La Pajara i Zuruk zur natur al Doll.

 

M'imagino que cap dels tres som prou Dolladictes ni Homo Dollianus com per poder saborejar els encants d'aquesta integral. Un cop al cim el trio ha coincidit a exclamar " Només ens ha agradat el darrer llarg!". Com que som uns llepafils hem anat tensos a totes les tirades amb la roca i cada dos per tres ens semblava que s'ens desmontava la paret o trobavem sorra o ens passava per sobre el gat un escurçó o haviem de traccionar de mates o tot de cop...no haviem d'haver sortit mai de l'Indoorwall!. Si tots aquests encants que acabo d'esmentar us la posen dura o s'us humiteja la vagina aneu-hi que gaudireu o potser no i la trobeu massa domesticada i nosaltres no som més que una colla de matats de rocodrom que ens caguem als quarts de via llarga.

Accés: Si venim des de Camarasa just després del cartell de la Fontllonga hi ha una pista a ma esquerra. Entrem en aquesta pista i de seguida en prenem una altre a l'esquerra, recte aniríem a una granja.Seguim aquesta pista aproximadament un quilòmetre i aparquem sota la segona línia elèctrica que trobem havent deixat enrere una bassa antiincendis. Em sembla que amb un tot terreny es pot apurar una mica més.

Aproximació: Seguim la pista i després un camí fitat i estassat que ens porta a les Escales del Doll que passant per sota el sector esportiu del Clot de Miqui ens deixa al peu de la paret i l'anem seguint a l'esquerra. Convé anar atents a la morfologia de la paret per distingir-ne l'Agulla de l'Abat, immediatament després d'aquesta caldrà pujar per una breu traça i anar seguint la base de la paret. A l'inici hi veurem una sageta gravada així com una sabina llaçada.

Material: Unes catorze cintes exprés millor que siguin desplegables i un joc de friends des l'Alien blau al Camalot del 5 ( un 6 hagués molat ). Si teniu pingos de corda i no sabeu que fer-ne els podeu deixar en múltiples blocs,arbres i ponts de roca en aquesta via.

Grau obligat: 6a. Hi ha trams de IV/V sobre roca discreta.

Orientació: Oest.

Restriccions: Segons l'any l'escalada al Doll pot estar prohibida de l'1 de Febrer al 31 de Maig.

Descens: Al final de la via trobarem una traça fitada que ens retornarà sense pèrdua la vehicle

Homo Dollianus al Doll.

 

La Homo Dollianus no està pas malament i compleix amb els estàndards dollians de recorregut fissurat amb alguna placa anecdòtica i escalada atlètica. Val a dir que els autors de la ruta s'han ben escarrassat per posar-ho fàcil als repetidors: força material d'assegurament i roca sanejada. Algú va afirmar que es convertiria en una clàssica, podria ser que abans ho fes el Pilar Central. De moment la clàssica de la paret continua sent per mèrits propis la Manowar amb el Pilar Central apretant per quedar-se amb el lloc més alt del pòdium. Les tres m'han semblat igual de difícils però les altres dues m'han agradat més que aquesta. Hem enllaçat les tirades 2+3,7+8 i 9+10.

Accés: Si venim des de Camarasa just després del cartell de la Fontllonga hi ha una pista a ma esquerra. Entrem en aquesta pista i de seguida en prenem una altre a l'esquerra, recte aniríem a una granja.
Seguim aquesta pista aproximadament un quilòmetre i aparquem sota la segona línia elèctrica que trobem havent deixat enrere una bassa antiincendis. Em sembla que amb un tot terreny es pot apurar una mica més.

Aproximació: Seguim la pista i després un camí fitat i estassat que ens porta a les Escales del Doll que passant per sota el sector esportiu del Clot de Miqui ens deixa al peu de la paret i l'anem seguint a l'esquerra. Convé anar atents a la morfologia de la paret per distingir-ne l'Agulla de l'Abat, immediatament després d'aquesta caldrà pujar per una breu traça fins a l'inici de la via. Material visible,veure la fotografia següent.

Restriccions: Segons l'any l'escalada al Doll pot estar prohibida de l'1 de Febrer al 31 de Maig.

Grau obligat: V+/6a.

