dilluns, 29 d’abril del 2013

Maneras de Vivir a Busa.




-Cordada: Txus i Busquets.



-Ressenya,Aproximació i Descens: Afegir a la ressenya d'Escalatroncs. que per enllaçar les dues primeres tirades és recomanable passar un bloc que hi ha a la primera tirada per fora. A l'aproximació que l'hem trobat un xic embardissada per ser la clàssica de Busa i al descens que si no coneixem l'indret la baixada a peu  és molt recomanable i tranquil·la.


-Material: Malgrat el que diuen les ressenyes nosaltres hem anat possant peçes des de l'Alien groc al Camalot del 2 i algún tascó. Més que res perquè la roca no ens acabava de fer el pes, molts cops possavem la peça a un pam de l'espit.



-Orientació: Nosaltres hem entrat a les 4.30 i hem fet tota la via a l'ombra.




-Via: Ens ha agradat força, variada i amb trams de díedre i xemeneia molt guapos. Crec que és la clàssica de la paret. Em sembla haver llegit per internet que és la clàssica més per maca i per l'abundant equipament que per la qualitat de la roca, anem a pams...La roca no és que sigui excel.lent ni molt menys peró al ser una via bastant feta ha quedat bastant sanejada i vas més tranquil, tot i que alguna cosa vàrem fer baixar. Pel que fa a l'equipament aquest consisteix en espits i algun parabolt, a prop a les plaques i díedres i més allunyats a les xemeneies . Si ens en refiem de la roca podem fer-la només amb cintes exprés. Grau obligat V. Ah!, la llibreta de paides està plena,si algú la vol canviar...

dimecres, 24 d’abril del 2013

Estrany Mirall Llunar al Faraó.






 -Cordada: Jordi Terradas i Busquets.
-Ressenya: Nosaltres anàvem amb la nova guia de la Sud d'en Luichy i de conya. A internet he vist que hi ha la d'en Jaumegrimp.




-Material: 12 cintes exprés, si enllaçem les dues primeres tirades afegir-ne quatre més de llargues.
-Orientació: Oest, nosaltres vàrem entrar a la via sobre les 4 i ja estava totalment al sol




 -Accés: Anem a la Vinya Nova i agafem la pista que hi ha l’esquerra,que porta a Can Jorba. Un cop aquí seguim la mateixa direcció que portem,deixant la masia a la nostra dreta. La pista acaba en un cul de sac a sobre d'un olivar. Nosaltres hem aparcat en aquest olivar.




 -Aproximació: Pugem a la pista i agafem la bifurcació de la dreta,de seguida ens fiquem a dins d’un torrent: Torrent de la Coma d'en Pastor. L’anem seguint de pujada i al cap d’una estoneta comencem a trobar marques grogues. A la part alta del torrent les marques surten del torrent a l'esquerra i ens deixen en una mena de carena.  Compte que segons com costa de veure aquest punt, si fa estona que no veiem marques ni fites i el torrent està brut és que ens hem saltat aquesta bifurcació!. La traça de la carena ens deixarà en un camí transversal que seguirem a la dreta a les envistes del Faraó. A sota la seva cara Oest pendrem de nou el Torrent de la Coma d'en Pastor que ens portarà a peu de paret, passant per sota les Agulles de la Benedicció i Zanini ( possibles combinacions de vies ). Peu de via amb un replanet amb una alzina i un bolt daurat. Si ens passem de llarg trobarem el peu de via de l'Exorcista, inscripció desdibuixada i tres burins.



