Ressenyes del Sector Mitológico. Sena de Luna.

Penjo tota la informació útil que he trobat a la xarxa d'aquest sector que a nosaltres ens va encantar.Aparquem a la plaça del poble i agafem un carrer a la dreta de l'esglesia,el carrer surt del poble i puja a una granja.Uns cent metres abans de la granja hi ha una traça que puja cap a unes feixes.Un cop a les feixes/murs anem flanquejant a l'esquerra fins al peu de les vies.Molt evident ja que des de la granja es veu el sector. L'orientació del sector és sud total.Les vies són majoritariament de placa tombada i més tieses a les vies més difícils,a nosaltres les que ens han agradat més són les de la dreta.Alguna pot tenir una miqueta d'herba,l'escalada més tècnica que física.

Espolón de los Pioneros al Pincuezo.

 

Via força guapa, en general de díedres i fissures de diferents tamanys així com un tram de placa a L2 que l'hi dóna varietat a l'escalada. Ràpida i de bon combinar amb la Linea Blanca, igualment xula i molt similar tant en dificultat com en estil.
-Accés: Caldas de Luna.
-Aproximació: Evident i curta, ja que es veu perfectament la paret i la via des de l'aparcament. Seguim per la pista tencada al tràfic fins a unes taules i una font que rajava a cent metres del cotxe. Creuem el riu i un corriol porta a la base de la paret. La via escala el vistós esperó de la dreta de la paret.

-Orientació: Sol entre les 12 i les 6.
-Material: Hem fet servir un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2.
-Grau obligat: V/V+.
-Descens: Rapelant per la via tal i com indica la ressenya.
-Ressenyes: A part de la que hem fet tinc pendent de penjar-ne una amb format fotografia per ubicar la via.

 

Via Eden Rock a la Pared de Moda.Hoces de Vegacervera.

Plaques tota l'estona però ben variades:aderència, atlètiques, fisurades, canaleres...Bon ambient i millor roca,no està pul.lida tot i ser de les clàssiques de las Hoces. És curta i es pot combinar amb la seva veïna més exigent Delfín Negro.

-Accés:
-Aproximació: Primera paret de l'engorjat a ma Esquerra venint de ????. Hi ha un corriol que puja a la base de la paret des de la carretera. Nosaltres hem assegurat des d'una bona amb un arbre a la vertical del´díedre d'entrada. Primera role opcional amb dos espits crec recordar.
-Orientació: Est ombra a partir de les tres.

-Material: Si es va sobrat de grau segurament es pugui fer amb cintes i prou. Nosaltres hem hagut de desplegar tots els nostres recursos per trampejar les plaques i hem fet servir: tascons ( B.D.:4,5,6 i 7), un joc de friends de l'Alien verd al Camalot del 2 i vagues fines per ponts de roca.
-Dificultat obligada: V+/A1.

-Descens: Nosaltres hem rapelat amb dobles de 60, parlo de memoria però crec que es podía rapelar amb simple. R4-R3 i R3-terra. Compte amb aquest darrer ràpel ja que fa seixanta metres justos i cal anar amb tendencia a la dreta ( mirant a la paret ) per arribar a on la paret és més baixa, a l'alçada d'un nínxol on comença una altre via.

Linea Blanca al Pincuezo.

Bona via principalment de fissures i díedres, netejats i arregalts per poder-los cossir i escalar sense patir per la roca. La filosofía de l'aperturista ha estat de deixar-la equipada en els punts on no es pot protegir amb set parabolts de progressió.La via es pot combinar amb qualsevol de les seves veïnes, nosaltres ho vàrem fer amb l'Espolón de los Pioneros de dificultat similar a la Línea Blanca. Ambient per ser una via de V grau.
Si ja en teniu prou d'escalar podeu fer una bonica excursió amb grimpades pel Torrent del Pincuezo  amb una impressionant gorga final.

-Accés: Caldas de Luna.
-Aproximació: Evident i curta, ja que es veu perfectament la paret i la via des de l'aparcament. Seguim per la pista tencada al tràfic fins a unes taules i una font que rajava a cent metres del cotxe. Creuem el riu i un corriol porta a la base de la paret. Es veu el bolt de la primera tirada, nosaltres hem grimpat fins a una repisa on hem fet R0 d'uns pont de roca poc evidents. A la dreta es veuen les xapes de la

-Orientació: La via està al sol entre les 11 i les 5.
-Material: Segons la guía del mateix aperturista es fa només amb un joc de tascons. Si no aneu molt sobrats de grau i no sou molt destres amb els fissurers millor portar un joc de friends fins al Camalot del 2.
-Dificultat obligada: V/A1.
-Descens: Nosaltres hem rapelat amb doble de 60, dos rapels com indiquen els dos croquis.