Material: 16 cintes exprés, algún tascó i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4. Es possen poques peçes però les hem possat força variades.

Horari: Aproximació 20',Via 3.5 hores i retorn al vehicle 25'.

Orientació: Oest, ombra fins a quarts de dues.

Desconfinats al Doll.

Típica xemeneia dolliana on els paladars més fins es poden enoegar amb el guano,la sorra i algun tram de roca a controlar.
Malgrat l'aire salvatge i aventurer que es respira durant tot el recorregut la ruta ha estat sanejada i netejada.Nosaltres la vàrem fer quan la via tenia menys d'un mes de vida i vàrem tirar alguns blocs avall.
A la segona tirada vàrem dubtar una mica del recorregut,superat el tram de 6a+ cal entrar a la gran canal i evitar un esbarzer per la placa de la dreta.
La darrera tirada l'hem fraccionat tot montant la role opcional que marca el croquis.

Accés: Si venim des de Camarasa just després del cartell de la Fontllonga hi ha una pista a ma esquerra.Entrem en aquesta pista i de seguida en prenem una altre a l'esquerra,recte aniriem a una granja.
Seguim aquesta pista aproximadament un quilómetre i aparquem sota la segona linea elèctrica que trobem havent deixat enrrera una bassa antiincendis.Em sembla que amb un tot terreny es pot apurar una mica més.
Restriccions: Segons l'any l'escalada al Doll pot estar prohibida de l'1 de Febrer al 31 de Maig.

Horari: Aproximació 30',via 4 hores i retorn al cotxe 30'.
Grau obligat: V+/A1.
Material: Nosaltres hem fet servir 16 expressos i un joc de friends des de l'Alien negre al Camalot del 5,repetint des de l'Alien groc al Camalot del 2.

Orientació: Nordoest,a les 2 encara era a l'ombra.
Descens: Per terreny selvàtic arribem a un corriol que seguim a l'esquerra fins enllaçar amb la traça d'aproximació.
Material gràfic: Tot és d'en Joan Asín.Moltes gràcies!

Via Manowar al Doll.

La clàssica del Doll,en pugna amb la més recent Pilar Central.Itinerari d'aventura,ben lògic i d'escalada atlètica. Abunden els díedres,fissures i xemeneies però hi ha força trams de placa. El Doll te fama de paret salvatge,amb roca a controlar i vies des equipades,ambdues premisses són vàlides per la Manowar però amb matisos. La roca ha estat sanejada després de 30 anys de repeticions,de totes maneres hi ha trams on cal controlar-la i escalar amb una mica de cura. La via fou oberta des de baix,es varen deixar els pitons que es vàren creure necessaris així com els espits i a la resta doncs terreny fissurat on ens hem d'autoprotegir.Algunes consideracions sobre les tirades:

Ll1: Hem passat per la dreta on diu 6a obligat,s'assegura amb un 0.5 a caldo a la placa de la dreta. Ho hem fet en lliure no se si posant el pedal s'arriba al canto salvador,flanqueig a esquerres.
Ll2: Quan arribem a l'espit sembla que es pugui fer un pèndol a la canal de la dreta que es veu més fàcil que la placa. Nosaltres hem seguit per la placa fins que hem vist evident flanquejar i entrar a la canal.No hem vist el pitó que marca el croquis.
Ll5: A l'inici de la continuació per sobre la feixa hi trobarem TAK i fletxa picats a la roca.
L6: Del pitó baixar.
L7: De la role baixar un metre,per agafar un díedre NO SEGUIR RECTE,pujes a dalt del gendrame i quedes cardat.Hi ha un pont de roca amb mallón.
Últim llarg: hem sortit pel díedre de l'esquerra V.

