Ressenyes del Sector Los Amics Esquerra Castillonroy.

El Gafe de Canelles.

La via en general ens ha agradat força. Comença amb dos tirades prou potens per escalfar. El primer llarg arrenca amb un bloc que ens ha semblat fectible, i continua surcant, una placa amb roca a controlar. El segon llarg, és el més espatarrant de la via, tot i així creiem que val a dir que també l'hem trobat una mica expo, doncs si caus sense "xapar" el segon "volt" pots picar a la repissa de la reunió amb un parell de pedestals tan grans com els d'un toro brau.
Només és una opinió, si no vols pols, no vagis a l'era que en diuen, ja se sap...
El tercer i quart llargs són prou bonics també, una fisura ample prou continua ens fa disfrutar de bon canto on podem disfrutar del joc de la creativitat d'equipar.
5è llarg de placa curiosa. Des de baix es veu molt fina, tot i així es deixa escalar però per contra costa més trobar el lloc on posar les peçes flotants.
6è llarg, tramit de sortida però que tampoc et deixa amb mal gust de boca un cop arribats al cim.
A estonetes es troba herba en alguns llargs i en ocasions sembla que la via es torni discontinua, sobretot al arrivar a la feixa, però tot i així ens ha semblat una bona via. Molt recomenable.

Cordada: Aniol Coma, Marc Busquets i Pol Guinart.
Accés: Estopinyà, aquí hem d'anar en direcció a l'embassament de Canelles. Arribant a l'embassament hem d'agafar el trencall que puja a l'esquerra. Si agafessim el que baixa a la dreta aniriem a l'aparcament de la Si quieres llegar a viejo no hagas vias del Marmolejo. Continuem fins a un tunel, el millor és aparcar a ma dreta just abans del túnel

Aproximació:  Entrem al túnel i en sortim a la primera porta que hi ha ma dreta, havent de saltar la tanca.La 
Material: nosaltres vam portar dos jocs d'aliens (només 1 vermell i un 0.5 de la camalot per complementar)
0.75, 1, 2, 3, 4 x2 de camalot. En general vam fer servir tots els friends però cal remarcar que no tots en tots els llargs. Un exemple és el primer llarg on pots repetir els dos 4 i en canvi al 2n llarg no els utilitzes per a res.
Vam portar també un joc de tascons, en vam posar algun al 5é llarg, però no són imprescindibles.
Cal remarcar que en el 3r llarg, es podria col.locar el friend del 5. Tot i que amb els del 4 es passa bé.
Descens: Carenar a la dreta, mirant a la paret, a vegades arran de cingle i altres més allunyats. Hi ha força fites i en més o menys un quart estem a la última reunió de la No Entaleguis, dos bolts amb mosquetó i cadena, a sota d'una pilona. Hem fet dos ràpels, guiant una mica l'últim per trincar la brana. Els ràpels ens deixen a l'altre banda del túnel on hem aparcat.
Ressenya: Aquesta que penjo és del blog de l'aperturista: Prespectiva Vertical. També hi ha la de 

Ressenyes del Sector Triangle Zurita.

Visita a aquest sector ideal per iniciació i escalar amb mainada: vies molt curtes de V i a un minut del cotxe. Les vies no patinen, están en un lloc molt tranquil,es poden montar en top rope caminant per darrera i el peu de via és súper cómode. Si voleu tibar una miqueta més just al costat hi ha els sectors Corral, Curiós i Comando Zurita on trobarem vies de fins a 7a. Totes les vies están equipades amb parabolts i les reunions ténen mosquetó molt ben conservat: POSEU-NE UN DE VOSTRE PER FER ELS TOP ROPES!!!!.

Teniu les ressenyes de tots els sectors així com un bon croquis de l'accés a Lanochedelloro.com . Queda molt a prop de Valldellou. L'accés és molt senzill: N-230 a pocs quilómetres d'Alfarrás prendre un trencant fins al poble de Baells. Creuem el poble seguint els cartells de Zurita, primer per carretera i després per pista. A la majoria d'encreuaments hi ha rètols de Zurita, sempre seguint la pista principal. A 300 metres del poble cal estacionar a ma dreta, fa estona que es veuen les parets. El sector dels Triangles són els dos primers blocs que trobem. Orientació sud, escola d'hivern.

Esportiva a Valldellou, congost de Reguer.