-Via: Bona via de placa montserratina, a combinar amb alguna de la zona o se'ns farà curta. El llarg més obligat és el primer ( per mi 6a, pel col·lega 6a+ ), la resta més fàcil de trampejar. No és una via exposada i la roca és molt bona, tot i que com sempre hem fet baixar alguna cosa.
-Descens: Fem un primer ràpel de 20 metres per la cara Est fins a una vira. La seguim uns deu metres a la dreta ( mirant la paret ) i trobem una nova instal·lació  Tirem un ràpel d'uns 30 metres fins a les proximitats del coll Nord, on agafem una vira que entra a la cara Oest. Seguim aquesta vira i just passada una característica balma localitzem una reunió equipada per rapelar de l'Exorcista. Rapelem per aquesta via: 20 +60. Baixem un tros per la canal i refem l'aproximació, passem per peu de via.



dimecres, 17 d’abril del 2013

Arts Erótics i Tomahawk a la Mamella.



-Cordada: Jordi Terradas i Busquets.
-Ressenyes: De la Tomahawk s'en poden trobar moltes a internet. De l'Arts Erótics crec que només hi ha la guia de la Plantació de l'Indi.
-Material: La Tomahawk està totalment equipada amb parabolts i a l'Arts Erótics hem utilitzat l'Alien groc i els Camalots 0.5,2,3 i 4. Per aquesta darrera via també és aconsellable utilitzar doble corda i cintes llargues per evitar el fregament.




-Aproximació: Si anem expressament a pujar a la Mamella crec que l'aproximació més ràpida és des de els Gorros. Nosaltres hem fet primer una via a la Roca Sant Cugat i després una altre a la Oest de la Mamella.
-Tomahawk: Via per gaudir de la bona roca de la Plantació sense complicacions, segona tirada vertical i xula. La longitud de les dues tirades donaria per enllaçar-les peró el primer llarg fot un flanqueig considerable a la dreta abans de reunió, nosaltres no hem enllaçat. V obligat.



-Arts Erótics: Aquesta és una altre historia. A la guia de la Plantació la qualifiiquen d'escalada exposada, amb el grau ajustat i bona roca. A veure...el grau a mi no m'ha semblat ajustat ni molt menys, deu ser V+/6a ( com a molt ) i V+ obligat. El tema de la roca. en general bona peró al tram final de la fissura i sobretot a la rampa somital és dolenta tot i que aquest és un tram fàcil. A la placa que hi ha a sota la fissura la roca és bona peró suposo que al ser una via poc feta hi ha crostetes, així que compte. El tema d'exposada, no ho se, jo anava una miqueta acollonit i escalar amb por fa escalar malament. Per tant en comptes de fer valoracions sobre l'exposció que serien totalment subjectives prefereixo explicar el que hem trobat:
R1 de tres burins, sans peró rovellats. El primer buril es troba a uns dos-tres metres de la reunió. Un cop xapat aquest buril entra un 0.5 un metre més a dalt. Possat el friennd en qüestió superem un passet més difícil i vertical i anem rectes cap un parell de bons merlets a la mateixa alçada que podem llaçar. Fàcil a l'esquerra a xapar el segon buril. D'aquí acabem de flanqeuijar cap a la fissura ( pont de roca a l'inici i clau al final ).
Una bona tàctica pot ser escalar primer alguna via de l'agulla com la Carisma. o la Tomahawk i rapelant pendulem una miqueta per controlar el tema. Nosaltres així ho hem fet i de baixada hem parat a la R1 on hem començat la via.



-Descens: Un ràpel de 40-50 metres per la cara Sud ( 2 burins i un parabolt ).


diumenge, 14 d’abril del 2013

Conxita Garcia Pérez a la Roca de St. Cugat.



-Cordada: Jordi Terradas i Busquets.
-Ressenya: Escalatroncs.
-Orientació: L'agulla del Patchwork és Sud i la resta de la via Est. Hi debiem entrar cap a les 3 i ja estava a l'ombra.


