Navajo Límit.

Si fem cas de les piades que hi ha a la xarxa i de l'embardissamenta de l'aproximació deu ser de les vies que menys es fan de l'Indi.Com pot ser que una via generosament equipada de IV/V i amb una aproximació teòrica de 20 minuts no es fagi?.Doncs amb el company vàrem arribar a la conclusió de que a l'hivern que s'està bé a la paret la gent no vol remullar-se per arribara  l'inici i a l'estiu que no fa mandra mullar-se et rosteixes a la via.En tot cas ens ha semblat un itinerari poc homogeni,amb uns primers 60 metres ben trempats i la resta ajagut.Hem enllaçat tirades de la següent manera: 2+3,4+5 i 6+7.

Accés: Tant podem estacionar a l'aparcament del túnel n8 com del n9 però hem de tenir en compte que des de l'aparcament n8 no es pot creuar el riu com semblaria pel croquis.

Aproximació: Des de l'aparcament n9 baixem fins al final de la pista i descendim per la tartera que primer és molt dreta situant-nos a la llera del riu que està molt embardissada. Anem baixant per la riva fins que veiem clar creuar-lo. Mola haver passat pel parking n8 per controlar on és la bia abans i poder localitzar la traça que puja a peu de via perque si no l'encertem no pugem.

Material: Només les cintes exprés,alguna més de les que marca la ressenya per enllaçar. Recanvis pels ràpels i eines per desbrossar.

Orientació: Sud.

Grau obligat: V/A0.

Descens: Hem fet els ràpels tal i com marca la ressenya,possibilitat de fraccionar abandonant material.

Ressenyes: El dibuix és de'n Joan Vidal Indi i la fotografia d'en Luichy.

Psikomoro a l'Aguja del Moro Juan.

Personalment la via m'ha agradat ja que m'ha exigit per acabar-la i he escalat amb la incertesa de si arribariem a bon port.Si intento ser objectiu penso que malgrat els trams de mala roca i bruts hi ha molts passatges nets auxí com amb bona roca.El que en ha costat més ha estat arribar fins al primer parabolt i no per la dificultat tècnica sinó per la vegetació.Des de que hem deixat la brana de la carretera fins que hem caçat la primera expansió ha estat com obrir una via però sense les eines adecuades.

Accés: Aparcament al Puente de la Sierra,a peu de carretera.

Aproximació: Seguim carretera avall i de la carretera es veu perfectament la via. Saltem la brana i baixem per una canal ben embrossada amb un ressalt ben dret al mig. Arribem a la riba i creuem el riu a sac.Entre nosaltres i el peu de via s'interposa un excel·lent bardissar.Nosaltres hem trobat una esclarisada a la dreta de l'entrada original que fent un flanqueig a l'esquerra ( IV per arrencar de terra i III després) ens ha permès assolir el primer parabolt.

Grau obligat: 6a/A1.

Orientació: Sud.

Material: Cintes exprés,Alien groc i un tascó.Eines per desbrosar.

Horaris: Aproximació una hora o deu minuts depenent de la vegetació.Per fer la via cinc hores i mitja hora de baixada.

Descens: Hem fet la cresta d'uns cinquanta metres a l'esquerra (II/III) fins a quedar a peu pla.Llavors hem anat a buscar el coll i la canal que va enganxada a la paret que per variar tornava a estar bem embardissada,al final hem aconseguit anara a parar al pey de la Paret del Santo Cristo.

Ressenyes: Tant els dibuixos com les fotografies són de'n Luichy,moltíssimes gràcies!

Olvena.

Uns dies de Juliol intentant fer vies per la Peña Montañesa amb en Roger i la Txus han donat de si tres visites a aquesta cómode escola i estrategicament situada, ideal per fer els dies que s'ha viatjat o amb meteo xunga.
Les ressenyes com sempre a lanochedelloro.com.  Al poble diria que hi ha un bar amb topos. L'accés molt ràpid, cal aparcar a ma esquerra venint de Barbastro. El terra està pintat de groc peró mai he vist que multessin a ningú i la gent hi aparca.

Per baixar nosaltres sempre ho hem fet caminant, remuntem un tram de ferrada més o menys llarg segons la via ( més a la dreta més estona ) i un cop al poble baixem per un camí senyalitzat. Hi ha diversos sistemes de rapels peró no els he utilitzat mai, caminant hem trigat vora mitja horeta.
Les vies es deuen poder fer tot l'any, a ull diria que la paret està al sol entre 10 i 5 de la tarda.

-Frixis: Amb la Txus, una pèl sobada peró guapa en general. Hem possat una miqueta de tot entre l'Alien groc i el Camalot del 2, més que res pel segon de corda. Segurament es deu poder fer només amb cintes exprés. Hem enllaçat els llargs 4 i 5. V/V+ obligat.

- La Lección:  Amb en Roger Canals. Els primers i ultims metres són comuns amb la Frixis, després de la primera xapa hem de seguir els parabolts de la dreta. El grau obligat seria de 6a+ a la primera tirada i la resta més fàcil de trampejar. Si no fem 6a+ potser es pugui trampejar la primera tirada amb un gantxo. De material hem utilitzat una miqueta de tot entre l'Alien verd i el Camalot del 2. Les dues pimeres tirades i la majoria de la tercera tirada són molt bones, després ja és una altre cosa. La roca és bona o sanejada.

 

-Valeria: Aquesta la vàrem fer amb en Quico un dia que pujàvem cap a Ordesa ja fa uns anys, la recordo guapa i diria que vàrem rapelar.

 

-Duquesa Esmeralda: Feta amb la Txus. Per internet la gent diu que no val gaire la pena, que només mola el díedre de la quarta tirada, a nosaltres per variar ens va agradar tota ella siguent el llarg més bo el de l'esmentat díedre. De material només vàrem possar friends a la primera tirada i a la fissura del final, crec que eren entre el 0.75 i el 2. Grau obligat 6a. Ens vàrem saltar la R2. Aquesta te una aproximació més llarga ( 15 minuts ). Un cop superada la canal amb cordes fixes enfilar-se a una feixa on localitzem l'evident díedre de l'inici amb un bolt que costa de veure.