Accés: Circulem per la C13 que uneix Camarasa i Tremp.Si venim des de Camarasa just després del cartell de la Fontllonga hi ha una pista a ma esquerra.Entrem en aquesta pista i al cap de 10 metres en prenem una altre a l'esquerra.La seguim aproximadament un quilòmetre i aparquem sota la segona linea elèctrica que trobem havent deixat enredera una bassa antiincendis.Em sembla que amb un tot terreny es pot apurar una mica més,just on estacionem hi ha un cartell amb les restriccions a l'escalada.
Restriccions: Segons l'any l'escalada al Doll pot estar prohibida de l'1 de Febrer al 31 de Maig.
Orientació: La part de sota la feixa és sud amb sol tot el dia mentre que per sobre la feixa la via resta encarada al sudest,crec que amb sol fins les 12.
Grau obligat: 6a/A1.
Material: Després de llegir diverses piades això del ferro és allò de tants caps tants barrets.Nosaltres hem fet servir 15 cintes exprés,un joc de tascons i un de friends des de l'Alien blau al Camalot del 4,repetint del 0.75 al 3. Ens hagués anat bé repetir el semàfor a la placa final del Ll2 ( o haver-los guardat al principi del llarg ).A l'últim llarg ens ha semblat que el del 4 era massa petit i no l'hem posat,he llegit que la gent el posa.
Mola una clau del 8 per collar alguns espits fluixos.
Horaris: Aproximació 45',via 6 hores i retorn al vehicle 30'.
Descens: A data de la nostre escalada hi ha una traça fitada i neta que en 30' et retorna just al vehicle,si et trobes fent el senglar és que t'has perdut.
Del final de la via anar cap a l'esquerra i de seguida tombar a la dreta,la traça va fent voltes a vegades il.lógiques ( qui la va netejar debia anar buscant lo net ) però acabes espetegant al davant mateix del cotxe.
Ressenya: Lanochedelloro.com.Gràcies!!!

Amagatall de Fantasia al Doll.

Interessant ruta de tall aventurer majoritàriament d'escalada interior malgrat una primera tirada amb força ambient.Sembla ser que la via ja compta amb una desena de repeticions però encara hi ha força blocs sospitosos,nosaltres hem aportat el nostre granet de sorra.Ja se sap que en aquesta paret costa que una via tingui la pedra perfecte.

Accés: Si venim des de Camarasa just després del cartell de la Fontllonga hi ha una pista a ma esquerra.Entrem en aquesta pista i de seguida en prenem una altre a l'esquerra.La seguim aproximadament un quilómetre i aparquem sota la segona linea elèctrica que trobem havent deixat enrrera una bassa antiincendis.Em sembla que amb un tot terreny es pot apurar una mica més.

Aproximació: Seguim la pista i després un camí fitat i estassat que ens porta a les Escales del Doll.Superades aquestes escales ens situem a  sota el sector esportiu del Clot de Miqui.Baixem una mica més i seguidament prenem una traça molt menys marcada que s'enfila cap a la base de la paret a la nostre esquerra.Aquest tram pot costar de veure i estar una mica embardissat.Amb la foto de l'Asín es veu molt bé,cal prendre el Bisbe de referència i anar a la seva esquerra.Pitó llaçat visible des del terra.

Material: Unes 16 cintes exprés,estrep,algún tascó,una uve mitjana i un joc de friends des de l'Alien negre al Camalot del 4.La uve mitjana l'hem possat per passar la primera expansió de la penúltima tirada,al mateix lloc on hem possat un tascó,que no acabavem de veure clar si quedava ferm o no. A sobre d'on hem col.locat el fissurer/pitó semblava que hi entrava un Camalot del 5 o del 6. A la primera tirada hem repetit els Aliens negre i blau al tram final de IV.
Grau obligat: 6a/A0.Com molt bé va dir el col.lega per passar amb V+ cal molta puteria...i potser algún clau!.

Orientació: Diria que nordoest.La placa del darrer llarg te sol cap a les dues igual que la primera tirada.
Descens: Des del final de la via pujar una desena de metres fins a una clariana prou amplia.Des d'aquesta clariana si pujem un pèl amb tendència a l'esquerra i seguint rastres de pas ens acabarem trobant amb una traça tranaversal. Aquí hem discrepat sobre que fer.Jo penso que si seguim aquesta traça a l'esquerra anem a espetagar a la traça de baixada,segurament a sobre de les Escales del Doll.Enlloc d'això hem seguit la traça a la dreta fins que n'hem tingeut prou i després per on hem vist menys embardissat,a través del bosc fins a trobar un corriol amb força fites que hem seguit a l'esquerra.

Xemeneia Fonda al Doll.