-Aproximació: Des de el pàrquing del Clot de la Mónica ( entre Vinya Nova i Collbató ) pujem per una pista en més mal estat que creua un olivar. A on mor la pista hem de pendre un camí a la dreta amb marques de pintura. L'anem seguint una mitja horeta fins que arribem a una bifurcació senyalitzada: Pollegons ( esq. ) i St. Joan ( dreta ). Nosaltres anem en direcció als Pollegons. El camí baixa al Torrent dels Llorers i de fet el creua per enfilar-se al vessant opossat. En comptes de fer aixó just abans que el camí surti del torrent nosaltres el deixem ( fita ) i seguim cap a la dreta torrent amunt. El torrent es posa dret i trobem alguns ressalts rocosos equipats amb graons metàlics. Dins del torrent distingirem al cara Sud de la Roca de Sant Cugat gràcies als seus sostres. Passem de llarg la cara Sud de la Roca St. Cugat i ja veiem l'Agulla del Patchwork, on comença la via.



-Via: La tirada de pujar a l'agulla només per col.leccionistes o per malalts amb ganes de fer metres, sinó ens la podem estalviar. En aquest tram la roca és més discreta ( sense arribar a ser dolenta ). La reunió de dalt de l'agulla m'ha fet una miqueta de yuyu perquè està en uns blocs, suposo que els aperturistes ja s'ho deurien mirar bé i que no hi ha cap perill. El que si que molaria seria canviar la vaga del ràpel ja que està una miga segada. Hem enllaçat la segona i tercera tirada amb uns 55 metres, amb corda simple i amb un parell de cintes llargues. Aquestes dues tirades són guapes, amb molt bona roca, força ambient i equipades per no passar por ( V-V+ obligat ).

-Descens: Un cop al cim de l'Agulla de Sant Cugat desgrimparem al N ( esquerra ) i enganxarem una instal.lació de ràpel. Rapelem fins al coll que forma l'Agulla de Sant Cugat amb la Jaume Mata. Aquí anirem a l'esquerra amb algún tram fressat peró un xic embardissat, vorejant la Jaume Mata fins que agafarem la Canal que separa la Mamella de la Jaume Mata i baixem cap al Torrent del Porró. Si volem tornar al cotxe baixem per aquesta canal i després d'un tram de corda fixa sortim del Torrent del Porró a l'esquerra per anar a la Canal dels Llorers. Un cop aquí desfem l'aproximació ( a 5 minuts del peu de via, per si volem deixar alguna cosa ).

divendres, 12 d’abril del 2013

Pajarón.




-Cordada: Berta i Busquets.
-Ressenya: De totes les que hi ha a internet potser la que està més bé és Enlavertical.




-Aproximació: Hem de començar a escalar a la mateixa carretera. Concretament just sortir del primer túnel que trobem venint del Sud hem de començar a grimpar a ma esquerra tot saltant la barana del pont. La primera tirada nosaltres l'hem fet desencordats, quasi millor perquè hi ha algunes pedres soltes que no molesten per grimpar peró que amb la corda podriem fotre pel cap al col.lega.
Compte amb les escàrpies de ferro que hi ha en aquest tram, treballen bé per palanca peró no les estireu en fora!!!. La R1 es troba a 55 metres del pont de la carretera i te dos bolts,un pitó i un pont de roca. En algunes guies possa que hi ha una picada amb la data de la primera ascensió, peró nosaltres no l'hem vista.




-Material: La via està pràcticament equipada menys les dues darreres tirades que són de fissura i es troben pràcticament netes. Per aquestes tirades i per algún pas puntual de les altres hem utilitzat un joc de tascons i un de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4.Si porteu fins al 2 o el 3 feu tranquilament.



-Via: Més guapa que la Llobet Bertomeu i també un pèl més difícil ( V+ obligat ). Bona roca ( compte amb uns blocs a ma dreta al primer díedre de la quarta tirada ), sense pulir, sostinguda i variada...que més es pot demanar!. Al cim no hi ha reunió peró facilment la podrem montar en qualsevol bec o pont de roca.La darrera tirada en cas de necessitat es pot fer vorejant el mur somital per la dreta ( Llobet Bertomeu. ),més fàcil peró ens perdem una bona tirada.



