Petit Nil al Frare de Baix.

El primer llarg l'he trobat prou ben parit mentre que la segona tirada malgrat que te molt d'ambient no deixa de ser un Ae amb els darrers metres de 6a totalment facultatius.M'imagino que si es domina el setè grau amb escreix aquesta tirada es deu escalar sense tocar ferro i és una passada.Hi ha qui n'utilitza el primer llarg per entrar a l'Esclaus del temps ja que la primera reunió és comuna i queda una bona integral de díedres i fissura súper lògica.

 

Accés: Explanada d'en Nubiola, al costat del restaurant de la Vinya Nova.  

Aproximació: Des de la Vinya Nova prenem la pista forestal que porta cap a Collbató. Seguint aquesta pista trobarem un primer trencant a mà esquerra, és el Camí de l’Artiga Alta. Passat aquest trencant i seguint uns minuts més tornem a trobar un altre trencant a l’esquerra, el seguim uns 100 metres fins arribar a un cul de sac on abans es podia deixar el cotxe. Des d’aquest punt agafem un camí de marques blaves ( Camí del Clot de la Mònica ). Seguim aquest camí fins a localitzar un corriol que surt a la nostra esquerra (fita). Aquest corriol porta fins al peu del Frare de Baix, la via es troba a la cara est d'aquesta agulla.La via s'inicia a l'evident díedre que hi ha a la dreta del tot de la paret: parabolts visibles. A l'esquerra hi ha el sostre que evita la Esclaus del temps.

 

Material: Unes catorze cintes exprés,un estrep,l'Alien blau i els Camalots del 0.5 a l'1.

Grau obligat: V+/A1e.

Orientació: Est.

Descens: Des de la savina cimera podem fer un ràpel de 30 metres a la lleixa de sota la cara est o bé fer-lo de 60 i amb una fàcil desgrimpada (II) arribar al peu de via.

Ressenyes: La fotografia és d'en Joan Baraldés i el dibuix de l'Indi, moltes gràcies!.

Somni de Tardor,Somni de Primavera i Mal Pas al Cam Nou Barris.

Hem aprofitat un dia d'esportiva per pujar a escalar les segones tirades d'aquestes vies. No les hem fet íntegrament: hem escalat en una sola tirada el primer llarg de la Somni de Primavera i un cop al replà de dalt hem fet en plan esportiu la última part de les tres vies. Els tres itineraris ens han agradat molt sabent al que anem: esportiva de 6a,equipada tirant a abundant i sense massa ambient. Ideal per dies de meteo tonta però compte els caps de setmana que als sectors de sota hi sol haver força gent i és fàcil fer baixar rocs.La Mal pas te reunió intermitja que no hem muntat,cal fer una mica d'invents per desmuntar el llarg.

 

 

Accés el farem des de el municipi de Collbató, cal anar a la part alta del poble a la cantonada dels carrers Graus i Dreçera. Aparcar a Collbató en caps de setmana pot costar: o matinem o ens tocarà aparcar a la part baixa del poble i sumar uns cinc minuts a l'aproximació.
Aproximació és ben còmode i planera.A l'esmentada confluència de carrers pugem a munt fins una pista, ens queden uns dipòsits d'aigua i una paret amb presses artificials a la dreta. Nosaltres anem a l'esquerra per la pista que va plana. Un cop a sota del sector hi ha una bona traça que puja a peu de via.La S.D.P. te una taca de pintura verda a l'inici.

 

 

Material: Unes catorze cintes exprés. Nosaltres hem anat amb gri gri i corda simple de 70,amb el que hem pogut baixar amb un sol ràpel de R2 a terra tot guiant la corda cap a la base del Totxo Pinotxo. No m'hi he fixat si sobrava prou corda com per baixar amb simple de 60.Hi ha qui empra el pedal als trams de 6a.Cordinos de recanvis pels ràpels.

Horaris: Aproximació 15',vies i ràpels 3 hores. Quinze minuts més per tornar al cotxe.

Grau obligat: Segons la guia de la Cara Sud els dos somnis V i la Mal Pas V+. Jo ho he vist tot de V+.

Descens: Els últims llargs els hem pujat i baixat des de la feixa.

Ressenyes: Onaclimb i original del Bar Anna a través del blog d'en Xavi Diez.

 

Via Puigarnau Espunyes a la Roca del Corb.