Amb en Salip marxem rebotats per la pluja de Canelles i acabem en aquesta tranquila escola esportiva que ens va encantar. Quan arribem encara plou i anem a  La Kúpula, cantells molls i músculs freds aconseguim montar i desmontar la que deu ser la via d'escalfament i el tema no ens triomfa massa, sobretot pel sobat de les presses que a sobre están molles. Suposo que si es va sobrat i no et fa res trincar cantos molls pot ser una alternativa als dies de pluja.
Com que para de ploura pujem al sector Alpirando, aquest ens va agradar molt. Peu de via cómode, orientació su, roca sense pulir, vies curtes ( màx. 20 ? ), equipades amb bolts, una mica bloqueres i moltes vies per sota del 6c encara que per sobre d'aixó diría que no hi ha massa cosa.

No t'enredis.

-Cordada: Berta i Busquets.
-Orientació: Sud, tot i que el sol hi comença a tocar cap a les 10 perquè te una muntanya al davant que tapa la paret.
-Accés: Estopinyà, aquí hem d'anar en direcció a l'embassament de Canelles. Arribant a l'embassament hem d'agafar el trencall que puja a l'esquerra. Si agafessim el que baixa a la dreta aniriem a l'aparcament de la Si quieres llegar a viejo no hagas vias del Marmolejo. Continuem fins a un tunel, el millor és aparcar a ma dreta just abans del túnel.
-Aproximació: Entrem al túnel i en sortim a la primera porta que hi ha ma dreta, havent de saltar la tanca. Un cop a fora del túnel hem de baixar per les escales uns cinquanta metres ( ma dreta d'esquenes a la paret ). Es veu el primer pont de roca i el primer bolt.

-Material: joc de tascons i joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3. Si volem fer la primera tirada amb A1 ens pot anar bé un pedal i repetir els Camalots del 0.75 al 3 ( sobretot aquest darrer ! ), el del 4 no entra.
-Via: Coincidim completament amb la valoració que fa en Luichy , bonica escalada d'aventurilla peró com que no es deu fer massa te vegetació en alguns punts i a més creuem una feixa. Del mateix estil em va agradar més la No t'engalletis, és més sostinguda i hi ha menys herba.
Per afegir a la topo: el pont de roca de l'inici del quart llarg no es veu, està un o dos metres en vertical per sobre la role, a la quarta reunió no hem vist el pont de roca que marca i a més el clau costa de veure i a la sisena tirada hi ha un pont de roca per sota del pitó que marca la ressenya.

-Descens: Carenar a la dreta, mirant a la paret, a vegades arran de cingle i altres més allunyats. Hi ha força fites i en més o menys un quart estem a la última reunió de la No Entaleguis, dos bolts amb mosquetó i cadena, a sota d'una pilona. Hem fet dos ràpels, guiant una mica l'últim per trincar la brana. Els ràpels ens deixen a l'altre banda del túnel on hem aparcat.

No t'engalletis.

-Cordada: Tomás i Busquets.
-Ressenya: Nosaltres com sempre anàvem amb la d'en Luichy. Peró aquí penjo l'original:

-Aproximació: El millor és aparcar just passat el túnel que hi ha venint d'Estopinyà, a l'embassament de Canelles. Tornem a entrar al tunel caminant i sortim del mateix per la segona entrada que tenim a l'esquerra ( primera a la dreta vinguent d'Esopinyà ). Creuada la porta ja estem a peu de via, mirant a la paret la via comença a la dreta, fent una petita u per anar a buscar un evident díedre.

-Material: Nosaltres hem utilitzat un joc de tascons i un joc de friends de de l'Alien verd fins al Camalot número 4 repetint del 0.75 al 3. Segurament la via es pot fer amb menys ferro peró tingueu en compte que cal reforçar reunions.

-Orientació: Sud però el lloc és força ventós.

-Via: Bona via de fissures i díedres, amb algun tram de placa aïllat per variar. La ruta està pràcticament desequipada, compta només amb alguns ponts de roca i un pitó però es pot protegir perfectament. Com sol passar en aquest tipus de via de fissura es podria fer pràcticament en A1, per tant al dificultat obligada és relativa, per donar una orientació posem-hi V+/A1. Bona roca amb algun punt més discret. Bon ambient a les tres primeres tirades i algun tram més herbós a la part alta.