-Descens: Hem d'acabar de grimpar a un collet. D'aquí no acabar de fer cim, flanqueijar a l'esquerra per una vira herbosa amb alguna grimpadeta ( fites ). Sortim al vessant de la muntanya i baixem en direcció a la carretera, aquest tram està més fitat. Creuem la via del tren per dalt del túnel i seguim flanqueijant a la dreta fins a baixar a la carretera.

dijous, 11 d’abril del 2013

Rompededos.

 


 
-Cordada: Berta i Busquets.
-Ressenya: Luichy.
-Aproximació:Hem d'agafar el camí que voreja el Puig Campana. Després d'una forta pujada prenem un camí més petit a la dreta que supera un contrafort rocós. Pugem per una ample carena, quan estiguem més o menys sota de la paret hem de deixar la carena ( traça de baixada ) i flanquejar a l'esquerra. La via comença a l'esquerra de l' Esperó Elegant. Les dues primeres xapes són espits i a l'esquerra te una linea d'espits amb xapa de burí. Hi ha una fletxa picada a peu de via.



-Material: Algún tascó i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot de l'1. El gantxo i l'estrep ens varen anar molt bé per passar els trams més complicats.
-Via: És una bona via esportiva de paret, equipada per dalt amb espits i claus, amb graduació i estil anys 80. Alguns dels espits han estat substituits per parabolts.Placa amb un parell de trams de díedre. Sense gantxo el grau obligat deu ser de 6b/+. Amb un gantxo i algún altre invent puntual ens hi podem enfilar amb un grau obligat aproximat de 6a i quatre pasos aïllats d'A1.


L'ubicació de R1 és una miqueta estranya, hi ha tres opcions:
1) Montar la R1 penjada que hi ha a uns 20 metres del terra equipada amb dos bolts i dues xapes per sota d'on marca en Luichy . En cas de fer aixó compte amb el factor 2 que hi ha sortint de la reunió. Millor que el qui arriba a R1 monti la primera xapa del segon llarg.
2) Fer la primera reunió on marca en Luichy, és a la xapa que fa 3 sortint de la R1 penjada. En aquest cas farem la R1 d'un espit i un pont de roca petit peró bo ( no equipat ) a l'esquerra de la xapa. Nosaltres hem fet aixó.
3) Tirar fins la segona reunió, deuen ser uns 40-50 metres. No se si hi ha molt de fregament, al tram de díedre final hem enxufat un tascó i un C 0.75.
L'úlitm llarg te un parabolt amb anella al final de les dificultats, del qual podem despenjar-nos si volem rapelar la via. Tramet de blocs a la tercera tirada on cal anar amb compte però es passa bé.



-Descens: Del parabolt amb anella on acaba la via podem flanqueijar a la dreta i continuar per l'Esperó Elegant  . Sinó podem rapelar per la mateixa via, ràpels concorreguts ja que és per on baixen les cordades que fan la Díedros Mágicos.




dimarts, 9 d’abril del 2013

Esperó Rod.



 -Cordada: Berta i Busquets.
-Ressenyes i accés: Per ubicar la via i per accedir a l'aparcament va molt bé el PDF de Senderos de la Roca.




-Material: Joc de tascons i joc complert de friends des de l'Alien verd al Camalot del 4, nosaltres vàrem repetir el 3 per la fissura ample de la sortida 11 M i ens va anar bé. Un 5 entraria peró no cal massa.



-Aproximació: De l'aparcament seguim la pista que està tancada amb una cadena i de seguida ja veien la paret. Un xic abans d'arribar a una cas agafem un camí a la dreta. De seguida trobem una bifurcació de camins, enganxem el de la dreta. Una mica abans de la vertical de la paret agafem una traça que puja en direccio a la base de la tàpia. Arribem a peu de via per una tartera i localitzem una fletxa picada, lleugerament a l'esquerra del fil de l'esperó.



-Via: La ruta te aventurilla i l'entorn és guapíssim peró la via en si no és cap maravella, és bastant herbosa i amb força blocs que hem d'anar esquivant. 6a obligat. Ara el lloc m'ha semblat més tranquil i salvatge que el coneixiem de la zona ( Ponoig, Campana i Penyal) i segur que hi ha vies bones.



