dilluns, 3 de desembre de 2012

El tresor dels Maquis a la Serra de Sant Joan.



-Cordada: Laia i Busquets.
-Ressenya: 


-Material: La via està força equipada amb pitons, ponts de roca i parabolts. De totes maneres hem anat col.locant diverses peçes entre l'Alien blau i el Camalot del 2. No hem fet servir cap tascó, un estrep ens pot ajudar una miqueta si anem justos de grau. Els ponts de roca en general són bons peró si algú s'anima a canviar-los estaria bé.  Nosaltres no ho hem fet perquè hem anat molt justos de temps. Mola portar cintes ben llargues.

-Aproximació i Accés: Nosaltres l'hem liada fort amb l'aproximació per aixó millor anar amb aquesta foto i fer-li cas!!!!:



-Via: Comenten que és de les millors de la Serra de Sant Joan. Jo només n'he fet tres i no puc comparar massa. La veritat és que a nosaltres ens va agradar molt. No te cap llarg lleig,la roca és bona i és bastant variada. A la segona tirada sortir recte de la reunió i ens trobarem amb una placa totalment equipada ( 3 ponts de roca i un clau), a l'alçada del clau flanqueigem a l'esquerra en direcció a una sabina a sobre de la qual hi ha un pont de roca, no sortiu recte del clau!!!! ( el pont de roca següent costa de veure ). Un company ens va comentar que vàren sortir directament de la reunió a l'esquerra per un evident díedre i que va resultar més difícil del que sembla. A la penúltima tirada després de xapar el primer parabolt no aneu a l'esquerra, la via va per la dreta, ja trobareu assegurançes més amunt. Al cim no hi ha reunió.
El grau obligat de la via algo així com 6a+/b. La via fa molta travessa i el segon de corda també ha d'escalar.

-Descèns: Com podeu veure a la foto nosaltres l'hem fet de nit, per tant no som molt de fiar. Del final de la via anar carenant a la dreta fins a les inmediacions d'un coll. Aquí trobem una instal.lació de ràpel en un pi. Nosaltres anàvem de nit i per aixó anàvem enganxats al cingle. Suposo que a vegades deu sortir millor baixar una miqueta cap al bosc. Un cop fet el ràpel sembla que tirant a la dreta o recte es caçen uns passamans que ens ajuden a baixar de la feixa. Nosaltres no els coneixiem i hem anat a l'esquerra a buscar el punt on acaba la feixa. Després pel bosc buscant els punts més nets per retrobar la pista on hem aparcat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada