via és auster: 1 clau al Ll1,un pont de roca al Ll2 i un espit a la tercera role.

Accés: Hem d'agafar la pista que porta a l'ermita de Meià. Al cap de dos quilometres trobem una pista a la dreta que no hem d'agafar. Seguim 2.5 quilmetres més i aquí si que hem d'agafar una pista a la dreta que hi ha just passada una barraca. La seguim fins a una mena de collet (última pujada una mica justa per un turisme) amb uns bucs d'abelles. Aquí la pista puja a l'esquerra i està en més mal estat. Nosaltres hem aparcat en aquest punt.
Aproximació: Des de l'aparcament hi surt un corriol que puja força dret cap a la paret i que està senyalitzat amb algunes fites i amb punts roses. Al cap d'una estona convé deixar el camí dels punts roses que va a l'esquerra i per on baixarem. Enlloc d'això nosaltres pugem a la base de la paret a sota l'evident Díedre Farreny.Flanquegem uns cent metres a la dreta mirant la paret i localitzem el peu de via.Hi ha una sageta ténue i petita picada,entre dues línies de parabolts,mirant amunt veurem l'evident xemeneia. La primera tirada supera una placa prou vertical fins a poder trincar un conjunt de sabines visibles des del terra. 

Foto del primer llarg treta del blog d'en David Uroz.

Orientació: Sud,la primera tirada te sol tot el dia.A partir de la R1 fa pinta que només hi toca el sol una estona al matí.
Material: Hem possat algún tascó i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 6 repetint algún micro i 7 pitons.
Els grans, del 3 en amunt els hem possat a la primera tirada encara que no ho sembli,en llavis horitzontals.Som així de valents.
El del #5 quedava a caldo per reforçar la tercera reunió ( peces més petites quedaven bé però treballaven de costat ) i el #4 i #6 els hem col.locat al tram més estret de l'offwitch.
Si anem molt cagats a la primera tirada podem possar els friends grans en llavis horitzontals.
De pitons hem clavat: 2 uves curtes,2 extraplans ( curt+mitja),1 U mitjana,1 pla i 1 universal curt.Segurament gestionat bé dos jocs de microfriends i amb una mica de valor es passa sense pitonar.
No se que és més difícil si fer el primer llarg amb menys catxarros o fer passar tota aquesta ferralla per l'offwitch.

Ressenya de can Cirereitor.

Grau obligat: V+/A1 clavant i 6a/A1 sense pitons.
Horaris: Aproximació 30',via 6 hores ( hem anat lents ) i descens 40'.
Descens: Des del final de la via seguir una traça a l'esquerra,amb una grimpada assolir la carena i seguir-la a l'esquerra fins a un coll. Aquí retrobem el corriol de les marques flourescents pel qual hem aproximat.

Via de l'Adrià al Gorro Frigi.

Doncs una altre clàssica dels Gorros!.Un primer llarg més tombat ens mena al típic patatal de la zona.Alguns la recomanen com a via d'iniciació degut a la quantitat de bolts existents,a mi no m'ha pas semblat una via massa expossada però si busquem un itinerari sobreequipat en podem trobar amb més ferro.A nosaltres no ens ha pas semblat sobada.Bon ambient i mantinguda.Possibilitat d'enllaçar tirades.

Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel camí de sota i quan sortim al camí transversal (St. Joan - St. Jeroni) seguir-lo a la dreta,fins que quedem a la base del Gorro Frigi. La via te l'inici en un esperó tombat entre dos díedres.A la dreta de la creu,parabolt visible a uns deu metres del terra.

Material: L'habitual és utilitzar 10 cintes exprés.Els fans de cosir podran afegir-hi algunes vagues merleteres i un joc de friends de l'Alien blau al Camalot 0.75.
Horaris: Aproximació des del Monestir 40',via 1 hora 30' i del cim al Monestir 1 hora 30'.
Grau obligat: V/A0.

Orientació: Sol al matí.
Descens: Un cop a la creu del cim on fem la darrera reunió hem de desgrimpar cap a la nostra esquerra en direcció a una sabina per on surt la Normal. En aquest punt localitzem la primera instal·lació de ràpel. Fem un primer ràpel d'uns 30 metres i un segon d'uns 45 metres que és fraccionable. Els ràpels ens deixen directament a la canal de la Normal. Un cop aquí baixem per la canal (desgrimpada amb corda fixa,pot no ser-hi) uns metres fins al camí transversal..

Via Manowar al Doll.