-Descens: Em sembla haver llegit que es pot baixar caminant per l'esquerra en una hora llarga i també hi ha l'opció de rapelar per alguna altre via. Nosaltres sempre hem baixat rapelant per la No Entaleguis ja que és força ràpid i els ràpels són ben nets. El que cal fer per aquesta opció és seguir la carena de baixada cap a la dreta, no ben bé pel fil de la carena amb traces i fites fins una mica més avall d'una pilona de ciment. Uns metres més avall hi ha l'instal.lació de ràpel de la No Entaleguis. Des d'aquesta instal.lació tirem un primer ràpel d'uns 40 fins la R2 d'aquesta via ( sota un sostret ) i d'aquest a la pressa, mola que el primer xapi la brana de la plataforma on hi ha la R1 per trincar sense problemes la pressa.

Si quieres llegar a viejo no hagas vias del Marmolejo

-Cordada: Berta i Busquets.
-Aproximació, ressenya i descens: 
 http://lanochedelloro.com/reseespana/aragon_h_sana.html#
 -Material: Aliens groc, gris i vermell, algun tascó i Camalots fins al 5 ( millor dur dos del 4 en comptes del 5 ) repetint 2 i 3. No hem fet servir cap antena a la primera tirada ( escalador de 1.81 ) peró si l'estrep.

-Via: Primera i segona tirades guapes però amb trams de mala roca que desmereixen, tercera 90 % de rostoll, quarta 50 % de rostoll, cinquena caminar, sisena tirada brutalment bona, setena i vuitena força xules. Crec que és una via ideal per fer metres un dia amb meteo insegura ja que es deu poder abandonar de qualsevol reunió. El grau obligat el deu marcar el primer llarg amb passos llargs d'Ae que depenent de la talla de l'escalador es poden convertir en sortides en lliure o directament en passos d'antena, a mi que faig 1.81 el grau obligat de la via m'ha semblat més de 6a que de 6b.

Barreiros.

-Cordada: Quico i Busquets.
-Ressenya: Luichy. Penjo aquí la de l'aperturista del seu blog, Prespectiva Vertical

 -Material: Joc de Camalots fins al 3, semàfor d'Aliens i algún tascó. Duiem dos jocs de friends i al final només hem possat dos cops el 0.75, més que res perquè ja el duiem peró segurament us el podeu estalviar.

-Aproximació: Nul.la, hem entrat per la variant que marca la ressenya, just sortir del tunel. Parabolt i pont de roca groc visibles.
-Via: Ens ha agradat per lógica i per l'ambient que te. Abunda la fissura i el díedre, la roca en general és correcte peró hi ha alguns blocs que cal esquivar. Suposo que al haver-hi la carretera a sota fan de mal cardar abaix. De grau obligat fa de mal dir perquè ja dic que la via va per díedres i fissures, en principi amb 6a es passa bé, suposo que si es va més just i amb força ferro potser es soluciona el tema amb V+/A1. Mirant la ressenya d'en Luichy hem enllaçat: Ll2 + Ll 3 ( fregament cintes llargues ) i Ll4 + Ll 5. A la tercera reunió hi hem arribat per dalt, anar seguint la fissura, no se si va així....

-Descèns: Finalitzada la via carenajar de baixada a la dreta uns cinc minuts, veurem una gran fita a l'esquerra. En aquest punt ens acostem arràn de cingle i trobarem la darrera reunió de la No Entaleguis d'aquí un ràpel d'uns 40 fins la R2 d'aquesta via ( sota un sostret ) i d'aquest a la pressa, mola que el primer xapi la brana de la plataforma on hi ha la R1 per trincar sense problemes la pressa.

No Entaleguis a Canelles.

-Cordada: Manel i Busquets.
-Ressenya:  Com sempre la més eficient la d'en Luichy. Penjo també la original per allò de fer un bloc ben maco,jeje...

 -Aproximació: No n'hi ha, aparquem a peu de via.

-Material: Unes setze cintes exprés ( alguna de llarga ), Camalot 0.5 i un parell de tascons.
-Via: La via ens ha agradat,ideal per si volem fer alguna cosa ràpida o per combinar amb la Barreiros. Està pràcticament equipada. La roca és bona i la via variada,amb trams de díedre i de placa. Grau obligat V+.
-Descèns: En dos ràpels per la mateixa via.