-Descens: Una miqueta complicat d'explicar...hem d'acabar arribant al peu de via baixant per l'esquerra de l'esperó mirant a la paret. El que hem de fer un cop al cim és vorejar la muntanya per l'esquerra mirant la paret. Primer baixem en direcció a la pista i uns metres abans d'arribar-hi trobarem una traça que marxa cap a l'esquerra i guanya un coll ( Coll del Contador? ) on hi ha la Paret de les Fissures. Baixem pel vessant oposat fins que localitzem una instal.lació per fer un ràpel de 50 metres que ens deixa ben a prop del peu de via.






dilluns, 8 d’abril del 2013

Miguel Xirivitas.



-Cordada: Berta i Busquets.
-Ressenya: Luichy.




-Material: La via està totalment equipada amb parabolts, claus i espits. De totes maneres hem possat algún tascó i un Alien vermell més que res per treure pèndol al segon de cordada.
-Aproximació: Com a la Viatje Espacial., podem entrar per la primera tirada de la Cafè Licor ( C.L.) o per la linea de xapes de la dreta. Feta la primera tirada arribem a un feixa, hem d'anar un pèl a la dreta i localitzar les inicials MX.
-Via: Guapa, tots els llargs són bonics. Majoritariament de placa peró amb alguns trams de díedre i una panxeta per donar varietat al tema. De grau obligat deu estar entre el V i el V+. Bona roca.



-Descens: Podem rapelar per la veïna Gorilas en la Roca ( última reunió compartida ). Nosaltres hem continuat per la Cafè Licor, no se si val molt la pena perquè escales una tirada molt bona i llarga, d'uns 40 metres però et menges el triple de metres de rostoll. En tot cas si continuem un cop al final de la via no guanyar massa alçada i seguir unes fites ( dreta ) que ens porten al circ on després de baixar una tartera arribem a un primer ràpel de 40. Baixem per una nova tartera i girem a l'esquerra a localitzar un parell de ràpels que fem en un de sol,50 metres.
 

divendres, 5 d’abril del 2013

Esperó Limaban al Toix.



-Cordada: Nis, Raquel, Txus i Busquets.
-Ressenya: 


-Material: En principi la via està totalment equipada amb parabolts a les dues primeres tirades i algun pitó i pont de roca als altres llargs. Es pot possar alguna peça per rematar als llargs de dalt.
-Accés/Aproximació: Hem d'anar a l'urbanització Maryvilla i seguir les indicacions del Mirador del Toix fins a un carrer sense sortida on aparquem. Davant nostre ja es veu l'esperó i la fissura de la segona tirada, l'inici de la via el trobem a la vertical d'aquesta en un sector esportiu.Nosaltres hem entrat per una via esportiva de V+ equipada amb xapes i bastant bonica, l'entrada original te pinta d'anar per l'esquerra del fil de l'esperó, sembla més fàcil peró es veu desequipada.




-Via: Senzilla peró molt maca, especialment la bavaressa de la segona tirada encara que està una miqueta pulida.Cal parar atenció amb alguns blocs durant la via, suposo que al haver-hi sempre gent rondant per sota la via els escaladors no gossen fotre'ls avall. De totes maneres es poden esquivar facilment...que és una Love Climbing collons!!!!. Obligat V. Per arribar a la reunió 3 cal flanqueijar per una vira i anar a trobar l'esperó en el seu punt més baix, la tercera reunió es fa d'un químic i no la veus fins que no la tens als nasos, hi ha una fita que ens indica el flanqueig , compte no caradar-la d'altabaix amb la corda!!!. Durant la via anirem trobant pintades de T.I. ( Toix Integral ) que marquen el camí.



-Descens: Crec que es pot baixar caminant però nosaltres hem rapelat.De l'última reunió acabar d'arribar a un coll. Aquí tirem un ràpel de 30 ( o millor desgrimpar, moltes pedres ) i un segon de 60. Tornem per camí fressat i evident al cotxe.

dijous, 4 d’abril del 2013

Esperó Pertremba al Divino.