La clàssica del Doll,en pugna amb la més recent Pilar Central.Itinerari d'aventura,ben lògic i d'escalada atlètica. Abunden els díedres,fissures i xemeneies però hi ha força trams de placa. El Doll te fama de paret salvatge,amb roca a controlar i vies des equipades,ambdues premisses són vàlides per la Manowar però amb matisos. La roca ha estat sanejada després de 30 anys de repeticions,de totes maneres hi ha trams on cal controlar-la i escalar amb una mica de cura. La via fou oberta des de baix,es varen deixar els pitons que es vàren creure necessaris així com els espits i a la resta doncs terreny fissurat on ens hem d'autoprotegir.Algunes consideracions sobre les tirades:

Ll1: Hem passat per la dreta on diu 6a obligat,s'assegura amb un 0.5 a caldo a la placa de la dreta. Ho hem fet en lliure no se si posant el pedal s'arriba al canto salvador,flanqueig a esquerres.
Ll2: Quan arribem a l'espit sembla que es pugui fer un pèndol a la canal de la dreta que es veu més fàcil que la placa. Nosaltres hem seguit per la placa fins que hem vist evident flanquejar i entrar a la canal.No hem vist el pitó que marca el croquis.
Ll5: A l'inici de la continuació per sobre la feixa hi trobarem TAK i fletxa picats a la roca.
L6: Del pitó baixar.
L7: De la role baixar un metre,per agafar un díedre NO SEGUIR RECTE,pujes a dalt del gendrame i quedes cardat.Hi ha un pont de roca amb mallón.
Últim llarg: hem sortit pel díedre de l'esquerra V.

Accés: Circulem per la C13 que uneix Camarasa i Tremp.Si venim des de Camarasa just després del cartell de la Fontllonga hi ha una pista a ma esquerra.Entrem en aquesta pista i al cap de 10 metres en prenem una altre a l'esquerra.La seguim aproximadament un quilòmetre i aparquem sota la segona linea elèctrica que trobem havent deixat enredera una bassa antiincendis.Em sembla que amb un tot terreny es pot apurar una mica més,just on estacionem hi ha un cartell amb les restriccions a l'escalada.
Restriccions: Segons l'any l'escalada al Doll pot estar prohibida de l'1 de Febrer al 31 de Maig.
Orientació: La part de sota la feixa és sud amb sol tot el dia mentre que per sobre la feixa la via resta encarada al sudest,crec que amb sol fins les 12.
Grau obligat: 6a/A1.
Material: Després de llegir diverses piades això del ferro és allò de tants caps tants barrets.Nosaltres hem fet servir 15 cintes exprés,un joc de tascons i un de friends des de l'Alien blau al Camalot del 4,repetint del 0.75 al 3. Ens hagués anat bé repetir el semàfor a la placa final del Ll2 ( o haver-los guardat al principi del llarg ).A l'últim llarg ens ha semblat que el del 4 era massa petit i no l'hem posat,he llegit que la gent el posa.
Mola una clau del 8 per collar alguns espits fluixos.
Horaris: Aproximació 45',via 6 hores i retorn al vehicle 30'.
Descens: A data de la nostre escalada hi ha una traça fitada i neta que en 30' et retorna just al vehicle,si et trobes fent el senglar és que t'has perdut.
Del final de la via anar cap a l'esquerra i de seguida tombar a la dreta,la traça va fent voltes a vegades il.lógiques ( qui la va netejar debia anar buscant lo net ) però acabes espetegant al davant mateix del cotxe.
Ressenya: Lanochedelloro.com.Gràcies!!!

Via Tripijocs al Folló.

Proposta ideal per començar a fer bricolatge amb els ferros sense massa compromís;jugarem a equipar dos o tres passos entre parabolts de manera que en cas de fallar volarem un parell de metres.Les peces acaben quedant bé però no és la típica fissura perfecte que s'ho empassa tot.D'altra banda també resulta una bona via per iniciar-se en els ganxeixos ja que dels tres que hem fet a la segona tirada dos d'ells semblaven fets o arreglats amb el trepant,de manera que resulten evidents i el ferro en qüestió queda a caldo.
Els ganxeixos no són consecutius però cal sortir del ganxo posant un catxarro per anar a trincar el bolt salvador.
Com les altres vies que he fet a la paret te bon ambient des del primer metre i roca a tractar amb una mica de cura als trams més fàcils.
La part final de la segona tirada és més aviat tombada i s'hi veuen cantos,segurament algun escalador solvent en el sisè grau passarà en lliure.
Si s'accedeix rapelant i es va just de grau pot ser bona idea controlar alguna via més fàcil com la Overload per sortir de la paret o deixar un segon vehicle prop de la masia que hi ha sota de la paret.