 

Ens ha agradat molt, menys la primera tirada que és un xic ajaguda i rostollet a la resta de l'itinerari gaudirem d'una bona escalada de fissures i xemeneies molt guapes. Malgrat que la via es repeteix amb certa freqüència, la roca a l'inici del segon llarg demana una mica de tacte. En aquest tram compte si anem amb lliure ja que moltes cordades ho fan amb Ae i pràcticament no toquen la pedra. En el seu dia l'accés a la base de la via es feia rapelant per la mateixa via i per això el corriol que enllaçava el peu de via amb el Camí de les Aigües era pràcticament inexistent. Per fer aquest accés calia emprar un passamà que unia el cim amb la quarta reunió, en algun moment aquest passamà es va trencar i les cordades varen començar a accedir a peu de via caminant. Per això mica en mica es va fressant la traça que porta a l'inici de l'escalada i a dia d'avui podem fer l'accés per sota sense embardissar-nos massa,això si, cal anar cercant el pas entre la vegetació. Nosaltres hem escalat l'itinerari amb dues tirades d'uns cinquanta metres, sense problemes de fregament malgrat dur corda simple i cintes curtes.

Accés: Monestir de Montserrat, aparcament de pagament amb descomptes a federats.

Aproximació:  Des del Monestir prenem el camí que va cap a la Santa Cova. El seguim fins abans d’una corba força tancada. Ens desviem per un corriol (camí de l’aigua GR-96). Baixem pel camí fins tenir la Roca del Corb a la nostra dreta. Ens desviem per un corriol poc definit i l'anirem seguint amb intuició fins al peu de via. El company començant l'escalada:

Material: Nosaltres només hem fet anar unes setze cintes exprés,desxapant alguna cosa.En cas de no enllaçar només en calen dotze.Si voleu contribuir a la causa pot resultar interessant dur unes tisores de podar per l'aproximació.

Grau obligat: V+/A0.

Orientació: Est.

Horaris: Aproximació des del Monestir 30',via 2 hores i mitja.Del cim al cotxe 25 minuts.

Descens: De la darrera reunió acabar de grimpar amb cura al cim on no hi ha reunió i pot costar muntar-ne una ja que tot són matolls. Anem a la dreta on trobem una gran explanada,trenquem a l'esquerra per rastres de pas fins que trobem amb un petit espadat. Localitzem un corriol a la dreta que ens retorna al Camí de les Aigües per on hem aproximat.

Ressenyes: Escalatroncs i Luichy.

Via del Quatre a la Roca dels Arcs.

 

Escalada clàssica oberta per baix de manera que va serpentejant en busca del pas més fàcil per guanyar el cim .La roca ben nova i adherent delata que malgrat tenir més de 40 anys no és un itinerari dels de trobar cua,a nosaltres ens ha agradat per lògica,mantinguda i variada. Probablement la clau de l'ascensió romangui a la cinquena tirada,on cal fer un bon cop de gas per anar del cap de burí fins a la reunió,malgrat que hi ha la possibilitat d'obviar aquest passatge pels parabolts de La chica del Martini. Arribats a la sisena reunió hem optat per la sortida més assequible: llarg flanqueig a la dreta fins a trobar els bolts de La chica del Martini.

Accés: Municipi de Vilanova de Meià.Aquí prendre la carretera L-913 direcció Llimiana.Passat un pont i a les envistes de la Roca dels Arcs estacionar a les vores de la carretera,aparcaments petits.
Aproximació: Un cop aparcats caçem unes traces que baixen al riu,el creuen i pugen al vessant de sota la Roca dels Arcs.Seguirem un corriol que flanqueja per aquest vessant fins a quedar sota del nostre objectiu.Hi ha una traça que du del corriol a peu de via. S'inicia a l'esquerra de La chica del Martini i Musical Expres,fissura que marxa en diagonal a esquerres amb parabolt visible.

Orientació: Sud.

Grau obligat: 6a/A1. Per passar amb V+ jo agafaria ganxo,tramposa i algun clau. Trams de V+ exposats o de mal caure com n'hi vulgueu dir.

Material: Nosaltres hem fet servir un estrep,unes catorze cintes exprés i un joc de friends des de l'Alien negre al Camalot de l'1.Hagués anat bé dur un del 2.

 

 

Horaris: Aproximació 20', via 5 hores i baixada fins al cotxe 30'.

Descens: Seguir la feixa on acaba la via en sentit descendent fins que desapareix. Agafem alguna de les traces que hi ha al vessant Nord i que ens retorna a la carretera on hem estacionat. Aquesta baixada és ben incòmode i sol estar molla i/o gelada. Hi ha la opció de recórrer tota la Roca dels Arcs per dalt i baixar per l'altre costat, més llarg però més còmode. 

Ressenyes: El primer dibuix és de l'Edu, la fotografia del Visas i l'altre dibuix del SAME. Gràcies!.