Escalada només apte per aquells esperits enamorats de les escalades més austeres.Només aquests escollits podran perdonar a la via els seus pecats:guano,sorra,arbres que no deixen passar i roca delicada a trams.Compte a la sisena tirada,jo he tingut la sensació d'escalar sobre un tetris,on cal tibar amb delicadessa i fent la força justa de presses que es belluguen assegurats per ponts de roca abundants però que tampoc foten molt bona pinta. El darrer llarg ens ha semblat molt bo, per cert hem enllaçat les dues darrreres tirades (65 metres compte!) però hem tingut molt de fregament i no se si val gaire la pena. La Cova dels Maquis mola.

Accés: Si venim des de Camarasa just després del cartell de la Fontllonga hi ha una pista a ma esquerra de baixada, la seguim aproximadament un quilómetre i aparquem sota la segona linea elèctrica que trobem,em sembla que amb un tot terreny es pot apurar una mica més.
Aproximació: Aquesta vegada no hem passat per les Escales del Doll i el Clot del Miquí sinó que hem optat per anar per la dreta de la paret pel ràpel. Des de l'aparcament anem seguint per sota la linea elèctrica fins que arribem a un  tallat amb un circ rocós a sota. Trenquem en direcció a la paret buscant el millor pas per desgrimpar cap al torrent,alguna fita. Un cop al llit del torrent el seguim fins pràcticament el final,una mica embardissat i amb alguna marca groga. Abans de que el barranc acabi sobtadament sortim a ma dreta,en direcció a la paret per terreny poc fressat. Al cap d'uns cinquanta metres localitzem una instal.lació de ràpel en una sabina ( cordinos i cadena ). Ràpel de 25. Arribats a la base de la paret flanquejem uns cent metres fins que localitzem la via. Amb la topo d'en Parce es veu molt bé,hem deixat llaçat el segón pont de roca amb un troç de corda blau,costa de veure.Díedre xemeneia en diagonal d'esquerra a dreta evident.

Material: Nosaltres hem fet servir un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot número 4. Aquest darrer suposo que prescindible. Mola portar cordinos per canviar ponts de roca, nosaltres n'hem deixat un al primer llarg i un altre a l'iniçi del penúltim.
Dificultat obligada: V+, sobre roca delicada i suposo que per tant expossat a la cinquena tirada.
Descens:  Hi ha una traça cap a l'esquerra fitada, nosaltres al final ens hem cansat de buscar-la i seguir-la i hem fet el senglar. Hem acabat seguint rastres de pas per l'alzinar i hem anat a espategar al costat del cotxe.

Pilar Central al Doll.

A nosaltres tres ens ha agradat molt, fissures de tots els tamanys per quedar-se ben a gust catxarrejant i alguna placa per variar. La roca força sanejada però hem fotut força coses avall, pel mig hi ha una feixa i escalant també en trobem algunes. Alguna cordada comenta per la xarxa que ha trobat la via discontinua,per gustos els colors. La part de dalt troba de manera astuta el punt feble a un arrogant esperó. Hem enllaçat però amb molt de fregament les tirades 7 i 8,no se si val gaire la pena. A la terçera tirada hem passat per l'esquerra (6a) i a la cinquena i sisena per la dreta ( díedre ordesià i xemeneia,guapo!). Malgrat que la ressenya és en fotografia entre que la via és lógica i que hi ha algunes assegurançes estratègicament col.locades la via es troba molt bé. Potser l'únic punt on hem dubtat ha estat a la xemeneia de la sisena tirada que no cal pujar al gran pont de roca que hi ha a dalt de tot de la xemeneia, flanquejem uns dos metres per sota cap a dins/esquerra.
En conjunt m'ha semblat molt més fàcil que la Manowar i la Statos Quo. En canvi està molt menys equipada que la Ok pana que segurament sigui la via més assequible de la paret.
Accés: Si venim des de Camarasa just després del cartell de la Fontllonga hi ha una pista a ma esquerra de baixada, la seguim aproximadament un quilómetre i aparquem sota la segona linea elèctrica que trobem,em sembla que amb un tot terreny es pot apurar una mica més.
Aproximació: Seguim la pista i després un camí fitat i estassat que ens porta a les Escales del Doll que passant per sota el sector esportiu del Clot de Miqui ens deixa al peu de la paret i l'anem seguint a l'esquerra. L'iniçi de la via queda uns cinquanta metres més enllà del canvi d'orientació que fa la paret molt abans de la clàssica Manowar.
Material: Joc tascons i de friends des de l'Alien Blau al Camalot del 4. Cintes llargues i doble corda.