-Cordada: Txus, Niss, Raquel i Busquets.
-Ressenya: Luichy.



-Material: Joc de tascons i joc de friends des de l'Alien groc al Camalot de l'1. Cordinos per ponts de roca.
-Via: La via és herbosa en general, aixó si la placa de la segona tirada és molt guapa. Aquest segon llarg és vertical i sostingut, farcit de forats i ponts de roca i amb una pedra excel.lent. La resta no és que sigui lletja peró si herbós i poc sostingut. Precissament en aquesta segona tirada,cosa rara, nosaltres no hem passat per on marca en Luichy, potser la ressenya estigui errada. Surts de la reunió per un evident fissura en diagonal a la dreta ( 1 clau ), la fissura es va tencant i pujes recte per la placa. Arribes a un pas més difícil que t'el pots protegir amb un bon pont de roca. Surts recte del pont de roca i just a sobre et queda una bona fissura a ma dreta pel Camalot de l'1. Després recte un parell de metres i flanqueig a l'esquerra a trincar un clau. Recte i més fàcil a reunió. Totes les roles estan amb dos químics menys R1 que te dos bolts amb anelles i la darrera que te dos bolts amb cordinos ( més cómode al collet, amb un 0.75 i un 1 ). De grau obligat suposo que V+, encara que amb paciència la placa de V+ potser es pugui resoldre en artificial.




-Descens: Del final de la via no guanyar massa alçada i pendre el que podria ser una traça en direcció N. Arriba un punt en que no podem avamçar en la mateixa direcció perquè unes parets ens barren el pas. Hem de baixar per una canal a la dreta, de seguida trobem un ressalt d'uns cinc metres que esquivem en direcció S. Baixem per la canal fins a la pista. No se si aquest descens és el correcte, malgrat que hem trobat un parell de fites està poc fressat. D'altre banda la via està equipada per rapelar i potser la majoria de cordades rapelen per la via i per aixó el descens no està fressat ni fitat. Si volem rapelar tingueu en compte que hi ha molt de rostoll vegetal i també algun de mineral.



dimecres, 3 d’abril del 2013

Pirates.



-Cordada: Txus, Raquel, Nissen i Busquets.
-Material: Semàfor d'Aliens, joc de tascons i Camalots fins al número 3. Pot anar bé repetir alguna peça tipus Camalot de l'1 o del 2, sobretot si no fem la reunió de la boveda.





-Ressenya: Com que la que dúiem no era prou detallada per uns cafres com nosaltres n'hem fet una. La ressenya comença a la R3 de la Valencians després del díedre patinós de V+.




-Aproximació: La via comença per la Valencians que és una de les més repitdes del Penyal, per tant no tindrem massa problema per trobar el peu de via. Mireu la piada de Polvos Mágicos.




-Via: A nosaltres ens ha agradat molt, díedres verticals i atlètics amb molt bon ambient, previ peatge de les pulimentes de la Valencians. Ens hem encigalat una miqueta força en el primer llarg de la via com he intentat reflexar en el croquis, suposo que la via deu anar pel díedre i no fa la U que vàrem fer. Per on vàrem passar nosaltres era molt herbós. Si a nosaltres ens va agradar tot i passar per la selva que vàrem creuar a la primera tirada de la via imagino que anant recte pel díedre la cosa encara guanya més.



Suposo que la via es deu poder trampejar amb V/A1, tingueu en compte que la via es troba pràcticament neta llevat d'alguns ponts de roca i un parell o tres de parabolts de Los Miserables que podrem aprofitar. En alguna piada he llegit que la roca no és massa bona, a nosaltres ens va semblar que si que era bona la roca.



-Descens: Evident pel Passeig Ecológic, baixem al vessant oposat a la dreta i l'enganxem. El seguim fins a retornar a Calp.