La dificultat de les tirades: Ll1 IV+ a l'entrada i despres A1/Ae i Ll1 A2/Ae amb sortida de III+.

  Accés podem arribar a la paret per bai.Si hi anem per dalt tenim tres opcions:
1) Baixar  per un torrent,crec que caminant però ho desconec.
2) Descendir per la ferrada que du al sector esportiu Folló Dreta. Actualment aquesta ferrada no disposa de línia de vida,compte!.
3) Rapelar per alguna via,nosaltres hem fet això darrer.
Explico el que cal fer per accedir amb ràpel o a través de la ferrada perquè és el que conec.
Des del municipi de Tagamanent seguir les indicacions de  "Museu Etnològic", prenent una carretereta que ascendeix la muntanya en fort pendent,revolts i una tanca de fusta entrant dins del "parc Natural del Montseny". Quan la pista ja ha fet un revolt de paella fa una estona i ascendeix de cara a BCN, a mà dreta veurem una pista no asfaltada que baixa lleugerament a la dreta amb un poste on pot haver-hi un cartell de "prohibit circular excepte veïns". Seria el penúltim trencant abans d'una casa. Seguir el camí uns 300 mts. fins veure un lloc a ma dreta on aparcar.
Per accedir pel torrent ( opció 1 ) podria ser que calgués seguir aquesta pista fins a un mas,no ho se del cert.

Aproximació: Des d'on aparquem surten traçes en direcció a la paret.La més fressada deu ser la que mena a la ferrada i segurament espetagarem aquí.
Si baixem per la ferrada un cop a peu de paret caldrà anar a l'esquerra uns seixanta metres fins al peu de via.
Si pel contrari volem baixar rapelant caldrà seguir més o menys arran de cingle uns cinquanta metres fins a l'alçada d'una gran escletxa al terra i de la reunió de la via Setè Cel. El que hem fet nosaltres és entrar a dins de l'esquerda al final de la qual hi ha la reunió de la via l'Estreta. Aquesta reunió consta d'un bolt amb anella i un químic vinculats a través d'una cadena que ens serveix de passamà per assegurar-nos la curta desgrimpada de la xemeneia. Un cop aquí hem tirat un ràpel de quaranta o cinquanta metres fins la base de la cinglera. Aquest ràpel potser es pugui fraccionar enganxant el que deu ser la R1 de l'Estreta ( dos químics ). Des del punt on ens deixa el ràpel només cal anar 10 metres a la dreta ( mirant a la paret).
A l'inici de la via hi ha el nom escrit,arbre en una placa fissurada i parabolts visibles ( la primera assegurança és un clau ).
Material: 20 cintes exprés,3 pedals, 1 joc de tascons amb els petits inclosos,un joc de friends de l'Alien blau al Camalot del 2 i dos ganxos: un de punta o gota d'aigua i l'altre de punta ample.Si s'és novell en la matèria són claus el 0.75 i l'Alien verd per sortir del primer i segon ganxeig respectivament,els podem repetir.
Amb una tramposa prou llarga podem convertir la via en un Ae.

Horaris: Aproximació amb el ràpel 20',via 3 hores i retorn al vehicle 5'.
Grau obligat: IV/A2.
Descens: Del final de la via seguir les traçes per les que hem aproximat.

Via Reincidents a la Codolosa.

Ens ha semblat la típica Massonada: linea lógica,assegurançes justes i dificultat moderada.Hi podreu escalar la xemeneia més curta de tot Montserrat a part de plaques ajagudes de bona roca.A R2 hem donat per acabada la ruta.
 Accés: Aparcament de la Salut,area recreativa al municipi de Collbató.
Aproximació: Des de l'explanada de dalt de les barbacoes agafem un corriol en direcció al torrent.Creuem el torrent per un pont de formigó i despres remontem torrent amunt.Quan la vegetació de l'esquerra desapareix és el moment d'enfilar cap a la base de la paret.Abans hi ha alguna traça més directa però està molt bruta. La via queda a la part dreta de la paret.Espit amb cabota d'allem visible a la vertical de la xemeneia del Ll2.
Orientació: Podria ser que sudest. 
Horaris: Aproximació 15',via i rapelar 1 hora 30. 
Material: 10 cintes exprés,Alien blau i Camalots .75,1 i 2. 
Grau obligat: V/A0.

Descens: Nosaltres hem rapelat des de la R2 amb dos ràpels per la mateixa via abandonant material.