Orientació: Sud,diria que te sol tot el dia.
Grau Obligat: V+/A1.
Descens: Hi ha una traça cap a l'esquerra fitada, nosaltres al final ens hem cansat de buscar-la i seguir-la i hem fet el senglar. Hem acabat seguint rastres de pas per l'alzinar i hem anat a espategar al costat del cotxe.

Statos Quo al Doll.

Ruta d'aventura 100% amb trams de roca discreta,poc equipament fix i alguns trams de vegetació.La via va enllaçant díedres i fissures de diferents mides amb trams de placa intercalats.Suposo que els que siguin més morrofins el primer que he comentat faran que no els hi acabi de fer el pes la via.Fa pinta que no es fa massa la via,si s'anés fent s'aniria sanejant i netejant i la via guanyaria molt.
Cordada: Aniol i Busquets.
Accés: Si venim des de Camarasa just després del cartell de la Fontllonga hi ha una pista a ma esquerra de baixada, la seguim aproximadament un quilómetre i aparquem sota la segona linea elèctrica que trobem,em sembla que amb un tot terreny es pot apurar una mica més.

Aproximació: Hem trigat només mitja hora anant força a la idea.
Orientació: Sud,però el primer llarg a les deu encara estava mig a l'ombra.
Material: Algún tascó i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4 repetint del 0.5 al 2.Dúiem claus però no els hem utilitzat.

Dificultat obligada: 6a.A la penúltima tirada hi ha un flanqueig que segurament no hem encarat per on toca ja que no hem trobat el pont de roca que marca la topo.Com ho hem fet nosaltres jo ho he vist més de 6a que de V+ i totalment obligat pel primer i pel segón de cordada.
Descens: Des de el final de la via ja veiem unes fites que marxen a la dreta, el dia que vàrem fer la Ok Pana les vàrem seguir i ens varen portar al cotxe fent una mica de volta. Aquest cop les hem començat a seguir i quan ens n'hem cansat de fer volta hem anat pel dret en direcció al cotxe. A trams una mica brut però encara. Uns 40'.
Ressenya: Impecable la lanochedelloro.com,gràcies!.

Ok Pana al Doll.

Guapa via de fissures i díedres,també te trams de placa que fan més variada l'escalada.Si us agrada escalar en parets ben tranquiles aquí estareu bé.La roca és bona en general tret d'algun tram puntual i no hi ha vegetació.

-Cordada: Canito, Segarra i Busquets.
-Accés: Si venim des de Camarasa just després del cartell de la Fontllonga hi ha una pista a ma esquerra de baixada, la seguim aproximadament un quilómetre i aparquem sota la segona linea elèctrica que trobem,em sembla que amb un tot terreny es pot apurar una mica més.

-Aproximació: Seguim la pista i després un camí fitat i estassat que ens porta a les Escales del Doll que passant per sota el sector esportiu del Clot de Miqui ens deixa al peu de la paret i l'anem seguint a l'esquerra.Uns cinquanta metres després de l'inici de la Manowar ( xapa visible ) cal entrar en una canal,fita un xic amunt.La canal te un parell de ressalts de III,el segon amb un gran arbre. Un cop acaba la canal cal agafar una vira a la dreta amb alguna fita i fer un llarg de IV amb un pitó.
-Orientació: Sud.
-Material: Joc de friends de l'Alien verd al Camalot del 3. Si es va just de grau podem portar més ferro a discressió.
-Dificultat obligada: Segons les ressenyes és V+ ,hi ha hagut un pas de 6a al penúltim llarg que m'ha semblat complicat de trampejar.
-Descens:Del final de la via grimpat un ressalt per l'esquerra.Llavors hem ant a la dreta per rastres de pas fins a una franja de roca.La traça continua per sota la franja en direcció a la visible linea elèctrica on hem aparcat.
-Ressenyes: Si no vaig errat són d'en Jordi Marmolejo, l'aperturista. Gràcies!.